Arxiu d'etiquetes: Agustí Pons

Bàrbara, d’Agustí Pons

barbaraagustiponsLlegir coses que han passat… la veritat, sempre fa una mica de respecte. Una novel·la és una novel·la, però si aquesta disposa d’elements autobiogràfics, vulguis o no la cosa canvia. Aquest és el cas de Bàrbara, l’obra que relata les vivències d’infantesa de l’autor.

La Bàrbara va néixer a Albalat, província de Terol, i va venir de molt jove a Barcelona a fer de minyona, mainadera i de tot el que fes falta a casa de l’Agustí Pons.

L’autor fa un exercici de sinceritat al parlar de coses que afecten el seu passat i el de la seva pròpia família. Parla dels avis, de la passió religiosa, de les tietes solteres que tenien una administració de loteria al carrer Ferran,… De com sortien al balcó a mirar les processons del Corpus i actes altres relacionats amb l’església i que eren motiu d’alegria per a tothom, perquè de coses per distreure’s n’hi havia ben poquetes….

L’Agustí Pons parla de la fàbrica de botons que el seu pare tenia al Poblenou, del caràcter d’aquest home, de que per més que si va esforçar al màxim, al final la fàbrica va fer fallida amb el conseqüent desgavell econòmic que això va suposar per una família nombrosa,… I a més, una família que portava un tren de vida (carboner, planxadora, cosidora, la pròpia Bàrbara) i un llarg etcètera de persones que anaven a amunt i avall i que no es podien permetre. Sortien més calers dels que entraven i això era motiu d’un mal rotllo permanent i d’un deteriorament de la vida del matrimoni i de la família en general.

El tema dels diners fa que al final la família hagi de renunciar als serveis de la Bàrbara perquè no li poden pagar el sou. Això és un petit cataclisme pels germans, que estan acostumats a aquesta dona petita, una mica rabassuda, enèrgica i alegre. La que els cuida quan estan malalts, la que els prepara el tiberi, la que els abriga, els porta al Parc Güell i a la Plaça Catalunya, al cinema i en definitiva, que està per la canalla i que, entre crits i calbots, fa que s’ho passin bé i sobretot que l’estimin.

Han de passar molt anys perquè l’autor es decideixi a retrobar la Bàrbara. El llibre comença a Albalat i allí comença a investigar. La fonda, el casal d’avis, antics parents…. Al principi sembla missió impossible però la perseverança i la tossuderia donen els seus fruits i al final la troba. I tant que la troba!!

Ara la Bàrbara es una velleta de cabells blancs que encara es capaç de mantenir el cap clar i una mirada que fa respecte.

Es un llibre seriós emotiu i que demostra que es cert que, quan menys t’ho esperes, tot el passat torna con una onada immensa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Bàrbara
Autor: Agustí Pons
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-593-3
Preu: 19€

Share

Espriu, transparent, d’Agustí Pons

@Ed_Proa @Grup62

L’ @AnyEspriu ens està donant grandíssimes alegries a tots els amants del poeta de Sinera. Que tinguem el timeline de Twitter carregat de cites d’Espriu, que al Parlament o a la llotja del Camp Nou es parli del centenari del naixement de l’autor, que a la ràdio ens delectin amb un vers cada dia, per exemple, són magnífiques notícies per difondre’n l’obra. Una obra que ha estat i és un referent per a un país sencer.

I, sumat a això, crec que hi ha un motiu que eleva encara més l’alegria de tots els qui estimem la literatura d’aquest grandíssim autor: la publicació d’Espriu transparent. Es tracta d’una obra minuciosa, rigorosa i extraordinàriament documentada que repassa la vida i l’obra de l’autor i ens ajuda a entendre millor una personalitat que no sempre ha estat ben explicada.

Un dia titulava un post aquí al nosaltresllegim amb la frase Un país necessita la poesia completa. Ara hi voldria afegir que, a més, necessita les biografies completes. Altrament, és impossible fer llum sobre aspectes com ara quan i per què va arribar Espriu a ser un símbol, què va passar amb el Premi Nobel (en el capítol Entre el Nobel i el Price) o com va ser de multitudinari el darrer viatge a Arenys en el dia del seu enterrament. I tot això explicat suaument, gairebé com si es tractés d’una novel·la, per viatjar de la mà d’Agustí Pons per la memòria d’uns temps convulsos i plens de talent.

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rial. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Espriu, transparent
Autor: Agustí Pons
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils
Pàgines: 768
ISBN: 978-84-7588-343-4
Preu: 22€

Share

El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals

Títol: El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals
Autor: Agustí Pons
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-742-1
Preu: 22€

Quan t’ofereixen esdevenir una persona culta i educada no pots dir que no. Quan t’ofereixen que la cultura i l’educació, a més, siguin sobre la història de les persones i personalitats, institucions i espais cabdals del teu país, aleshores no només no pots dir que no, sinó que has de dir que sí.

Per això vaig llegir les Memòries de Jordi Pujol (I iII). I vaig aprendre un munt: sobre la vida política, sobre tot allò que normalment no s’explica però tothom (d’una determinada edat) sap. Fa uns dies em van oferir aprendre sobre el que es coneix per societat civil; tota aquella gent que, sense dedicar-se a la política, va construir país, institucions, espais. El notari Raimon Noguera era un d’aquests homes.

Imprescindible per entendre per què hi ha coses que són com són i no com uns altres haurien volgut que fossin. Impensable que no hi hagi hagut més homes, més dones, com en Raimon Noguera. Però de tots no se’n fan biografies. De manera que hem d’aprofitar les que es fan per aprendre, per enlluernar-nos, per educar-nos. Per ser cultes i dignes hereus del seu llegat.

Perquè per tenir un país on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! (gràcies al poeta) ens cal, abans, ser nosaltres mateixos nets i nobles, cultes, rics, lliures i desvetllats.

I en Raimon Noguera era tot això.

Share