El lladre del Guernica, de David Cirici

Deixa un comentari

ellladredelguernicaEn plena Guerra Civil, la República Espanyola va participar a l’Exposició Internacional de París del 1937. Les dificultats polítiques i econòmiques eren moltes, però els dirigents de la República van considerar que la presència a l’Expo podia servir de crit d’alerta sobre la participació nazi i feixista al costat dels militars rebels (els que després en deien els “nacionals”) a unes potències europees que s’havien decantat per la “neutralitat” davant del conflicte. A més es perseguia que al costat d’aquesta sensibilització hi hagués un moviment de solidaritat i d’ajuda econòmica i material al govern legalment constituït.

És per això que es decideix buscar als arquitectes, pintors i escultors més coneguts i famosos per a la construcció i decoració del “Pavelló de la República”: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa dissenyen un edifici senzill de materials però de línies modernes (sempre apareix reproduït als llibres d’”Arquitectura Moderna”), i Picasso i Joan Miró col·laboren amb pintures monumentals juntament amb Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González que hi aporten escultura.

Ja sabem com segueix la història: Picasso pinta el conegut Guernica que després de ser exhibit en diferents llocs del món retorna a Espanya, no sense polèmica, quan la democràcia -que no la república- es va considerar consolidada. Joan Miró havia pintat també un gran mural sobre 6 panells d’aglomerat anomenat El segador (també anomenat Pagès català revoltat), obra notable de la qual hi ha testimonis fotogràfics i també de gran impacte emocional com el quadre de Picasso. La pintura de Miró va desaparèixer en ser desmuntat el Pavelló. No sé sap si a París, durant el trasllat o a València, quan era la capital de la República.

Fins aquí la realitat. Ara comença la ficció. David Cirici ha creat el que ha posat com a subtítol al seu llibre: “Novel·la d’intriga sobre un episodi real a l’Exposició de París del 1937”. Una intriga que es mou entre l’any 1937 i el moment present.

Una galerista i una pintora, antigues amants, un professor d’art, també antic amant de la galerista, un noi francès que l’any 1937 va col·laborar amb una organització pro-nazi i la seva cosina són els personatges que aniran bastint una història d’enganys i falsificacions (com la que volen fer de l’obra de Miró) amb amors i desamors; i al fons de l’escena, Miró i Picasso, amb els seus temperaments i les seves circumstàncies van fent el contrapunt, fent que el lector vagi de la realitat a la ficció i de la ficció versemblant (hi ha una documentació força completa a la base de la història) a la realitat que sembla superada per la ficció.

Hi ha intriga, sentiments de tota mena, il·lusions, desenganys i … quasi no us n’adonareu i estareu arribant al final del llibre i encara quedaran girs inesperats…

Qualsevol dia pot sortir la notícia als diaris de l’aparició del famós mural de Miró. Per quan això arribi fareu bé d’haver llegit aquest llibre tan entretingut i ben teixit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí so l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

Share

Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent

Deixa un comentari

barcelonaambbicicletaLa Gisela ens ressenya un llibre pràctic -un món a part!-. En aquest cas es tracta de descobrir la ciutat de Barcelona sobre dues rodes i pedalant. Es tracta de Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau i Eliseu T. Climent:

Conec molta gent que, amb el temps i el sobrepès, ha substituït els metros, autobusos i motocicletes per les bicicletes. Diuen que fa salut, que arribes a l’hora i que és més barat. Jo no sóc gaire de bicicleta però sí que he estat durant molt de temps usuari d’un servei de… lloguer? de bicicletes. D’aquestes amb estacions amb aplicació al telèfon i de les de pregar que hi hagi lloc on deixar-la o hi hagi bicicleta. M’explico?

Sobre aquest llibre de Gabriel Pernau -un expert en les guies en bicicleta amb diversos llibres sobre el tema ja publicats- i Eliseu T. Climent, és ben bé el que diu la portada que és: una guia pràctica de Barcelona per anar amb la bicicleta per 20 itineraris comentats -i molt ben comentats. El llibre està pensat tan per a persones que no agafen quasi mai una bici com pels que ja són més experts i volen portar a les amistats i als fills a donar un volt per llocs que, segons com, pot ser que siguin una mica desconeguts per a tots Nosaltres.

També és d’agrair que a l’inici del llibre hi hagi un petit recorregut pel “món ciclista” amb l’esperit més sa que existeix, que es resumiria en “no cal que siguis un participant del Tour de França per gaudir d’aquest llibre i no tinguis por si a tu també et costa, que hem preparat coses per criatures de 10 anys, també”.

En els 20 itineraris que recorren la ciutat comtal hi trobareu de tot. Rutes que costen, rutes que no costen tant, pujades i baixades que recorren un munt de barris de la ciutat i, sobretot i el que és més d’agrair, molta informació de què podem veure tot pedalant amunt i avall. I és que Barcelona, a més de ser una ciutat que puja i que baixa força, és una ciutat on es poden visitar un munt de coses que de tant veure-les tan sovint se’ns oblida que hi són.

També crec que és molt adequat que els autors d’aquesta guia hagin tingut la cura, no només d’explicar les coses de memòria -“aquí hi trobareu Catalunya Ràdio i podeu saludar la Mònica Terribas” o “l’anella olímpica és un dels espais més reeixits que s’han construït a Barcelona els últims vint anys”-, sinó que també s’han dedicat a indicar i a apuntar detalls que són molt útils per als menys hàbils o petits, com ara que en un tram concret el terra-l’asfalt està una mica deixat, de manera que cal anar amb compte. Això i el fet que els autors hagin pedalat aquestes rutes que ens proposen 4 o 5 vegades, i com a mínim, les hagin fet fer a persones que potser no estan tan avesades a anar amb bicicleta per anotar detalls que a ells se’ls podrien escapar, em fan pensar que aquesta és una de les guies més completes per anar amb bicicleta per Barcelona.

Sols, en parella, amb criatures, de dia o de nit. I amb casc!

Prenem nota, Gisela! Amants de la bici, a pedalar! I alerta! Llegir i anar amb bicicleta alhora és perillós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí us podreu descarregar les rutes que us proposen els autors.

Títol:  Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant
Autor: Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1980-2
Preu: 18€

Share

Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee

2 respostes

vesiapostaunsentinellaPer llegir i fruir de la lectura d’aquesta novel·la no cal haver llegit (i/o vist la pel·li) del seu gran èxit de fa 65 anys: Matar un rossinyol. Si ho feu, millor per vosaltres, ja que són dues obres mestres memorables. Mai no podrem imaginar l’advocat Atticus Finch amb una cara que no sigui la de Gregory Peck.

Aquí la simpàtica Scout, nena cavallot de nou anys, ja s’ha convertit en la Jean Louise de vint-i-cinc anys, que viu i treballa a Nova York i torna al seu Maycomb natal per passar-hi un parell de setmanes, com cada any. Retroba el seu pare que ja té 72 anys i artritis, la tieta Alexandra, el Henry (o Hank) “millor amic” de tota la vida i ara advocat ajudant d’Atticus, l’oncle Jack,…

L’acció s’esdevé cap a 1957. Han passat un munt de coses. A Maycomb i als Estats Units. Algunes les sabrem de passada encara que siguin tan importants com la mort prematura i sobtada del Jem, el seu germà gran i company de jocs inseparable. Alguns personatges que eren molt importants gairebé desapareixen, com el Dill. La Calpúrnia deixa la casa arran de la mort del Jem…

Altres fets són un teló de fons que forma part de la història d’aquell immens país i que Nosaltres, els lectors, coneixem sense necessitat de fer res més que fer-ne referència: la guerra mundial, la sentència del Tribunal Suprem que s’enfronta a Roosevelt per la 10ª esmena, l’aparició de la NAACP… El lector català no versat en història nord-americana pot seguir tranquil·lament la lectura, ja que el context és prou explícit.

El llibre s’estructura en tres parts, com Matar un rossinyol. En la primera Jean Louise reprèn el contacte amb el seu Maycomb a través de les enganxades amb la tieta Alexandra, de les passejades amb Hank i també dels records que li fan reviure  moments divertits i tendres de l’arribada de l’adolescència.

Cap a la meitat apareix, gairebé diríem esclata, el conflicte.

Moral, gairebé existencial: res no és com creia què era i què havia de ser.

No vull aixafar guitarres i no explicaré el conflicte. És en aquesta part que jo, com a lector, començo a pensar que aquesta novel·la m’ajudarà a fer-me una idea del món del Sud i dels problemes del seu encaix en la nova realitat americana.

I en la part final pren un gran protagonisme l’oncle Jack i les seves reflexions que, unides a les rèpliques de la Jean Louise, ens porten sense deixar la realitat de Maycomb ni d’Amèrica a un nivell molt universal.

Llegiu-lo, que val molt la pena. És el llibre que escriu una persona des de la saviesa que li donen 89 anys de veure lúcidament el món. Per cert, no he sabut veure quan diuen que va escriure Vés i aposta un sentinella. Potser només tenia 65 anys però ja era sàvia.

I si, en acabar, trobeu que heu quedat massa seriosos, rellegiu les escenes de l’embaràs o dels falsos pits i somriureu amb ganes.

Títol: Vés i aposta un sentinella
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Anna Llisterri Boix
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7459-7
PVP: 19,90€

Share

Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2), d’Erik Axl Sund

Deixa un comentari

traumaerikaxlsundAmics del Nosaltres, aquesta es la segona entrega de la que se suposa que ha de ser la trilogia del l’any… i la veritat és que la cosa promet molt!!

En el primer volum la cosa es quedava amb la mort de diversos nens en condicions estranyes, torturats de manera gairebé salvatge, obra de qui o de què? D’un sàdic, d’un sonat, d’una persona totalment trastocada? Això és el que intenta esbrinar la inspectora de policia Jeanette Kilberg amb els seus col·laboradors, però no es una tasca fàcil i senzilla… ni molt menys! Al cos de policia, com a tot arreu, hi ha interessos ocults, gent amb ganes de posar-li pals a la roda a la Jeanette, de complicar-li la vida, com si no en tingués prou amb el que li toca viure.

El seu fill, tot just acaba de sortir de l’hospital i no és el mateix nano. D’acord que és un adolescent amb tot el que això comporta però després de l’estrany accident que pateix després de pujar a una atracció de fira amb la companya, mes ben dit, amb la estranya companya de la psicòloga Sofía Zetterlund el nano ha quedat com “tocat”… Alguna cosa li passa i la seva mare es desfà per saber de què dimonis es tracta.

Tampoc ajuda gaire que tot just el seu marit acabi de deixar-la per la seva marxant d’art. El paio viu en el seu món meravellós, viatjant, pintant, gaudint del seu nou amor, i la veritat és que passa ben poca pena tant per la seva exdona com pel seu fill. Així doncs, la Jeanette només troba consol entre els braços de la Sofía, tot i que de tant en tant reconeix que la psicòloga és una mica complicada. És… pertorbadora?

Volen les coincidències, si és que aquestes existeixen, que sigui la pròpia Sofía la persona que ajudi a la Jeanette a establir el perfil psicològic de l’assassí. La cosa comença a anar massa enllà quan ja no només són nens assassinats: també hi ha pares de família, homes importants dins del món de la política o les finances. Això sí, tots ells tenen un denominador comú: han estat torturadors de nens. Alguns fins l’últim alè de vida.

Com no podria ser d’altra manera, la forma com s’han carregat a tots aquest individus és espectacular. No hi manca cap detall. És una feina feta a consciencia. Què es el passa aquí?!

Per si no en teniu prou, resulta que a la psicòloga cada cop perd encara més la xaveta. Els seus buits de memòria cada cop són mes freqüents, no sap què ha fet la nit abans, ni per què al menjador de casa seva hi ha la taula parada per diversos comensals, ni tant de menjar a les escombraries, ni qui s’ha begut el vi… El seu mític abric de color blau cobalt i les sabates humides i brutes de fang que troba al rebedor de casa tampoc és que la ajudin gaire a posar en ordre les seves idees.

En fi, que quan tenim la mel a la boca, resulta que hem d’esperar al tercer volum! Brrrr…!! Això no es fa, home!

La veritat es que els dos llibres que he llegit d’aquesta sèrie són llibres intrigants, diferents i amb un tema central que té molta mala baba (tot el tingui a veure amb el maltractament de nens, en té, de mala baba). Però s’ha de reconèixer que els autors saben dosificar amb precisió de cirurgià la informació que estan disposats a donar-nos, i per desgràcia nostra depenem d’ells per treure l’entrellat d’aquesta trilogia apassionant.

En fi espero amb ganes la tercera entrega de Les cares de la Victoria Bergman!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-16367-11-5
Preu: 19,90€

Share

Ossos al jardí, de Henning Mankell

1 resposta

ossosaljardiL’inspector Wallander, que ja veu a la vora la jubilació, es troba amb la oportunitat  que estava buscant: una caseta fora de la ciutat, amb una mica de jardí i a un preu accessible. Podrà tenir un gos, gaudir del silenci, de la tranquil·litat, però… la troballa accidental, justament al jardí, d’unes restes humanes entrebanca les falagueres expectatives.

Escrita de manera magistral, Mankell ens obsequia amb aquesta breu delikatessen (menys de cent-setanta pàgines en format butxaca). Els fidels seguidors de l’inspector Wallander estàvem acostumats a que les novel·les anessin seguint una cronologia correlativa, de manera que cada vegada tenia més anys (i més xacres) fins a la darrera publicada (L’home inquiet) en què es jubilava.

Aquest llibre correspondria ser el penúltim i al final el propi Mankell ens explica que no és que es proposi allargar la sèrie sinó que es tracta d’un llibret que va ser publicat en neerlandès i que molts anys després va servir de  guió per a un capítol de la versió de la BBC protagonitzada per Kenneth Branagh. Quan la va veure que funcionava prou com per ser publicat com a llibre independent. I certament tenia raó: funciona molt bé.

Un atractiu no menor són les 20 planes que, amb el títol Com va començar, com va acabar i el que va passar mentrestant apareixen al final fins a completar les 192 que, en total, té el volum. El que ens hi explica Mankell ens acaba de dibuixar qui és ell i fins a quin punt Wallander és un alter ego i fins a quin punt no.

Els que no hagin llegit mai res de la sèrie Wallander podran fruir d’una molt bona narració del gènere policíac. I els que ens hem quedat una mica orfes amb la jubilació de l’inspector tenim la ocasió de paladejar un immillorable comiat.

No us la perdeu!

Títol: Ossos al jardí
Autor: Henning Mankell
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Traducció: Marta Casas Rubió
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8383-943-0
Preu: 7,95€

Share

El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat

Deixa un comentari

elsecretdevesaliusHeus aquí El secret de Vesalius, la primera novel·la de Jordi Llobregat… i déu n’hi dó, quina manera de començar!!

Aquesta estrena del director del Festival València Negra, té, al meu parer, aquells ingredients necessaris i imprescindibles per tal de convertir un llibre en un bestseller: assassinats, intriga, amor, passió, molta sang, personatges que et fan dubtar -dels baixos fons i de l’alta burgesia-, prostitutes i periodistes. No necessàriament en aquest ordre però sí que hi són tots. I tots els que hi són, hi són en bona mesura.

L’escenari que ha triat Llobregat per situar la novel·la és atractiu i el moment és especial i ple de significats. Es tracta de la Barcelona de finals del segle XIX, dies previs a la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. En aquesta ciutat que viu contrarellotge per preparar-se a mostrar els darrers prodigis de la tecnologia, i alhora rebre caps de govern i membres de cases reials, hi van apareixent, misteriosament, els cossos mutilats de unes quantes noies d’origen humil. La imatge, terrorífica.

Aquests cadàvers que van apareixent per una ciutat comtal en ebullició fa reaparèixer una antiga llegenda sobre un monstre assassí del passat.

Nosaltres, aquest és un bon llibre per passar l’estiu perquè, sens dubte, enganxa com una mala cosa. El que passa és que no és un llibre adequat per a tots aquells a qui la truculència no us vingui gaire de gust en una lectura a la platja. Hi ha certs detalls escabrosos -i molt minuciosos, casi a nivell mèdic- que fan que sigui un thriller/novel·la negra històrica més apta pels fans dels Nesbo’s, Larsson’s i la nòrdica sanguinolenta que no pas amb els Camilleri’s i Donna’s Leon.

Els encarregats de descobrir qui hi ha al darrera d’aquests espantosos assassinats amb amputacions i tota mena de truculències que fan no parar de llegir són en Daniel Amat, un prometedor i jove professor que es veu obligat a tornar a Barcelona, el Bernat Fleixa, periodista de successos d’El Correo Catalán, i en Pau Gilbert, un estudiant de medicina que… l’haureu de llegir per entendre’l millor del tot. Amb això us ho dic tot.

Si necessiteu fer-vos una idea dels escenaris i l’aire que ens acaba explicant en Jordi Llobregat, a El secret de Vesalius hi trobareu un aire d’El Perfum de Süskind amb la Barcelona màgica i gòtica de Carlos Ruiz Zafón.

Enganxa. Molt. No us estranyeu si veieu Vesalius per tot arreu aquest estiu.
El llibre, no el metge… I amb això us ho dic tot!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: El secret de Vesalius
Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1970-3
PVP: 20€

Share

Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans

Deixa un comentari

tansenzillcomtuitejartestimoLa Teodora se’ns estrena al Nosaltres amb el Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans. Hem fitxat una lectora molt (molt!) jove! I sembla que l’hem encertat de ple amb el llibre que li hem encarregat!

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, autor de la saga de Bon dia, princesa -amb una adaptació cinematogràfica coneguda com ‘El club dels incompresos’-, ens presenta un altre més que probable bestseller de la literatura romàntica titulat Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Aquesta novel·la ens ensenya que el primer any d’universitat marca la vida de moltes persones i ens explica les experiències d’un grup d’amics que es coneixen quan arriben a la Universitat Benjamin Franklin de Madrid i que tenen una cosa en comú: tots nou conviuran en el passadís 1B tot l’any.

Al llibre de Francisco de Paula anirem descobrint com uns nois i noies de diferents nacionalitats i amb passats molt diferents han de seguir afrontant, superant i intentant oblidar, cadascun a la seva manera, els nous reptes, les il·lusions i els nombrosos canvis que no tenien previstos i que no deixaran de sorprendre’ns.

L’Elena té clar que no es vol enamorar, té clar que contarà fins a cent o fins a mil si fa falta per oblidar-se de l’amor i recordar que està a la universitat per a estudiar, però sembla que es sense números, fins i tot els decimals, si ha de continuar contant per oblidar-se del que comença a sentir un cop arriba a la facultat. Cadascun dels personatges té un “repte” i una dificultat, per dir-ho d’alguna manera: en Toni amb el que ell creu que és una relació per internet, la Nicole que sempre té un somriure a la cara encara que li facin “bullying” per ser estrangera, l’Ainhoa intentant superar els seus complexos d’una manera potser no del tot adequada, l’Iria amb una relació a distància que creu poder superar, en David amb un passat molt fosc… Entre d’altres.

Una època de plena intensitat. Una època universitària en la qual coneixeran el gust dolç i amarg de la vida en tota la seva plenitud.
Un gust agredolç que començaran a degustar des de la primera nit…

Definitivament, t’esperem més sovint al Nosaltres, Teodora!

Aquí primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com tuitejar t’estimo
Autor: Blue Jeans
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarès
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-664-1969-7
PVP: 18,90€

Share

Enamorats de l’Audrey Hepburn, de Manuel Cuyás

Deixa un comentari

enamoratsdelaudreyhepburnSegur que molts de vosaltres ja coneixeu Manuel Cuyás. És, probablement, una de les persones que per la seva dedicació més coneix el món cultural, ja que al llarg de la seva vida ha treballat en alguna de les entitats més rellevants d’aquest àmbit. Ara el reconeixem per la seva participació a diversos programes on, com a tertulià, participa aportant coneixement i opinió i, els lectors del Punt Avui, el reconeixen entre altres coses pels seus articles diaris.

Tot i això, la trajectòria de Cuyás es defineix per altres coses a banda de les tertúlies. Va ser director de les edicions Maresme i Catalunya d’El Punt, va participar en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva participació com a articulista li permet donar un punt de vista propi de l’actualitat cultural i política del país.

I és aquí on tot això enllaça amb Enamorats de l’Audrey Hepburn, perquè el llibre editat per Proa és ni més ni menys que un recull d’alguns dels articles que ha escrit en Cuyás. I direu, quina gràcia té el tema? Doncs, sobretot, que no es tracta d’un recull i punt. Perquè seria fàcil fer això, però no. El que s’ha aconseguit és, via els articles, fer una repassada per diversos temes que han servit a Cuyás de motiu per als seus escrits i on, sobretot, es parla de la vida i del que passa a la vida.

Posem per cas el capítol que dóna títol al llibre: Enamorats de l’Audrey Hepburn. Una actriu que hi apareix de passada, com a excusa per a parlar de moltes coses, però sobretot de cine, de les dèries dels actors o directors o de com els espectadors ens emmirallem en aquells actors o actrius que veiem a les pel·lícules.

Tant si us agrada el Cuyás tertulià com si no, val la pena endinsar-se en aquest recull. És poc probable que d’aquí en surtin cites que siguin recordades d’aquí molts anys, però segur que gaudireu d’un periodista que si una cosa sap és retratar els fets del dia a dia d’una forma irònica i simpàtica deixant-nos un bon regust i, sovint, un somriure als llavis.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Enamorats de l’Audrey Hepburn
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-534-6
PVP: 17,50€

Share

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

Deixa un comentari

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

Share

Tots els contes, de Pere Calders

Deixa un comentari

totselscontesperecaldersAhir, dimarts 21, es van complir 21 anys de la mort d’un escriptor fabulós: Pere Calders.

És per això que avui li fem un petit homenatge recuperant un escrit de la Montserrat Brau. És un text que va escriure quan l’editorial de butxaca del Grup 62, labutxaca, va editar Tots els contes de Pere Calders.

Aquí el teniu. Era un dissabte i jugava el Barça… però l’ànsia per compartir un llibre fabulós es va apoderar de la Montserrat:

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 15€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ’36) i acabem amb L’honor a la deriva (’92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L’empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a labutxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Nosaltres no ens cansarem mai de recomanar la lectura de Calders. És un autor imprescindible!

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-96863-47-7
PVP: 14,90€

Share