Això no és Amèrica, de Jordi Puntí

Quan els grans narradors es posen a fer petites narracions en surten grandíssims contes! Això no és Amèrica és, des del meu punt de vista, això: un enorme llibre de 9 contes, alguns dels quals -com s’indica a la “Nota final”- van ser escrits l’any 2002 i altres tot just al llarg del 2016.

Són totes peces que, d’una manera o altra, havien vist la llum anteriorment (moltes, sota l’autoria dels mai prou elogiats Germans Miranda) i ara han tornat a passar pels ulls de Jordi Puntí, que les ha revisades i, en algun cas, restaurades amb algunes pàgines que n’havia manllevat abans per qüestió d’espai.

M’ha acompanyat en dies convulsos, aquest llibre, i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…

Sempre em sap greu parlar de l’argument dels llibres que llegeixo i, en aquesta ocasió, més que mai, perquè són relats curtets i es mereixen que hi arribem amb el cap en blanc,  a punt per a què ens l’omplin de colors. De vegades, de negre.

Tanmateix, sí que crec que us puc confessar que, des que vaig llegir el primer relat, he mirat de posar en pràctica una activitat que planteja i ho he trobat força complicat… En l’activitat de què parlo, els protagonistes caminen per Barcelona i, mentre ho fan, dibuixen a la retícula de l’Eixample lletres imaginàries. És una idea bonica, oi? Què hi escriuríeu, nosaltres, a la ciutat?  No ho sé… potser una frase del Mike Franquesa, un dels protagonistes d’aquests relats, que ens acaba dient “Tard o d’hora tothom descobreix quin paper li ha tocat al teatre de la vida”. Confiem que no sigui un paper d’estrassa!

Aquí podeu començar a llegir el llibre de Jordi Puntí! Gaudiu dels primers capítols en pdf!

Aquí teniu més llibres del Jordi Puntí al Nosaltresllegim, com ara aquesta ressenya de les seves Maletes perdudes.

Títol: Això no és Amèrica
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-17016-16-6
Preu: 17€

Share

En Roger Bastida ens explica el seu llibre ‘La mirada de la sargantana’

De tant en tant tenim un atac de barra i demanem als autors que acaben de publicar llibre que ens l’expliquin. Ho vam fer amb en Joan Maria Morros i Els Coixinets, amb en Josep Capsir i Els fills de l’Atlàntida o amb en Jordi Amat i la seva biografia de Josep Benet.

Aquest cop, li hem demanat a en Roger Bastida que ens expliqui La mirada de la sargantana, un llibre sobre el pintor Ramon Casas i una venedora de loteria de la Plaça Catalunya anomenada Júlia Peraire. Aquí ho teniu!

Vaig conèixer la història de Júlia Peraire i Ramon Casas quan estudiava a la universitat. Tot i que durant dècades s’havia explicat com la típica anècdota del pintor que s’enamora de la seva model, ben aviat em vaig adonar que tot plegat era més complex i més fascinant del que semblava. Com que m’havia picat la curiositat, vaig voler llegir tots els textos acadèmics sobre la trajectòria de Casas que hi havia a la biblioteca de la facultat. I, aleshores, em vaig fer la pregunta: com era possible que, amb tots aquells ingredients (un dels grans artistes del Modernisme, una noia que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li, la Barcelona del 1900…), no s’hagués dut a terme cap novel·la, pel·lícula o sèrie sobre allò?

I em vaig posar a escriure. Tenia vint-i-dos anys i el que en sortís no havia de ser més que un passatemps. No sabria dir si tenia pensat fer una novel·la. Una novel·la son paraules majors. Al principi vaig decidir fer un conte curt, però de seguida vaig intuir que necessitaria més pàgines per poder explicar tot el que volia. Suposo que no hagués començat a escriure si abans no hagués llegit molt. Tot i que podria citar uns quants autors que han influït, en major o menor mesura, en la meva manera d’escriure (Salvador Espriu, Terenci Moix, Jaume Cabré…), no puc deixar de fer un esment especial a Mercè Rodoreda; el cert és la novel·la està esquitxada d’homenatges a la més gran escriptora de les lletres catalanes.

Fonamentalment, La mirada de la sargantana pretén explicar la història de dues persones que van decidir viure el seu amor en llibertat. La Barcelona del Modernisme esdevé el teló de fons d’aquest relat sobre el trencament de les convencions socials. Els lectors descobriran una època apassionant i captivadora i una ciutat (el “París del Sud”, la “Perla del Mediterrani”, la “Rosa de Foc”…) en plena efervescència artística i cultural.

Quina bona pinta, oi? Roger, tenim moltes ganes de llegir aquest La mirada de la sargantana!

De fet, seguiu aquest enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre del Roger Bastida.

Esperem retrobar-te aquí molt aviat en forma de ressenya!

Títol: La mirada de la sargantana
Autor: Roger Bastida Sabido
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2285-7
Preu: 18€

Share

Ciutat de llops, d’Andreu Carranza

Benvolguts Nosaltres,

Ara ja feia temps que no us parlava de cap llibre i avui recupero el contacte amb Ciutat de Llops, d’Andreu Carranza.

Anem directament a l’argument i després us explico altres cosetes.

A Ciutat de Llops ens trobem amb el protagonista principal, l’oncle Passarius, un llaguter que travessa l’Ebre acompanyat de l’Eban, l’Abiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Tots ells, envoltats per la boira es veuran embolcallats també per les històries del riu i buscaran respostes mentre fan la travessia en la barca. En una entrevista, Carranza deia “és un viatge des del Delta fins a la Ribera en llagut. Els tripulants van pujant i es troben tot de situacions que han de resoldre”.

En paraules del propi autor, la novel·la és el tancament de tota una època dins la seva trajectòria literària que va començar ara ja fa vint-i-cinc anys. En les seves obres han anat apareixent constantment certs temes que l’obsessionaven quan escrivia els seus llibres: la recerca d’un pare que havia desaparegut, un nou món, una forma de fer i de pensar diferent dels joves respecte les generacions anteriors.  I és que a Ciutat de Llops hi ha certa remor autobiogràfica.

Ciutat de Llops va ser escrita fa tretze anys i suposa un punt i a part en la carrera literària de Carranza. Ell mateix explica que amb aquesta obra es tanca un cicle i es restitueix la pau en tant que finalment pot donar per concloses les obsessions i els fantasmes del seu passat.

L’ambientació mitològica que Carranza imprimeix a Ciutat de Llops es veu molt clarament en la presència de llegendes -reals o inventades- sobre éssers mitològics com el silur, un peix de gran mida present a l’Ebre, al qual li ha donat un sentit metafòric. I és clar, el llop, un altre animal fortament vinculat a les terres ebrenques i que també té una presència important en la novel·la.

El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua.

Si seguiu aquest enllaç, podeu començar a llegir els primers capítols en pdf d’aquest llibre d’Andreu Carranza.

Títol: Ciutat de Llops
Autor: Andreu Carranza
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-2290-1
PVP: 19,50€

Share

Origen, de Dan Brown

L’Enric Xicoy, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull ens ressenya Origen, el nou llibre de Dan Brown, situat en gran part a Catalunya. Us ho vam explicar en aquest post!

Aquí teniu l’escrit de l’Enric:

Quo vadis Dan Brown?

Dan Brown ho ha tornat a fer. Ha tornat a concentrar en 600 pàgines un dia sencer d’acció trepidant del professor Robert Langdon acompanyat d’una bella senyora. Per suposat, també ha tornat a plantejar un misteri al principi del llibre que quan es resolgui canviarà per sempre la humanitat. Aquesta vegada, de fet, no un sinó dos misteris que ens han acompanyat des de l’inici d’aquesta humanitat: d’on venim? I a on anem? En definitiva: Origen.

I resulta que la resposta a les preguntes més transcendents de la història es resolen precisament en una de les ciutats que aquests dies és un punt d’atracció informativa d’Europa i bona part del món: Barcelona.

L’acció de la nova novel·la de Dan Brown transcorre entre Bilbao, Madrid i Barcelona. Com us podeu imaginar, en tantes pàgines que expliquen poques hores d’un mateix dia hi ha moltes referències històriques, polítiques, artístiques, científiques i també tecnològiques. Els referents que ens impliquen estan resolts amb rigor i fins i tot, en el meu cas, amb el descobriment de fets que desconeixia.

Llegint els agraïments no sorprèn aquest rigor. Fins i tot apareixen noms de personatges reals que a la ficció ocupen la mateixa responsabilitat. Tot i així, la majoria de noms i càrrecs de la novel·la són inventats i disten bastant de la manera de ser dels personatges reals i, en algun cas, reials.

No espereu però, la tradicional resolució successiva d’enigmes per part del professor Robert Langdon fins arribar a resoldre l’enigma final. I per suposat, la resposta -o no- als grans misteris de la humanitat no ens deixarà indiferents i ens farà cavil·lar durant uns dies.

Ah, per cert! Amb una mica d’audàcia, observació i imaginació a partir de la meitat del llibre ja podeu saber qui és un dels personatges misteriosos de la novel·la. Us animo a intentar descobrir-lo!

Moltes gràcies per la teva ressenya, Enric! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: Origen
Autor: Dan Brown
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2315-1
Preu: 22,50€

Share

Retorn, de Carles Casajuana

La Montse Ortiz torna al Nosaltresdesprés d’haver llegit assaig sobre política molt recomanable– amb un llibre completament diferent: Retorn, de Carles Casajuana. En Josep Carner i el seu retorn a Barcelona.

Aquí la teniu!

Retorn és una novel·la delicada i exquisida que ens explica la visita del poeta Josep Carner a Barcelona desprès de 30 anys d’exili.

Lluis Miralles un jove estudiant de dret rep l’encàrrec d’acompanyar l’il·lustre poeta i la seva dona, Émilie Noulet, durant la breu estada a la ciutat enyorada.

Som a la Barcelona de l’any 1970 i de la mà d’en Lluis coneixem a un Josep Carner vell i absent que de tant en tant ens sorprèn amb moments d’una lucidesa aclaparadora.

Coneixem a  la Mariona, l’estudiant de Lletres amb qui en Lluis inicia un idil·li amorós. Ella li obre les portes a un nou món, a una Barcelona més gamberra, revolucionaria i  clandestina, lluny de l’ambient benestant del barri de Sant Gervasi on encara viu amb els pares.

El piset d’estudiants de la Mariona al barri mariner de la Barceloneta esdevé un espai de tertúlies sobre cultura, sobre el retorn del poeta i política, un espai de llibertat en un context de repressió franquista i davant d’un règim que tot i mostrar algunes senyals de debilitat, continua aplicant la mà de ferro.

En la novel·la el poeta juga un paper passiu. És a través dels diferents personatges que envolten a Carner i que formen part del teixit social, cultural i artístic català del moment que anem descobrint al poeta, al mestre. Un home amb un gran sentit de l’humor i una intel·ligència descomunal, un autor polifacètic i molt prolífic que va arribar a tenir càrrecs diplomàtics als anys 20. Poc a poc i a mesura que anem entenent la personalitat de l’il·lustre exiliat, es va evidenciant que el seu retorn no és comprés per tothom i que incomoda a alguns. Per què després de 30 anys d’exili torna a una Barcelona encara franquista? Perquè es desdiu de la seva promesa i torna abans de la mort del dictador?

Carles Casajuana ens ho explica en aquesta novel·la i ens regala versos i reflexions del “príncep dels poetes catalans”, una delícia.

Montse Ortiz Moran

Moltes gràcies pel teu escrit, Montse!!

Seguiu aquest enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre Retorn, de Carles Casajuana.

Títol: Retorn
Autor: Carles Casajuana
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-2288-8
Preu: 18€

Share

La mirada de la sargantana, de Roger Bastida

La Montse se’ns estrena al Nosaltres per explicar-nos el llibre de Roger Bastida anomenat La mirada de la sargantana. Aquí teniu el seu escrit! I aviat una sorpresa molt agradable!!

Aquesta és una novel·la de base històrica que retrata la vida barcelonina de principis del segle XX i alguns dels seus personatges més emblemàtics. La trama és plena de detalls que donen molt d’interès a la lectura i ens acosten als esdeveniments dels anys 20, 30 i 40.

El pintor Ramon Casas i el seu entorn són els protagonistes del llibre. L’autor fa servir diversos narradors: en Ramon, les seves germanes, l’estimada Júlia i la pròpia Barcelona, per explicar les tendències de la moda, el creixement de la ciutat i l’ambient social, polític i artístic, del qual és bon coneixedor.

Entre els personatges masculins, el Ramon s’envolta d’amics artistes que ens presenta i amb qui gaudeix de novetats tecnològiques com l’automòbil, de la compra de joies, vestits, obres d’art o, fins i tot, d’un monestir per restaurar.

Dels femenins destaca la Júlia, una noia “especial”, més lliure i moderna que la majoria de la seva època i contrapunt de la Montserrat, la germana que malgrat la riquesa i els privilegis no aconsegueix ser feliç.

I una recomanació final, si després de llegir el llibre teniu oportunitat de fer-ho, no us perdeu la visita al cercle del Liceu i del seu ambient màgic per contemplar els quadres que conserva, especialment ‘La mirada de la sargantana’.

Moltes gràcies, Montse!! Bona pinta, oi?

Seguiu aquest enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre del Roger Bastida.

Títol: La mirada de la sargantana
Autor: Roger Bastida Sabido
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2285-7
Preu: 18€

Share

La casa de la frontera, de Rafael Vallbona

Corren dies de llegir tuits. Amb una ocurrència de 140 caràcters ja ha d’estar tot dit… Potser una foto ho acaba d’il·lustrar? O un vídeo? Piu i pim pam!

Tot i que hi reconec la gràcia, per tot allò de la proximitat als fets i de la immediatesa, d’haver portat la veu a persones que normalment no tenien altaveu, confesso que en aquest entorn comunicatiu no m’hi acabo de trobar com peix a l’aigua (hauria de dir com ocell al niu?).

M’agraden més els espais amplis, on desplegar arguments i que el lector pugui endinsar-se en un tema sense la sensació d’estar davant d’un mostrari que passa d’una cosa a l’altra sense solució de continuïtat.

Sóc un d’aquests nosaltres que llegeix revistes, diaris, llibres… i llibres de ficció! Perquè, molt sovint, és en la novel·la que hi trobo noves preguntes i respostes per a les inquietuds de sempre i de les noves que em van sorgint.

I si vosaltres també sou part d’aquests nosaltres, us recomano La casa de la frontera, el darrer Premi BBVA Sant Joan. Us hi trobareu la Carme, una narradora que és més que un tuit. Ella us anirà explicant com la història recent ha anat omplint els dies de l’hostal, aquesta casa de la frontera, que la seva família ha regentat a Puigcerdà des de finals del segle XIX.

Hi he passat fred, angoixa, impotència, alegria i moltes altres vivències, en les pàgines d’aquesta casa. Els canvis que ha viscut la Cerdanya i el país sencer no han estat sempre un llit de roses, tot i que també hi hagin florit èpoques de bonança econòmica, i tot plegat queda molt ben retratat en aquesta obra costumista i d’estructura molt moderna per la gestió del temps de la narració.

Que llegint el TimeLine de segons qui hauria rigut més? Segur! Però ni de bon tros hauria conegut tanta gent que, a hores d’ara, tindria molt a explicar-nos… I és que, com diu en Rafael Vallbona al final de tot de l’obra, hi ha novel·les que les habiten les persones.

Nosaltres, feu-me cas i, entre tuit i tuit, regaleu-vos una estona per llegir una novel·la que us agradarà!

Aquí teniu les primeres pàgines del Premi Sant Joan de Rafel Vallbona en pdf.

Títol: La casa de la frontera
Autor: Rafael Vallbona
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7613-3
PVP: 20,50€

Share

L’home que perseguia la seva ombra, de David Lagercrantz

Ja fa dos anys que vaig llegir i ressenyar pel Nosaltres l’esperada continuació de la trilogia Millenium de Stieg Larsson… sense Larsson. L’agosarat escriptor encarregat del “marrón”, en David Lagercrantz, se’n va sortir més que airós a El que no et mata el fa més fort i ens va permetre seguir les passes de l’enigmàtica Lisbeth Salander, Mikael Blomkvist i alguns dels personatges dels tres primers volums. També en van aparèixer de nous i jo preveia una presència destacada en futures entregues d’un d’ells (una en realitat), la Camilla. No us explicaré qui és per no aixafar-vos la guitarra, si no heu llegit la quarta entrega de Millennium.

Amb la Camilla em vaig equivocar. Sí que a L’home que perseguia la seva ombra hi té un paper important, però en segon terme. Què hi trobem, doncs, en aquest nou llibre de Millennium? Un tema dominant: els bessons. I, naturalment, personatges que en són de bessons.

També prenen un paper molt destacat les investigacions que, en el passat, van poder realitzar-se sobre el grau d’influència de l’herència genètica i la de l’entorn social en les persones. L’ens que ho estudiava -amb seu a Uppsala- s’havia anomenat, fins el 1958, “Institut de Biologia Racial”, i que després, per correcció política, va passar a anomenar-se “Institut per a la Genètica Mèdica”. Alguns dels investigadors són peça fonamental en la novel·la. I també ho són altres personatges bessons que no desvelaré més del que ja he deixat entreveure.

Un altre univers de personatges molt importants en la trama de la narració és el de l’entorn familiar fanàticament islamista de Faria, una noia de Bangla Desh que havia intentat trencar el cercle opressiu al qual es veia sotmesa i que la va portar a una presó d’alta seguretat, al mateix pavelló on es troba la Lisbeth. A més, el pavelló està dominat/aterrit per un sinistre personatge: una noia que es fa anomenar Benito per la seva admiració per Mussolini.

Aquesta tal Benito té la proa posada a la Faria davant la vista grossa dels vigilants i Lisbeth decideix de protegir-la. Tant l’una com l’altra estan amenaçades de mort per cantons diversos.

Poseu aquests elements en funcionament i acabareu atrapats pel clàssic final de novel·la negra amb desenllaços sorprenents, tips de patir per la sort dels personatges, morts, transfiguracions, etc.

Entremig aprenem un munt de coses sobre els bessons univitel·lins i bivitel·lins, els que són mirall, teories diverses sobre tot això… I també aprendrem sobre malalties com la hiperacúsia, o sobre temes com ara en Django Reinhard i el jazz gitano.

El món de la revista Millennium gairebé no apareix. L’inevitable Mikael Blomkvist sí, i molt.
I la seva germana advocada Annika, i l’inspector Bublanski, i la Hacker Republic. I un munt de personatges molt ben caracteritzats, nous o vells coneguts.

Si arribeu de nou als llibres de la sèrie no us decebrà i no tingueu por: no necessiteu haver llegit els anteriors, tot i que us n’agafaran ganes.

I als viciosos què us haig de dir! Allò del Cruyff: sortiu i disfruteu.

Ja sé que seria més correcte escriure gaudiu o fruïu però és que no sona igual i em sembla que, “en un momento dado”, el gran creador de neologismes no m’ho perdonaria.

Títol: L’home que perseguia la seva ombra
Autor: David Lagercrantz
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2286-4
PVP: 22,50€

Share

Ja tenim els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017

David Nel·lo guanya el Prudenci Bertrana; Albert Garcia, el 40è Premi Miquel de Palol de poesia; Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017; i Xavier Gual s’emporta el 32è Ramon Muntaner.

Fa una estona hem rebut les notícies de qui són els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017. Com bé sabeu i explica la web,

Es convoquen els Premis Literaris de Girona, en llengua catalana, PRUDENCI BERTRANA de novel·la, MIQUEL DE PALOL de poesia, CARLES RAHOLA d’assaig, RAMON MUNTANER de literatura juvenil, CERVERÍ de lletra de cançó i LLETRA per a iniciatives digitals de i sobre literatura catalana, instituïts per col·laborar en la difusió d’aquests gèneres i de la lectura en català, tot honorant la memòria d’aquests escriptors i gironins il·lustres.

I al Nosaltres que ho celebrem! Pel què fa a què podrem llegir, aquí teniu els guardonats!!

EL PRUDENCI BERTRANA 2017, PER DAVID NEL·LO

David Nel·lo guanya el 50è Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la sobre fins on estem disposats a arribar per fer feliços els que ens envolten

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Melissa i Nicole és una novel·la excepcional que ens mostra els límits que estem disposats a creuar per ser feliços i les conseqüències de traspassar-los.  Els Callahan i els Vinyals es troben casualment en una petita illa del mar Bàltic. Aquest escenari nòrdic serà testimoni d’uns esdeveniments que canviaran per sempre les seves vides.

La vigília del solstici d’estiu, dues famílies visiten la petita illa de Fårö, a pocs quilòmetres de l’illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Uns i altres, els Callahan i els Vinyals, passegen amb els cotxes suecs que han llogat. Així doncs, què els uneix? Tot i res. La filla dels Callahan, la Melissa, és ben americana. La Nicole Vinyals, en canvi, és la perfecta jove parisenca.

I tanmateix, després de la trobada fortuïta, els esdeveniments se succeiran en un brevíssim període de pocs dies i sacsejaran completament l’existència de les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més.

Columna Edicions publicarà Melissa i Nicole, de David Nel·lo, el proper 29 de novembre.

EL MIQUEL DE PALOL, PER ALBERT GARCIA ELENA

Albert Garcia Elena, guardonat amb el 40è Premi Miquel de Palol de poesia amb La saliva dels morts

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Al llarg de cinquanta-cinc poemes breus i esmolats, La saliva dels morts proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. El llibre d’Albert Garcia Elena és una crua confessió personal -allunyada de tot lirisme- que gira al voltant de la identitat i de l’espècie humana i el seu lloc al món, sense altre testimoni que la consciència del jo-poètic.

Edicions Proa publicarà La saliva dels morts, d’Albert Garcia, el proper mes de gener.

EL CARLES RAHOLA, PER MONTSERRAT TURA

Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017 d’assaig amb ‘República pagesa, una vindicació del catalanisme rabassaire’, que parteix de la memòria familiar

I això és el que ens expliquen del llibre!!

El 39è Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a l’obra República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire, de Montserrat Tura.

Els fets més significatius del catalanisme polític de la primera meitat del segle XX els ubiquem a la ciutat. Les imatges que els fotògrafs han immortalitzat són d’homes amb corbatí als balcons de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Però cal no oblidar que la Catalunya on naixia la reivindicació catalanista i de progrés era massivament pagesa. El pes d’una victòria o una derrota electoral requeia en els municipis petits, on la industrialització era encara incipient. Aquest treball intenta mostrar que, sense el compromís del món pagès, no hauríem vist l’Assemblea de Bases a Manresa, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat, el primer esborrany d’Estatut, el Pacte de Sant Sebastià o la victòria de l’esquerra catalanista en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i en les del Parlament del 32.

D’entre tots els moviments del món agrari –que abraça els propietaris, els sindicats, les cooperatives, etcètera–, el que incorporava més reivindicacions socials va ser el rabassaire, una organització político-sindical que va fer possible la victòria d’ERC l’abril del 31 i alhora va condicionar-ne el programa. La llei de contractes de conreu i les seves vicissituds expliquen els interessos que van anar concretant-se fins als dos bàndols de la guerra civil.

L’assaig parteix del cas concret d’un d’aquests líders rabassaires, Feliu Tura Valldeoriola, de Mollet del Vallès, fundador –juntament amb altres pagesos joves– de la Unió de Rabassaires. La seva lluita per organitzar-se, per obtenir coneixements i per aconseguir una vida millor per als seus fills va ser estroncada brutalment per la guerra civil espanyola.

EL RAMON MUNTANER, PER XAVIER GUAL

Xavier Gual obté el 32è Premi Ramon Muntaner amb un thriller al voltant d’una trama policial i mafiosa.

I això és el que ens expliquen del llibre!!

La noia de la caravana narra les aventures d’una adolescent que intenta descobrir què hi ha al darrere de la desaparició del seu xicot i salvar-se ella mateixa

La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 32è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner a l’obra La noia de la caravana, de l’escriptor Xavier Gual.

Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana forma part dels Premis Literaris de Girona. S’hi poden presentar obres originals i inèdites destinades al públic juvenil i té una dotació de 6.000 euros, a més de la publicació de l’obra sota el segell Fanbooks. Enguany han format part del jurat Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martín, Francesc Miralles i Marta Vilagut.

La noia de la caravana és un thriller juvenil al voltant d’una trama policial i mafiosa. L’obra narra les aventures de la Laura, una adolescent de setze anys que marxa de cap de setmana amb en Kilian, un noi que li agrada. Quan arriben al càmping abandonat on s’estaran, la Laura té una mica de por, però en Kilian la tranquil·litza i passen la nit plegats en una caravana. L’endemà al matí, però, el noi ha desaparegut i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que un dia hi són i l’endemà ja no, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana…

La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensava.

Tornava a estar com al principi, sola i sense entendre què dimonis passava. De fet tot era molt pitjor que al matí, perquè ara sabia que un home armat m’estava buscant. Em notava molt cansada i el meu cap valorava l’opció de lliurar-me, amb les mans enlaire, només per deixar de patir. Acceptava la meva sort si almenys amb la rendició algú m’explicava en quin embolic estava ficada. També vaig pensar que en Kilian podria estar retingut o fins i tot mort, i que jo estava fugint sense saber on anar, incapaç d’orientar-me a mitja tarda, en un bosc ofegat d’aigua on aviat es faria fosc. Corria i relliscava tota l’estona. No sabia per on seguir, no tenia cap estratègia que no fos allunyar-me d’aquell home i sobreviure.

Fragment del llibre La noia de la caravana,
de Xavier Gual

I fins aquí, les notícies sobre els Premis Literaris de Girona 2017!

La nostra més sincera enhorabona als guardonats. Us llegim aviat al Nosaltresllegim!

Share

4 3 2 1, de Paul Auster

Això va més o menys així: l’Álvaro, que debuta fa molt poc al Nosaltresllegim parlant d’assassins que estimen llibres m’envia un missatge -el divendres- on em diu que començarà a llegir la nova novel·la de Paul Auster, anomenada 4 3 2 1, però que no hi té ficades “gaire esperances”.

Jo, des de la llunyania que permet el servei de missatgeria, somric.

És diumenge al vespre i rebo un correu de l’Álvaro. S’ha acabat les casi 900 pàgines de la nova novel·la de l’escriptor novaiorquès -que fa poc ens visitava durant La Setmana del Llibre en Català- i m’envia la ressenya del llibre.

Li pregunto que què tal. Que si li ha agradat. Una paraula: “molt”

Aquest és el 4 3 2 1 de Paul Auster, de l’Álvaro Muñoz:

Ressenyar un gran autor com Auster té les seues virtuts. També té inconvenients si no estàs a l’altura i la crítica no es justa, però d’aquests últims en tinc ben pocs després de posar punt final a les 893 pàgines que comporten la seua magnífica obra.

Hi ha llibres que t’esborren els problemes perquè te’n distrauen, d’altres que t’avorreixen i et deixen malhumorat, i per últim, alguns que et fan pensar. Pensar. Aquest verb que tothom coneix però poca gent practica conforma el tema principal del 4, 3, 2, 1. A mi m’ha fet fer-ho, fer-me aquesta pregunta mil i un cops: i si hagués pres aquesta decisió? I si hagués viscut en altre país? Una altra família? Altres gustos literaris, socials, sexuals…? Aquesta pregunta l’haurem de fer a cada pàgina per a entendre aquesta meravellosa obra. Els canvis ho són tot, les decisions de dreta i esquerra, anar-hi o no, apostar per un negoci o guardar els diners per a temps de penombra, parlar-li a aquesta xica que et mira mentre tu comences a tindre les galtes vermelles. Fes-ho, pot acabar sent la teua dona, o la persona que t’arruïne la vida, mai no ho sabràs.

Imaginar-se que les coses podien ser diferents encara que ell fos el mateix. El mateix nen en una casa diferent amb un arbre diferent. El mateix nen amb uns pares diferents que no feien les mateixes coses que feien ara. ¿I si el seu pare fos caçador, per exemple, i visquessin tots a l’Àfrica?

Auster s’ho planteja tot: l’existència de Déu dins d’un context on l’església té tot el poder del món. Les guerres, la fam, les desigualtats. Hi ha cap Déu que puga tindre el control per a aturar-ho i no ho faça? Gràcies a la diversitat de personatges -jueus, cristians, ateus…- l’autor crea mil i una situacions que et fan dubtar de tot, inclús de si el seu propòsit inicial és fer-nos vacil·lar tant. L’amor és l’altre dels eixos que l’autor tracta des del punt de vista de qualsevol edat: l’adolescent fogós i ardent que perd el cap per uns pits o els avis que amb la tranquil·litat d’una carícia ja són feliços. Parlar-li a una, no a l’altra, comporta el desenvolupament de les nostres vides amoroses, les quals, tot plegat, tenen gran part de la nostra felicitat o desgràcia. També implica prendre les decisions intel·ligents, evitar-hi morts sobtades, actituds irresponsables o allunyar-te d’un camí que mai saps on pot acabar. Aquesta incertesa és, si més no, la felicitat dintre de la ignorància.

– Només Déu pot veure la carretera principal i la carretera secundària a la vegada, i això vol dir que només Déu pot saber si l’has encertada o no.
– ¿Com saps que ho sap?
– No ho sé. Per això és el que suposa la gent. Per desgràcia, Déu no ens diu mai el que pensa.

La vida, la companyia, l’amor i les decisions. Quatre pilars sobre els quals Paul Auster ha construït una catedral literària que no passarà desapercebuda entre les lectures obligatòries de qualsevol lletraferit.

Exacte. Li ha agradat “molt”.

 

Aquí teniu les primeres pàgines de 4 3 2 1 de Paul Auster en pdf.

Aquí teniu la crònica del dia que Auster va presentar el seu llibre a Barcelona.

I aquí teniu l’entrevista/presentació (en anglès, això sí!) que va fer amb Antoni Bassas durant La Setmana del Llibre en Català d’enguany al COAC.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

Share