Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

Una veritat delicada, de John le Carré

@Ed_62 @Grup62

En Roger s’ha llegit Una veritat delicada, de John le Carré, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí el teniu!

De John le Carré, tot i la seva dilatada trajectòria, només n’havia llegit dues novel·les, ambdues protagonitzades per l’agent Smiley i ambientades en l’època de la Guerra Freda: històries d’espies i conspiracions, talps i sobrenoms on es desenvolupaven operacions d’altíssim secret.

Una veritat delicada és diferent. Le Carré se centra en una operació del ministeri de defensa britànic, però no en el curs de l’operació sinó en una cosa que, en la meva humil opinió, és encara més interessant: les conseqüències que té aquesta operació en els personatges que hi formen part. Uns personatges que tenen un recorregut llarg i on cada moviment de cadascun d’ells condiciona els de la resta.

Durant el transcurs dels 3 anys que dura aquesta operació, les parts més obscures dels serveis secrets persegueixen a cadascun dels actius que, d’una manera o altra, hi van participar. No obstant, no s’havia produït cap moviment en cap direcció fins que la decisió de passar a l’acció d’un d’ells crearà un seguit de moviments i connexions que giraran sense un centre clar però que es contraposaran a la part obscura de la política i els budells de la democràcia, on les diferències de funcionament amb la màfia són gairabé indefensables i la línea que els separa és finíssima.

L’aparició constant de nous i forts personatges (totes dones, per cert!), acabarà d’inclinar la trama cap a un dels costats. I encara que no us hagi explicat del tot o amb gaire detall Una veritat delicada… és que no us puc explicar res més! No us vull aixafar el llibre!

Le Carré passa dels grans escenaris d’acció a espais petits i converses cauteloses, i en totes dues situacions treu el millor de cada lloc i de cada personatge. A les escenes amb més rellevància crea, gràcies a la llum, l’ambient propici per deixar-te en una tensió contínua tot esperant que aquella esperada revelació, que farà que tot giri, surti de la boca d’algun dels protagonistes. Si existissin els Oscars de la Literatura, jo li donaria el de la millor fotografia!

Le Carré té allò que els experts anomenen “l’ofici d’escriptor”. Si li expliques alguna cosa d’un restaurant de Barcelona i d’un “método”, segur que seria capaç de treure una molt bona història…

En definitiva, Una veritat delicada no és només una novel·la d’espionatge i operacions secretes britàniques. És una molt bona novel·la i un llibre molt recomanable. Siguis amant del gènere i busquis gavardines, noms en clau i gravacions clandestines, o no.

Amb Le Carré només podem deixar-nos estar de gavardines i treure’ns el barret.

Roger, t’estàs guanyant -i molt!- una firma al Nosaltresllegim! Moltes gràcies pel teu escrit!

Aquí teniu el videotràiler d’Una veritat delicada.

Títol: Una veritat delicada
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7178-7
Preu: 22,90€

Share

L’arquitecte de somnis, de Teresa Roig

@ColumnaEdicions @Grup62

La Glòria Argemí se’ns estrena al Nosaltresllegim amb L’arquitecte de somnis que ha escrit la Teresa Roig.

Quan em va arribar el llibre a les mans vaig pensar que em trobaria la història de la construcció de la Pedrera però L’arquitecte de somnis aprofita aquesta obra mestra per relatar-nos la trajectòria vital i artística de l’arquitecte i ens endinsa en la moguda vida barcelonina de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Amb un llenguatge planer i farcit de dites populars d’aquell temps, Teresa Roig ens va presentant els diferents personatges que es creuen a la vida d’Antoni Gaudí, tots ells en plena eufòria modernista. A partir d’uns personatges, d’un espai i d’un temps real, l’escriptora novel·la una història d’amors i desamors, de somnis i ambicions.

És un llibre molt adequat per a tots aquells lectors que vulguin conèixer com vivia la burgesia barcelonina, formada pels indians que van fer fortuna a ultramar i que retornaven a casa on, per netejar la seva consciència, feien obres culturals i de caritat, i també formades per les velles famílies aristòcrates reconvertides en fortunes industrials tèxtils.

Tot això amb una societat camperola que es reconvertia en industrial, el patiment de la classe obrera incipient que maldava per sobreviure i les petites alegries que aquests anaven a buscar als locals del Paral·lel.

Us recomano la lectura d’aquest llibre, entre ficció i realitat, per passar una bona estona llegint, aprendre una mica més sobre les joies que ens va deixar el mestre Gaudí i conèixer una nova vessant d’aquest arquitecte.

Té molt bona pinta això! Un altre dels Nosaltres (en Lluís-Emili) també se l’està llegint i aviat ens el ressenyarà. A veure què en pensa!

Aquí teniu la pàgina de l’autora i el booktràiler del llibre.

Títol: L’arquitecte dels somnis
Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1719-8
Preu: 19,90€

Share

El ninot de neu, de Jo Nesbø

La Gisela s’ha llegit El ninot de neu, de Jo Nesbø, i ens l’explica per a tots Nosaltres:

M’agrada la novel·la negra i havent llegit el Headhunters estava molt ben predisposada a afrontar les -alerta, que no són poques- 550 pàgines d’El ninot de neu de Jo Nesbø. Aquest senyor en sap molt! I tot el que escriu veig que enganxa de mala manera!

L’inspector Harry Hole, que s’està convertint en un dels meus herois-antiherois preferits, es veu involucrat personalment en la  investigació d’uns assassinats especialment cruels que van acompanyats d’una mena de ritual: la presència d’un ninot de neu al lloc dels fets, sempre amb la primera nevada -que sol coincidir amb les eleccions americanes quan és l’any que toca-. El nostre protagonista, en Harry, va descobrint que, a més, ell és el destinatari d’aquest macabre joc de pistes que el va desafiant a treure’n l’entrellat.

En Jo Nesbø no m’ha defraudat. En absolut. L’he trobada millor i tot que Headhunters. El ritme de la narració t’obliga a seguir llegint encara que no vulguis. I això, Nosaltres, no és del tot habitual a dia d’avui, oi? Com a mínim, a mi no em passa.

Això sí, us ho confesso: he passat una miqueta de por… però estic molt satisfeta d’haver consumit unes quantes -unes quantes!- hores amb aquesta lectura. Espero la pel·li, que es farà, segur. A la de Headhunters hi sortia el guapot de Joc de Trons, aquí… fem una travessa?

Aquest llibre és això que a Twitter en diuen un #mustread!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, el booktràiler del llibre i l’entrevista a l’autor on parla sobre El ninot de neu.

Títol: El ninot de neu
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-417-2
Preu: 21€

Share

August, John Williams

@Ed_62 @Grup62

Cobdicia, luxúria, poder, traició, enveja, crim… Si us dic aquests noms i ara us faig endevinar el títol de la novel·la que he llegit, molts de nosaltres contestareu Joc de trons. Doncs fred, fred. No ens enganyem, per més que HBO i companyia ens vulguin fer creure el contrari, no hi ha res que no puguem trobar en els clàssics i, a aquestes alçades, estic convençuda que John Williams pot considerar-se un clàssic; August ho és definitivament.

Aquesta novel·la, a més, desplega un tema clàssic per excel·lència: la història d’Octavi des de la mort de Juli Cèsar fins a la seva pròpia. Però no ens deixem enganyar per les aparences, perquè aquí “clàssic” no és sinònim de “com sempre”. John Williams proposa una trama vital i la desenvolupa de manera cronològica, però els punts que creen aquesta costura que és la vida del personatge els dónen diferents autors. Així, són diverses les veus que -en general a partir de cartes- conformen el relat que ens permet entendre d’una manera polièdrica no només qui era Octavi August, el primer Emperador de Roma, sinó també com eren els qui l’envoltaven: Júlia -la filla-, Lívia -la segona dona-, Homer, Virgili, Marc Antoni… Ep, tot des de la ficció, que ja ho adverteix l’autor en les primeres pàgines!

He llegit aquesta novel·la després que l’Albert i la Fita l’hagin comentada aquí i me n’hagin fet venir ganes. Gràcies, gràcies pel gran consell! Com diu una amiga meva, #perlamordedéu llegiu-la també i gaudiu-ne a doll perquè és d’aquelles obres que compensen amb escreix. Us en deixo un fragment que crec que us pot acabar d’engrescar…

El poeta contempla el caos de l’experiència, la confusió de l’atzar i els reialmes incomprensibles de la posssibilitat; és a dir, el món on tots vivim amb tanta familiaritat i que pocs ens molestem a examinar. El fruit d’aquesta contemplació és el descobriment, o la invenció, d’un petit principi d’harmonia i d’ordre que es pot aillar del desordre que l’enfosqueix, i el sotmetiment d’aquest descobriment a les lleis poètiques que a la fi el fan possible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

Share

Millenium 1. Els homes que no estimaven les dones, de Josep Homs, Sylvain Runberg i Stieg Larsson

@Fanbooks_ @Grup62

Nosaltres, gaudiu de l’adaptació de Millenium – Els homes que no estimaven les dones de Runberg i Homs.

És una obra fantàstica de BD (Bande Dessinée, el còmic franco-belga) que us encantarà, tant si ja heu llegit les novel·les de Stieg Larsson, o les adaptacions al cinema, com si és el vostre primer contacte amb la història. En aquest cas, com m’ha passat a mi, més que un contacte ha estat un impacte sec, dur i contundent, directe al plexe solar, dels que et deixen panteixant una bona estona, taquicàrdic perdut.

Sí, és així de bo.

Durant 124 pàgines (2 àlbums francesos) coneixem els personatges de la família Vanger, el Mikael Blomqvist i, sobretot, qui pren (amb ungles i dents) el centre d’atenció de cada escena en què apareix: la Lisbeth Salander, la reina punk de la funció. La seva personalitat és magnètica, extrema, agressiva, perillosa… una femme fatale en cuir i tatuatges i, a la vegada, molt més profunda.

L’adaptació de la història feta per Sylvain Runberg està molt ben aconseguida. S’entén tot el qué passa i t’atrapa de principi a final, i té el punt just de diàleg perquè la trama avanci i coneguis els personatges i les seves motivacions i actituds. Sense haver llegit el llibre he entès tot el que hi passava, encara que he hagut de mirar enrera alguna vegada per revisar detalls que m’havien passat per alt.

Però on realment el còmic és excels, xiripitiflàutic, kamehàmic… és en el dibuix del català Josep Homs. El seu estil personal i únic destil·la qualitat per tots els costats: des de les expressions facials dels seus personatges, el seu llenguatge corporal, únic per cadascun d’ells, els seus escenaris realistes i espectaculars, i el domini del color, digital però amb una sensibilitat pictòrica i narrativa fora de tota mida. I no només ho dic jo!

Ahir (10 d’octubre) vaig anar a la presentació del còmic organitzada pels editors Fanbooks (català) i PlanetadeAgostini Cómics a l’Institut Français de Barcelona, on Toni Guiral va fer una fantàstica ponència sobre la BD franco-belga, i (tot i no ser-hi en persona) vam sentir per telèfon el mateix Josep Homs, que ens va explicar detalls de la producció del còmic.

En Josep Homs va explicar-nos que va fer un viatge a Estocolm on va conèixer el guionista, que viu allà, i van fer una ruta per tota la ciutat, recorrent les localitzacions que sortirien posteriorment al còmic. També va explicar-nos que, degut a l’alt ritme de treball que va haver de fer, el segon llibre l’està adaptant el també gran dibuixant Man, adaptant-se al seu estil, mentre ell ja està treballant en l’adaptació del tercer llibre.

Vaig prendre notes del què va dir en Toni Guiral del treball d’Homs, i aquí us ho resumeixo:

Sap dibuixar de tot, ja que té una base de dibuix al natural.
Les seves expressions facials transpiren veritat, siguin exagerades o subtils.
El llenguatge corporal dels seus personatges és molt ric, sempre estan fent alguna cosa.
Els seus escenaris, ja siguin exteriors com interiors estan molt treballats, amb la referència de la realitat com a base.
La seva composició de vinyeta és molt bona, buscant la millor manera de narrar.
La diagramació de la pàgina és la clàssica de la BD francesa (de 6 a 12 vinyetes) cosa que li permet explicar més.
El color l’aplica entonant sempre, agafant un color de base per cada escena i entenent que la llum és diferent depenent de si és artificial o natural. També és un color narratiu, que potencia (ja sigui subtilment o de manera evident) el to de la vinyeta i la pàgina.

Un dels assistents al acte era Pere Olivé, que va treballar amb Guiral a Planeta i també coneix Homs i el seu treball, i va fer una altra aportació respecte la manera de treballar el color. Va dir que Homs parteix de la física per fer el color, basant-se en la descomposició de la llum, i aconsegueix uns colors vius i nítids, al contrari que molts altres dibuixants, que parteixen de la química (suma de pigments sobre la superfície del paper), cosa que fa que els colors se’ls opaquin i embrutin.

Bé, aquí s’acaba la crònica de l’acte de l’altre dia i també la ressenya del còmic que ens ocupa, que espero que us enganxi amb la seva brutalitat i bellesa.

Paraula de Nosaltres!

Aquí teniu el booktràiler del còmic!

Títol: Millenium 1. Els homes que no estimaven les dones
Autor: Josep Homs, Sylvain Runberg i Stieg Larsson
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-15745-27-3
Preu: 18,95€

Share

Mu!, de David Safier

@Ed_Empuries @Grup62

Lolle, la protagonista de Mu! de David Safier, descobreix que a tot el col·lectiu que es troba en el camp d’internament els espera una mort imminent. Aleshores, amb l’ajuda d’un italià al qual ha auxiliat quan estava malferit, decideix fugir del camp i mira d’arribar al país on podran viure en pau.

El que passa és que la Lolle és una vaca i l’italià un gat.

La fugida l’emprèn acompanyada de tres vaques més -la Hilde, la Ravetó i la Susi- i el toro Champion.

De tant en tant s’encomanen a Naia, la deessa vaca creadora de l’univers (la lluna és un formatge fet amb la llet de Naia), la traça de la qual posen en dubte quan tot surt malament. Fins i tot arriben a pensar si realment existeix Naia tal i com diuen les cançons sagrades.

Els passa de tot: hi ha conflictes interns per gelosies, hi ha amors poc correspostos, sortides de l’armari, embarassos inesperats, crisis de lideratge… També hi ha un gos borni una mica demoníac i omnipresent, i incomptables aventures i dificultats, ja que no és fàcil per a un grup de vaques passar inadvertides i agafar vaixells i avions per tal d’anar a parar a l’Índia on segons el gat -que tot ho sap i és una mica hippy- ningú no es menja les vaques.

Des de les faules d’Isop a l‘Animal Farm d’Orwell, passant pels Bambis, Dumbos i productes diversos de Pixar, assimilar el comportament de col·lectius d’animals als humans funciona sempre. I amb les dosis adequades d’humor, crítica, tendresa i moments emocionants de suspens encara més. Això és exactament el que trobem en aquesta nova aportació de David Safier al gènere.

Llegint-lo sabreu què vol dir gaudir com una vaca i reflexionar com una persona.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mu!
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: 14,95€

Share

La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel

@ColumnaEdicions @Grup62 @JordidManuel

En Roger, que se’ns està consolidant com a un Nosaltres formidable s’ha cruspit La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel Barrabín, en un tres i no res. Aquí teniu el seu escrit.

Quan vaig decidir posar-me a llegir La decisió de Manperel vaig pensar que una novel·la sobre matemàtics i matemàtiques potser em faria tornar boig, tenint en compte la meva poca experiència en l’àmbit dels números i les equacions. Doncs res més lluny de la realitat: aquest és un llibre que parla d’allò que més coneixem, o si més no, d’allò que més intentem conèixer: nosaltres mateixos.

Al Sr. Manperel, un brillant matemàtic, hi ha alguna cosa que l’empeny a anar-se’n a viure amb la seva mare i el seu gos a una estranya i solitària illa àrtica. Allà es trobarà endinsat en una espiral que és origen i final.

Jordi de Manuel ens explica la història d’en Manperel a través de paisatges blancs, amplis i silenciosos, com ho faria la càmera d’una pel·lícula de cinema d’autor, posant l’èmfasi en aquelles coses que ens ajudaran a endinsar-nos en la dinàmica vital del matemàtic, en el seu dia a dia, per poder comprendre la seva evolució envers un enigma que resultarà ser el motor de la novel·la.

Manperel transita per la seva vida com ho fa per sobre dels llacs gelats que poblen el paisatge de l’illa, amb la por insuportable de fer un pas en fals que el congeli per sempre. Aquest gèlid paisatge acabarà transformant-se a mesura que la decisió s’apropi, a mesura que l’enigma es resolgui i que el nostre matemàtic entri en acció… lentament però amb pas ferm i en companyia de part dels pobladors de l’illa, que actuaran com a àncora per sostenir la ment del nostre protagonista. Ens trobarem dins la complicada psique del matemàtic, amb els mateixos dubtes i anhels, i amb la mateixa sensació d’estar dins d’alguna cosa que va més enllà de la pròpia existència d’en Manperel.

Amb un llenguatge fi i eloqüent, Jordi de Manuel cou una novel·la contundent a foc lent, on el  desenllaç ens deixarà, com no podia ser d’un altre manera, gelats.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Aviat t’haurem de donar firma, Roger. I serà un plaer per a tots nosaltres!

Títol: La decisió de Manperel
Autor: Jordi de Manuel Barrabín
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-1761-7
Preu: 19,90

Share

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll

@Ed_Proa @Grup62

Una bona novel·la per a començar bé el curs o la temporada

S’han acabat les vacances, comença una nova temporada i ens arriben novetats editorials molt interessants! Avui us parlo de Dos taüts negres i dos de blancs d’en Pep Coll.

Es tracta de la reconstrucció d’un cas real d’assassinat de tota una família de 4 membres -pare, mare i dues nenes, de catorze i deu anys-, masovers a Carreu (Pallars Jussà) i que es va produir l’any 1943. Aquesta matança esgarrifosa va commocionar a les poblacions de la zona i es va mantenir i s’ha mantingut encara en la memòria de la gent.

Setanta anys després, Pep Coll ens l’explica de forma novel·lada. Ha consultat arxius, ha entrevistat testimonis o familiars, ha visitat els escenaris (i ha fet les fotos per incloure-les al llibre). Ha introduït les dosis necessàries de ficció, per recrear diàlegs, situacions i personatges secundaris i finalment ha buscat la forma literària que tocava perquè ens enganxem a aquesta crònica en blanc i negre. Ha estructurat la narració a través de 19 capítols/personatges, actors directes o indirectes dels fets, de manera que aquests se’ns van narrant, completant i descrivint des de diferents punts de vista, amb detalls i circumstàncies de cadascú.

La novel·la no és una novel·la negra més de les que omplen les llibreries, amb tots els elements del gènere. Tampoc pretén crear suspens, encara que hi ha detalls (brutals) que es van completant a mesura que llegim. Hi ha una voluntat per part de l’autor de narrar uns fets quasi oblidats que tenen una particularitat notable i que és una altra característica destacable del cas: l’atroç matança va quedar impune. Els habitants de la zona van conviure amb els assassins sent conscients de que ho eren. La justícia franquista no va fer la seva feina i el procediment indagatori va estar farcit d’arbitrarietats i manipulacions. Perquè no hem d’oblidar que els fets es van produir el 1943, en el període més fosc de la immediata postguerra i amb un record encara molt viu de la Guerra. Aquelles muntanyes tan allunyades dels nuclis de població importants van ser front de batalla i per aquelles muntanyes encara hi quedaven restes de soldats i dels materials bèl·lics. El cementiri on són enterrades les víctimes té la tanca feta dels ferros de les trinxeres, per exemple, i la munició utilitzada en l’assassinat múltiple procedia de la que hi havia abandonada en el territori.

La novel·la és rica. No només ens explica una història commovedora, ens descriu també una situació social i política marcada per la guerra. I encara n’hi ha més. També ens parla d’un món, d’uns pobles, d’un treball (dur, molt dur) i d’una societat que ja han desaparegut. Aquest és un tema que ja ha estat protagonista en altres obres de l’autor. Un món que comença a modificar-se amb l’arribada de l’electricitat i continua amb la construcció de les carreteres, l’emigració de la gent i la presència del poder públic per repoblar de pins o de voltors un territori on les heures van cobrint les sòlides parets de pedra fins a fer-les desaparèixer als nostres ulls.

Pep Coll aixeca acta de tot això i ens ho deixa perquè en tinguem memòria. Val la pena llegir-lo.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: Raval – Proa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-407-3
Preu: 21€

Share

La sortida del laberint, de Miquel Puig

@Ed_62 @Grup62

L’Anna se’ns estrena al Nosaltresllegim amb el llibre La sortida del laberint, de Miquel Puig. Aquí teniu la seva ressenya:

Fa uns dies va caure a les meves mans La sortida del laberint de Miquel Puig. Un llibre d’economia per a no experts en la matèria. A través de tres capítols molt ben estructurats, l’autor es proposa explicar-nos, a través de les xifres, la situació econòmica actual intentant desmuntar els mites populars que ell considera falsos. I allò que pot semblar pantanós, es torna amè per la pedagogia amb el que ho presenta.

Amb un estil directe i planer, aconsegueix que aprenem a entendre fàcilment gràfics de dades econòmiques, els que personalment sempre m’han semblat excessivament críptics; i que interioritzem fàcilment conceptes científics que d’una altra manera continuarien en la nebulosa on es trobaven abans de llegir l’assaig.

Amb “La sortida de la crisi” copsem un punt de vista diferent sobre la crisi. Una manera d’analitzar-la que posa l’èmfasi en allò més proper, fugint intencionadament de les grans anàlisis macroeconòmiques que ens col·lapsen la comprensió.

Miquel Puig ens convida a conèixer les diverses realitats socials i polítiques de Catalunya i Espanya a través de l’economia; permetent-nos, per exemple, poder aportar idees fresques sobre la crisi en la que estem immersos, en les converses de cafès amb les nostres amistats.

Sempre és bo trobar llibres que expliquin les coses complicades de manera entenedora! Gràcies, Anna!

Títol: La sortida del laberint
Autor: Miquel Puig
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’abast
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7156-5
Preu: 19,50€

Share

Jo confesso, de Jaume Cabré

@labutxaca @Grup62 @jaumecabre47

Trobo que en la literatura, com en el futbol, hi ha dos tipus de persones: els artistes i els mediocres.

En el primer grup hi ha els qui van al primer toc i els qui aguanten la pilota als peus fins que han creuat el camp i ho fan tot ells. El tiquitaca vs el contraatac.

Personalment, m’ha semblat que en Jaume Cabré és dels primers entre els primers; és a dir, dels que juguen a explicar-nos poc i anar donant veus a uns i altres, perquè ens posem en situació nosaltres a partir de l’acció que va juxtaposant-se. És el Xavi de la literatura. O el Xavi és el Cabré del futbol!

Perquè gaudeixes molt veient com, des del mig del camp, l’acció flueix al ritme que marquen els timbals del narrador, sense aturar-se però amb prou temps i precisió com perquè puguem aplaudir des de la grada i quedar-nos amb la boca oberta, embadalits i pensant que hi ha artistes que fan malabarismes impossibles per a nosaltres.

Ai, nosaltres, pobres mortals, que només podem aplaudir i demanar-ne més…

Us recomano que us llegiu aquesta notícia sobre el Jo confesso al 324.cat: “El “Jo confesso”, de Jaume Cabré, segueix acumulant vendes i nominacions a premis internacionals“.

I és que, com bé diuen els amics de Proa, el Jo confesso segueix conquerint Europa mentre espera ser traduïda a l’anglès!

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-9930-686-5
Preu: 14,50€

Share