Al Nosaltres semblem els equips de la lliga de futbol en ple mercat d’hivern! No parem de fitxar lectors… i dels bons! Avui se’ns presenta l’Ana:

M’agraden les paraules, la barreja d’idea i matèria que amaga el llenguatge, m’agrada que puguin explicar tant o tan poc segons es desitgi i calgui; m’agrada Cortázar, Pratolini, Orwell, Baricco, García Márquez, Dolores Juliano, Huxley, Rulfo, Rodoreda, Moran, Gombrich, Auster, Beatriz Preciado, Goytisolo; m’agrada saber que em deixo noms i que encara no conec la meitat dels noms que m’acabaran agradant; m’agrada llegir, una mica també perquè sí.

“Els llibres s’han d’acabar, no es poden deixar a mitges”, “primer te’n llegeixes un i després l’altre”, “als llibres no s’hi fan gargots, no es dobleguen les pàgines”… No sé d’on vaig treure totes aquestes prohibicions, tota aquesta sacralització de la literatura, de les paraules i sobretot de l’objecte llibre. Només sé que vaig recórrer un camí ben agradable per eliminar-les. Per sort! I així ara, vaig llegint tres, cinc, set llibres alhora; i alguns d’ells no me’ls acabaré mai, tot i que sí que en rellegiré trossos escollits a l’atzar; escric, subratllo, anoto paraules deixades anar una mica sense sentit; i  doblego les pàgines per les puntes de determinades maneres, seguint aquell codi propi i una mica absurd que ens creem les qui llegim, com per por a perdre l’essència d’allò que llegim.

I a partir d’ara, tindré més motius per a doblegar les puntes dels llibres, per a fer-hi gargots, per a gaudir encara més de les paraules perquè podré compartir-ho amb nosaltres; i així aconseguir, o almenys intentar, no perdre aquella essència; desitjant transmetre-la des d’un plaer més gran que llegir, el de compartir.

Benvinguda i benllegida, Ana!

Donem la benvinguda a la Victòria Motger, metgessa i àvida lectora! Fins fa quatre dies ens ha fet ressenyes de novel·la! I si avui estrena firma és perquè devora i devora llibres. Val la pena que sigui una més de Nosaltres! Aquí teniu la seva carta de presentació:

Jo era molt petita quan va començar a editar-se el Cavall Fort. Doncs va ser sortir el primer número, i m’hi van subscriure! Els meus pares ja van veure molt d’hora que la meva passió per llegir -o fer-ho veure- era molt gran quan anàvem amb el tren del Tibidabo i els feia cantar-me els noms de les estacions, per poder-me’ls aprendre i després fer veure que els llegia. Déu n’hi dó, oi?

Més endavant ja va ser tot una altra cosa! Jo no seria la mateixa sense la sèrie de Los cinco… però em sembla que no estic sola en aquest sentit. A l’institut i a la carrera sempre vaig ser molt bona estudiant però no em vaig perdre entre vademècums i altres llibres de la meva especialitat mèdica -obstetrícia i ginecologia-: sempre vaig poder tenir temps per llegir. Sempre vaig trobar un racó per fer-ho. De fet vaig dubtar si dedicar-me a la psiquiatria perquè abans de començar Medicina ja m’havia cruspit tota l’obra de Freud! I alternant-ho amb multitud de novel·les!

Espero poder compartir moltes lectures amb tots Nosaltres i que gaudiu tant de la lectura com jo!

Benvinguda i bones lectures, Victòria!