Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner

Deixa un comentari

contesinfantilscontratotpronostic

@ColumnaEdicions @Grup62 @EmparMoliner

En Martí Nosaltresllegim i l’esperit literari de l’Empar Moliner

En Martí Nosaltresllegim era un noi que era molt amant de la música però que després d’uns anys al costat de la Montserrat Obi-Brau s’havia tornat molt de llibres. Una de les seves feines era portar un blog on hi havia un munt de persones que escrivien sobre moltes històries diferents. Això sí, les històries de què escrivien acostumaven a ser bones i, sobretot, eren d’altres persones que escrivien molt bé.

Un dia, la germana del Martí Nosaltresllegim va decidir tenir un fill i de cop en Martí es va trobar en una nova circumstància: era tiet! Allò li feia molta il·lusió però alhora tenia un punt preocupant. Ell se’n sortia bé parlant de les històries d’altra gent però a l’hora d’escriure històries… allò era una altra història! El primer que va fer va ser preguntar-li al seu iPhone si el podia ajudar amb el tema d’explicar contes al seu nebot i el seu iPhone li va dir que primer havia d’activar el Siri. Després d’activar el Siri, el Siri li va dir que si volia contes havia de passar per caixa a l’iTunes Store, i com que en Martí Nosaltresllegim era un noi una mica garrepa i autònom va decidir que faria servir un llibre del blog sobre llibres que gestionava.

Va ser llavors quan es va trobar amb els Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner. En Martí Nosaltresllegim va dir: “aquesta és la meva! Ja veuràs com li podré agafar els contes a l’Empar Moliner!”. Va ser llavors quan va obrir el llibre i d’allà en va sortir l’esperit literari de l’Empar Moliner:

-Escolta! Qui ets tu? -li va preguntar el Martí Nosaltresllegim.
-Què vol dir que qui sóc jo? Que no m’has vist prou a la tele? -li va contestar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Tu ets l’Empar Moliner?
-Sí, però només una part. Porto l’ISBN escrit al cul, o sigui que tampoc sóc l’obra al complet
-Ah… i escolta, que m’han dit que en aquest llibre nou que has fet expliques els contes que li explicaves a la teva filla i també expliques com fer-ne, oi?
-Oi.
-Carai… et podries esplaiar una mica més en les respostes, no trobes?
-Sí.
-Estupendu -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Escolta, què fas aquesta nit? Que et ve de gust anar a prendre una copa? -li va preguntar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Què dius? Però si ets un esperit literari! A més, jo no bec… -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-No ho sé noi… Fa temps que he de mantenir el personatge de ninfòmana furiosa -va dir l’esperit de l’Empar Moliner mig avergonyit- però ara m’estic redimint treient llibres molt ben editats per Columna sobre contes a la meva filla.

momia-300x300En Martí Nosaltresllegim estava una mica confós amb la situació. Tenia un llibre que li donava les claus per explicar contes però no sabia ben bé com fer-s’ho encara. I l’esperit no l’estava ajudant gaire tampoc.

-Escolta, Empar. Et puc dir Empar?
-I tant! -va respondre l’esperit literari tot somrient amb mirada lasciva.
-Escolta, Empar, que tinc un petit problema. Que resulta que la meva germana ha decidit tenir un fill que resulta que és extremadament guapo i que li agraden molt i molt els botons que giren, i si em demana un cangur li hauré d’explicar un conte. Que creus que em podràs ajudar amb el teu llibre?
-Però, es pot saber quina pregunta és aquesta? I tant que si! Que no ho veus?
-Mira, ja n’estic tip. Euh… Què vol dir “que no ho veus?”

En Martí Nosaltresllegim començava a estar una mica fart d’aquella situació i sobretot, temptat de tancar el llibre dels Contes infantils contra tot pronòstic i passar per caixa a l’iTunes Store.

-Doncs això! -va respondre l’Empar Moliner- Acabes d’escriure un conte! Que no veus que si pots fer un conte per ressenyar un llibre podràs inventar-te’n un pel teu nebot?
-Potser si que…
-Potser si i prou! Vinga! Recomana-li el llibre a tothom i a fer els cangurs del teu nebot tranquil·lament, que ho faràs molt bé! -va respondre l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-D’acord. Molt bé. Ja el deixaré bé al blog de llibres que administro. Per cert, que sàpigues que m’ha agradat molt el conte que li explicaves a la teva filla de la Vanessa Marimuntanya i els anuncis de la tele. -li va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Estupendu. Ja li diré a la mestressa. Vinga. Brillo! Que tinc molta feina i m’he de fer les ungles i participar en una tertúlia de tarda de la tele. -va dir l’Empar Moliner amb cara de “tinc pressa que aquí ja em fa mandra ser-hi”.
-Doncs res. Moltes gràcies i ja seguiré els consells que dónes al llibre per explicar contes.
-Apa! Fes-ho! A reveure! Fins aviat! Adéu siau! Vagi bé!
-Que sí! Que ja et deixo estar!! Carai! Com sou els esperits literaris…
-Noi… -va dir l’esperit literari de l’Empar Moliner- això només depèn d’on ens graven l’ISBN. I a mi m’ha tocat el cul.

Llavors l’esperit literari de l’Empar Moliner es va asseure al sofà de casa del Martí Nosaltresllegim i va esbufegar tot posant-se la mà a una de les galtes del cul, com si hi hagués alguna cosa que li fes coïssor.

-No pateixis, que segur que els llibres que venen a les llibreries tindran encara més bon humor. Segur que posen l’ISBN més ben marcat. Moltes gràcies i ja et recomanaré molt. -li va dir en Martí Nosaltresllegim, tot fent-li una carícia al cap.
-Gràcies! -va respondre l’Empar Moliner- I si vols fer una copa i un llibre, ja ho saps! Ah! I no pateixis si els contes et surten amb finals precipitats! Ens passa a tots.

En Martí Nosaltresllegim va somriure, li va fer un parell de petons a les galtes de la cara i es va llegir tot el llibre de l’Empar Moliner per veure si el podia recomanar molt al blog de llibres.

I sabeu què? El va recomanar molt a tothom.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

Share

Operació Caramel, d’Ian McEwan

Deixa un comentari

operaciocaramel

@Empuries_Ed @Grup62

Per llaminer que sembli el títol, l’Operació Caramel de l’Ian McEwan no és un llibre dolç. La veritat és que tira més a amarg que una altra cosa.

La Serena Frome és una noia molt jove, molt guapa i molt innocent. Té una gran passió per llegir tot el que li cau a les mans (faria un bon paper al Nosaltres), però la seva mare s’imposa amb els estudis i li diu que es deixi estar de novel·letes i que faci una carrera com Déu mana.

El cas és que la Serena no fa el que li agrada, que es llegir, i comença a estudiar matemàtiques. Per una sèrie de circumstàncies coneix un antic professor que l’educa de forma minuciosa. Mentre fan picnics bucòlics al camp la va formant, perfilant i acariciant, bo i preparant-li dinarets suculents.

El senyor en qüestió és un antic agent del MI6, el servei secret, i tot en ell és tan i tan secret i tan i tan misteriós que un dia, sense cap tipus d’explicació, desapareix sense deixar rastre.

No penso explicar-vos en què consisteix l’Operació Caramel però ja us dic que la Serena serà la cap de turc d’una trama en la qual no saps en qui confiar, ni qui serà la pròxima víctima, ni de què són capaços tota aquesta colla de talps que surten com a bolets per tal d’aconseguir uns objectius buits i sense cap sentit.

Però ja se sap… qui paga mana!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Per cert! A qui us agradaria espiar? Participeu al sorteig via Twitter que té en marxa Empúries!

Títol: Operació Caramel
Autor: Ian McEwan
Editorial: Empúries
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9787-888-3
Preu: 19,90€

Share

Atreveix-te a ser un líder, de Fèlix Torán

Deixa un comentari
atreveixteaserunlider

@Ed_Portic @Grup62

Hi ha líders a tots els sectors empresarials però també en altres àmbits de la vida, com ara el privat. L’Atreveix-te a ser un líder de Fèlix Torán ens dóna les claus per descobrir el potencial que tenim i trobar, a la fi, aquell líder que tots guardem a l’interior.

Aquest llibre ofereix als lectors un llarg passeig pel lideratge, amb exemples reals i pràctics molt interessants que ajuden a copsar el veritable significat del concepte. Ens ajuda a trobar la motivació necessària per llençar-nos de ple al lideratge, molt necessària en un entorn tan difícil com l’actual, i a construir els pilars bàsics per convertir-nos en un nou líder plenament conscient de què vol.

Si bé en alguns capítols la lectura es pot fer una mica lenta, aquesta repetició d’idees i passos per trobar i ser un líder capacitat és necessària per aconseguir gestionar i motivar un equip de treball i assolir els nostres objectius.

Atreveix-te a ser un líder ens mostra com aconseguir un lideratge eficient, capaç de delegar, de gestionar el seu temps i el dels altres, d’escoltar i comunicar-se amb els altres amb eficàcia, d’aprendre d’ells i d’autosuperar-se dia a dia.

Aquesta obra de Félix Torán ens brinda la confiança que necessitem per donar el pas i redescobrir el líder que portem tota la vida ignorant. Ens ajuda a concentrar-nos en nosaltres mateixos, a mostrar empatia pels altres, a estar plenament atents a tot el que ens envolta i a prendre decisions. Atreveix-te a ser un líder ens ofereix, d’una vegada per totes, les eines que necessitem per treballar el nostre propi líder i aconseguir l’excel·lència.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Atreveix-te a ser un líder
Autor: Felix Torán
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9809-263-9
Preu: 17€

Share

Demana’m el que vulguis, de Megan Maxwell

Deixa un comentari

@labutxaca @Grup62

La Judith Flores és una noia de vint-i-cinc anys, soltera, independitzada i amb una feina d’administrativa en una delegació de Madrid de la farmacèutica alemanya Müller. L’Eric Zimmermann és un noi de trenta-un anys, solter, independitzat i amb el càrrec de més alta responsabilitat d’aquesta mateixa farmacèutica; n’és el cap. I entre ells dos s’establirà el que serà més que una relació professional. Es coneixeran, se sentiran atrets i viuran una història plena de passions, sexualitat i descobriments.

Demana’m el que vulguis és la primera part d’una trilogia que relata les experiències amoroses i eròtiques de la Judit i l’Eric com a actors principals, que no únics. La narració segueix el fil dels pensaments i de les sensacions de la protagonista, i va desvetllant-nos poc a poc tota una sèrie d’esdeveniments que ens permetran descobrir racons luxosos i sovint morbosos, que ajudaran a donar forma als reptes sensorials que se li plantegen a la Judit i per als que no sabia que estava preparada.

Qui teixeix aquesta història és la Megan Maxwell, una prolífica escriptora de novel·la romàntica que ha afegit un punt més a aquests mateixos relats: l’erotisme. Element que no es fa esperar gaire ja que a les primeres pàgines de les més de cinc-centes que conformen el llibre, trobem relatades les primeres de les moltes experiències sexuals que es viuran en aquesta història.

Si sou lectors enamorats del gènere romàntic, i desitgeu afegir-hi un punt excitant a aquestes aventures amoroses, Demana’m el que vulguis no us decebrà en absolut. I el “Continuarà” que trobareu a la darrera pàgina, us farà sentir les ganes de viure més passions i desitjos inconfessables de la mà de la Judith.

Títol: Demana’m el que vulguis
Autor: Megan Maxwell
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB Premium
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-9930-771-8
Preu: 14,90€

Share

Quan en dèiem xampany, de Rafel Nadal

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62 @NadalRafel

Una crònica familiar: la preqüela

Una altra vegada Rafel Nadal visita el Nosaltres. Torna amb una nova crònica emparentada amb l’anterior Quan érem feliços. Ara però, per remuntant-se a la història familiar del besavi Francisco Oller, que amb 16 anys emigra cap a França per buscar-se la vida i explicar-nos com amb esforç, perseverança, enginy i intuïció pels negocis, arriba a bastir una gran empresa de taps de xampany. Francisco progressa econòmica i socialment a la ciutat de Reims. Ell i la seva dona formaran una família, edificaran una gran casa, adoptaran la llengua i la cultura francesa i s’integraran en la societat de la regió i el món dels empresaris xampanyers.

A Quan en dèiem xampany, aquesta crònica vital estarà marcada pels esdeveniments històrics del segle XX: de la Gran Guerra, la del 1914-18. Tan destructiva per a la regió de la Xampanya per ser front de guerra i també per a la pròpia ciutat de Reims i la joia gòtica de la seva catedral brutalment bombardejades pels alemanys. Fugint de la guerra, en Francisco Oller tornarà a Cassà per instalar-hi una fàbrica germana que li permeti continuar amb la producció.

El context històric marca la història de l’empresa: l’impacte dels “feliços 20”, un cop acabada la guerra, el crac del 29 i la ruïna de molts inversors, la Guerra Civil espanyola, la necessitat d’exiliar-se dels propietaris de les fàbriques fugint dels revolucionaris, la persecució nazi dels jueus, l’esclat de la II Guerra Mundial… Nadal ens fa viure la història a través de les peripècies de l’empresa i dels seus amos i dirigents.

En paral·lel amb la crònica de l’empresari d’èxit hi ha també la història d’un home no tan triomfador en l’aspecte familiar. La seva energia emprenedora l’aplica dirigint la vida dels fills amb resultats menys exitosos i amb alguns conflictes.

La crònica s’enllaça amb la filla gran, la baba Angèle, que de joveneta va ser enviada a Cassà a vetllar pels negocis familiars. Casada amb un Nadal, donarà origen a la molt nombrosa família, marcada fortament per les arrels franceses. És la segona part de la crònica: “Quan venien els francesos”.

El pròleg i l’epíleg fan referència a la història típica de moltes empreses de caràcter familiar que un cop desaparegut el patriarca dóna origen a disputes i recels i que a la tercera generació acaba per haver-hi moviments de compra i venda amb trencaments de socis i de lligams familiars.

L’autor utilitza la mateixa fórmula que tan eficaç va resultar en el llibre anterior: capítols curts, de manera que amb la suma de petites pinzellades acabem veient el quadre sencer. També el seu ofici de periodista li permet fer ús d’un llenguatge eficaç i natural, ric de lèxic.

És d’agrair que al final del llibre hi hagi un desplegable amb l’arbre genealògic familiar molt útil per no confondre personatges.

Quan en dèiem xampany és un bon llibre que fa de bon llegir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Quan en dèiem xampany
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1730-3
Preu: 21€

Share

Butcher’s Crossing, de John Williams

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

Una altra vegada tinc per davant unes quantes hores de reunió amb John Williams. Em parlarà a través de la seva primera novel·la, Butcher’s Crossing (tot i que potser Nothing but the Night podria considerar-se la primera, primera) i em farà trobar, com en August i Stoner ja ho va fer, racons de mi en les seves paraules.

No és casual que Williams comenci citant Hernan Melville. Crec que la novel·la beu d’aquest autor i m’ha recordat ferotgement Moby Dick: la precisió quan explica com matar els búfals, com treure’ls la pell per no fer-la malbé,… s’assembla molt en aquelles explicacions minucioses de la vida a bord del Pequod.

Però la descripció de com es va perseguir fins a l’extermini els búfals és només una part. Per una altra banda hi ha el creixement personal del protagonista i la persecució malaltissa del somni, fins arribar a la catarsi que posa punt final a la novel·la. I la natura, que pren part com un personatge més i ens fa esgarrifar amb la seva presència tant com ho fa la bogeria dels personatges.

El comentari que en va fer uns dies la Fita al Nosaltresllegim em va agradar molt. Us el recomano i goso ampliar-lo amb una cita que m’ha agradat força, també:

Una altra vegada, emmig  de la foscor, la mà li va emergir de sota les mantes i li va recórrer la cara, li va palpar el front, una protuberància freda i aspra, li va resseguir el nas, li va passar pels llavis tallats i li va fregar la barba poblada, a la recerca de les faccions. Quan es va adormir encara tenia la mà a la cara.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Butcher’s Crossing
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7142-8
Preu: 18,90€

Share

El ninot de neu, de Jo Nesbø

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Tothom en parla bé, d’en Jo Nesbø… però a mi no m’agrada la novel·la negra… i tothom diu que val la pena llegir-lo… però a mi em criden més els drames… i tothom m’explica que és un rotllo més Larsson que no pas Conan Doyle… però jo quan vaig a la llibreria miro abans les novetats en llengua catalana que cap altra cosa… i tothom hi posa topets de recomanació… però, però, però jo al final hi caic i el començo… i em tothomejo: ja no el puc deixar!

No em sorpèn que tingui tant d’èxit, aquest novel·lista. El ninot de neu és obra d’algú que no només sap escriure bé, sinó que sap com anar tensant la corda de l’argument de tal manera que arriba un moment que penses “és que si el deixo ara tampoc no podré dormir, així que millor l’acabo i descanso!”.

“-Morirem.” diu un noi al final del primer capítol. Doncs sí, alguns moriran, alguns ninots de neu es desfaran i abans hauran aconseguit angoixar-nos tant com a en Harry Hole, un inspector amb clarobscurs, que s’assembla més als qui persegueix que als qui vol protegir… “És el que té la floridura. No veus que n’hi ha”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, el booktràiler del llibre i l’entrevista a l’autor on parla sobre El ninot de neu.

Títol: El ninot de neu
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-417-2
Preu: 21€

Share

Al vertigen, de Núria Perpinyà

Deixa un comentari

alvertigen

@Ed_Empuries @Grup62

Llegir aquest llibre m’ha fet pensar en quan anava d’excursió, de petita, amb un grup de nanos. Sempre a Montserrat i sempre perdent-nos: era matemàtic. Tant era que anéssim cap a Sant Geroni o Santa Cecília: sempre ens perdíem. Suposo que formava part de l’excursió, de l’aventura i de l’edat.

Els muntanyencs que surten aquí són una altra cosa. Són esportistes d’èlit que no es conformen amb un entrepà de botifarra a la falda del Montseny. Aquesta gent trisca per l’Himàlaia com aquell qui passeja per la Rambla. Parlen de 5 mils, 7 mils i 8 mils, que són fites a l’abast d’uns quants privilegiats. Tot i així, per més preparació, entrenament, estudi de la zona que toca escalar i preparació del material que més convé, la muntanya és la muntanya i s’empassa la gent com si fossin caramels.

A Al vertigen de la Núria Perpinyà, la història gira al voltant de la Irena Besikova, una russa solitària, amb un caràcter que tira cap a l’estar sonat i una passió desmesurada per escalar muntanyes. Com més difícils, millor. La Irena apareix un bon dia al refugi Quesler situat al cor dels Tammarians. No queda clar on es troba ben bé el paisatge i la vall dels Tammarians però es a Catalunya, això sí. La Irena arriba en un estat deplorable, més morta que viva i amb clars símptomes de congelació. Les pestanyes plenes de gel, la boca tancada amb una ratlla blanca, glaçada,… en fi: un desastre!

Al Quesler la rep en René, el guarda del refugi, que li dóna poc a poc la calor que el seu cos necessita, li treu amb tota la cura del món la roba que porta enganxada al cos com una segona pell, tan congelada com ella, amb compte de no emportar-se trossos de carn o de pell. Es veu que en casos de congelació és molt fàcil endur-se un dit de la mà treient els guants! El René salva la Irena i s’enamora d’ella com un boig, i ella decideix quedar-se als Tammarians a fer de guia d’alta muntanya. Fins aquí tot va més o menys bé… però dura poc la calma.

Al cap de poc temps, des de ciutat pugen un grup d’amics amb l’Eduard Tarreny, arquitecte de professió, al capdavant. D’entrada, això que els assignin una guia menuda, una doneta mes aviat poqueta cosa, no els fa gaire gràcia. Guapa i ben formada n’és molt però…. en cas que, Déu no ho vulgui, hi hagi algun contratemps estarà a l’alçada?

La Irena demostra als nois de ciutat que no cal que pateixin per res. No cal que busquin un homenot amb aspecte d’abominable home de les neus perquè els salvi. Ella soleta se’n surt fantàsticament.

L’Eduard Tarreny cada cop fa més viatges des de ciutat als Tammarians i sempre vol que la Irena sigui la seva guia. Al final, l’escalada és una excusa per veure-la, per estar amb ella i per enamorar-se l’un de l’altre per desesperació del pobre René. I també per a la desesperació de l’Eduard…

És una història d’amor grandiosa, d’amor a les muntanyes i d’amor d’uns homes cap a una dona.

És un gran mèrit que un llibre amb un decorat tan escàs -no sortim de la neu, els núvols, les muntanyes glaçades i un fred que pela- tingui un poder de seducció tan gran i que resulti tan atractiu i tan addictiu de llegir.

M’ha agradat, i molt! Tot i que si voleu saber que passa amb tot plegat…. toca posar-se l’anorac i vinga: a llegir!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€

Share

L’espia que tornava del fred, de John Le Carré

Deixa un comentari

lespiaquetornavadelfred50anys

@Ed_62 @Grup62

Alec Leamas és un espia del servei britànic destinat a Berlin durant els anys de la Guerra Freda. La seva feina principal en el cos és protegir els agents que actuen sobre el terreny, ajudar-los en les missions de camp i sobretot evitar que siguin descoberts per l’enemic. No obstant, tot i els esforços d’Alec, en els últims temps, alguns dels agents al seu càrreg estan sent descoberts i assassinats per l’enemic, un espia alemany anomenat Mundt. Davant d’aquesta situació Leamas, és obligat a tornar a Londres i retirat del servei, fins que un dia rep una oferta de feina un pèl especial.

L’espia que tornava del fred és una excel·lent novel·la d’espionatge, molt lluny dels James Bond de torn on el protagonista es veu immers en una persecució de ritme trepidant. I no.John le Carré no fa que els seus protagonistes hagin d’enfrontar-se en baralles que no s’acaben mai, en proporció d’un contra cinc o sis i fent ús dels seus alts coneixements d’arts marcials. Ben al contrari, Leamas és un espia de despatx que si controla alguna cosa, sobretot, és l’estratègia, intentant veure cap a on anirà el proper moviment i quines repercusions trindran les decisions preses.

Però aquesta història és més que tot això perquè ens introdueix de ple en una de les etapes més fosques del món de l’espionatge del segle XX, quan els serveis d’intel·ligència soviètics i occidentals valoraven la vida de les persones com un mer pas en l’objectiu de destruir l’enemic, sense pensar gaire en les conseqüències, tot ambientat en el Berlin dividit pel Mur que les grans potències van aixecar en acabar la Segona Guerra Mundial. Un mur que dividia la ciutat en dos mons ben diferents i que es va convertir en testimoni de centenars d’intents de fuga clandestins, instigats pels propis serveis secrets i que sovint acabaven amb la mort dels fugitius.

L’espia que tornava del fred va ser la tercera novel·la de John le Carré i, segons la crítica, una de les millors de la seva carrera. Forma part de la sèrie Smiley, que anys després donaria lloc a capítols tan reconeguts com El talp o Gent d’Smiley, entre d’altres.

Si us agraden les històries d’espies, no us la podeu perdre!

Títol: L’espia que tornava del fred (50 aniversari)
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7151-0
Preu: 21,50€

Share

La infantesa de Jesús, de J.M. Coetzee

Deixa un comentari

lainfantesadejesus

@Ed_62 @Grup62

Quan anava a les monges ens van explicar que la infantesa de Jesús s’inscriu en allò que s’anomena La vida oculta de Jesús, una etapa que abraça des del naixement fins que comença a predicar i en tenim documentació per part dels Evangelistes. No se’n sap, per tant, gran cosa d’aquesta etapa i poc se’n podia comentar, em deien “les senyus” o “les sors”.

Bé, doncs, han passat els anys i jo ja no llegeixo els Evangelis, però m’he llegit La infantesa de Jesús, de tot un Premi Nobel de Literatura com és J.M. Coetzee i us puc afirmar que, com aleshores els passava a elles, poc en puc comentar, jo! I no és perquè el llibre no sigui una novel·la, eh? La pura veritat és que l’autor ha tornat amb una trama de ficció allunyada dels temes més autobiogràfics que han estat publicats recentment també a Edicions 62. Així doncs, tenim una trama que podria ser més o menys aquesta:

“Un home, en Simón, arriba a una ciutat, Novilla, després de travessar un oceà on, casualment, hi viatja un noi, en David, que ha perdut les dades de la seva mare. En Simón li troba la mare, la Inés, i els acompanya en aquest espai on la gent parla espanyol i no té ni records, ni massa il·lusió, ni gaire empenta…”.

Us podria donar més detalls dels personatges (els estibadors, els germans de la mare, un gos que es diu Bolívar), del paisatge (un espai més aviat inhòspit amb un nucli urbà gris i una zona més benestant anomenada La Residencia), de la trama… crec que fins i tot us en podria explicar el final i no passaria res! Perquè el que suposo que cal fer amb aquesta novel·la és llegir-la, pensar en les frases que ens anem trobant com qui troba una perla amagada en una petxina, i inquietar-nos veient que, tots plegats, potser només busquem un lloc per viure i començar una nova vida.

Us n’he triat algunes d’aquestes perles, perquè nosaltres mateixos decidiu què en voleu fer:

Hi ha dues escoles de pensament sobre l’educació dels nens, Eugenio. Una diu que se’ls ha de donar forma com si fossin d’argila per convertir-los en ciutadans virtuosos. L’altra diu que només som nens un cop a la vida i que una infantesa feliç és el fonament d’una vida posterior feliç.

Tots volem més del que ens han de donar. És la naturalesa humana. Tots volem més del que ens mereixem.

Si haguéssim necessitat algú que ens salvés, a hores d’ara ja ens hauríem salvat nosaltres mateixos.

Títol: La infantesa de Jesús
Autor: J. M. Coetzee
Premi Nobel de Literatura 2003
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-6985-2
Preu: 17,90€

Share