Arxiu de la categoria: 2013

La psicologia positiva, de Bridget Grenville-Cleave

lapsicologiapositiva

@labutxaca @Grup62

A vegades ens costa més del que voldríem veure tot allò de bo que ens envolta, sovint ens costa mantenir-nos motivats per allò que fem i malgrat esforçar-nos, més d’un cop hem deixat de banda els propòsits oblidant-nos que disposem de molts punts forts.

Tot això s’ha acabat amb La Psicologia Positiva, una guia pràctica que ens introdueix a aquesta meravellosa ciència. La Bridget Grenville-Cleave ens recorda que la psicologia no només estudia la patologia, sinó que hi ha un gran camp que tracta de potenciar tot allò que és sa, com ara la nostra capacitat per realitzar les coses, la implicació, les relacions sanes, la gratitud o d’intel·ligència emocional entre d’altres. Actituds i habilitats que ja tenim però que no posem en pràctica. A través d’aquesta guia aprendràs la teoria i la pràctica, perquè amb els exercicis que se’t proposen, descobriràs què és allò que no estàs fent i què has de fer per omplir la teva vida de benestar.

Hi ha persones que pensen que no poden aconseguir el que tenen els altres, però el que realment passa és que no ho han intentat. Ara però, tenen una guia on se’ls explica com fer-ho. No es tracta de veure-ho tot de manera positiva perquè, malauradament, al món hi ha sotracs pels quals hem de passar; es tracta d’aconseguir que aquests no aconsegueixin minvar el nostre benestar.

Si esteu pensant en introduir petits canvis a la vostra vida per tal de millorar-la i no sabeu com, llegiu-lo. I si no voleu canviar res però voleu sentir-vos millor, llegiu-lo també. En qualsevol cas no en quedareu decebuts, perquè amb la Psicologia Positiva sempre guanyes.

Títol: La psicologia Positiva
Autor: Bridget Grenville-Cleave
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-689-6
Preu: 9,95€

Share

L’arquitecte dels somnis, de Teresa Roig

larquitectedesomnis

@Columna_Ed @Grup62

Haver nascut fa una pila d’anys en un pis modernista a l’esquerra de l’Eixample de Barcelona (ara Gaixample), haver donat classes d’Història i d’Història de l’Art (incloses visites amb alumnes a la Pedrera) i abans haver treballat durant vint anys a cent metres de la Casa Milà, passant-hi pel davant quatre vegades al dia, quan encara no hi havia japonesos, em converteix en un lector atípic però qualificat d’aquest llibre.

Temia trobar-me amb una tesi doctoral novel·lada -un totxo vaja- i no.

L’arquitecte de somnis de la Teresa Roig és un llibre distret, sovint divertit, ple d’anècdotes i xafarderies protagonitzades per tot un fris de personatges dels que van edificar -literalment- Barcelona entre finals del segle XIX i els primers anys de la postguerra dita civil amb ramificacions a Riudoms, terra natal de Gaudí, i l’Aleixar, bressol de Josep Guardiola, l’indiano que va fer els -molts- diners que permetrien construir la Pedrera.

Però no és només això. Està ben escrit. És molt remarcable l’ús de girs i expressions que eren ben vives fa cinquanta anys -o més- i fa goig de veure la traça i naturalitat amb què es posen en boca dels personatges. La tècnica narrativa està treballada: discontinuïtat cronològica, paràgrafs curts amb una frase final que, o bé rebla el clau o introdueix dubtes.

En qualsevol cas és una novel·la que funciona molt bé com a tal, malgrat la seva aparença de llibre sobre la història d’un edifici famós internacionalment. La història hi és i és prou rigorosa malgrat que al final l’autora escrigui una nota que ve a dir que totes les dades són verídiques… excepte algunes d’elles. O a l’inrevés.

I si busqueu una mica de morbo xafarder sabreu coses com que Gaudí va anar a la presó per entossudir-se a declarar en català en un interrogatori de la policia o que el Pere Milà -Perico- va muntar una productora de films pornogràfics -Royal Films- per a ús d’un rei Borbó -el Cametes- que anava sempre esverat.

Llegiu, apreneu i xaleu. Què més es pot demanar?

Aquí teniu la pàgina de l’autora i el primer capítol en pdf.

Títol: L’arquitecte dels somnis
Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1719-8
Preu: 19,90€

Share

El desertor en el camp de batalla, de Julià de Jòdar

@Ed_Proa @Grup62

Ostres, quina canya de llibre! A veure: per on començo?

El desertor en el camp de batalla, de Julià de Jòdar, hi trobem en Ximo Ximoi: un home gras. Un home molt i molt gras. La criatura se’n va als 310 kilos i la seva màxima il·lusió és sortir al Guinness dels rècords per haver assolit aquesta proesa.

En Ximo està assistit per la Farzana, una noia pakistaní fanàtica del té negre, i el peruà Emilio, silenciós i amargat a part iguals.

La Farzana i l’Emilio, cuiden, renten, perfumen i alimenten en Ximo. I quan ha de sortir per algun tipus d’acte… doncs vénen els bombers i el desplaçen amb una grua del terrat on està instal.lat al barri del Raval. Què? Què us sembla? Per començar no està malament, oi?

Pero és que n’hi ha més! Tenim en Salva Montoya, íntim amic d’en Ximo, que regenta una mena de deixalleria i que té tractes amb uns romanesos de moralitat dubtosa. En Montoya es un exsindicalista del ram de la química que té un fill sonat i xenòfob, i una néta que li té el cor robat. Les casualitats de la vida volen que la dolça Alícia, la néta del Montoya, s’enamori perdudament del Karim, que es fill d’un àrab que regenta una carnisseria al barri. Com és natural, aquest enamorament li senta com una patada al pare xenòfob de l’Alícia i no vol fer altra cosa que carregar-se el nano sigui com sigui.

Per acabar-ho d’arrodonir, de tant en tant, a en Ximo se li apareix en somnis l’Home Prim, un personatje creat per en Gabriel Caballero, un escriptor de segona que viu al soterrani del mateix edifici que en Ximo.

Nosaltres, amb aquesta barreja és impossible avorrir-se!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El desertor en el camp de batalla
Autor: Julià de Jòdar
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-418-9
Preu: 19,50€

Share

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

Ho ha tornat a fer. Sí, és veritat: fa temps que vaig dir que ja en tenia prou de Dan Brown, però, ho ha tornat a fer!! Que si un et diu que està bé, que si l’altre et diu que és distret, que si el de més enllà diu que és millor que els altres… En fi, no hi ha excusa que valgui: m’he llegit l’Inferno d’en Dan Brown! Ja està dit!

Bé, ara toca dir la veritat, oi? Jo crec que el professor Robert Langdon cada cop s’assembla més a l’Indiana Jones. Li passen unes coses que déu ni dó. Òbviament va sempre acompanyat d’una noia maca, llesta intrèpida i amb molts recursos.

Aquest cop i gràcies o per culpa dels seus coneixements de la Divina Comèdia de Dante, el professor Langdon es troba en un merder de dimensions americanes.

Aquest cop l’empaita gairebé tothom, ja no sap de qui es pot fiar i de qui no, i fins i tot arriba a desconfiar de la seva companya d’aventures!
I tot aixó per culpa d’un científic tan eminent com trastocat que es de l’opinió que al món som massa gent i que s’imposa una neteja rapideta per poder estar més amples. Olé!

Fent honor a la veritat, s’ha de dir que en Brown, entre persecucions i fugides purament cinematogràfiques, ens porta de la mà per Florencia i Venècia -i una tercera ciutat que no us diré- i trobo que ho fa d’una manera prou instructiva! De tot se n’aprèn, oi?

És un llibre que es llegeix sense esforç. Si les pretensions són distrure el lector i fer-li passar una estona divertida, ho acconsegueiex amb molt d’èxit!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share

La psicologia de l’èxit, d’Alison i David Price

lapsicologiadelexit

@labutxaca @Grup62

Aconseguir allò que et vas proposant a la vida no és fàcil, però intentar aconseguir-ho sense moure’t d’on ets, sense invertir-hi el més mínim esforç, encara ho és menys.

L’Alison i en David Price ens porten una magnífica obra que no té res a veure amb el munt de llibres d’autoajuda que trobareu al mercat editorial: La psicologia de l’èxit. Aquest llibre és un recorregut per tots aquells aspectes que pots modificar o que pots potenciar a l’hora d’aconseguir allò que desitges. Es tracta de corregir conductes que ja tenim i implementar-ne d’altres que hauríem d’adquirir.

Acompanyat d’exemples pràctics, els autors ens ofereixen els coneixements dels millors experts per aprofitar els nostres dies, aconseguir els nostres objectius i, en definitiva, millorar la nostra vida fent allò que més ens agrada. Els exercicis que ens proposen són fàcils i entenedors i ens permeten començar a caminar cap al lloc on volem situar-nos. Ens proposen el camí de l’èxit.

Si us cal una empenta per posar-vos en acció i intentar encaminar la vostra vida cap allà on sempre heu volgut ser no dubteu en fer-vos amb un exemplar d’aquest llibre, indispensable en qualsevol llibreria personal.

Ja sigui aconseguir la casa dels vostres somnis, córrer una marató o dedicar-vos a allò que sempre heu somiat. Sigui el que sigui, aquest és el vostre llibre. Creieu-me: a mi m’ha impressionat.

Títol: La psicologia de l’èxit
Autor: Alison i David Price
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-669-8
Preu: 9,95€

Share

Butcher’s Crossing, de John Williams

butcherscrossing

@Ed_62 @Grup62

Un western antiwestern?

Després de l’Stoner i l’August arriba la novel·la que ens faltava de John Williams i que va ser la primera en ser publicada (1960): Butcher’s Crossing. Un western. Sí un western. Jo que no sóc especialment amant del gènere, però caram! Com m’ha seduït, la novel·la!

La novel·la se situa al centre dels EUA  cap a l’any 1873 i narra la història d’un jove que abandona Boston i la vida acadèmica per anar a Butcher’s Crossing, un poble, o sigui, quatre cases, un hotel, un magatzem, quatre estables i una taverna amb la seva prostituta (personatge que desperta gran tendresa), al mig del no-res per unir-se i pagar una expedició que un vell caçador de bisons somia fer a una vall mítica, verge, més enllà de l’horitzó que es veu des de Butcher’s Crossing on els bisons pasturen a milers. Els acompanyaran un vell, manco, antic i fidel company de fatigues del caçador i lector de la Bíblia, i també un escorxador contractat, home repulsiu i insolidari, especialista en arrencar les pells de bisons. Aquesta cacera els ha de fer rics, molt rics. Ja tenim els quatre personatges que emprendran el viatge.

El jove Andrews, el protagonista que narrarà la història, busca en la natura salvatge trobar un sentit a la seva vida i l’alliberament d’una opressió vital. Aquesta natura, que els homes explotaran sense pietat, és ferotge, magnífica, terrible, destructiva,… i Williams la descriu de forma extraordinària, concisa, precisa, elegant:

“L’herba … canviava de color en el decurs del dia. Al matí, sota els primers raigs rosats era gairebé grisa; més tard, sota la claror groga del sol de mig matí, era d’un verd brillant; al migdia adquiria un to blavós; a la tarda, quan el sol era més intens, vistos des de lluny els brins d’herba perdien la seva essència individual, i enmig del verd s’intercalava una pinzellada ben definida de color groc, fins al punt que quan l’escometia una brisa suau, semblava com si el color que recorria l’herba fos viu, i podia desaparèixer i reaparèixer en qualsevol moment; al vespre, després de la posta de sol, l’herba adoptava un to lilós, com si hagués absorbit tota la claror del cel i no li volgués tornar.” p. 107

Però la novel·la no és només una història d’aventures de frontera ben narrada. És també la història iniciàtica del pas d’un jove urbà, vagament panteista, a un home fet i endurit per la natura, cavalcant solitari cap a l’horitzó. Williams la fa servir per explicar la història humana del que els americans anomenen broken dreams i és també la descripció dels sentiments i la natura humana: la por i la valentia, el sacrifici generós i l’egoisme, l’alegria i l’angoixa, la innocència i la depravació, l’explotació sense miraments de la natura …  I tan ben fet, tan ben construït, tan ben escrit… com a les seves novel·les posteriors.

Decididament em declaro fan de John Williams i espero que el boca-orella també funcioni per aquesta obra com ho va fer per l’Stoner i l’August.

Molt i molt recomanable.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Butcher’s Crossing
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7142-8
Preu: 18,90€

Share

Aquell instant de felicitat, de Federico Moccia

aquellinstantdefelicitat

@ColumnaEdicions @Grup62

La Gisela s’ha cruspit Aquell instant de felicitat, de Federico Moccia i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí el teniu!

He de confessar que la primera vegada que vaig topar amb l’univers Moccia va ser a través de les seves pel·lícules. De fet, no va ser ni tan sols amb les adaptacions amb el Mario Casas que s’han fet a Espanya, sinó amb les que ha dirigit ell de Perdona si et dic amor i Perdona però vull casar-me amb tu. Sincerament, vaig trobar que eren unes bones pel·lícules romàntiques i que sempre val la pena seguir aquella dita que diu que “el llibre sempre és millor”. Dit i fet! I em van agradar molt!

Aquest cop, en Federico Moccia ha fet diversos canvis en el tipus d’història que ha escrit i, sincerament, crec que és d’agrair! M’hi he sentit identificada. En primer lloc -i no és una tonteria!-, els personatges no són “benestants”. En Nicco i el seu amic Gio són nois sense gaire diners, a diferència d’altres personatges de l’univers Moccia. En Nicco és un noi que ha perdut el pare fa molt poc, a qui la seva xicota l’acaba de deixar -i ho ha fet molt malament, la veritat-, que té una germana petita molt tarambana, una germana gran que està molt desorientada, i una mare que encara no s’ha acabat d’ubicar després del cop que ha suposat la mort del seu marit.

En Nicco es troba que, de cop, és “l’home de la casa” (és una figura que li reclamen que sigui!)… i tot això, treballant al quiosc familiar al matí, estudiant quan pot i treballant en una agència immobiliària a la tarda. En Gio, el seu millor amic, és un personatge impagable, pirata informàtic indomable i més tarambana que totes les germanes d’en Nicco juntes… però és molt bon tio.

I vet aquí que un dia… Vet aquí que un dia, en Nicco i en Gio coneixen dues noies: la Maria i la Paula. I d’on són? Són espanyoles!

La coneixença, com us podeu imaginar, va a més, a més, a més,… i no us puc explicar gaire res més per una raó molt senzilla: Federico Moccia ha ideat que la primera part d’aquesta història d’amor entre en Nicco i la Maria sigui a Roma i la segona part sigui a Espanya. He vist a Twitter que l’autor encara ha de decidir exactament on, i que després d’una votació popular té com a finalistes les ciutats d’Hondarribia (a Euskadi), Vic (que sigui Vic, per favor!!), i Vejer de la Frontera (a Andalusia).

Quan la Maria desaparegui de Roma, en Nicco ho tindrà molt clar. L’anirà a buscar. Perquè com afirma el nostre protagonista, “necessito desesperadament un somni, perquè sense un somni no es va enlloc”.

Esperem que sigui Vic! Fem una porra?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Aquell instant de felicitat
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-664-1547-7
Preu: 18,90€

Share

Senyoria, de Jaume Cabré des de l’òptica d’Andreu González Castro

senyoria

@Ed_Proa @Columna_Ed @Grup62 @jaumecabre47

L’Andreu González-Castro, coautor de Bon cop de falç! ens ha fet arribar aquest text del seu blog sobre una xerrada que va fer en Jaume Cabré sobre el seu llibre Senyoria.

Aquí el teniu:

El proppassat dilluns 7 d’octubre els dos grups de lectura de la biblioteca Francesc Pujols –i algun que altre espontani– van tenir la sort de comptar amb una presència excepcional: la de Jaume Cabré, autor de les meritòries Les veus del Pamano o Jo confesso. El pretext per portar-hi Cabré va ser la lectura que els dits grups havien fet de Senyoria, però el de Terrassa va depassar els objectius inicials de la xerrada en estendre’s sobre diversos aspectes de la creació literària tal com ell la concep.

Del caos a l’ordre

En el cas de Les veus del Pamano, que es va coure durant 7 anys, l’estímul va ser un edifici escolar abandonat al Pallars. Pel que fa a Fra Junoy o l’agonia dels sons, el gest d’un braç que li va recordar, potser, un hàbit. D’aquí va acabar sorgint la idea de crear una història en un monestir de monges i de fundar un orde religiós.

Pel que fa a Senyoria, es va gestar entre els anys 1986 i 1990. Com cada cop que afrontava la creació, ho feia sense cap idea, esquema ni història prèvia. Però “del fet de voler escriure van sortint artefactes que es converteixen en un personatge, en una història”.

L’espurna de Senyoria s’encén l’any 1985, quan es jutja i condemna dos jutges del franquisme, “època durant la qual la corrupció estava institucionalitzada i tapada”. Cabré s’apropa al personatge que en un primer moment considerava principal, un jutge, des d’un vessant humà i personal, no polític ni social. Com se sent algú que havia tingut tant poder sobre la vida de les persones (les pot privar de llibertat i decidir on viuran una temporada) i, tot d’un plegat, se’n veu privat? Cabré volia indagar en la vergonya i en la por que es coneguessin els delictes d’un jutge i per això va treballar el personatge durant mesos.

Escriure és rescriure: una epifania

Al cap d’un temps, com d’habitud, “no sabia com aniria el conjunt de la història. Tenia una caos total damunt la taula, un magma d’històries diferents. Com resituar-les?”.

Llavors va ser quan un cel de novembre li va donar la resposta. (Nota del periodista. El primer vers de Claudio Rodríguez ho va pronosticar amb rotunditat de mestre: “Siempre la claridad viene del cielo”.) Va decidir estructurar el llibre en tres fases o capítols: un per a Orió, el caçador; un altre per a les Plèiades, les víctimes, i un altre per a Plutó, el planeta –almenys fins l’any 2006 ho era– de la mort.

Cabré i Valéry

Pel que fa a la manera com acabar les novel·les, Cabré va fer una afirmació molt semblant a aquella de Valéry segons la qual el poema no s’acaba, sinó que s’abandona. “Tinc la sensació que les novel·les no les acabo, que les deixo que se’n vagin”.

Ara bé: tant el principi com el final de la novel·la estan rescrits més d’un cop. “En el començament sol ser-hi tot”.

Sobre els personatges

La clau dels bons personatges, segons Cabré, rau en el fet que puguin establir alguna relació amb el lector: pena, llàstima, simpatia… El fracàs és la indiferència. Un personatge ha d’afectar, que és tant com dir que ha d’interessar: fer content el lector, moure’l a rellegir per plaer, etc.

En el cas de Senyoria, en un estadi més avançat del procés d’escriptura, Cabré va deixar de sentir interès pel jutge i, en canvi, es va sentir més atret per una mirada: la del personatge d’un quadre del despatx del jutge. Un personatge que havia viscut a la Barcelona de finals del segle XVIII, un temps frontissa entre l’Antic Règim i el Romanticisme. Una època de transició, d’ebullició com l’actual, cansada però estimulant. Una època en què es va abandonant la perruca: Goethe en portava de jove; de gran, no. I de Napoleó tothom recorda la seva cabellera.

En el moment de triar el protagonista d’una història, l’autor s’ha de fer una pregunta: “em veig convivint-hi dos o tres anys (que després n’acaben sent sis)?”. Pel que fa al cas concret deSenyoria, Cabré va explicar que és “dur però interessant conviure amb algú sense escrúpols. Puc menysprear-lo, però no odiar-lo. Per no arribar a odiar-lo cal un aspecte que el redimeixi”. En aquesta novel·la va optar per fer que el protagonista fos un astrònom aficionat.

De la relació íntima entre criatura i creador neixen afirmacions tan curioses com aquesta: “Quan es va morir l’Andreu, i això que vaig ser jo qui ho vaig escriure, vaig estar una setmana molt afectat. Fins al punt que no podia escriure”.

Sobre versemblança i documentació

Cabré es va estendre sobre els perills de documentar-se de forma exhaustiva sobre una època determinada, una necessitat des del moment que es tria la Barcelona del segle XVIII. “Com més en saps, més t’adones que no en saps res”. El primer parany és oblidar que s’està escrivint una novel·la i convertir-se en historiador. “És molt maco un amor a primera vista”. El segon, que el lector noti la documentació. “El lector s’ha de submergir en la novel·la, no li hem de clavar bufetades. És el que es feia el segle XIX amb aquells «estimat lector». Quan el lector s’adona de les coses, malament”. S’ha de transportar el lector a una època sense massa explicacions “i que el lector curiós investigui, si vol”.

Val a dir que la tasca de documentació de Jaume Cabré no es limita a llegir obres sobre l’època triada, sinó també escrites en aquella època, així com a escoltar música del moment.

Ser exhaustiu, però, no desfà que l’autor no es pugui prendre alguna llicència. Es pot cometre algun error històric que no ho sigui de versemblança. A vegades cal triar, i Cabré ho va tenir clar a l’hora d’optar entre un capità general de Catalunya amb un nom anodí com Domingo Izquierdo o el mallorquí Pere Caro y Sureda-Valero y Maza de Lizana.

L’estil és l’home

Pel que fa al peculiar estil de Cabré (salts temporals o canvis de narrador dintre d’un paràgraf, o fins i tot dintre d’una mateixa frase), l’autor afirma que es va anar accentuant des deFra Junoy.

Per què utilitza aquest “narrador fos amb els personatges”? Cabré ho exemplifica amb una imatge: “Si ho veus, no pots deixar de fer-ho. Com l’escalador que veu un cim. Per què hi ha de pujar si després l’ha de baixar? Doncs hi puja.”.

La informació al lector

Un dels paranys clàssics que s’expliquen a qualsevol escola d’escriptura és el de la dosificació de la informació. Com dir el que ha de saber el lector i fer-ho en el moment adequat?

Segons Cabré, cal vetllar no només per la quantitat, sinó per la qualitat de la informació. Només es poden donar cartes falses si té sentit fer-ho. “Sempre hi ha d’haver respecte al lector i a l’esforç intel·lectual que suposa la lectura”. Una de les trampes habituals la va exemplificar Cabré amb una frase còmica: “L’assassí és el majordom”. En una novel·la ben escrita no pot passar allò d’algunes novel·les d’Hèrcules Poirot, quan es descobreix a l’escena final que el pare de la víctima havia treballat a la Índia amb el majordom.

Tants llibres i tan poc temps

Abans de les salutacions i les signatures de llibres a la trentena d’assistents, a instàncies d’aquests, Cabré va recomanar algunes lectures. En primer lloc, es va referir a La Ilíada iL’Odissea com a llibres que l’han impulsat més. Pel que fa a la poesia, que l’autor sovinteja i que presenta l’avantatge que no demana una immersió tan a fons com la prosa, va citar Ausiàs March i Petrarca. També es va referir a Guerra i pau i A la recerca del temps perdut. Pel que fa a autors més propers en el temps i en l’espai, va mostrar la seva predilecció perCamí de sirga (Jesús Moncada), Pedra de tartera (Maria Barbal), Ventada de morts (Pep Albanell) o Els colors de l’aigua (Isidre Grau).

Al final, aquest modestíssim escriptor li va regalar un exemplar de Bon cop de falç! perquè el regalés a alguna víctima. Cabré em va respondre amb cortesia i un somriure acollidor: “Així que tu ets l’Andreu González de Bon cop de falç? Dedica-me’l, que així m’obligaràs a quedar-me’l”. Amén.

Amén!

Títol: Senyoria
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-7588-330-4
Preu: 19,50€

Share

Ser o no ser catalans, de Toni Albà

seronosercatalans

@Columna_Ed @Grup62 @ToniAlba

La Victòria se’ns ha llegit el llibre Ser o no ser catalans, de Toni Albà. Aquí teniu la seva ressenya:

El llibre del Toni Albà, si us he de ser sincera, m’ha sorprès agradablement! Es coneguda “la ceba” que té aquest home però tampoc m’esperava que fos -com ho dic perquè no se m’enfadi ningú- “capaç” d’escriure un llibre com aquest.

Me’l puc imaginar fent burla del rei d’Espanya o del José Mourinho, però tenint en compte el primer cas més que el segon, tenia una idea d’ell com a “home ceba” més proper a la crítica més -per dir-ho d’alguna manera- punyent i basada en aquest tipus de burla.

Afortunadament, Ser o no ser catalans és un llibre molt més proper a l’assaig amb un aire d’humor. I sincerament, és d’agrair! El fet que Albà ens presenti tot un munt de fets relacionats amb la possibilitat o no que Catalunya pugui esdevenir (o no) un estat independent utilitzant dades objectives i que es poden buscar i trobar a tot arreu, però que ho faci amb un llenguatge, no només planer, sinó també divertit i coherent, fa que la lectura d’aquest assaig passi volant! El fil conductor, com bé va explicar en Jordi, és el monòleg de Shakespeare de Hamlet.

Ja sé que és un llibre que el llegiran els convençuts -jo en sóc una però no acostumo a llegir aquest tipus de llibres-, però és un llibre que pot llegir algú que necessiti arguments i que no sigui un llibre tirant a feixuc.

Sincerament, una molt grata sorpresa! És un llibre interessant i divertit. Ara només falta que Toni Albà es decideixi a escriure una novel·la amb la mateixa gràcia i ja tindrem un Safier català.

Ben vist!

Títol: Ser o no ser catalans
Autor: Toni Albà
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-1751-8
Preu: 17,90€

Share

M’ocuparé de tu, de Samantha Hayes

@labutxaca @Grup62

Si hi ha un adjectiu que pot definir M’ocuparé de tu, la novel·la que ens porta la Samantha Hayes, és trepidant. Aquesta nova reina del thriller psicològic anglès reuneix en una mateixa historia el misteri, l’emoció i un final apoteòsic que us deixarà amb la boca ben oberta.

La Claudia té el marit que sempre ha desitjat un bon treball, la casa dels seus somnis i el que per ella és el més important: estar embarassada. Té una família perfecta a qui li cal una mainadera perquè cuidi dels dos fills que ja tenen i la criatura que ha d’arribar.

La Zoe té 30 anys, un currículum impecable com a mainadera i tota la il·lusió del món per realitzar aquesta feina. La Claudia però, no les té totes quan descobreix que darrera d’aquesta mainadera s’amaga quelcom més fosc que no acaba d’esbrinar. És a partir d’aquest instant que decideix tafanejar una mica entre les seves coses i el que troba no li agrada gens. A partir d’aquest instant s’apodera de la Claudia una intensa angoixa.

Nosaltres, si sou tan fans dels thrillers psicològics com jo, no ho dubteu: aquesta novel·la és per nosaltres. A mi, que no m’esperava gran cosa del final, m’ha deixat ben bocabadada. Tota una sorpresa que fa que les seves 493 pàgines se’t facin curtes!

Títol: M’ocuparé de tu
Autor: Samantha Hayes
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 493
ISBN: 978-84-9930-727-5
Preu: 9,95€

Share