Arxiu de la categoria: 2013

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, de Haruki Murakami

elnoisensecolorielsseusanysdepelegrinatge

@Ed_Empuries @Grup62

En Tsukuro es un jove de 36 anys, arquitecte, que aparentment gaudeix d’una vida a priori exitosa però solitària. No obstant, a la vida d’en Tsukuro hi ha alguna cosa que no funciona, quelcom que té a veure amb el passat, amb el moment de destrucció d’unes amistats que van construir una unió que ell creia infranquejable.

En Tsukuro tornarà, poc a poc, a retrobar-se amb aquell passat per entendre el moment en què tot es va trencar i perquè va passar. D’aquesta manera intentarà retrobar-se i entendre el seu “jo”.

L’escriptura d’El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge és fascinant. Haruki Murakami no ens descriu gairebé en cap moment l’espai on se situa l’acció, cosa que em va cridar molt l’atenció. Tot i això, la cirurgia a la qual sotmet els estats d’ànim i les emocions dels personatges ens fa comprendre en tot moment on i quan estem, ja que durant el pelegrinatge d’en Tsukuro passarem per diverses etapes de la vida del jove arquitecte.

Murakami ens convida a escoltar la banda sonora de la novel·la: Les années de Pèlerinage de Franz Listz. Les reflexions d’en Tsukuro i de la resta de personatges sobre la peça i els seus diferents intèrprets actuen com a fil conductor en el record de Tsukuro, que es va reconstruint lentament però amb pas ferm.

Personalment, no vaig escoltar Les années de Pèlerinage fins a finalitzar la novel·la. No sé per quina raó. I em va semblar una peça tècnicament molt senzilla però dificilíssima de tocar bé. Aquesta és la sensació que em dóna l’escriptura de Murakami. No sembla que faci floritures però el que explica i com ho explica… Fer-ho bé és una cosa summament difícil.

Una novel·la fantàstica que va molt més enllà dels problemes urbans. Una novel·la que parla de l’amistat, d’allò que és i d’allò que creiem que és, de la creació d’una personalitat, i de la superació del passat.

Pots esborrar els records però no canviar la història.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi sense color i els seus anys de peregrinatge
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 19,95€

Share

En Roger ja és un més de Nosaltres!

En Roger ja ens ha ressenyat uns quants llibres, aquí al Nosaltres, i s’incorpora com a firma titular! Aquí teniu el text on se’ns presenta com a lector i recomanador:

D’infant, i de no tan infant, un servidor era tremendament entremaliat. En vaig fer moltes i de molts colors. No me’n sento orgullós però haig de reconèixer que em diverteixo molt recordant i revivint les històries més estrambòtiques. Per què explico això? Doncs perquè va ser aquesta manca de disciplina la que em va portar a descobrir i gaudir la lectura.

Una de les pacients professores que em va patir va prendre una decisió dràstica. Va decidir que a l’hora del pati (sagrada per un nen de 9 anys) l’hauria d’acompanyar a la biblioteca i ajudar-la amb l’organització, recollida i  col·locació  de llibres. A la Catalunya preolímpica i preinformatitzada, això volia dir posar gomets de colors i endreçar per ordre alfabètic.

No era una biblioteca especialment gran però a l’estar ubicada a l’àtic de l’escola, era lluminosa i calenta a l’hivern. Nomes va ser qüestió de temps que m’interessés per algun dels títols i, tot seguit, per un altre, i un altre… Fins que, finalment, vaig preferir en nombroses ocasions, anar a la Biblioteca a l’hora de l’esbarjo enlloc del pati.

Recordo, especialment, l’impacte que va provocar en mi El Corsari Negre. Aquell any, quan va arribar el carnestoltes, no vaig dubtar a l’hora d’escollir disfressa. Va ser en aquella època quan vaig descobrir el plaer per les històries i pels bons narradors, per les històries ben explicades. I de qualsevol mena. Històries que et fan viure en un altre món, que et transporten en l’espai i en el temps… i que fascinen. Visca les Històries! Llegides i explicades!

Aquell càstig em va regalar l’hàbit de llegir i la passió per la lectura, i n’estic profundament agraït. Més endavant ja vaig llegir el que s’ha de llegir, el que he desitjat llegir, i especialment el que m’han recomanat. Aquesta és per a mi la font més fiable: la recomanació d’un amic.

Espero doncs, molt agraït, aportar la meva passió i la meva recomanació, a tots Nosaltres.

Moltes gràcies i benvingut al Nosaltres, Roger! Segur que més d’un farà cas de les teves recomanacions!

Share

El guerrer adormit, de David Martí

elguerreradormit

@Ed_62 @Grup62

Molts de nosaltres potser no tenim la vida que havíem imaginat de petits, quan somiar era gairebé obligatori. Tenim una feina, una parella a qui estimem i fins i tot amics amb qui passem moments realment agradables. Però què passa quan tens tot això però no estàs del tot a gust amb aquesta vida? Doncs que el malestar que sents per tot plegat t’impedeix adonar-te de qui ets i què és el que realment vols viure.

Una cosa així és el que li passa a l’Edward, el protagonista d’El guerrer adormit del David Martí. Acaben d’ascendir-lo a la feina, viu en un apartament de San Francisco amb la dona de la seva vida i pot gaudir de totes les comoditats i capritxos que vulgui perquè el seu sou li permet poder fer-ho. Però malgrat tot, el seu cap li comença a fer mòbing i s’adona que el que viu no està fet per ell. Tot el que semblava ser una gran vida de cop es converteix en el pitjor infern que podia arribar a imaginar. Les circumstancies faran, però, que en el seu camí es creuin just en el moment precís les persones adequades.

En David Martí ens porta aquesta novel·la carregada de valors que faran que pensis en el teu dia a dia i que facis una visió retrospectiva del que has viscut fins aquest moment. Canviar i fer una cosa que no coneixem ens fa por perquè significa haver de sortir de la nostra zona de confort… però realment paga la pena seguir fent allò que no ens agrada? Penseu-hi. I mentrestant, llegiu-lo. Perquè tots podem ser els protagonistes d’aquesta novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guerrer adormit
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 16€

Share

Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

vuiteviatgealregnedelafantasia

@llibresjoves @Grup62

La Gisela ens va demanar el Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton, per poder saber què llegeix la seva neboda. Aquí teniu el seu diagnòstic!

Escarritx!, que diria aquell… Déu n’hi doret amb el Geronimo Stilton! Tinc una neboda que està molt i molt enamorada d’aquest ratolí. Ella s’autoanomena rosegadora, per considerar-se’n fan! Ara, a més, pot gaudir dels dibuixos animats que fan al Súper3 i ja ho té tot complet… tot? Tot no! Fins que no va tenir el Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia es va convertir en una murga d’aquelles que acaben sent adorables: “Tietaaaa!! Vull el Geronimooooo!!”. I què has de fer? Doncs jo, com a mínim, quan des del Nosaltresllegim me’l van passar per ressenyar-lo i després passar-li a ella, el primer que vaig fer va ser intentar descobrir què li troba. I ho he descobert.

Realment, els llibres de Geronimo Stilton són ben diferents dels llibres infantils que jo llegia de petita. I és per un munt de coses que entenc que poden agradar a les criatures. En primer lloc, l’heroi no és tan heroi com ho eren altres protagonistes que jo havia llegit. De fet, es diu a sí mateix que és un “cagacalces” i això no és gaire habitual entre els herois actuals, oi? Us imagineu en Lobezno dels X-Men dient que és un cagacalces? Oi que no?

Però anem al tema del ratolí protagonista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més important de Ratalona. En aquest Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, un llibre que en Geronimo només pot escriure si somia i entra en aquest regne de fantasia, la seva missió serà ajudar a la seva estimada Reina Flordiana de la Flor, la reina de les fades que viu a Castellcristall (que al llibre fa olor de “perfum de fada”!) i intentar aconseguir que el rellotge que fa anar el temps al regne de la fantasia, torni al seu estat natural. És per culpa d’aquest rellotge que sembla haver-se tornat boig que Flordiana s’ha tornat vella de cop! En Geronimo i companyia aniran a buscar el Mag Cronomètricus, pare de Flordiana i únic individu capaç d’arreglar el rellotge del temps del Regne de la Fantasia, el Marcatemps Cronofantàstic… però les coses no seran gaire fàcils pel nostre heroi. No us explico res més perquè no us vull aixafar la guitarra!

La veritat, amb aquest llibre jo entrava al món de Geronimo Stilton (a moments, Geronímia Rataquítica!) amb una mica de recel, però després de passejar-me per aquest món de fantasia… què voleu que us digui? La meva neboda està en bones mans!

Si sou pares o tiets i no us heu estrenat amb Geronimo Stilton i tota la colla, aquesta és la vostra oportunitat. I si ja el coneixeu, ja sabeu que aquest ratolí és de bona pasta (amb formatge parmesà!).

Una pasta, un formatge i uns llibres deliciosos!

Títol: Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: GERONIMO STILTON
Pàgines: 386
ISBN: 978-84-15790-96-9
Preu: 19,95€

Share

Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny, de J.F. Yvars

papersperduts

@Ed_62 @Grup62

El llibre Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny que he llegit pel Nosaltres és un conjunt de 52 articles que , (historiador de l’art, editor, director de l’IVAM de 1992-1995, comissari de diferents exposicions, professor …) ha anat publicant al llarg dels anys 2010, 2011 i 2012, com a crític de La Vanguardia.

Aquests 52 articles, que tenen tots una llargada similar -unes 4 pàgines-, estan agrupats en 3 parts:

Artistes. (quasi dos terceres parts del conjunt) Aquí ordenats de més antic a més modern, apareixen les reflexions, valoracions i altres consideracions que l’autor dedica a diferents artistes: Giotto, Rembrandt, Cézanne, Picasso, Pollock, etc… a partir de diferents exposicions dedicades a aquests autors que s’han fet a ciutats europees o a Nova York, o bé a partir de la publicació d’algun llibre monogràfic, o en ocasió de la seva desaparició, com és el cas de Richard Hamilton. Són articles rics de referències i on l’autor de vegades hi dedica més espai a descriure i comentar alguna obra concreta que ha tingut ocasió de veure en l’exposició. D’aquesta part he trobat molt interessants els articles que dedica als pintors britànics d’aquests últims anys com Bacon, Freud, Hamilton i Hockney.

Comparatives. També són articles que arrenquen de l’experiència expositiva però en aquests cas són mostres en què es confronten dos o més autors, de vegades propers en el temps o aparentment antagònics (Poussin i Twombly, per exemple) o es proposa reflexionar sobre un període o un gènere, com el retrat alemany, per exemple. M’ha agradat especialment l’article dedicat a Lorrain i Turner, de l’exposició de Londres!

Estetes.  Aquest grup d’articles està dedicat a crítics d’art, conservadors de museus, alguns d’aquests, coneguts per l’autor. D’altres estan dedicats a escriptors que publiquen alguna de les seves obres i que li serveixen per reflexionar també sobre idees estètiques. M’ha semblat especialment interessant el que dedica a Harry Kessler i molt emocionant el que dedica a Ernst Fischer i el seu llibre La necessitat de l’art, que tant va influir a finals dels anys 60 amb la seva idea de l’Art com la vivència que amplia l’horitzó d’autonomia i llibertat de l’individu.

“La tasca del crític artístic consisteix a obtenir, amb el poder de la paraula escrita, que el lector escolti, potser entengui, però sobretot vegi” (p. 226)

Aquesta cita de Conrad que Yvars reprodueix referint-se a Updike serveix perfectament per explicitar el que Yvars ha mirat de fer en aquests Papers perduts.

Títol: Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny
Autor: J.F. Yvars
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7150-3
Preu: 22,50€

Share

El petit lladre d’ombres, de Marc Levy

elpetitlladredombreslabutxaca

@labutxaca @Grup62

El petit lladre d’ombres és, sense cap mena de dubte, un llibre màgic. És d’aquells llibres que quan comences a llegir potser et fa mandra i penses que realment et costarà acabar-lo. Però és màgic, tal i com he dit, i el que realment passa és que després d’unes quantes pàgines comences a créixer amb el protagonista, un petit lladre d’ombres que busca la felicitat dels altres sense trobar la seva.

El llibre ens explica com creix aquest lladre d’ombres i com la vida posa al seu camí personatges com en Luc, un dels millors amics que ningú pugui tenir, la Sophie, la dona que busca ser estimada o fins i tot la Cléa, una d’aquelles persones que recordes de per vida.

En Marc Levy domina a la perfecció l’art d’emocionar el lector. Barreja moments entranyables amb situacions que t’arrenquen un inevitable somriure mentre passes les pàgines de la seva novel·la.

En la meva humil opinió, crec que aquest llibre està escrit perquè pensis que tot allò que puguis fer avui no ho has de deixar per demà, però alhora, i per molt que sembli contradictori, que tot allò que no has aconseguit fer fins ara, ho pots fer sempre que vulguis, sempre i quan ho desitgis de debò.

Aquestes festes si vols quedar bé, tens un regal perfecte que pots fer (i sense voler-ho m’ha sortit un rodolí!). A més, aquesta edició de labutxaca és fantàstica si aquest és el vostre objectiu!

Títol: El petit lladre d’ombres
Autor: Marc Levy
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9930-767-1
Preu: 12,95€

Share

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal

lesllavorsdelsilenci

@Ed_62 @Grup62

Les llavors del silenci és la primera novel·la d’Àlvar Caixal i ha estat guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan 2013. L’autor ens presenta una història per aprendre, per ensenyar-nos que amagar les vergonyes o negar els errors pot tenir, i de fet té, repercusió a la llarga… Perquè d’una manera o altra el destí s’acaba revelant.

La novel·la ens explica la història de l’Alfred que, després del suïcidi del seu pare, veu com al seu voltant va apareixent una història familiar que poc té a veure amb la que ell coneixia. L’Alfred descobreix per unes pàgines trobades en un llibre de registre que els seus pares, però sobretot la seva mare, van tenir una estreta relació amb les milícies internacionals de voluntaris que van acostar-se a Espanya per ajudar en la lluita contra el feixisme cap a finals de la Guerra Civil. I paral·lelament o, millor dit, com a punt de partida, coneixerem també l’Emma Tavistock, que a través de les cartes que va heretar de la seva tia Madeleine, reviurà la història des de l’altra banda, la dels brigadistes i les seves famílies.

Caixal introdueix un tema que avui en dia, després de més de 50 anys, encara està vigent: les conseqüències d’una Guerra Civil cruel i sense sentit i la restitució de la memòria familiar que és sovint negada a aquestes alçades.

Molt recomanable per a un cap de setmana llarg com el que avui comença!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo d’Edicions 62 on Àlvar Caixal parla de Les llavors del silenci:

Títol: Les llavors del silenci
Autor: Àlvar Caixal
Premi BBVA Sant Joan 2013
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-7179-4
Preu: 21€

Share

La bona gent, de Nir Baram

labonagent

@Ed_Empuries @Grup62

Quan ens plantem davant La bona gent de Nir Baram una de les primeres coses que pot venir-nos al cap és el dubte de veure fins a quin punt un llibre sobre els temps de la Segona Guerra Mundial a Alemanya i escrit per un escriptor d’Israel no es convertirà en un mitjà propagandístic que vulgui justificar la política que actualment porta a terme el govern del seu país des de ja fa anys.

I la resposta és que no. Afortunadament, Nir Baram reparteix bufetades allà on convé, mirant d’allunyar-se del paper victimista d’un costat i de l’altre, com volent dir que les injustícies són reprovables, les faci qui les faci, independentment d’en nom de qui ho faci.

Però La bona gent no és només un llibre sobre el genocidi. Es tracta d’una novel·la ambientada entre la tardor de 1938 -comença just el vespre de la fatídica Nit dels Vidres Trencats- i el mes de juny de 1941, quan les tropes de l’Alemanya nazi envaeixen Bielorrússia.

Al llarg d’aquests quatre anys seguirem els dos personatges principals, en Thomas Heiselberg i la Saixa Weissberg, que tot i la distància que els separa, ell a Alemanya i ella a Rússia, veuen com les seves vides es desenvolupen gairebé de forma paral·lela. Un moment tràgic per a tots dos, perdre-ho tot: la feina, els estalvis, fins i tot la família més propera, els portarà a agafar-se a un ferro roent per sobreviure. En el cas del Thomas, la seva sortida passarà per unir-se a la cancelleria alemanya, on posarà els seus coneixements d’anàlisi de mercats en mans dels objectius del règim, obsessionat en la dominació dels pobles considerats inferiors (polonesos o jueus, entre d’altres). Pel que fa a la Saixa, es veurà forçada a acceptar l’ajuda d’un enemic dels seus pares, fitxarà per la policía secreta soviètica i haurà de perseguir, fins i tot, la seva pròpia família.

Nir Baram ens planteja una pregunta en aquesta novel·la i és la següent: fins a quin punt estem disposats a oblidar-nos de l’ètica i els valors que hem practicat durant tota la nostra vida per sobreviure? La finalitat justifica els mitjans? i… un cop hem superat la barrera de l’ètica, podrem superar els remordiments?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La bona gent
Autor: Nir Baram
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-799-2
Preu: 19,50€

Share

Mu!, de David Safier

@Ed_Empuries @Grup62

Llegint Mu! de David Safier pensava en tots aquells contes que m’explicaven de petita. Aquells on els animals prenien la paraula i sentien i pensaven de la mateixa manera com podem fer-ho nosaltres. Aquells en els quals descobríem que els animals no només tenen veu pròpia sinó que també tenen sentiments, viuen aventures i es plantegen el funcionament i els perquès d’allò que els envolta.

Però malgrat el record, Mu! no és un conte per a criatures sinó una faula còmica del segle XXI, per a gent adulta amb ganes d’evasió i de mirar-se el món en el que vivim des d’una visió “externa”.

La Lolle viu feliç a la mateixa granja on va néixer i on van viure els seus avantpassats. Juntament amb les seves amigues i el “seu toro”. Pastura, passeja, observa el món on viu tot recordant les històries que parlen de la deesa vaca Naia i que expliquen aquest món on es troba. Es diverteix amb les seves amigues, planeja una vida amb el toro de qui està enamorada… En resum, viu tranquil·la fins que apareix un gat italià i li comunica la notícia que li canviarà la vida i que dóna inici a la història: el granger es vendrà la granja i als animals els espera una mort imminent. Arrel d’aquest fet i esperonada per les històries que li explica en gat, decideix viatjar fins la Índia, a la recerca del paradís.

A través del viatge, per una banda, i de les creences, les idees, i les estructures vitals i mentals que tenen les vaques, per l’altra, Safier planteja els dubtes existencials més universals i dóna una visió crítica, i alhora còmica, del sistema en el que vivim.

Si voleu passar una estona entretinguda llegiu Mu!: aquestes vaques us arrencaran més d’un somriure i, de tant en tant, us faran parar atenció sobre alguns dels comportaments més vergonyosos i quotidians que tenim en aquest sistema on vivim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Per cert! Fa molt poquet, en David Safier va fer una xerrada i una sessió de firmes a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Hi vau poder anar? Nosaltres sí!

Al Facebook d’Empúries han fet un recull de totes les entrevistes que li han fet a l’autor de Mu!. Aquí en teniu una!

Títol: Mu!
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: 14,95€

Share

El cant del cucut, de Robert Galbraith (o J.K. Rowling)

elcantdelcucut

@Ed_Proa @Grup62

Que bé que m’ho he passat llegint El cant del cucut! Abans d’aquesta m’havia llegit una novel·la força espessa i tenia ganes d’alguna cosa una mica més light, així que em vaig deixar abraçar per Robert Galbraith, el pseudònim de la Rowling -una senyora que en sap un niu, d’atrapar-nos entre les seves paraules per no deixar-nos-en marxar-, i la vaig endevinar!

En aquest cas, l’autora de Harry Potter i La vacant imprevista ens ha preparat una novel·la de detectius “de tall clàssic”, és a dir, sense investigadors amb un passat truculent, amants víctimes d’abusos sexuals ni res que entri en el llindar dels “dos rombos”. Ni un bri de novel·la sueca, vaja! Aquí la trama recau sobre en Cormoran Strike, un detectiu que passa per un moment econòmic i sentimental delicat, i la seva secretària/ajudant, Robin Ellacott, que apareix pel despatx perquè l’hi envia Temporary Solutions, una empresa de treball temporal. La vida d’aquest home deprimit per un cúmul de desgràcies i d’aquesta noia eufòrica pel seu recent prometatge canviarà a causa de l’aparició a l’oficina d’en John Bristow, el germà d’una jove i triomfant model anomenada Lula que acaba de morir; segons la premsa es tracta d’un suïcidi, segons el germà, d’un assassinat.

Les pistes es van succeïnt una rere l’altra, com quan juguem a fer un dòmino i, al final, tot casa. S’acaben les peces i queda una successió de punts sobre la taula que dóna un resultat inconfusible: uns guanyen i altres perden. Negre sobre blanc. I ens ho hem passat tan bé mentre anàvem pensant quina seria la propera jugada, esperant el kairós

-Sab què és el kairós?
(…)
-És grec – li va explicar-. Kairós– El demps kairós i vol dir -i d’algun racó del seu cervell xop d’alcohol va arrencar unes paraules d’una claredat sorprenent-, el moment revelador. El moment esbecial. El moment subrem.

De moment suprem n’hi ha i espero, francament, que en vinguin molts més properament! Els amants de les sèries tipus Sherlock ja m’ho sabreu dir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El cant del cucut
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-451-6
Preu: 19,90€

Share