Arxiu de la categoria: 2013

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

Deixa un comentari

ballaballaballaLB

@labutxaca @Grup62

Balla. Nopensis. Balla. Ballatanbécompuguis, comsiendepenguéslatevavida. Hasdeballar

Tinc la sensació que explicar l’argument de Balla, balla, balla de  és com reduir-lo a una dimensió que no li correspon. Com si en realitat, importés ben poc si us dic que el nostre protagonista sent la necessitat d’anar fins a Sapporo a la recerca de vés a saber què a l’Hotel Dolphin, que passa més de dues setmanes a Hawaii o que visita el cine infinites vegades per veure una pel·lícula absurda. Això no importa, malgrat que aquests siguin elements bàsics en el desenvolupament de la història.

No cal fer una aproximació a l’argument perquè en Murakami crea un relat que podria existir necessàriament sense aquest, tot i que estigui, al mateix temps, ben lligat a una molt bona trama.

L’obra està farcida de descripcions senzilles i bàsiques sobre fets quotidians que, malgrat que en algun moment ens puguin fer allunyar de la lectura, en global li donen continuïtat, serenor i un punt de realitat a la història. Té un discurs sincer creat amb matisos de seguretat, de girs i preguntes necessàries en tot camí de recerca personal, de nous descrobriments, d’incoherències personals, d’enyors i de desitjos inconfessables.

L’Hotel Dolphin, l’Home Ovella, la Yuki, el poeta manco, la Mei, en Gotanda, la Kiki, la Yumiyoshi, el protagonista sense nom,… fils que teixeixen moments, parts del somni o de la realitat, o d’alguna cosa semblant.

Balla, balla, balla és un somni constant. Una realitat constant. Una faula. Una banda sonora. Un assaig. És metafísica literària. Surrealisme. És un thriller. Un conte magnífic. Un relat sobre la quotidianitat de la soledat, de les relacions humanes. És un molt bon llibre.

Fa uns dies que l’he acabat i encara ara quan baixo al metro ho faig amb aquella sensació d’alegria de poder imaginar que faré el viatge acompanyada de les paraules d’en Murakami. Ja fa dies que l’he acabat però els personatges, una barreja de tots ells i les sensacions que creen, encara m’acompanyen. Els trobo a faltar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9930-739-8
Preu: 9,95€

Share

Olé, de Goliat Fasier

1 resposta

olegoliatfasier

@Ed_Empuries @Grup62

La Lloll viu feliç a l’Índia on les vaques són respectades fins que Champion mor a conseqüència d’un estúpid accident practicant el parapente a l’Himalàia.

Així comença la novel·la que Goliat Fasier ha escrit després de la seva visita a Barcelona.

Per consolar-se, la Lloll i les seves tres amigues decideixen viatjar de nou i, aprofitant el vol que porta els convidats d’un casament d’uns indis forrats que es farà a Barcelona i després de unes quantes peripècies i entrebancs burocràtics, es fiquen al compartiment que porta el cavall, una mica presumit però bon jan, que ha de passejar el nuvi.

Asisteixen a les noces, passegen per la ciutat, descobreixen que, si bé les vaques no són sagrades, els bous sí que tenen un lloc al costat del Déu infant, com poden comprovar a la fira que aquells dies té lloc al davant de la Catedral.

Continuen fent turisme i senten dir que, no gaire lluny, fan uns espectacles on és posible veure en acció uns toros molt i molt ben dotats de banyes i altres atributs.

A la Susi la perspectiva la posa totalment a cent i anima les altres tres a anar fins a Sevilla fent autostop. Després de trencar-se les banyes en incidents que no revelarem per no fer spoilers, arriben a un lloc ideal on una colla de toros -tots molt i molt atractius- pasturen en llibertat i exhibeixen els seus fisics producte d’un acurat bodybuilding. Un d’ells, anomenat Gris i que fa moltes ombres, deixa la Susi turulata i la sotmet, ¡de grat!, a tota mena de jocs eròtics de submissió.

Quan descobreixen que l’espectacle, que per raons que no comprenen en diuen Fiesta com si fos un cotxe, acaba gairebé sempre malament pel toro, la Lloll, la Ravetó i la Hilde agafen l’AVE cap a Barcelona. La Susi es queda a Sevilla i munta una agència especialitzada en contactes per internet per a vaques addictes a les manilles sense folre.

La Ravetó descobreix que a Barcelona, a més de no fer aquelles fiestas, hi ha una gran tolerància amb les vaques que tenen orientacions sexuals diferents, tot i que al barri on això és més manifest hi ha una plaça que té el tètric nom d’Escorxador, a tocar d’un recinte dedicat fins fa poc a la Fiesta. I decideix quedar-s’hi a viure.

La Lloll, ara només amb la Hilde, atretes per la propaganda que parla d’uns pobles on corren toros en boles pel carrer van a veure aquesta festa i comproven que també és un joc molt bèstia i que corren en boles però amb boles en flames. Finalment, com que ja és el més de Juliol, se’n van cap a Pamplona per veure una exhibició de mascles corrent pel carrer però comproven que, tot i ser divertit, també acaba malament.

Decebudes, encara que veure aquelles enormes tanques publicitàries amb un toro negre els fa pujar les hormones automàticament, s’apunten a un viatge de l’Imserso -que ja tenen una edat- i fan cap a Formentera on els han dit que l’herba és molt bona i abundant, on podran conviure a la comuna del seu amic, el gat Giacomo.

Llegiu la novel·la, rieu i convertiu-vos al vegetarianisme. M’agraïreu el consell…

Títol: Olé
Autor: Goliat Fasier
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Share

Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding

Deixa un comentari

bridgetjonesbojaperell

@Ed_62 @Grup62

En temps de consultes, per començar amb la proposta editorial d’avui llanço un parell de preguntes: Us heu sentit mai atabalades davant del facebook o del twitter? I, en cas afirmatiu, heu mirat mai més d’un cop al dia quants “m’agrada” tenieu dels vostres comentaris?

Aquesta és una de les qüestions vitals a les que la Bridget Jones s’enfronta Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding. I dic vital perquè si mai heu vist les pel·licules o heu tingut la joia de llegir els llibres sabreu que la Bridget no passa per la vida subtilment, ni les coses que li passen són d’aquelles que tenen poques repercusions. No, si una cosa no és el personatge de la Bridget (ni cap dels que l’envolten) és discret, tot el contrari.

Situant-nos en aquesta nova entrega, trobem a la Bridget quan la vida li ha fet un tomb radical, a l’edat de 51 anys la Bridget es troba vídua del seu (i nostre) estimadíssim Marc Darcy i amb dos fills que adora, però que estan en una etapa que consumeix molta energia i requereix el màxim de la Bridget.

Enfonsada durant uns anys, la Bridget que s’ha deixat guanyar per la tristesa fins el punt de perdre la batalla dels quilos, es decideix a sortir del pou, recuperar la forma física i tornar a ser la mare perfecta que era mentre en Marc era viu. Això ens donarà divertidíssimes situacions com ara la lluita contra els polls, la planificació de les vacances de Nadal o compaginar les seves noves aventures amoroses amb un “iogurín” de 29 anys anomenat Roxster amb els horaris familiars.

El gran mèrit de la Helen Fielding és haver fet envellir el seu personatge estrella, completant-lo i permetent-nos a les lectores que la vam conéixer en la trentena, gaudir un cop més d’un personatge que té les mateixes pors que qualsevol dona podria tenir, no tenir un futur convencional amb parella, casa, fills, etc.

Notar el pas del temps en el nostre físic, no haver aconseguit fer res rellevant en la vida… A la Bridget li passa tot això i molt més i ho supera com només ella ho sap fer, amb humor i una mica de bogeria.

Un consell, si sou lectores en els trajectes cap a la feina, no us esteu de riure lliurement, si us ve de gust, a grans riallades, gaudireu molt més de les aventures de la Bridget.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bridget Jones. Boja per ell
Autor: Helen Fielding
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-297-7159-6
Preu: 19,90€

Share

La Bíblia de tots, de Pilarín Bayés

Deixa un comentari

@llibresjoves @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit La Bíblia de tots, il·lustrada per la Pilarín Bayés, i ens la ressenya per a tots Nosaltres:

Parlar de Pilarín Bayes és parlar d’una institució a casa nostra. Amb més de 50 anys de professió, ha il·lustrat bona part dels llibres infantils de la nostra vida. En aquesta ocasió, el repte que ha entomat és il·lustrar ni més ni menys que la Bíblia. Com ella mateixa ha dit, “Els millors artistes han volgut aquest repte”.

La Bíblia és un llibre absolutament necessari per entendre la nostra cultura, art, festes, calendari, i com a tal el llançament d’una proposta com aquesta que pugui seduir a grans i petits és una bona notícia. La transmissió de la fe i/o cultura religiosa fa un parell de generacions estava garantida tot i que la família no fos de missa o es declarés no creient. Diguem-ne que estàvem envoltats de forma natural per aquesta com a part nuclear de la nostra cultura. Amb el pas del temps i per diferents raons, aquesta transmissió ha quedat tallada i ens podem estar trobant amb generacions que, per defugir de certs aspectes de la religió, comencen a ser analfabets dels molts aspectes que en la nostra cultura provenen de la religió cristiana i, en concret, del seu llibre sagrat. En aquest mateix sentit he pogut veure declaracions de la consellera Irene Rigau o de Màrius Serra sobre aquest llibre i la seva importància.

L’estructura d’aquesta Bíblia està feta a partir de la selecció de textos que sintetitzen els moments claus, “una atomització d’una suma de relats”, en paraules de Màrius Serra. Conté més de 230 pàgines a tot color amb il·lustracions entre dos fulls amb text i un dibuix de dues pàgines fet per la Pilarín enmig de cada història. Ben cuidada, l’elaboració dels textos ha volgut donar-li una orientació teoleògica molt determinada seleccionant, per exemple, que l’Antic Testament no comenci per la història de la Creació sinó per l’establiment de l’Aliança entre Déu i els homes.

Feia temps que m’havien anunciat que s’estava fent aquesta obra i la veritat és que em moria de ganes de tenir-la. En el meu cas particular (ja ho sabeu per altres comentaris), sóc creient practicant -no concebo ser creient sense practicar, si crec que Déu és amor- i aquest llibre correrà per casa entre les meves filles i ens donarà, a la meva dona i a mi, l’oportunitat de poder explicar i transmetre la nostra fe a les notres filles i sens dubte la cultura religiosa (que ja no depèn de les conviccions).

I quan siguin grans ja decidiran o optaran pel que creguin. Si la religió es tracta de tenir una fe veritable cal que lligui conviccions, cor i cap a proporcions més o menys iguals.

Sens dubte, és un llibre que cal conèixer independentment de la fe! I la Pilarín ens ho posa molt fàcil!

Títol: La Bíblia de tots
Autor: Pilarín Bayés
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: FORA DE COL.LECCIÓ-EP
Pàgines: 238
ISBN: 978-84-9057-336-5
Preu: 24,95€

Share

El sopar secret, de Javier Sierra

Deixa un comentari

elsoparsecretlabutxaca

@labutxaca @Grup62

Arriba el Nadal i labutxaca ens regala una col·lecció de Nadal molt i molt interessant on trobarem, entre d’altres, El sopar secret, de Javier Sierra.

Segur que molts de nosaltres coneixeu Javier Sierra per novel·les com ara L’àngel perdut però hem de recordar que la trajectòria d’aquest reconegut escriptor ve de lluny i que El sopar secret és, a parer de molts, un dels millors títols de la seva bibliografia.

El sopar secret tracta un tema que, pel moment en que va ser publicat, era força recurrent: un misteri relacionat amb Da Vinci i les seves obres pictòriques, simbologia i religió. I encara que ho sembli, no és una altra història sobre masoneria i misteris religiosos més, sinó que Javier Sierra es recolza en una feina d’investigació molt correcta que dóna molta consistència a la novel·la.

La història se situa al segle XV, a Itàlia, en un monestir on Leonardo Da Vinci ha rebut l’encàrrec de pintar un mural especial: una obra que representi el Sant Sopar de Jesús i els apòstols. Però mentre Da Vinci i els seus ajudants van avançant en la pintura, es comencen a rebre una sèrie de cartes a la cort del Papa Alexandre VI, que amenacen del caràcter diabòlic de l’obra de Da Vinci.

Si us agraden les històries de misteri, amb un pèl d’esoterisme, màgia i una ambientació una mica més treballada del que habitualment trobem en aquest tipus de novel·les, El sopar secret pot ser una bona lectura per aquests dies de fred que ja tenim a sobre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El sopar secret
Autor: Javier Sierra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9930-750-3
Preu: 12,95€

Share

El llegat dels ossos, de Dolores Redondo

2 respostes

elllegatdelsossos

@ColumnaEdicions @Grup_62 @DoloresRedondoM

La  ja ha entregat la segona part de la trilogia del Baztan, El llegat dels ossos, i si sou d’aquells que patiu perquè dieu allò de “oh, és que jo no m’he llegit el primer llibre”, no us preocupeu. Jo no vaig llegir en el seu moment El guardià invisible i aquest llibre m’ha enganxat del tot i l’he pogut seguir amb tota tranquil·litat.

La nostra protagonista és una investigadora de la policia foral de Navarra, l’Amaya Salazar -un personatge que crec que té prou personalitat per convertir-se en el Carvalho del nord d’Espanya-, i que a l’inici del llibre està en el tram final del seu primer embaràs. He trobat força divertit tot el procés del part, la lactància, etc. No oblideu que jo em dedico a això! El fet és que Salazar es troba amb una sèrie d’assassinats de dones que, aparentment, no tenen cap relació entre ells.

Però el nas de l’Amaya va més enllà i nota que alguna cosa falla quan resulta que els assassins, alguns d’ells immediatament després de cometre els crims, acaben tots suïcidats, de manera que els casos es van tancant. A més, tots ells deixen un missatge per l’Amaya: la paraula “Tarttalo”. Ara no us diré què vol dir… no us vull aixafar la guitarra! Però el que sí que us puc explicar és que té alguna cosa a veure amb la història i les llegendes del Baztan.

La raó per la qual abans he dit “alguns immediatament” és perquè el que trigarà més en acabar suïcidat és qui li donarà la clau per descobrir qui s’amaga darrere de tots aquests assassinats.

És un llibre que m’ha enganxat molt, tot i que en alguns moments hi ha alguns temes que m’han grinyolat, potser perquè són d’una truculència bastant extrema: membres congelats i rosegats, amputacions als cadàvers que van apareixent… Potser no sóc de tanta sang! En qualsevol cas, és un llibre que m’ha fet apagar el llum sempre més tard de l’hora que tocava anar a dormir. És un indicador prou clar, oi?

A tots aquells que vau llegir la Dolores Redondo al primer llibre, estic convençuda que aquesta segona part de la trilogia no us fallarà. I si resulta que l’agafeu de nou, sense haver passat per El guardià invisible, com ja us he dit, no heu de patir gens.

Novel·la negra en estat pur i un personatge que espero que la Dolores Redondo segueixi cultivant. Jo intentaré recuperar el primer llibre de la trilogia mentre espero que surti el tercer!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llegat dels ossos
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1789-1
Preu: 18,90€

Share

No et refiïs de Peter Pan, de John Verdon

Deixa un comentari

noetrefiisdepeterpan

@Ed_Proa @Grup62

Efectivament no us heu de refiar de Peter Pan. No espereu un conte infantil sinó una novel·la d’allò més negra.

La mort en circumstàncies dramàtiques d’un ambiciós promotor immobiliari durant l’enterrament de la seva mare, en presència de tota la família, és atribuït a la vídua que és condemnada a la presó. Algú però, mirarà de demostrar que és un error judicial i per aconseguir-ho demana ajuda a l’inspector prejubilat Dave Gurney. Aquest té una especial habilitat per desentranyar els mecanismes psicològics i una gran obsessió per avaluar els detalls pel que són i no pel que semblen. Aquestes característiques del personatge permeten a  desplegar una gran quantitat de reflexions sobre el funcionament de la ment humana, inclosa la del propi inspector, i que són, per a mi, l’element més interessant del llibre.

Verdon utilitza magistralment a No et refiïs de Peter Pan tots els recursos del gènere: assassinats, intriga sobre autors i motivacions, “suspense” (enjòlit), inspector intel·ligent enfrontat amb un misteriós i sàdic assassí potser més intel·ligent encara, final trepidant, resolució sorprenent del misteri…

M’ha cridat l’atenció comprovar que fa no gaire temps, quan llegíem o veiem al cine o a la televisió coses que passaven als Estats Units, pensàvem “això d’aquí deu anys ho tindrem a casa”. Doncs bé, la societat de la costa est nordamericana té uns comportaments i unes senyes d’identitat com les que ja té el nostre entorn: ús dels ginys informatitzats, automòbils híbrids, opcions de vida pseudo-neorurals…

A mi la novel·la m’ha anat interessant progressivament més conforme avançava la lectura i no només per la trama detectivesca. La recomano sense reserves, tant si busqueu la negror en un bon llibre com si el que us agrada és el dibuix acurat i versemblant del personatges.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No et refiïs de Peter Pan
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-442-4
Preu: 19,90€

Share

Informe de l’interior, de Paul Auster

2 respostes

informedelinterior

@Ed_62 @Grup62

A Informe de l’Interior en  ens parla d’ell mateix, de la part menys física de les seves experiències. Escriu sobre un camí personal propi i íntim molt en relació amb la literatura, el cinema i la creació.

Està estructurada en quatre parts, com si fossin quatre maneres diferents d’apropar-se al gènere biogràfic. La primera, Informe de l’interior, abarca des dels 6 fins als 12 anys, quan comença els seus descobriments literaris, sovint triant títols per llegir no propis per l’edat en què els llegeix. En la segona, Dos cops al cap, relata amb tota mena de detalls dues de les pel·lícules que més el van marcar entre els deu i els catorze anys. El cinema esdevé un mirall perfecte a través del qual canalitzar totes les noves descobertes d’aquell món més enllà de la infantesa. A través de La càpsula del temps, que conforma la tercera part del llibre, Auster ens narra la visió pròpia ajudant-se de les cartes enviades a Lydia Davis, qui va ser la seva primera esposa, quan tenien poc més de vint anys. A partir d’aquí podem observar la confrontació mental entre el que recorda i el rastre que va deixant en els escrits contemporanis. Finalment, amb l’Àlbum, Auster es recolza en la imatge com a suport autobiogràfic d’un entorn més visual del record.

Informe de l’interior és una part de la història d’un home, escrita en segona persona. Apel·lant-te directament, cridant-te mentre t’embolcalla i et fa identificar amb una vida que, malgrat no ser la teva, acabes sentint-la quasi pròpia, eliminant les barreres que sovint la narració clàssica en tercera persona crea inconscientment.

Explorar la teva ment tal com la recordes de la infància serà sens dubte una tasca més difícil –potser impossible. Tot i així et sents obligat a intentar-ho. No pas perquè trobis que ets un objecte d’estudi rar o excepcional, sinó precisament perquè no ho trobes, perquè consideres que ets com qualsevol, com tothom.

He gaudit molt llegint aquesta obra. Molt. He gaudit del llenguatge, d’una traducció que em fa l’efecte que és exquisida, que de tant polida he tingut la sensació que llegia en l’idioma original. He gaudit del camí literari, de sentir el batec del dia a dia, de recordar parts de mi a partir del record d’un altre; i entre altres moltes altres coses, també he gaudit del relat literari tan ben tramat de les dues pel·lícules que ens explica.

Us recomano molt efusivament que us deixeu endur per les paraules d’aquest Auster proper i aventurer. A nosaltres, que us agrada llegir, us encantarà seguir-li el fil!

Títol: Informe de l’interior
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-297-7206-7
Preu: 18,90€

Share

El guardià del temps, de Mitch Albom

Deixa un comentari

elguardiadeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit El guardià del temps, de , i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Em va arribar un altre llibre de l’autor Els dimarts amb Morrie de la mà d’un amic d’aquells que et diu llegeix-te’l que és molt bo. D’aquest tipus de proposta neixen generalment dos tipus de resposta: la confiada i la desconfiada. La confiada parteix de la base que l’amic i tu teniu un parer semblant en relació a la literatura i els moments vitals. Del desconfiat sorgeix el fet que al llarg de la lectura vas condicionat pe “és molt bona” i et passes mitja novela dient “no n’hi ha per tant”.

Doncs bé, en aquest cas va ser confiat i em va agradar molt, així que quan em va arribar aquesta novel.la no vaig dubtar a llegir-la. El tema del temps des d’un sentit filosòfic ja havia ocupat el meu pensament i recerca en lectures fa uns anys (Torralba, Trias, Heidegger…) i que l’autor vulgués novel.lar la qüestió em va resultar molt atractiu.

L’obra situa diferents personatges en diferents moments vitals i els entrecreua, mostrant en tots ells la seva particular vivència del temps i el seu transcurs (no tinc temps, no arriba mai el moment, vull que duri més la meva vida, vull que acabi ja…). Sense anar més lluny del que es pot llegir a qualsevol ressenya, si que citaré un element que fa diferent aquesta fàbula: introdueix un personatge especial (el Pare Temps); una persona que perquè va voler comptar el temps (i no gaudir-lo) va ser condemnada a ser-ne el seu guardià i a sentir totes les veus i queixes respecte el temps que fem totes les persones des d’una cova estant. Suggeridor!!!

La seva narrativa és estimulant, viva, flueix.

Crec que per ser sincer i no alliberar-vos del circuit confiança-desconfiança que us descrivia, la millor manera d’acabar el comentari es deixar-vos amb el propi autor i que vosaltres mateixos decidiu si el voleu o no:

Intenta imaginar una vida sense control del temp. Segurament no pots. Saps el mes, l’any, el dia de la semana. Tens un rellotge a la paret o al tauler del cotxe. Tens una agenda, un calendari, una hora per sopar o per mirar una  pel.lícula. I no obstant això, a tot el teu voltant, el control del temps s’ignora. Els ocells no arriben mai tard.(…). Només l’home mesura el temps.(…). I, a causa d’això, només l’home pateix una por terrible que no pateix cap altra criatura. La por que el temps s’acaba.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guardià del temps
Autor: Mitch Albom
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-887-6
Preu: 16,90€

Share

Concursos Nosaltresllegim: els llibres i els torrons, a labutxaca!

Hola a tots, Nosaltres!

Amb els amics de labutxaca hem preparat un concurs nadalenc d’aquells que deixen el tió garratibat! Perquè li prenem la feina! Llegiu, llegiu…

El segell de butxaca del Grup 62 ha fet una selecció especial de diversos títols del seu catàleg perquè pugueu quedar bé amb un bon llibre. Sabeu aquelles edicions de tapa dura tan xules que fan? Doncs són aquestes! I qui són els protagonistes de la selecció? Apunteu: Carlos Ruiz Zafón, David Safier, Martí Gironell, Katie Jacobs, Dan Brown, Javier Sierra, i Marc Levy. No està gens malament, oi? Si seguiu els links al nom de l’autor, hi trobareu els llibres. Aquí teniu els títols d’aquests grans autors.

Banner Nadal

I què volem de Nosaltres per participar i com ho farem això? És molt senzill!

En primer lloc, us heu de registrar a la web del Grup62 seguint aquest enllaç amb el mateix mail que feu servir quan comenteu al Nosaltres i després ens heu de contestar la següent pregunta als comentaris d’aquest post:

En un sopar de Nadal que reunís aquests autors, quin tipus de torró portaria cada escriptor?

Els torrons poden ser ficticis! La Jacobs portaria un torró de punt de creu? El Dan Brown, un de bestseller mundial? Què hi dieu?

 

I el premi? Qui ens faci la selecció dels torrons literaris més ocurrents d’aquest sopar entre autors, s’emportarà la col·lecció sencera!

 

I si trobeu que no n’hi ha prou, tenim un extra molt important! Si li feu un follow al twitter de @labutxaca podreu triar, a més, un dels llibres de la col·lecció que el segell dedica a Paul Auster. En aquest link els trobareu tots, per si necessiteu acabar de decidir-vos.

 

Registreu-vos a can 62, feu la vostra proposta dels 7 torrons literaris corresponents a cada autor als comentaris i recordeu: el més ocurrent s’ho emporta tot! I si feu el follow, podreu escollir un Auster!

Qui vol llibres de labutxaca per Nadal? Voleu deixar el tió garratibat de bons llibres? Esperem les vostres propostes literariotorronils!

Share