Arxiu de la categoria: 2012

Deixa en pau el dimoni, de John Verdon

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Molt bé. No cal que la tercera sigui la bona. Jo amb la segona ja n’he tingut prou.

Deixa en pau el dimoni és el meu segon John Verdon. El primer va ser Sé el que estàs pensant. Recordeu la promoció tan bèstia que va tenir? Doncs bé, en el seu moment ja en vaig fer un comentari en aquest espai, i hi deia que no m’havia fet ni fred ni calor. Després de tanta traca i mocador, me n’esperava molt més… En canvi, aquest cop no m’esperava res de l’altre món i resulta que he quedat gratament sorpresa! Visca!

És un llibre ambiciós, amb una intriga tan ben dosificada que et fa robar temps al temps per seguir llegint i veure què dimonis passarà.

El detectiu Gurney prova d’adaptar-se com bonament pot a la jubilació després d’haver patit l’impacte de tres bales que per poc no l’envien a l’altre barri. Però el seu repòs es veu alterat per una sèrie de circumstàncies que li donaran de tot excepte pau i tranquil·litat.

Tant si vol com si no vol, ha de posar-s’hi i tornar a l’acció. Hi ha massa en joc. Fins i tot la seva vida i la de la gent que més s’estima.

Una de les coses que més m’ha agradat és que en aquest cas, en Gurney, tot i el munt de problemes que té, està dotat d’una humanitat i uns sentiments que abans no li vèiem enlloc.

Ara tremola, riu, plora, es mira la dona i el fill amb tendresa, es rumia les coses a fons,… i fins i tot té por!

Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Una família feliç, de David Safier

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

La Bàrbara ens ha fet la ressenya d’Una família feliç, l’últim llibre de David Safier, autor dels divertits i celebrats Maleït Karma, Jesús m’estima i Jo, jo, jo… i Shakespeare. Aquí la teniu:

Una manera original d’explicar una història divertida. M’ha sorprès molt positivament com l’autor decideix narrar l’aventura de la família Wünschmann: cada capítol fa avançar la història però cada cop és un personatge diferent qui la narra, aportant-hi el seu punt de vista i les seves reflexions, pròpies de la seva trista vida: l’Emma es veu com una dona desgraciada que es va veure obligada a sacrificar la carrera quan es va quedar embarassada de la seva primera filla, la Fee. El seu marit, en Frank, és un home estressat i cansat per culpa de la feina al banc. La Fee no para d’enfadar-se amb sa mare, està farta de l’escola i només pensa en nois, tal i com li toca perquè està en plena pubertat. I finalment trobem el petitó de la família, en Max, que és un marginat a l’escola que es refugia en els llibres.

Tot canvia una nit quan van a una festa disfressats de monstres i, de tornada a casa, una vella bruixa els maleeix convertint-los en veritables monstres. Ara, en Frankenstein, la Vampiressa, la Mòmia i l’Home Llop hauran de trobar la vella bruixa de nou perquè els reconverteixi en les persones que eren. Aquesta aventura els farà viatjar per mig món per tal de salvar la seva família i tornar a ser feliços.

El llibre m’ha semblat molt divertit i entretingut, ple de referències a la vida actual i als llibres i les pel·lícules d’aventures. De ben segur que els membres d’aquesta família feliç us faran somriure mentre llegiu les seves aventures!

Títol: Una família feliç
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-796-1
Preu: 22 €

Share

L’art francès de la guerra, d’Alexis Jenni

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Molta guerra, molt francès i força art.

Jenni ha escrit un llibre –en direm novel·la per trobar un prestatge on classificar-lo– que revela molta reflexió lúcida i dolorosa sobre els darrers setanta anys del seu país: França.

Un home jove i desmotivat coneix casualment un vell militar retirat que li ensenyarà a pintar amb pinzell i tinta xinesa. El diàleg entre els dos homes servirà a Jenni per anar desgranant el fris de quin ha estat el paper de les guerres i els guerrers en la història recent de França.

En L’art francès de la guerra, Alexis Jenni es mou sempre en el terreny de l’ambivalència, que no de l’ambigüitat. Es mou i ens fa moure entre l’admiració i l’horror. Se’l veu obsessionat a fer-nos arribar cruament què va significar, per uns i altres, l’acció a la reraguarda contra els alemanys, la primera pacificació d’Algèria, la guerra d’Indoxina, la guerra definitiva d’Algèria i els conflictes de les banlieues de les grans ciutats que ell veu com una continuació del passat colonial.

Hi ha dues idees-força que repeteix una i una altra vegada: en dir “nosaltres” i “ells” apareix el conflicte i la violència, tot i la dificultat de saber què defineix cada grup. L’altra és la llengua, que és, o hauria de ser, l’únic senyal d’identitat francesa.

Diu moltes més coses i les diu i les matisa moltes vegades, sempre posant-les en boca dels seus personatges: sobre De Gaulle, sobre els piednoirs, sobre els grups parafeixistes actuals,…

Jo crec que, malgrat el prestigiosíssim premi Goncourt que li han atorgat, es nota que és una primera novel·la. Té un afany de dir-ho tot i que quedi ben clar que em fa pensar en l’expressió que fem servir a casa: “quan agafa el micro no el deixa”.

La pintura juga en aquesta obra un paper que fa pensar en el significat de la música i el violí en el Jo confesso de Jaume Cabré. Però tot i que en aquest llibre l’artista pinta amb la tècnica suggerent i minimalista de la tinta xinesa, Jenni utilitza més aviat la manera pictòrica de Cézanne, que passa una i cent vegades per sobre de la mateixa poma per donar-la per llesta. I crea una obra d’art genial.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’art francès de la guerra
Autor: Alexis Jenni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2976-971-5
Preu: 23€

Share

Que no et facin perdre el son, d’Eduard Estivill

7 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

“La son no es recupera. Al contrari, les hores de son no dormides s’acumulen”. “Quan no dormim bé i el son no arriba a la fase REM, l’endemà la nostra memòria està menys activa”. “Eliminar la sensació que hem de contestar tots els e-mails i a l’hora que sigui perquè estem connectats vint-i-quatre hores al dia”. “Infoxicació=Angoixa”…

Nosaltres, aquestes són només algunes cites de les que he subratllat en el darrer treball del Dr. Eduard Estivill, Que no et facin perdre el son. Jo sóc de les que dormo poques hores però, en general, les dormo bé. De tota manera, de vegades no m’escapo de portar fins al coixí companys de viatge d’aquells que em fan perdre el son: que si a veure com va l’escola de la nena, que si a veure com ens en sortirem a la feina amb aquell projecte, que si a veure quan ens revisen la hipoteca… A veure, a veure i són les 3 i estic amb els ulls com a plats, de tant mirar! Qui se n’escapa, d’això? Per sort, no he hagut de recórrer mai a fàrmacs, però conec molta gent que sí que els necessita. En aquest panorama, aquest llibre té tot el sentit del món!

L’Estivill descriu d’una manera molt planera quines són les situacions que ens poden portar a dormir malament -és, sens dubte, la part en què jo crec que tots ens hi veurem reflectits-, ens dóna les claus per desactivar-les i ens explica els trucs que tenim a l’abast per mirar d’agafar el son. Un son que, a més, podrà ser profund i reparador. En voleu més? Doncs al final hi ha una bona pila de respostes a qüestions clau com ara per què dormir bé pot fer que minvi l’estrès.

En definitiva, un llibre pràctic que va de cara a la idea, perquè el desvetllament deixi de ser un problema… Si voleu que us ho digui, per a mi un bon conductor cap als braços de Morfeu pot ser un llibre (sabeu aquella sensació de girar full i pensar, “ai, ara no sé què he llegit”?), però el meu consell és que no trieu Que no et facin perdre el son per emprendre aquest viatge amb el fill d’Hipnos perquè començareu a llegir, agafareu el llapis, subratllareu el que us sembla que podeu començar a fer l’endemà… i es farà molt tard! Us ho dic per experiència! Apa, me’n vaig a dormir!! (Ep, no us penseu que dormo a la feina! Que això ho escric abans d’anar a dormir… tot i que ara sé que si em llegeix el Dr. Estivill em dirà que no hauria de fer-ho!).

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Que no et facin perdre el son
Autor: Eduard Estivill
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-529-3
Preu: 16,90€

Share

De com s’escriu una novel·la + Monocle. Una novel·la (in)acabada, de Màrius Serra

1 resposta

@labutxaca @Grup62

El llibre del qual us parlaré és un sol volum que conté dues obres de Màrius Serra, De com s’escriu una novel·la i Monocle. Una novel·la (in)acabada, amb dues portades capiculades (és a dir, que girant 180 graus en sentit vertical una de les portades, et trobes l’altra portada). És un recurs que tan sols havia vist en còmics i discs (com el Lemuria/Sirius B de Therion). L’he trobat molt novedós i lògic, vista la relació entre les dues obres, ja que suggereix que pots començar a llegir per qualsevol de les dues narracions.

Aquest llibre tan curiós em va caure a les mans el dia del meu aniversari i vaig decidir començar-lo a llegir de seguida, fent un parèntesi de El Guión de Robert McKee, un gran llibre que explica els mecanismes del guió cinematogràfic. Vaig creure que em serviria d’exemple de com s’escriu una novel·la. Com a (aspirant a) autor de còmics, tot el que tingui a veure amb explicar històries ho trobo molt interessant!

A l’hora de començar el llibre, em vaig decidir per Monocle. Una novel·la (in)acabada per, en acabat, llegir el “making of”: De com s’escriu una novel·la.

Monocle… és una novel·la curta (la part més curta del doble volum). De fet consta d’unes 150 de les aproximadament 400 pàgines del llibre, i explica la història d’un noi anomenat Marcel que, al saber que la seva mare acaba de morir, trasbalsat, destrueix a cops de crossa una obra d’art de vidre anomenada Monocle que estava al vestíbul de l’hospital. A la tristesa de la pèrdua de la mare s’hi suma la reclamació de l’hospital dels 30 milions que valia l’obra d’art destruïda. La història està ben construïda, els personatges són creïbles, carismàtics i s’hi pot empatitzar ràpidament, tot i que al final crec que tot es precipita un pèl.

El vaig acabar el dimarts 26, al tren, anant a treballar, i quan vaig sortir vaig mirar el Twitter des del mòbil i vaig veure aquesta piulada que el Màrius Serra acabava d’escriure. No em vaig estar de contestar-li, amb un joc de paraules d’aquells que tant li agraden:

I ell em va contestar a mi!

Twitter és genial per a aquest tipus de coses!

Tornant de la feina, el mateix dia, ja vaig començar amb la lectura de De com… i vaig entendre (i aprendre) moltes coses: com és que la novel·la es precipita al final, d’on va sortir, els múltiples finals que podria haver tingut, els molts anys que es va passar inacabada fins que va ser (in)acabada, les moltes mans per les quals ha passat, el procés d’escriptura, la vida d’en Màrius mentre tot això passava…

En fi, un binomi (que no binocle) fabulós per aquells que gaudeixin amb les històries, el llenguatge i totes les coses que hi ha al darrere, que no deixen de ser la vida.

Ara, a reprendre El Guión… i si voleu, ja us en parlaré!

Títol: De com s’escriu una novel·la + Monocle. Una novel·la (in)acabada
Autor: Màrius Serra
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-9930-552-3
Preu: 15,95€

Share

El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma

1 resposta

@Labutxaca @Grup62

En Jordi s’ha llegit El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma, i ens el ressenya pel Nosaltres:

Onze pàgines són suficients perquè un dels advocats més famosos i agressius de l’estat pateixi un infart que el fa canviar de vida. Com a conseqüència, ho deixa tot, es ven el Ferrari (tant metafòricament com literalment parlant) i se’n va a l’India on aprèn a millorar la seva manera de viure gràcies a la seva convivència amb uns monjos que es troben en un lloc recòndit en unes muntanyes d’aquest país.

Però, evidentment, el llibre no només té onze pàgines sinó que en té 186. Què passa en les 175 pàgines restants? Doncs la resta del llibre és una conversa entre l’exadvocat que ha tornat de l’Índia (Julian Mantle) i el seu antic ajudant i successor. El seu reflex, però en més jove (John).

Durant aquesta conversa de tantes pàgines, en Julian li transmet a en John tot el que ha après amb els monjos de Sivana, amb la finalitat de què l’aprenent millori la seva qualitat de vida i es replantegi una mica la seva escala de valors.

Què és important realment a la vida? Com aconseguir el que desitjes? Són algunes de les preguntes que et pot plantejar aquest llibre.

Si el que busqueu és un llibre d’acció, aquesta no seria la millor lectura. Ja que dos homes asseguts en un sofa prenent te, no seria l’argument d’un llibre trepidant. Però si busqueu un llibre que us doni peu a la reflexió i us pugui atrapar amb frases com les que escric a continuació, potser sí que l’és:

“Si et manca alguna cosa a la vida, és perquè et manca alguna cosa a la ment.”

“Quan vences les teves pors, conquereixes la teva vida.”

“Qui planta un pensament, recull una acció. Qui recull una acció, planta un hàbit. Qui planta un hàbit, recull el seu caràcter. Qui recull el seu caràcter, planta el seu destí.”

Com a conclusió, es podria parlar d’un gran llibre com a guia per la vida, si donem per fet que la vida és justa. Però com que el món en el qual vivim no és idíl·lic, ho deixariem en un bon llibre de ficció.

Títol: El monjo que es va vendre el Ferrari
Autor: Robin Sharma
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Creixement personal
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9254-971-9
Preu: 7,95€

Share

No t’amago res, de Sylvia Day

15 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Si ets un lector (una lectora, més aviat) trendy, et proposo un joc: llegeix aquest diàleg i separa la part del segle XX de la del XXI

– En vull més.
– Ja sé què és voler-ne més. Jo vaig inventar aquest concepte. La qüestió és quant més.
– Vull el conte de fades.
Va somriure.
– Ah, ja veig com anirà la cosa. Em faràs perdre el cap fent-me escórrer a tot arreu on pugui del teu cos.
– Que potser et queixes?
– Angelet, em fas venir salivera.

Si ho has pogut fer sense problemes, és que ja estàs al cas que les dones no només busquem en les històries romàntiques amor… també sexe! I sense embuts! Si més no això és el que em sembla que es desprèn de revisar les llistes de grans èxits dels darrers mesos. Els títols amb sexe explícit estan venent-se d’allò més.

Admeto que la novel·la romàntica no ha estat mai el meu fort, com tampoc l’eròtica; tots dos gèneres els vaig llegir fa temps quan va ser necessari per qüestions de feina i em van semblar molt menors (no parlo de la Novel·la romàntica del XVIII i XIX, eh?) però ara, en vista de l’èxit, m’ha vingut de gust revisar com està el panorama. No t’amago res, de Sylvia Day, és una novel·la que es llegeix ràpid, ràpid, ràpid i engresca a seguir! Es tracta de la història d’una noia de bona família però amb un passat turmentós que arriba a NYC per treballar en una agència de publicitat d’un noi ric, ric, ric i guapo, guapo, guapo del qual ben aviat sabrem que, com deia La Trinca, és un fusell de repetició! A més, hi ha la família d’ell, la d’ella, i el company de pis, un noi també molt guapo i molt gai. Si en voleu saber més, prepareu les crispetes i aquesta novel·la que resa en el subtítol Si en vols més, aquest és el teu llibre.

Però avui no voldria acabar aquest comentari sense fer un “acte de contrició” públic. Fa uns quants dies una amiga MOLT lectora em va dir “M’he comprat novel·la eròtica per veure què tal i tot plegat no és gran cosa, però m’està enganxant cosa sèria”. Jo li vaig dir amb un to burleta de descreguda allò de “Vols dir? No serà que t’enganxes amb qualsevol cosa? Que ja tenim una edat…”. Bé, doncs, avui li dono la raó! 442 pàgines van caure dissabte entre les 10:00 i les 17:45! Deu ser que sí, que tenim una edat i ens hem cansat que la ventafocs no portés mai condons a la carrossa!

Títol: No t’amago res
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-6641-580-4
Preu: 17,90€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

*    *    *

I ara, un joc amb premi: si creus saber on s’acaba el diàleg de Pretty Woman i on comença el de No t’amago res a l’inici d’aquest post, digue’ns-ho perquè Columna vol enviar 2 exemplars del pròxim títol de la Sylvia Day, Reflectida en tu, a dos Nosaltres abans que el llibre no surti a la venda.

Va, que només per intentar-ho ja participes!

Share

El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida

2 respostes

@labutxaca @Grup62

El proemi i l’epíleg d’aquest llibre, a càrrec del Dr. Jordi Llovet, és digne de comentari. M’han agradat molt! Precisament he intercalat la lectura d’aquesta poètica, com la defineix el propi Llovet, amb la del seu llibre Adéu a la universitat (de què en parlarem aquí mateix més endavant) i penso que és bo llegir autors que combinen autoritat, precisió i capacitat de divulgació sense caure en el simplisme.

Però no sóc aquí per parlar de la salsa, sinó del tall… i aquí no sé si em trobareu tan eufòrica. Modestament, hi he trobat massa carn, en aquest plat. M’explicaré. El bell país on els homes desitgen els homes és un llibre que fou escrit l’any ’74 i em puc imaginar que devia ser molt difícil fer poesia amorosa en català, sexualment explícita i, per acabar-ho d’adobar, de temàtica homosexual. Per tant, vist en aquest context, és un llibre a tenir en compte i de lectura obligatòria per entendre l’evolució de la lírica en català. Ara bé, si admeto que no ha estat una trobada colpidora per a mi és perquè no he pogut acabar d’acostar-me a la veu de l’artista. No he pogut prescindir del temps ni del tema i pensar que allò que estava dient en Biel Mesquida m’ho deia també a mi. I no té res a veure amb l’homosexualitat… Deixeu-me que m’expliqui: fa uns dies sentia en Lluís Llach parlar de Memòria d’uns ulls pintats i deia que havia relatat algunes escenes explícites entre els protagonistes, que havia parlat obertament d’amor i sexe homosexual com no ho havia fet mai en les seves cançons, perquè quan escrivia els versos li semblava que  havien de ser patrimoni de totes les orientacions (bé, potser no ho deia ben bé així perquè no en vaig prendre nota, però més o menys era això). Bé doncs, a mi en Llach em commou quan diu “érem hostes del bes i la insistència” i no tant en Mesquida quan escriu “tu cercaves, nerviós i violent, el meu nu sota la bragueta”.

Això no obstant, crec que està bé llegir-lo. Altrament, us perdreu no només una obra de les que han fet història, sinó també versos tan bonics com aquests:

ASSAIG D’UNA ALTRA PROVA D’EPITAFI

Devia ésser la inclinació del sol dins
el nu de les teves passes descrivint un joc
perillós, però només puc recordar que a l’altre
costat del teu cos vaig trobar una agenda
d’aquell temps amb tots els dies esborrats
per l’escuma.

Títol: El bell país on els homes desitgen els homes
Autor: Biel Mesquida
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 80
ISBN: 978-84-9930-547-9
Preu: 11,95€

Share

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La profunda veracitat de la prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques.

Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental.

De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals.

Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decep. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen móns paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau que cala fins als ossos.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-797-8
Preu: 22 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Gataca, de Franck Thilliez

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

En Franck Sharko i la Lucie Henebelle es tornen a creuar en una gran novel·la sobre assassinats, desaparicions i misteris de l’evolució. Si en l’anterior novel·la, La Síndrome E, volaven al Canada seguint el fil d’uns assassinats arrel d’una cinta de vídeo, aquest cop veuran com la investigació es diversifica per varis indrets del món que es relacionen amb els nostres avantpassats més llunyans. Tot comença amb l’assassinat d’una jove biòloga que escriu una tesis sobre l’evolució de les espècies. Ben aviat però, se n’adonen que els descobriments de la noia estan encaminats a la lateralitat i la violència ja que, seguint el seu recorregut, veurem que acaba entrevistant-se amb 11 assassins amb un tret en comú: són esquerrans. Potser la jove científica s’estava apropant massa a alguna cosa gran?

GATACA són les lletres que amaguen la relació entre els assassins i els crims comesos pels nostres avantpassats. És la culminació sobre el fascinant origen de la violència i el fil conductor de la trama d’aquest llibre.

Després de la turmentosa investigació que es va dur a terme a La Síndrome E, en Franck Thilliez ens torna a sorprendre amb aquest misteri que amaga l’evolució i que farà que el destí de dues persones es torni a unir en la desgràcia. Dues persones que ara tenen un passat massa semblant…

Ara que comença la tardor, què millor que fer-la una mica més entretinguda amb una novel·la que ho té tot? Misteri, assassinats, amor, ciència, història i cultura. Atractiu o no? I el millor de tot és que no cal que us hagueu llegit l’anterior novel·la de l’autor, ja que tot i que els protagonistes són els mateixos, la història que ens ocupa no és una continuació de l’anterior. Ara bé, si en voleu gaudir el doble, comenceu per La Síndrome E i acabeu amb Gataca, segur que no us decebrà.

En voleu un tast doncs? Llegiu-ne el primer capítol aquí.

Títol: Gataca
Autor: Frank Thilliez
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-6641-473-9
Preu: 21,00€

Share