Arxiu de la categoria: 2012

L’estiu no s’acaba mai, d’Alba Dedeu

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Darrere de tot allò que anem vivint, que tothom veu, sovint s’hi amaga quelcom més profund: el misteri de les relacions humanes barrejat amb els sentiments de totes aquelles persones que hi participen. Això és el que ens ofereix l’Alba Dedeu a la seva novel·la L’estiu no s’acaba mai: un seguit d’arguments que ens porten molt més enllà de les paraules. Al seu llibre hi trobarem diverses històries que ens parlen de les relacions humanes, els sentiments que neixen entre les persones quan s’acosten, però també quan s’allunyen, i també allò que no es diu però s’intueix.

L’autora, explicant-nos la quotidianitat, explora el més profund d’uns personatges que amaguen la seva pròpia història i ho fa d’una forma magistral, amb un llenguatge proper que convida a compartir les experiències dels personatges i a endinsar-se en els racons més foscos de la seva existència. Racons que tots coneixem però dels quals molt pocs gosen parlar…

“(…) pobre pare nostre ajagut aquí a dins, no pas perquè se li ha acabat la vida, sinó per la manera com es presenta davant la mort: amb la cara irrisòriament empastifada de colors inversemblants fins i tot en els vius, amb els llavis prims, que la mort li havia enfonsat, ara reviscolats matusserament amb un to rosat que no sé perquè ningú més que jo sembla que són macabres (…).”

Títol: L’estiu no s’acaba mai
Autor: Alba Dedeu
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-327-4
Preu: 17€

Share

El club de les pel·lícules de Meryl Streep, de Mia March

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mireia s’ha llegit El club de les pel·lícules de la Meryl Streep, de Mia March, i ens el ressenya per tots Nosaltres:

El club de les pel·lícules de la Meryl Streep, de Mia March, és una novel·la que aborda la vida d’una família desestructurada per una tragèdia que va succeir durant un cap d’any terrible… Al cap de bastant temps, els membres de la família aconsegueixen unir-se de nou -ho direm així per no explicar gaire cosa- gràcies a la Meryl Streep. Sona estrany, però sí: els personatges que ha anat encarnant aquesta estrella de Hollywood (des de Memòries d’Àfrica fins a El diable vesteix de Prada, passant per Kramer contra Kramer i Els ponts de Madison) aconsegueixen crear un vincle entre els membres d’aquesta família, que a més, tenen un nou objectiu comú: fer que el poc temps de vida que li queda a la Lolly, la matriarca de la família, sigui al més feliç possible.

És un llibre molt fàcil de llegir. M’ha agradat molt que cada capítol estigui centrat en cada personatge. Tots són dones i durant la novel·la podem viure amb elles els seus records, desitjos, il·lusions, noves experiències… i no us en dic res més per no aixafar-vos el llibre! També m’ha agradat molt que totes les dones que envolten la Lolly acabin trobant un nexe d’unió amb ella, sigui quina sigui la circumstància (un marit posant banyes, un fill que busca un pare perdut en el temps,…).

Segurament el que he agraït més del llibre és la fàcil identificació amb absolutament tots els personatges: dones que ronden la trentena i que no disten gaire de mi pel que fa a edat i inquietuds.

Si sou de les meves (o meus), no us perdeu aquest llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El club de les pel·lícules de la Meryl Streep
Autor: Mia March
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-6641-564-4
Preu: 18,90€

Share

La deriva, d’Osvaldo Aguirre

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

L’Adrià s’ha llegit La deriva, d’Osvaldo Aguirre, i ens l’ha ressenyat. Aquí el teniu:

La deriva és un terme apropiat per explicar com afecten les drogues el cos humà i la seva interacció amb l’entorn. La sensació d’anar sense rumb persegueix el nostre protagonista durant tota la història, visualitzant el final com una cosa llòbrega i fosca, sense felicitat, però tot i així, sense poder sortir del camí que no es vol seguir.

El llibre ens situa a l’Argentina contemporània, un món molt proper temporalment però allunyat socialment, i està escrit en argentí, fet que ens permet capbussar-nos millor en una dura i fosca realitat que molts cops intentem ignorar.

La història s’esdevé en una ciutat de Sudamèrica que l’autor no vol anomenar. El protagonista, anomenat Daniel Arnaut o Sanata, és un periodista d’un diari de dretes en una ciutat on un cos de policia corrupte, agressiu, opressiu i quasi nazi intenta controlar la zona baixa de la ciutat on les drogues, la ludopatia i la prostitució hi regnen sense compassió arrossegant-hi, en una espiral d’autodestrucció, tots aquells que acaben caient en les seves xarxes.

El pobre Sanata, nascut en aquest barri pobre, té la fidelitat dividida entre els orígens, l’ancoratge en el món de les drogues -cada cop més intens-, l’amistat que té amb els seus veïns -tots ells dedicats al món de les drogues-, la feina i l’estatus social.

El llibre aporta unes descripcions esgarrifoses sobre els efectes de tots els tòxics, situant-nos amb una precisió alarmant en aquest context social, segurament a partir d’experiències viscudes.

Amb una crítica madura i concisa, La deriva fa una paròdia de la societat actual, extremant tots els defectes de la cultura occidental, creant una ciutat sense llei amb un protagonista, un personatge dividit, que amb precisió quirúrgica relata les condicions quotidianes de la societat occidental.

Amb una conclusió inesperada, La deriva, amb la seva proximitat mitjançant un argot apropiat, et captiva fins al final, forçant-te a descobrir els significats ocults que hi ha darrere de les evidències que l’autor et mostra.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La deriva
Autor: Osvaldo Aguirre
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-522-2
Preu: 18€

Share

Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer, explica la història d’un pare, l’Albert Font, que emprèn un viatge molt  llarg amb taxi en companyia del seu fill.

Durant el viatge s’anirà establint, entre conductor i client, una relació estreta que escrutarà els racons més íntims d’ambdós personatges i que els durà a descabdellar els aspectes més profunds i rellevants de les seves vides.

La història, segons ha explicat l’autora, està basada en un fet real que un taxista li va explicar en un trajecte per Barcelona. Un senyor, sortint de l’Hospital de Bellvitge, acompanyat del seu fill adolescent, va contractar els serveis d’un taxi perquè els portés fins a Madrid amb la condició que ho fessin per carreteres secundàries. Sis-cents quilòmetres de recorregut en aquestes condicions donen molt de sí, i els nostres viatgers es van coneixent, fins que arriben a un punt de complicitat sorprenent.

El relat està adornat amb les històries personals dels nostres viatgers i les de les seves famílies. Històries que, encara que no tenen res a veure amb l’eix central del relat, ens parlen de les difícils relacions de parella, l’amor i el desamor, el desencís que ens produeix la vida quan la passió desapareix… I no hem d’oblidar l’eix principal: el viatge de Barcelona a Madrid en taxi, el motiu del qual inclou una sorpresa oculta.

L’escriptora va realitzar aquest trajecte en taxi per ambientar-se i imaginar què va haver de passar per la ment d’aquells viatgers i quines van ser les seves possibles converses. Els personatges resulten tan creïbles que arribes a ficar-te en la novel·la i pots comprendre els fets succeïts en cadascuna de les diferents històries que la conformen.

És molt difícil fer creïble un personatge i Maria de la Pau ho aconsegueix una vegada més amb l’habilitat a la qual ens té acostumats.

Durant la novel·la hi ha poc diàleg, però la transició contínua d’una història a una altra, d’un personatge a un altre, fa que el relat es vagi construint en una seqüència d’esdeveniments encadenada. El fet d’anar coneixent la història dels personatges poc a poc provoca avidesa per continuar llegint i poder conèixer el seu desenllaç.

Títol: Ets la meva vida, ets la meva mort
Autor: Maria de la Pau Janer
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 337
ISBN: 978-84-6640-023-7
Preu: 16,20€

Share

L’africà, de J.M.G. Le Clezió

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

En Pablo -una garantia!- s’ha llegit L’africà, de J. M. G. Le Clézio, i ens l’explica al Nosaltresllegim.

No hi ha res millor que les memòries del Premi Nobel de Literatura de 2008, Jean-Marie Gustave Le Clézio, per endinsar-nos en el misteriós i alhora perillós continent Africà. Aquesta novel·la autobiogràfica ens explica les seves peripècies, i les de la seva família, quan deixà França, posant rumb cap a Nigèria. Era el 1940, en plena Segona Guerra Mundial i ell només tenia 8 anys.

Le Clézio experimenta un canvi profund en la seva vida. Abandonant la tranquil·litat de la gran ciutat i viatjant cap a una terra verge i inhòspita, es retroba amb el seu pare, metge pioner de l’exèrcit britànic i gran influència per Le Clezió, però que fins llavors era una persona completament desconeguda. L’autor del llibre, a més, ens explica com haurà d’haver-se-les amb la filosofia africana sobre la vida, la limitació dels luxes, i una dura disciplina.

L’africà és un llibre de contrastos marcats. Ens endinsa en atractius paisatges que ens ajuden a imaginar-nos-hi. Gràcies a una lectura senzilla i ràpida, ens oblidem que es tracta d’un llibre de memòries. És més, hi ha moments en els quals sembla un novel·la didàctica, i en d’altres, d’aventures. En ocasions la lectura s’interromp amb fotografies que el seu pare va fer a l’Àfrica, donant més valor al text. Tot forma un gran collage que finalitza de forma realista.

Títol: L’africà
Autor: J. M. G. Le Clézio
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-2976-214-3
Preu: 19,75€

Share

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

L’illa de Gotland té quelcom que m’atreu, i no precisament pels assassinats que s’hi cometen de la mà de Mari Jungstedt, la cèlebre escriptora de novel·la negra escandinava. Potser són els racons que descriu en les seves novel·les o l’ambient de tranquil·litat que sembla estar present entre els paisatges que esmenta. El cas és que, de sobte, t’hi trobes immers i acompanyes els protagonistes. I és que, Nosaltres, el detectiu Knutas torna amb el sisè misteri de l’Illa de Gotland amb El fals somriure, i ho fa amb els protagonistes de sempre.

Aquest cop, però, s’ha produït un assassinat que ha tingut molt de ressò, ja que la víctima és en Viktor Algård, un organitzador de festes famós que, a més, té un local nocturn per a joves; local que no agrada gaire als habitants de l’illa i on fa només una setmana un jove va ser brutalment apallissat. Tindrà aquest esdeveniment quelcom a veure amb la mort del famós organitzador?

Aquest cop, el comissari Knutas haurà de decidir quina línia d’investigació ha de seguir ja que s’obren diversos camins. Les pistes que va trobant el conduiran cap a una història poc imaginable on els abusos són els protagonistes i on el sofriment humà li farà repassar la seva pròpia vida.

El fals somriure és, com els anteriors llibres de la sèrie escrits per aquesta dama de la novel·la negra, una lectura fàcil i amena. A diferència de moltes altres novel·les d’aquest gènere on els autors descobreixen l’assassí massa aviat, la Mari Jungstedt es guarda el secret fins a les últimes pàgines, cosa que fa molt més interessants els seus llibres.

No us el perdeu, Nosaltres. I atents, que a cada pàgina s’hi amaga un secret!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

Share

Culpa, de Ferdinand von Schirach

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

És 1/4 d’1 de la nit quan començo aquest comentari de Culpa. Quan l’acabi, em prendré un got de llet calenta, em rentaré les dents, baixaré el correu i jugaré a l’Apalabrados un parell de tirades, a veure si entre tot plegat me’ls trec del cap. I qui són “els”? Doncs els miserables, els infeliços, els perdedors, les víctimes, els assassins, els qui tenen mala sort i els que tenen la pitjor de les sorts… Tots són al llibre i ara, per obra i gràcia d’aquest magnífic autor que és  Ferdinand von Schirach, també en els meus ulls.

He observat que s’ha posat de moda en determinats cercles fer servir brutal, com si es tractés gairebé d’un adverbi que equivadria a immillorablement *-Com t’ho vas passar? – Brutal. A mi em fa una mica de ràbia, aquest ús. Jo m’estimo més la segona accepció que registra el DIEC “Semblant a una bèstia, d’una violència salvatge”. Una realitat brutal.

Dit això, doncs, miraré de ser sintètica com l’autor: brutal.

Per cert, si no heu llegit el comentari anterior de l’Albert, us el recomano.

Títol: Culpa
Autor: Ferdinand von Schirach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-795-4
Preu: 18 €

Share

El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Normalment, quan pensem en la Història pensem en la gent que l’escriu. És a dir, no tant en les persones que tenen el paper i el llapis (o el pergamí i la ploma, o la pedra i el sílex, o el teclat i la pantalla, és igual…), sinó en els protagonistes de la Història.

És per això que pensem en reis i reines, prínceps i princeses. O, en determinats moments, presidents i generals militars. I si de cas, molt de tant en tant, ens vénen al cap els nobles o les persones relativament properes que els van fer la vida impossible o que els van intentar assassinar.

La gent del seu entorn que els van ajudar, que els van fer la vida més senzilla, que hi eren habitualment sense cridar l’atenció no passen a la Història. Passen a l’oblit.

A El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella,  això canvia. Per variar, es parla d’un dels homes que va ser-hi per a fer el bé, per intentar salvar vides i aconseguir que les coses fossin millors dia a dia. I no només per a ell, sinó també per als seus reis, per a la seva fillastra i per al seu país.

En Guillem de Cervera, conseller reial tant de Pere II el Catòlic com de Jaume I el Conqueridor, relata les vivències d’aquests reis, des de l’engendrament de Jaume fins a la sortida cap a la conquesta de Mallorca com a espectador privilegiat essent conseller reial i tutor d’Aurembiaix, una de les primeres amants del rei Jaume.

Val la pena dedicar unes quantes hores a la lectura d’aquesta història, que ens explica la Història vista des dels bastidors, des de la part fosca i poc coneguda. Un exercici que, a més, permet imaginar com eren les persones, a més dels títols.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El confident dels reis
Autor: Assumpció Cantalozella
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-7588-325-0
Preu: 19,50€

Share

Jo, per damunt de tot, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

La Sophie és molt jove i bonica. Té tota una vida per davant, i moltes, moltes ganes de viure-la.

Té una germà més petit i una mare bastant jove i separada que estima els seus fills per damunt de tot.

La novel·la va, bàsicament, del moviment hormonal de la Sophie. La noia es deixa estimar i gaudeix del sexe a base de bé, però no acaba de trobar el seu nord, i molt menys el seu príncep blau.

Quan el noviet de torn li diu vine, ella hi va. Si li diuen que s’aixequi, s’aixeca. Si li diuen que s’arrossegui, s’arrossega. No sap dir que no, no sap ben bé què vol, i això li crea un malestar permanent quan ella mateixa veu que una relació que comença sent gairebé perfecta, al cap d’uns mesos es transforma primer en un calvari i després en una porqueria.

El que més m’ha agradat de tot és la manera com la Sra. Pancol tracta el tema del sexe. Sent com és tremendament explícita, en cap moment cau en la grolleria o la vulgaritat. És didàctica, atrevida, moderna i respectuosa, i netejadora de ments caduques i embrutides. En aquest sentit, la confiança absoluta del fills en sa mare és per treure’s el barret, i és cent per cent creïble.

Es tracta, simplement, de “la joie de vivre” sense complexos: gaudir i mirar de ser ben feliç.

Aquí transcric una petita frase que il·lustra bastant bé l’essència de tota la novel·la:

Per què quan som petits no ens ensenyen que tot és possible, en comptes de tancar-nos en un univers de prohibicions i complexos?

Aquesta dona té més raó que un sant…

Llegiu-la. De veritat que no perdreu el temps.

Títol: Jo, per damunt de tot
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9930-568-4
Preu: 12,95€

Share

L’amant perillosa, de Haruki Murakami

1 resposta

@labutxaca @Grup62

A Japó ser fill únic és quelcom extrany, però en Hajime i la Shimamoto ho són i potser és això el que els acosta tant. Passen les seves tardes després de l’escola escoltant música o parlant dels seus plans de futur fins que els pares d’en Hajime decideixen canviar de domicili. La vida del noi es converteix, llavors, en un espai buit durant deu anys fins que troba una bona dona amb qui casar-se, tenir dues filles i establir dos clubs de jazz d’èxit.

Als trenta-set anys podria dir-se que és feliç, però és conscient que li manca quelcom… fins que apareix de nou a la seva vida la Shimamoto per omplir aquest buit. Ara s’ha convertit en una dona misteriosa que apareix i desapareix de la seva vida traient-li el son i sumint-lo en un estat letàrgic que farà perillar el seu món.

Feia temps que volia llegir una novel·la d’en Haruki Murakami, i en L’amant perillosa l’autor ens sorprèn amb un ritme senzill i fluït que ens transporta al Japó de postguerra i ens endinsa al perillós i alhora excitant món de l’amor i la passió.  És una novel·la amb molt d’estil, que et fa contenir la respiració cada cop que passes una pàgina.

A més, el nou format de l’editorial farà que el pugueu portar allà on aneu! Sense cap mena de dubte, nosaltres, llegiu-la!

Títol: L’amant perillosa
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9930-063-4
Preu: 8,95€

Share