Arxiu de la categoria: 2012

Dimonis íntims, de Xavier Rubert de Ventós

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

És agradable veure que hi ha persones tan summament llestes, preparades i, sobretot, senzilles i planeres com en Xavier Rubert de Ventós. Això sí, llegint aquests Dimonis íntims no pots evitar sentir-te més burro que una sabata davant d’un cervell tan privilegiat com el d’aquest home.

Catedràtic de Filosofia i Estètica a la Universitat de Barcelona i membre del parlament espanyol i europeu, entre moltíssimes altres coses, Rubert de Ventós és una figura clau en l’època de Felipe González.

Aquest llibre és un recull de records, de viatges aquí i allà, de situacions que ha viscut i de moments en què, sense tenir ni idea de què dir davant d’un auditori, se n’ha hagut sortir, sí o sí.

També parla del profund amor que sent pels seus fills. I també d’altres amors, de situacions entre còmiques i eròtiques, que s’ha trobat amb alguna senyora…

En fi, una mica de tot. Però tan ben narrat, tan assossegat, amb una espècie de paciència paternal, que en acabar la lectura et sents millor persona i una mica menys burro que abans.

Molt recomanable per lectures d’aquelles entre hores… És xulo, xulo.

Títol: Dimonis íntims
Autor: Xavier Rubert de Ventós
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i memòries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-977-7
Preu: 18,90€

Share

Provisionalitat, de Toni Sala

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

El llibre, primet, conté dues narracions curtes tot i que a la coberta només ens anomena la que trobem en segon lloc i que és la més llarga: Provisionalitat. L’altra es diu El cotxe.

En Jordi, un dentista de setanta-pocs anys. celebra una mica a contracor haver arribat a les noces d’or. A contracor perquè a la dona se li ha acudit enfilar els dos fills, les dues joves, els néts i, evidentment, la parella homenatjada en un globus aerostàtic dels que sobrevolen les comarques gironines.

Però vet aquí que un cop enlairats, la Maria -la iaia- perd el coneixement i cal fer un aterratge precipitat i ingressar-la d’urgències a l’hospital.

A partir d’aquest moment per la ment d’en Jordi aniran desfilant imatges barrejades del que està veient al món en miniatura que és l’hospital, dels records que li evoquen, dels comptes pendents amb el seu germà… S’hi haurà de passar uns quants dies i nits, a l’hospital. Observarà la UCI on han portat la dona amb un tumor cerebral de pronòstic incert, la planta de parts i nounats, les inhòspites sales d’espera i anirà repassant, sense una intenció expressa, episodis de la seva vida relacionats poc o molt amb la situació que està vivint.

I això és la novel·la: un enfilall d’imatges ben dibuixades amb una pila de detalls molt ben triats que ens fiquen perfectament en aquest univers que qui més qui menys ha hagut de viure.

Més que davant d’un hipotètic film, ens trobem davant la contemplació d’un powerpoint on un omnipresent Jordi/Toni Sala ens va projectant una sèrie de diapositives, molt treballades,  acompanyades de l’explicació de què signifiquen pel personatge.

Sembla que cada vegada que en Jordi/Toni Sala és a punt de mostrar un punt de tendresa es cregui obligat a fer marxa enrere per recuperar un to de cinisme possiblement impostat.

A El cotxe ens trobem un professor de Literatura de la Universitat de Girona d’uns quaranta anys que ens narra l’experiència viscuda vint anys enrere amb una companya de facultat aprofitant que l’absència del pares d’ella a la caseta de Roses oferia un ventall infinit de possibilitats per una parella de vint anys. La neteja del cotxe d’ella li fa descobrir que hi ha coses que no imaginava i que no sap pair.

Com a Provisionalitat, la cura en la tria de situacions i detalls són el centre de la qualitat de la narració. I també és el personatge (que es diu Toni, com l’autor) qui, omnipresent, va desgranant tota la galeria de sensacions i sentiments.

En algun cas he pensat que una novel·la podria haver-la escrit una dona. Aquí no. És escrita des de dins d’un home que veu els personatges femenins des de fora. Per variar potser està bé.

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

Share

Caliu, de Lluís Nicolau d’Olwer

3 respostes

@labutxaca @Grup62

Caliu és una edició facsímil de l’edició mexicana publicada per l’Institut de Cultura Catalana (Mèxic) l’any 1958 com a homenatge a Lluís Nicolau d’Olwer.

Se’n va publicar, a Catalunya,  una edició (Editorial Selecta) l’any 1973, però va ser una edició mutilada per la censura franquista. Se’n van eliminar, entre d’altres, els capítols dedicats a Lluís Companys, Francesc Macià i  Francesc Layret.

Lluís Nicolau d’Olwer (1888/1961) va ser  erudit, historiador, polític i escriptor.

Com a polític va ser ministre del primer govern de la II República Espanyola i va formar part de la comissió bilateral que va negociar, a Barcelona, la reconversió de la República Catalana a govern autònom de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta obra trobarem els retrats apassionats de 15 personatges a qui l’autor, a part de tenir-hi una relació personal, professa una gran admiració. Em permeto destacar-ne, per la seva força, els retrats dedicats a Jacint Verdaguer, Antoni Rubió i Lluch, i pel seu dramatisme, el del nostre president màrtir Lluís Companys.

La lectura dels esmentats retrats ens permet, també, seguir l’evolució social i política (en alguns casos convulsa) del nostre país.

Títol: Caliu. Records de Mestres i Amics
Autor: Lluís Nicolau d’Olwer
Editorial : labutxaca
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-9930-506-6
Preu: 12,95

Share

Insurgent, de Veronica Roth

2 respostes

@llibresjoves @Grup62

Ja sabeu que la novel·la juvenil, és a dir, el que habitualment es considera novel·la per a adolescents granelluts, té una lectora força fidel en mi. Podria argumentar que em documento per poder ajudar la meva neboda, una preadolescent, a escollir les lectures que farà ben aviat… però no. En realitat no és això.

És senzillament que solen estar ben escrites per fer que les noies i els nois que no estan avesats a llegir s’hi enganxin. I jo, com amb les pel·lis, tot sovint em conformo amb un embolcall formal: el fons no m’és tant necessari. Si en una pel·lícula genial de trets i persecucions s’han oblidat el guió, per exemple, quin drama hi ha? Doncs amb la novel·la em passa bastant el mateix. Evidentment llegeixo coses de pes i amb intel·ligència i profunditat, però no sempre. Perquè si no em tornaria més ximple del que sóc.

Total, per dir que Insurgent, de la Veronica Roth, està bé. Per passar una bona estona i para de comptar, certament. No serà un Òscar de la literatura, però cal que tots ho siguin?

La Tris, de 16 anys, es troba immersa en un immens merder: el món que ella coneixia fins ara s’ha ensorrat, els seus pares són morts, està ferida i ha de córrer i no sap on. I comença a descobrir que cada decisió que pren és determinant per les situacions que haurà d’afrontar. Això sense tenir en compte que precisament ella és una de les persones més complexes que existeix, probablement. En un món ordenat per faccions, on tothom sap on pertany, ella pot formar part de fins a tres faccions ben dispars. I està enamorada. I el pare del seu xicot amaga un terrible secret que ella vol saber, fins i tot si això l’ha de destruir. I a partir d’aquí, a córrer, saltar, esquivar bales i intentar salvar la vida i la de la gent que estima.

Vaja, que és una pel·lícula d’acció en paper.

Està bé, ja ho he dit, per passar l’estona. No espereu que els vostres fills siguin més cultes després de llegir Insurgent, però potser s’hauran divertit i voldran agafar, més tard, alguna cosa més elaborada.

Títol: Insurgent
Autor: Veronica Roth
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-874-4
PVP: 18,95€

Share

Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

M’havien parlat de Llocs que no surten als mapes, la novel·la de la Berta Noy, i m’havien dit coses tipus “és boníssima!!”, i també “home… està bé”. Davant d’això, la millor solució era esbrinar-ho jo sola.

La veritat és que a mi, personalment, m’ha agradat prou, tret del tram final, on trobo que perd una mica el ritme diàfan, cristal·lí, com de conversa de tu a tu que caracteritza pràcticament tota la narració.

La Clàudia, encara una adolescent, s’enamora com una boja de l’Elliot, el seu mestre de piano, que és 20 anys més gran que ella i que està feliçment casat amb una dona a qui estima i amb qui ha tingut una filla.

Al principi tot va més o menys bé, però ràpidament es veu que la cosa no té futur, o si més no, que aquest futur no pot ser gaire prometedor.

La Clàudia ho viu com un infern i ho explica tot a les seves millors amigues, que conserva des de la infantesa. Elles són les úniques que coneixen els seus plors i la seva desesperació.

Miren d’aconsellar-la com bonament poden, intenten per tots els mitjans treure-li l’Elliot del cap, però no hi manera: l’amor no és així independentment del pes que tinguin els arguments que li donen.

Coneix un noi, es casa, té un fill, sembla com si per fi hagués posat ordre al seu cor i sentiments… però no. L’ombra de l’antic amant la persegueix allà on va: la busca. I qui busca, tard o d’hora, troba.

Cada capítol està encapçalat per un poema o una cançó que ha tingut a veure d’alguna manera amb la banda sonora de la seva història d’amor, des de Sinatra a Police, passant per Serrat.

Ah! I com a fet curiós, el llibre ve acompanyat d’un CD amb la cançó que dóna nom a la novel·la.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Llocs que no surten als mapes
Autor: Berta Noy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-423-4
Preu: 18,95€

Share

Sorgo rojo, de Mo Yan

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Quan cau a les teves mans un Premi Nobel, el primer que penses és que gaudiràs amb una lectura única; i amb Sorgo Rojo, Premi Nobel de Literatura 2012, ho fas. Escrita per l’escriptor més famós de la Xina, Mo Yan, i adaptada al cine l’any 1988, et trasllada a una zona rural de la província de Shandog, on tot el paisatge està cobert per sorgo, una planta que serveix com a ingredient per un potent vi i que serà el protagonista de la història de tres generacions de la família del comandant Yu Zhan’ao, qui a través del seu nét -fill del fill de Yo Zhan’ao- ens explicarà els fets.

Als anys trenta, es produeix la invasió japonesa a Xina i la família de Yu Zhan’ao haurà de lluitar per sobreviure en un entorn on el vi de sorgo i la carn de gos són l’únic sustent i on les dones són obligades a casar-se a canvi d’una bona recompensa per als pares.

Commovedora i a la vegada realista, Mo Yan no estalvia en detalls al relatar-nos les sanguinàries batalles que barregen la realitat i ficció del moment, transportant el lector al camp de batalla, al vermell camp de sorgo i a la vida d’aquelles persones capaces de prendre’s la venjança pel seu compte per unes quantes monedes.

“(…) Se sentía libre: el miedo es lo único que borra la idea de libertad.”

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Sorgo Rojo
Autora: Mo Yan
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share

Senyoria, de Jaume Cabré

3 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Si hi ha un llibre que no us podeu perdre és aquest: Senyoria, de Jaume Cabré.

Situada l’any 1799, a punt del canvi de segle, l’autor ens fa un retrat minuciós de la Barcelona de l’època, on les aparences entre els alts càrrecs, el poder, els secrets d’alcova i els diners són els protagonistes.  Tot això és el que envolta el conegut jutge i regent civil de l’Audiència de Barcelona Rafael Massó, sa Senyoria, un home a qui li agrada l’astronomia, els diners i unes dones joves que seran la seva perdició. El seu destí es creuarà amb el de l’Andreu, un jove poeta que representa l’esperit romàntic del moment, fent que sa Senyoria es vegi embolicat en una història que no veia venir i que donarà un gir de 180º a la seva vida.

Senyoria és un llibre d’aquells que et proporciona plaer amb la lectura. Escrit de forma magistral, et situa als carrers de la Barcelona del canvi de segle amb els carruatges, les festes aristocràtiques i els paisatges que atenuen les diferències entre aquells que tenen diners i els que no en tenen.

Us deixo amb una cita del llibre que expressa la importància de l’amor a l’època, les ànsies d’estimar, però sobretot de ser estimat, autèntic fil conductor de la novel·la:

“(…) De vegades penso que la capacitat d’estimar de les persones és il·limitada i que pot arribar un moment que s’ajuntin massa ànsies d’amor en un sol cor i rebentin.”

Títol: Senyoria
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-7588-330-4
Preu: 19,50€

Share

Reflectida en tu, de Sylvia Day

5 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Reconec que quan era (més) jove vaig tastar el plaer de la novel·la romàntica que com a únic fil conductor tenia dos personatges, un amor impossible i molt de sexe a les seves pàgines. Ara però, feia molt que no llegia quelcom semblant i quan em va caure a les mans Reflectida en tu, la continuació del bestseller No t’amago res,  de Sylvia Day, vaig pensar que seria una lectura entretinguda. I tant que ho ha estat! És un llibre que es llegeix en un tres i no res per la quantitat de diàleg que conté, per la tòrrida història que t’explica i per la quantitat d’escenes pujades de to que hi descriu l’autora.

Per aquells que no vau llegir el primer llibre, podeu llegir la ressenya que en va fer la Montserrat. La història, com us explicava la Montse, se centra en els dos protagonistes: l’Eva i el seu xicot multimilionari, Gideon Cross, que posseeix la meitat de Nova York. L’obsessió que senten l’un per l’altre us faran pujar els colors a les galtes cada cop que llegiu les tòrrides escenes de sexe. Aquest cop però, hi ha alguna cosa que no va del tot bé: en Gideon sembla amagar més secrets dels que l’Eva pot suportar i de mica en mica es van allunyant sense voler. Per acabar de fer trontollar l’estabilitat psicològica de l’Eva, en Cary, el guapo company de pis i millor amic de l’Eva, rep una pallissa de no se sap qui. Tot plegat constitueix una història trepidant que no et permet parar de llegir per saber com s’acabarà tot.

Segur que molts de nosaltres ja heu tingut el privilegi de llegir-la i en teniu una opinió. Que me’n dieu? És “més sexy, seductora i addictiva que mai”, tal i com s’afirma a la contraportada del llibre?

Títol: Reflectida en tu
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-6641-591-0
Preu: 17,90€

Share

La necessitat de ser útil, de Moisès Broggi i Teresa Pous

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Un llibret per a reflexionar

No sóc lectora de llibres de, diguem-ne, autoajuda. La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida tampoc ho és estrictament. És un llibre per a pensar en alguns temes. Està escrit en forma de preguntes i respostes entre l’autora, Teresa Pous, que ha compartit tasques professionals amb el Dr. Broggi i a qui,  ja es veu, admira profundament, i aquest home savi, culte, metge cirurgià insigne, humanista i de ment clara malgrat que ja supera els cent anys, que és el Dr. Moisès Broggi.

El llibre té dues parts molt diferenciades: la primera, La necessitat de ser útil, que dóna títol al llibre, és la part que invita més a la reflexió, tant en les preguntes, a vegades llargues, com en les respostes. I ens fa pensar en ser útil per a un mateix i per als altres, per afrontar la malaltia i la mort, i ser útil per a Catalunya i la pau.

La segona part, Una vida útil. Curar amb les mans, també en forma de preguntes i respostes, és més un breu repàs de la vida del Dr. Broggi (de quan va organitzar els hospitals mòbils durant la guerra) i les reflexions d’un humanista que ha fet de metge.

Totes les respostes traspuen la cultura, la saviesa, la seva concepció espiritual, quasi panteista, i la profunda humanitat del Dr. Broggi.

Vegeu què diu al final de la primera i de la segona part:

Hauríem de comprendre que nosaltres som part dels altres i que els altres formen una unitat amb nosaltres. En el fons, tots volem la felicitat i la pau, encara que no ho sapiguem. Per això hauríem de mirar de ser útils i combatre el dolor i el sofriment del món en la mesura de les nostres possibilitats. p. 84

La nostra feina –el deure dels metges- és curar i fer tot el bé que puguem en qualsevol moment i circumstància. I això ho hem de fer durant tota la nostra vida p. 126

Com diu Espriu (i la Bíblia), I digui tot el poble amén.

Títol: La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida
Autor: Moisès Broggi i Teresa Pous
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i memòries
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-2976-976-0
Preu: 14,96€

Share

L’alcohol i la nostàlgia, de Mathias Enard

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Mejor, cuanto más cerca. Això deia un anunci que quan jo era petita feien cada any per aquestes dates.  No sé si aquesta afirmació era (o és) aplicable a les colònies d’home, però des del meu punt de vista sí que ho és si parlem de “la veu del narrador”.

Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu. En aquest ordre de coses, crec que entre totes les possibles veus narratives, la primera és la més compromesa, la més propera a l’autor (i per això moltes vegades quan presenten un llibre els escriptors s’esforcen a distanciar-se dels personatges) i la que porta el lector més a prop de l’abisme, perquè es troba immers en les mateixes situacions que el protagonista i, quan el relat és Literatura, s’esquitxa tant com ell.

Mathias Enard és un dels grans de la literatura contemporània en aquesta primera persona. Ja a Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, quan apareixia ens corprenia. A L’alcohol i la nostàlgia ho fa amb molta més força.

Pràcticament tot el text recau en el jo d’en Mathias (és una coincidència que el protagonista tingui el nom de l’autor?), que acompanya el cadàver del seu amic Vladimir en el Transsiberià des de Moscou fins a Novosibirsk perquè hi descansi tota l’eternitat (“La gent no va mai fins al final dels viatges, sempre s’atura abans, l’estació de Novosibirsk és a mig cami, me n’adono ara, entre Moscou i el Pacífic, a mig camí entre nosaltres, en un buit, al bell mig d’un triangle”).

I al final, la carta de la Jeanne, demoledora: “El teu cor em batega dins la mà, els nostres cors ens bateguen a les mans, tots els cors bateguen a totes les mans. Bé que acabarà sortint, el sol.”

Entrar en tots aquests jos devastats ha estat plaent, no fàcil. Sortir-ne serà impossible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’alcohol i la nostàlgia
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-6641-552-1
Preu: 12,90€

Share