Arxiu de la categoria: 2011

Àlex Susanna, un poeta que et congracia amb el món

2 respostes

Títol: Promiscüitat
Autor: Alex Susanna
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-7588-264-2
Preu: 16,50€

El meu diccionari ets tu

Quin vers més bonic, oi? Quina metàfora més rica i quantes interpretacions que permet! Doncs com aquesta, a Promiscuïtat, n’hi ha un niu!

Encara que sembli una digressió, us diré com preparo per a Nosaltresllegim els comentaris dels poemaris i veureu perquè us ho explico. A mesura que vaig llegint, assenyalo amb un petit plec al marge superior dret les pàgines que contenen algun element que em sembla interessant reproduir, després rellegeixo els poemes i així puc il·lustrar les meves paraules amb les de l’autor, per tal que resulti més fàcil constatar si esteu o no d’acord amb la meva opinió. Bé, doncs en aquest cas, la meva operativa no m’ha servit de res! Tantes són les pàgines que he assenyalat!

El llibre m’ha semblat una d’aquelles obres que et donen benestar, com una tassa de te en una tarda plujosa… És una poesia amb profunditat però que no es perd en figures críptiques; quotidiana, que pren de les coses senzilles els elements de partida per construir versos que traspassen les emocions. Ens hi veiem, en aquests textos!

Mireu, he hagut de fer una segona selecció i m’he quedat amb un poema que potser no és el meu preferit, però que em sembla que pot ser una picada d’ull perquè us engresqueu a llegir aquest llibre. Us copio aquest poema i prou; ja em direu si us agrada…

Avís
Aquest és un llibre minat:
vés amb compte, doncs,
tu que te’l llegeixes per primer cop,
si de tant en tant hi trobes
algun poema que no acabes
de saber a qui s’adreça
o de qui està parlant,
que pel cas és el mateix:
són petites bombes
de rellotgeria
amb efectes retardats
que he anat amagant
en llocs estratègics
perquè t’hi entrebanquis
i no donis res per segur.

Però no, no puc deixar-ho aquí… seria trair-me a mi mateixa si no us afegís també aquest final d’un poema que es titula “Lliçó”. En ell s’hi retrata l’escena d’un pare i una filla que llegeixen amb delit, cadascú el seu llibre… del pare diu el poeta que

(…) sap que [la filla] ha començat sense retorn
l’incert camí cap a ella mateixa
que només els llibres procuren.

Va, com diu la meva filla, cinc minuts més i prou! Us prometo que ja no en poso més, però és que costa molt!

Contractes
Els poemes d’amor
solen agradar més
a les dones dels altres
que a la seva destinatària,
i és que el seu home ella
el coneix massa i tot,
i no es fia gens
del que li pugui dir
després de tant de temps
de tenir-lo al costat.

Share

Una terra solitària, de Bel Olid

3 respostes

Títol: Una terra solitària
Autor: Bel Olid
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-692-6
Preu: 16€

Una terra solitària, guanyadora del Premi Documenta 2010, és la primera novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) que anteriorment havia escrit assaig i contes.

Maria, la jove protagonista i narradora, fa una radiografia de la seva vida a dos nivells, el familiar i el personal, i en dos temps barrejant el passat i el present. Una vida que no ha estat fàcil en cadascuna de les diverses etapes per motius diferents.

D’aquesta manera coneixereu els seus orígens andalusos, la relació amb la seva mare -i les seves parelles- i la seva germanastra durant la infantesa i la joventut, l’etapa d’estudiant, la del descobriment de la sexualitat i els seus dubtes i el principi de la maduresa.

Una terra solitària, escrita a base de descripcions i reflexions acompanyades per alguns diàlegs puntuals, m’ha semblat, Nosaltres, una novel·la totalment contemporània, d’iniciació, amb un to introspectiu i personal molt marcat, fins i tot diria que sincer. Sembla el relat que ens fa una amiga en una conversa de confessions mútues d’aquestes que de tant en tant necessitem tenir amb els amics.

Share

Divergent, de Veronica Roth

1 resposta

Títol: Divergent
Autor: Veronica Roth
Pàgines: 416
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
ISBN: 978-84-9932-519-4
Preu: 18,95€

L’Ivan ha seguit les passes de l’Alfons i ens ha demanat el Divergent de la Veronica Roth després de visitar-ne la pàgina de Facebook: http://www.facebook.com/DivergentEstrellaPolar

Pels qui hagueu de fer memòria, aquí teniu el post de l’Alfons. Nosaltres, d’aquest llibre en sentireu a parlar, i molt!

Una societat organitzada per faccions que defineixen el caràcter dels seus integrants. Cinc faccions per decidir quin és el teu caràcter. O 16 anys per formar el caràcter que definirà la teva facció.

La decisió està a les teves mans i definirà la resta de la teva vida. Condicionarà el teu futur en el món.

Aquest és el fil que ens porta a la vida de la Beatrice en la primera entrega de la saga Divergent. Una història sobre el creixement personal, la maduresa i la integritat en un món on, com qualsevol altre, el principal problema és la naturalesa humana.

La Beatrice, com tots els nois i noies de la seva edat, ha de definir-se en una de les 5 faccions que organitzen la societat en la que viuen. És a partir d’aquest moment que la seva vida canviarà per fer-li descobrir quin és el seu autèntic caràcter i, el més important, el seu lloc al món on viu.

Una reflexió sorprenentment madura i sincera sobre el pas de l’adolescència a la maduresa en un context a mig camí entre la ciència ficció i un món postapocalíptic. La introducció a una aventura sobre el final d’una nova oportunitat que obrirà les portes a un nou camí. Un relat ben explicat en els diferents plans en què es mou, que enganxa fins a l’última pàgina.

Share

Setembre a Perugia

5 respostes

Títol: Setembre a Perugia
Autor: David Nel·lo
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-267-3
Preu: 16€

La literatura té la capacitat de fer-nos viure històries que no són la nostra, de transportar-nos a altres vides, tot i que sempre intentem posar-nos una mica en el lloc d’algun dels protagonistes.

L’Hug, de mitjana edat i traductor de novel·les de l’italià al català, marxa un mes a Perugia, segons ell per traduir millor una novel·la que li han encarregat. En realitat, l’Hug fuig de la seva realitat, de la seva vida quotidiana, de la seva certesa. Però no sap què busca ni què trobarà a Perugia. Sap què hi va trobar fa anys, quan hi va anar com a estudiant, però i ara?

Hi troba en Paolo, completament diferent d’ell, que viu la vida intensament, amb ganes, amb delit. Amb en Paolo comparteix un temps d’amistat profunda, que no vol dir senzilla, que farà que l’Hug es miri amb uns altres ulls la seva vida.

És difícil identificar-te amb algú que penses que et queda tan lluny del que ets, però en el fons tots som molt semblants. La necessitat de fugir, de canviar, de trencar, i alhora de sentir-nos lligats al nostre entorn, a la nostra vida petita i còmoda, és compartida per la majoria de la població, tingui l’edat que tingui. I les reflexions i les pors, també. Aquesta necessitat de lligams és la que duu l’Hug a tornar a un lloc que coneix per escapar de la quotidianitat: moviment sense trencament, aventura sense descobriment; que canviï tot perquè no canviï res. I qui no hagi fet això alguna vegada, que aixequi la mà…

De manera que us proposo que us assegueu una tarda amb Setembre a Perugia, premi Roc Boronat, que us deixarà amb un regust a la boca que no sabreu dir si és del cafè italià que es beu l’Hug a Úmbria o si és que sentiu que no sou gaire diferents de l’Hug.

Share

Libro

3 respostes

Títol: Libro
Autor: José Luís Peixoto
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7669-995-9
Preu: 20,50 €

Libro és la darrera novel·la del portuguès José Luís Peixoto, actualment un dels joves escriptors més reconeguts a nivell internacional. Al Nosaltresllegim ja hem comentat dues de les seves anteriors novel·les, Cementerio de pianos i Una casa en la oscuridad.

Amb aquesta novel·la, dividida en dues parts, Peixoto ha volgut mostrar als lectors una etapa de la història de Portugal que no havia estat gaire novel·lada fins ara: el fenomen de la immigració que va patir a la dècada dels 60.

A la primera part coneixereu la història de l’Ilídio, un noi abandonat per la seva mare que emigra a París deixant-li un llibre a les mans. Anys després l’Ilídio també marxarà cap a París buscant el seu amor d’adolescència, l’Adelaide, amb qui tindrà un fill que anomenaran Libro.

La segona part és narrada en primera persona per Libro, que ens explicarà detalls de la seva vida, i que gairebé el podreu identificar com un alter ego del mateix Peixoto.

Un aspecte que he trobat interessant i sorprenent durant la lectura d’aquesta segona part és la capacitat de Libro per comentar aspectes literaris de la primera part com ara l’argument i la relació entre alguns personatges, situant-se així aliè a la primera part de la narració. Crec que és un recurs molt intel·ligent de l’autor, com també el fet de jugar amb el títol de la novel·la i el nom d’aquest darrer personatge, Libro.

També he de dir, però, que durant la segona part a vegades és fàcil confondre el personatge de Libro amb el del seu pare Ilídio, ja que portes tota la novel·la atent a la història del pare i de cop i volta qui et parla és el fill.

Tot i així, Nosaltres, paga la pena llegir aquesta novel·la per veure l’evolució i la relació existent entre aquell primer llibre que al principi li deixa la mare a l’Ilídio quan l’abandona i el personatge final Libro.

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Libro.

Share

D’acer, de Silvia Avallone

2 respostes

Títol: D’acer
Autor: Silvia Avallone
Pàgines: 344
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 658 ]
ISBN: 978-84-297-6837-4
Preu: 18,50€

Quan una novel·la et desperta quelcom dins teu ja val la pena haver-la llegit. I quan, a més a més, t’atrapa i et captura de manera que no pots deixar de llegir-la i pensar en ella, encara és molt millor. Això és el que m’ha passat amb D’acer, de la Silvia Avallone.

Guardonada amb el Premi Capiello Opera Prima, aquesta novel·la va caure a les meves mans sense saber que al seu interior s’hi amagava una història magnífica.

No coneixia la novel·la ni l’autora de vint-i-sis anys que l’ha escrit. Per diversos factors, a més, la vaig començar pensant que era una nova novel·la adolescent, però m’ha impressionat el rerefons social que amaga entre les seves pàgines, les quals estan impregnades d’olors i colors que van des del fosc més intens al blanc més enlluernador, i els detalls en forma de paraules.

Al barri obrer de Piombino, les estacions es succeeixen any rere any sense immutar-se. A via Stalingrado, entre les parets d’un bloc de formigó, s’amaguen les vides de famílies humils entre les quals n’hi ha la de l’Anna i la Francesca, dues noies de 14 anys que en realitat són una sola. Al barri tothom les coneix i no els passa desapercebut el canvi que comencen a experimentar els seus cossos. Les noies es fan grans i això en un barri com aquest, on els adolescents creixen massa aviat, importa. Els seus pares no són ningú, homes que es trenquen l’esquena treballant a la Lucchini, la fàbrica d’acer que alimenta a mitja ciutat, però elles volen ser algú i marxar algun dia a l’Elba, l’illa que observen mentre prenen el sol vora el mar… un estiu més.

Si en voleu saber més d’elles i del seu interessant entorn, no deixeu de llegir el llibre… us prometo que no us deixaran indiferents!

Share

Un escàndol sense importància, de Carles Casajuana

5 respostes

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

Crec que les coses només tenen importància si nosaltres n’hi donem. I és precisament això el que va pensar en Rafael Masferrer quan una fotografia seva on sembla estar nu i en companyia d’una noia jove apareix al diari.

En Masferrer és un home de negocis casat i amb dos fills universitaris. Propietari d’un bufet d’advocats a Barcelona i president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció, es veurà immers en una situació delicada que anirà empitjorant la seva situació laboral i crearà un clima familiar una mica enterbolit.

Escrita des de la perspectiva de tres personatges, en Carles Casajuana ens porta aquesta novel·la carregada de certa crítica a l’actual societat que ens envolta, on es pot extorsionar i intimidar a un o altre sense que això suposi cap mena de problema.

Després de l’èxit de L’últim home que parlava català, aquesta nova novel·la, que en un principi, segons el meu parer, no sembla apassionant, acaba atrapant al lector fins al punt que no vols deixar de llegir-la per poder saber-ne el desenllaç.

Share

Un intrús a l’estany, de Joan Marcé

7 respostes

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Pàgines: 432
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Un intrús a l’estany és un thriller d’aquells que enganxa. Aquest tipus de llibres estem acostumats a què vinguin d’Estats Units però en aquest cas, tant l’autor com l’escenari són d’aquí, de Catalunya. Concretament de Banyoles, Barcelona, Tarragona,… de manera que s’hi podria fer una ruta per visitar els escenaris dels crims!

Per com es narra la història que ha escrit Joan Marcé, no costa gens imaginar que es podria portar al cinema amb un Jeremy Irons fent de dolent. Llàstima que ja no tenim el Jordi Dauder… però hauria estat una cara magnífica per encarnar l’antagonista de Ramon Verdaguer (en Joel Joan?), un biòleg d’èxit que treballa al New Jersey Biological Institute fent recerca genètica.

A partir d’aquí, hi trobareu una trama trepidant amb dolents dolentíssims, personatges que no paren d’anar amunt i avall i girs poc previsibles a la trama (que és d’agrair).

Si sou d’aquells que no podeu deixar anar un bon “thriller” quan us cau a les mans, en aquest cas fareu bé de donar-li un copet quan el veieu a l’estanteria perquè acabi a l’altra mà! El que ens demostra Un intrús a l’estany és que no cal anar a Minnesota o a la seu de la CIA per trobar l’escenari d’un relat com aquest. Amb l’Hotel Arts o Gratallops n’hi ha prou.

I compte amb Gratallops!

Share

L’home que volia ser valent

1 resposta

Títol: L’home que volia ser valent
Autor: Nicholas Evans
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-839-8
PVP: 21,90€

La Mon (Montserrat pels qui li miren el DNI) s’estrena amb Nosaltres amb L’home que volia ser valent de Nicholas Evans, autor també de L’home que parlava als cavalls a cau d’orella. Vau veure la pel·lícula? Els llibres són sempre millors!

L’home que volia ser valent és la nova novel•la de qui ens va fer viure intenses emocions amb el supervendes L’home que parlava als cavalls a cau d’orella, en Nicholas Evans. Sembla que la cosa vagi d’homes anomenats Tom, perquè el famós parlant eqüestre es deia igual que el protagonista d’aquest nou llibre.

En Tommy, un nen de vuit anys, viu els seus dies analitzant cada detall de les sèries i llibres sobre l’oest llunyà mentre intenta impedir que les batzegades que assoleixen la seva vida el facin caure.

Una mare alcohòlica, un pare distant i una germana, la Diane, plena de somnis. Aquesta és la que li dóna tot l’amor que rep. Un amor incondicional i sospitós que envolta un secret familiar. Tommy passa els seus dies demanant consell a una fotografia d’en Flint McCullogh -protagonista d’una famosa sèrie de cowboys dels anys 50: La Caravana- sobre com ésser un nen valerós i no pixar-se al llit.

Tractat amb un ritme ràpid i ple de misteri, l’acció es desenvolupa entre dos realitats. D’una banda el jove de vuit anys, el qual sembla no ser conscient encara del que està passant al seu entorn. Per altra, l’actual Tom. Un escriptor que ronda la cinquantena, divorciat i allunyat d’en Danny, el seu únic fill. Amb la relació paterna pendent d’un fil veu com ha fracassat com a pare i com a marit. No té cap mena de relació amb en Danny que combat a l’Iraq i que és acusat d’una de les més grans matances que ha fet EUA allà.

Ambdós mons es van intercalant per poder donar forma al personatge principal i poder així esbrinar quins són els monstres que l’han acompanyat des de petit.

Es tracta d’un llibre si més no dramàtic, però a la vegada càlid. Una calidesa que tracta sobre la valentia. De com un nen s’ha de fer un home per poder fer front al seu present i de com un home no deixa de ser nen i ha de seguir lluitant contra el seu passat.

M’he endinsat tant en la novel•la que gairebé semblava que en Tom Booker (protagonista de L’home que parlava als cavalls a cau d’orella) n’estigués fent de les seves per encisar-me. Simplement…fascinant.

Share

El diari taronja de la Carlota

4 respostes

Títol: El diari taronja de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9787-740-4
PVP: 12,95€

L’Adrià ens ha fet la ressenya d’El diari taronja de la Carlota de la Gemma Lienas. Nosaltres, aquí la teniu:

És increïble el que podríem fer pel món i no fem, ja sigui per por, vergonya o qualsevol altre excusa que ens inculquem.

Doncs la Gemma Lienas ha decidit fer-se’n ressò explicant d’una forma gens objectiva, sinó amb la mirada d’una noia que creu en la justícia, els temes més tabús de l’actual societat Occidental donant-li veu a un personatge: una noia adolescent molt conscienciada i preocupada per aquests temes, i el més important: actua sense excuses!

La noia, anomenada Carlota, decideix escriure una sèrie de diaris on hi explica les seves impressions sobre un o més d’aquests temes tabús o mal vistos, assignant-li a cadascún d’ells, un color que el representi.

Aquest diari en qüestió és el de color taronja, i decideix reivindicar-se en contra del racisme, l’homofòbia i el masclisme: en resum discriminacions de tota mena; intentant enderrocar els prejudicis arrelats en el nostre subconscient i criticant sense compassió la societat catalana respecte als immigrants.

A més a més, el diari està farcit d’una sèrie d’informacions molt interessants, com ara monografies, estudis i gràfiques; tot pensat per conscienciar els nois i noies des de ben joves d’una forma més coneguda per a ells, ja que li afegeix un toc de variabilitat que un simple diari no té.

Un llibre amb un gran sentit moral i una gran tasca a l’esquena, molt fàcil de llegir, amb gran contingut educatiu i molt didàctic.

Val a dir que amb aquests mètodes de conscienciació podrem crear un món una mica millor generació rere generació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share