Arxiu de la categoria: 2011

L’Odissea, un regal impossible d’oblidar

Títol: Odissea
Autor: Homer
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-259-8
Preu: 24€

Vaig tenir la sort de fer BUP i COU a l’antiga, amb llatí des de 2n de BUP i grec des de 3r. Era difícil, sí, però va resultar d’allò més enriquidor tant per al que després serien estudis lèxics, morfològics i sintàctics en la llicenciatura com per a l’aprenentatge d’altres llengües, atès que les clàssiques les treballàvem com un sistema formal.

Vaig poder comptar amb molt bons professors, en aquella època. Els professors, ara ho veig claríssim, són persones apassionades que estimen la seva feina i, a sobre, encomanen la passió a una concurrència que, sovint, ni tan sols és conscient que li estan inoculant un verí del qual no se’n podrà lliurar mai. Els recordo amb afecte, aquests mestres i, per sobre de tots, recordo qui em va fer un dels millors regals de la vida: obligar-me a llegir l’Odissea.

El Pepe (no posaré el cognom per si no vol sortir citat aquí) és una persona sàvia; juraria que porta el coneixement en un cromosoma que no tenim el comú dels mortals! El primer curs que vaig fer amb ell, a banda de fer-nos patir molt amb els maleïts verbs, les declinacions o la mètrica, va tenir a bé fer-nos llegir un text que començava així:

Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.

De tota la resta pràcticament no me’n recordo, però d’aquest llibre sí. Va ser emocionant! Em va obrir un horitzó increïble. De sobte, tantes coses encaixaven! Fins i tot Viatge a Ítaca tenia un nou sentit! Direu “és clar, amb 17 anys tot t’impressiona”; sí, però és que n’han passat 22 i segueixo igual d’entusiasmada!

He tingut la sort de gaudir de la versió que acaba de publicar Joan F. Mira, amb introducció d’en Jordi Cornudella, i m’ha semblat encara més plaent. Potser perquè és en català (l’anterior era de Cátedra, en castellà), potser perquè és en vers o potser perquè m’he fet més gran i he tingut temps de llegir més… Tanmateix, crec que la raó principal ha estat perquè l’edició de Proa és una traducció acurada i propera, que permet llegir l’obra d’una tirada, com una història farcida d’aventures i sentiments que atrapa el lector com la que més.

Sens dubte, us la recomano. Si tingués la sort que el Pepe llegís aquest comentari, estic segura que trobaria milions d’arguments definitius. Jo, simplement, us diré que un text on hi diu

Curta és la vida, i curt és el temps de què els homes disposen:
i qui és roí ell mateix, i roïnes les coses que pensa,
tota la gent, mentre és viu, li desitja dolors i desgràcies
per al futur, i quan mor ja tothom el menysprea i se’n burla;
mentre que aquell que és perfecte de cor i perfecte de pensa,
els forasters i els hostes n’escampen la fama i la porten
pertot arreu, i molts diuen que és el millor entre els homes.

no el podem deixar passar. És, de debò, un regal per a tota la vida. Com els que ens fan els mestres dia sí, dia també!

Share

No emprenyeu ni el comissari ni el lector de Ferran Torrent!

Títol: No emprenyeu el comissari
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-8300-422-7
Preu: 10,42€

La Glòria ens fa arribar la seva lectura Ferran Torrent preferida… Ja teniu la vostra?

Recordo que vaig llegir No emprenyeu el comissari un estiu de fa uns deu anys. Va ser un d’aquells estius que sembla que tothom tingui ganes de quedar amb tu i no hi havia tarda que no tingués plans per sortir amb uns o altres. La qüestió va ser que va arribar el setembre i el llibre que havia de ser lectura d’estiu va ser de tardor. En qualsevol cas, m’ho vaig passar molt bé, primer sortint i després, ja en època de bolets, llegint.

Ara començaré amb Ombres en la Nit. Ja veieu que amb la pluja em ve “la temporada de Torrent”.

Share

Oncle Oswald, de Roald Dahl

Títol: Oncle Oswald
Autor: Roald Dahl
Editorial: labutxaca
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9930-303-1
Preu: 8,95€

Oncle Oswald de Roald Dahl és una novel·la desenfadada, divertida,… en definitiva, diferent.

Narra les aventures del llegendari oncle Oswald, milionari, esteta, bon vivant i un Don Juan infatigable, la vida amorosa del qual deixa en no res la del mateix Casanova.

L’Oswald, ja de molt jove, comença a acumular fortuna: amb pols d’escarabat sudanès inventa unes pastilles d’extraordinàries virtuts afrodisíaques, funda un banc d’esperma i, en companyia de la Yasmin, surt a la recerca de celebritats, el semen congelat dels quals serà adquirit a preu d’or per adinerades clientes, ansioses de tenir fills amb pedigrí.

Enmig d’aquestes aventures, a vegades escabroses, d’altres delirants, se succeeixen a un ritme trepidant les seduccions de la Yasmin, armada amb les infal·libles pastilles, gràcies a les quals enamora a Stravinsky, Renoir, Picasso, Nijinski, Joyce, Freud, Einstein, Conan Doyle, Proust i d’altres.

Més enllà del gust d’en Roald Dahl per les històries picants o pel gust pel sexe, present en tots els seus escrits per a adults, Oncle Oswald brilla pel seu sentit de l’humor especialment devastador i el carisma del seu personatge principal.

Share

El meu primer Ferran Torrent preferit

Ferran TorrentQuan tenia 14 anys vaig deixar les monges per començar l’institut. Recordo el canvi amb molta alegria, perquè es notava que els profes eren “més progres” i això es va traduir en una millora notable en les lectures de recomanació escolar: quedaven enrere les carrinclonades i s’obrien pas les novel·les contemporànies. Eureka! Benvinguts Mendoza, Montalbán, Monzó i Torrent!

Així doncs, quan he estat revisant la llibreria he decidit votar per Penja els guants, Butxana. No sé si és el preferit-preferit, però sí que és el primer dels preferits, i això, com el primer dia d’institut, no s’oblida!

Crec que llegir en Ferran Torrent és addictiu, perquè sigui quin sigui el caire de la narració et quedes amb ganes de tornar-hi! Així que, si ell arriba a passar per Nosaltresllegim, val la pena que sàpiga que nosaltreslesperem!

Share

Àngels a l’andana, de Jordi Boixadós

Títol: Àngels a l’andana
Autor: Jordi Boixadós
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-405-0
Preu: 18,00€

Àngels a l’andana són vàries històries en un sol relat i, durant el transcurs d’aquest, anem saltant d’una a una altra. Totes elles tenen a veure amb un sol tema: la mort. Una mica tètric… però és així. I el llibre intenta explicar què és el que podríem arribar a sentir en aquest moment en el qual deixem de ser al nostre cos.

El llibre planteja, a més, algunes preguntes que jo no m’havia plantejat mai, com ara si a un metge li importa gaire com em puc arribar a trobar i, fins i tot, si els importa gaire la meva vida o és tot una qüestió de qui és més eficaç professionalment, amb el reconeixement que aquest comporta.

Els protagonistes d’Àngels a l’andana, l’Enric i la Teresa, expliquen des del seu punt de vista què estan vivint i experimentant en la mateixa situació: estan en coma. El fet és que parlen com si fossin vius, però a la pràctica estan més a prop de la mort que no pas de despertar d’aquest coma.

M’ha agradat, en particular, el fet de que els “morts” s’expressin com si fossin “vius” i intentin expressar com se senten en aquell moment. No m’havia plantejat mai algunes de les qüestions que afloren dels Àngels a l’andana del Jordi Boixadós.

Què és el que pensaré quan hagi d’abandonar el meu cos? No patiu, que us ho explicaré quan toqui.

Share

Benvingut, Pere!

En Pere el vam fitxar ja fa un temps pel Nosaltresllegim.

Quan se’ns va presentar ens va dir alguna cosa així com ara que “el problema és que jo penso, escric i llegeixo PHP!!”.

Però Nosaltres, nosaltres no defallim! I vam veure que aquest xicot, a part de prometre-se-les molt dolces al món de la programació –com són aquests informàtics!-, també tenia un cor molt gran i bon criteri a l’hora d’escollir les seves lectures.

És per això, i per diverses ressenyes amb Nosaltres, que en Pere és membre de ple dret dels comentaristes d’aquest espai. És el nostre home de la literatura romàntica!

Ell no es rendeix mai, i és el que més ens agrada d’en Pere! No hi ha llibre que se li resisteixi (ni codi PHP, també s’ha de dir).

I que duri!

Benvingut al Nosaltresllegim, Pere!

Share

Només socis, de Ferran Torrent

Títol: Només socis
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-6640-904-9
Preu: 21,85€

Recordo que em vaig estrenar en aquest espai, vull dir en el Nosaltres, precisament amb un llibre del Ferran Torrent, El Bulevard dels Francesos (magnífica novel·la, per cert).

Ara ha arribat a les meves mans Només socis i m’ha fet passar més d’una estona aguantant-me el riure per dins, perquè la cosa té “guasa”, “retranca”, ironia i mala baba a parts iguals.

En aquesta novel·la en Torrent recupera els personatges de la mítica trilogia (Societat Limitada, Espècies Protegides i Judici Final). Aquí, l’exdetectiu Toni Butxana i l’exagent de policia Tordera han deixat d’empaitar-se com gat i gos i fan un front comú per convertir-se en Només socis.

Amb un negociet que suposa un desfalc de 5 milions d’euros a l’aspirant a alcalde Juan Lloris. (Ai pobret, quina ràbia li tenen).

A partir d’aquí les situacions agafen un caire cada cop més estrafolari, fins arribar a tenir contactes amb una cèl·lula del Mossad. Al·lucinant: el Mossad rondant per València per mirar d’atrapar a un exdetectiu que fuma caliquenyos, beu conyac sense mesura i li falta temps per dedicar-se, sobretot, a l’amor furtiu.

Fa passar una molt bona estona i també ens fa riure en aquells moments en què tanta falta ens fa.

Bona iniciativa això de la Marató Ferran Torrent! S’ho mereix!

Share

Marató Ferran Torrent!

Nosaltres, a partir d’avui comencem una marató que ens fa moltíssima il·lusió!

Des d’avui iniciem la Marató Ferran Torrent, una setmana dedicada a un dels puntals de la literatura catalana actual.

És per això que començarem amb un parell de novel·les d’aquest autor, però us volem encoratjar i animar (i molt!) a fer una mica de memòria i que ens proposeu, ressenyeu, comenteu i compartiu amb tots Nosaltres quin és el vostre Torrent preferit. Quin va ser el primer? Quin us va iniciar en el món de la novel·la negra -si és el cas-?… o un llarg etcètera de “quins”!

Com que ja ho diu el nostre nom, Nosaltresllegim, volem saber: quan vosaltres llegiu Torrent, quin Torrent llegiu o heu llegit?

Volem que això sigui… un torrent de suggeriments! (i, Sr. Torrent, quan llegeixi això, disculpi aquesta mena de metàfora horrorosa! Ens ha sortit el Matías Prats que portem dins!).

Alerta, que això té premi!

Nosaltres, que la cosa pinta bé! A Columna li hem explicat això de la Marató Ferran Torrent i ens han promès que li demanarien a l’autor si podria valorar quina intervenció li agrada més. En funció de la seva tria, enviarem a l’escollit/da un Ombres en la nit dedicat per l’autor. Oi que és una bona notícia?

Doncs au! Animeu-vos, que jo tinc feina… Me’n vaig a crear-me un àlies per poder participar!

Els preferits són:
.

Cristina

Lia

Jordi Comunicadora Quim

Montserrat

Glòria

Albert

Ignasi

Share

Ombres en la nit, de Ferran Torrent

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

Sovint, veient algunes notícies o llegint llibres que parlen sobre alguns fets de la nostra història, m’he preguntat com actuaria jo si sabés que algunes de les persones culpables de l’assassinat de gent molt propera i estimada gaudeixen de plena llibertat i d’una vida plàcida i còmoda. Seria capaç d’oblidar-ho i confiar que la justícia farà el seu paper? O prendria un rol més actiu per reclamar venjança?

Ombres en la nit, el nou llibre de l’escriptor valencià Ferran Torrent, tracta sobre la venjança i els seus límits, sobre l’odi, l’oblit i sobre la violència. I ho fa a través d’una novel·la en forma de “thriller”, amb una història que t’atrapa des de la primera pàgina.

El llibre té com a protagonista Santiago Cortés, un gitano comunista valencià que lluita amb la resistència francesa i és empresonat pels nazis al camp de concentració de Dachau. Un cop alliberat, i després de perdre la seva dona i la seva filla a mans dels nazis, Cortés s’uneix a un grup de jueus encarregats d’acabar amb la vida dels criminals que, després de perdre la guerra, viuen en la clandestinitat.

Al llibre hi apareixen personatges reals, com Salomo Arouch, un boxejador professional a qui els nazis obligaven a lluitar contra altres jueus a vida o mort només per entretenir-los, o Salomon Sorowitsch, un falsificador a qui van obligar reproduir moneda estrangera per desestabilitzar l’economia mundial. Aquests personatges donen més veracitat i credibilitat a la història, narrada de forma àgil, encara que potser amb un regust una mica massa de guió de pel·lícula. De fet, aquests dos personatges ja tenen un film propi basat en les seves vivències, El triomf de l’esperit en el cas d’Arouch, i Els falsificadors, en el de Sorowitsch.

La novel·la, plena de missions secretes i d’espies, es localitza a diferents ciutats, com ara Viena, València o Madrid, i mitjançant la descripció d’aquests escenaris se’ns fa un retrat de les societats dels anys 40. En aquest sentit, cal destacar els diàlegs dels personatges, estil en el qual Torrent se sent especialment còmode, que donen credibilitat i ritme al llibre.

Diu Torrent que la idea d’escriure aquesta novel·la li va venir després de llegir L’home a la recerca del sentit últim, de Viktor Frankl, psiquiatra que va ser encarcerat pels nazis en un camp de concentració i, en ser alliberat i després de viure aquesta traumàtica experiència que li va canviar la vida, va decidir escriure una reflexió on acabava perdonant els nazis.  A Ombres en la nit, Torrent ens fa reflexionar sobre si és legítima la violència, quant de temps es pot odiar, fins a on arriben els límits de la venjança o com els éssers humans, davant d’una situació tràgica, podem actuar de formes que mai haguéssim pensat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i l’entrevista a Ferran Torrent al programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio.

Share

Després de llegir el Jo confesso

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-7588-253-6
Preu: 26,90€

Després de llegir el Jo confesso

No m’he refet del tot.
La primera conclusió és que no vull trigar a rellegir-me’l i la segona que potser me’l compraré en versió digital; pesa molt i se m’enrampen els dits. No renunciaria al llibre imprès i menys en aquest cas, que seria trair l’Adrià, però seria un excel·lent complement.

I el llibre… uf! És tot un món ple de personatges que se m’han ficat a casa i me’ls trobo per tots els racons. Tot i que a molts ja els coneixia d’amics savis que tinc, de jesuïtes d’anys quaranta o cinquanta

I la música omnipresent, com a casa

I el mal inexplicable, i la incapacitat per estimar del tot, i la deshonestedat, i

(I els recursos tècnics com ara les frases escapçades sense punts suspensius)

No, encara no ho he paït. Després de la relectura ppotser.

Nosaltres, normalment la introducció sobre qui fa una ressenya la posem després de la fitxa… però és que en aquest cas en Lluís-Emili ja ens havia fet el post sencer. I dels bons!

Encara no heu llegit l’últim del Cabré?

Perquè no coneixem ningú que digui que te’l pots estalviar…

Share