Arxiu de la categoria: 2010

Nadal de cantarella i àpats en família

4 respostes

Títol: Nadal Foam
Autor: Diversos Autors
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 22
ISBN: 978-84-9932-182-0
PVP: 13.95€

Nosaltres, com que ja ens comencem a conèixer no us vull enganyar: dissabte vaig anar a la llibreria a comprar-li Un camell d’Orient a la meva filla: no podia ser que una fan com ella de Manel (en té un autògraf i tot!) es quedés sense aquest llibre tan maco (vegeu Que bonic…)!

I regirant per allà vam trobar inspiració per fer la carta als Reis per a una nena preciosa que ronda els dos anys: Nadal.  És un llibre “tovet” perquè les pàgines són de foam de color vermellós, amb pestanyes que amaguen animalons i amb música de jingle bells de fons. La meva filla i jo vam quedar convençudes que a l’Adriana, així es diu la nena, li encantaria! Ja veieu que conté tots els requisits perquè se’l vulgui llegir una vegada i una altra mentre es crupeix el berenar. I com que, a més de maca, és bona, tinc la convicció que els Reis li portaran!

M’agradaria, ara, enviar un missatge públic als pares de la criatura: Cristina i Tomàs, si vosaltres també heu sigut bons, demaneu als Reis uns taps a les orelles, perquè aquest llibre entusiasmarà la vostra filla i voldrà sentir la cançó una vegada, i una altra i una altra més… i encara que feu servir el botó de desconnexió que hàbilment una persona sàvia i pietosa d’Estrella Polar ha amagat a la coberta, sabeu tan bé com jo que els germans més grans el connectaran de nou.  A més, els dibuixos són molt bonics i la nena farà de llop i de pollet mentre voleu veure la tele… Però què voleu? Un bon llibre per a nens ha de complir aquests requisits, oi? Doncs apa, sort amb els Reis! I mireu que no em portin massa carbó, a mi!!

Share

Sensibilitat a flor de pell

3 respostes

Títol: Alta sensibilitat
Autor: Isabel Palomeque
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [Nro 96 ]
Pàgines: 144
EAN: 9788429767254
Preu: 16,95€

Si voleu llegir un llibre que us transmeti optimisme i us faci veure que els problemes diaris no són res en comparació als de moltes altres persones, Alta sensibilitat és el vostre llibre.

És tan sorprenentment fàcil de llegir que en dos dies en teniu prou, però el més important no és pas això, sinó que en dos dies sereu protagonistes de la vida d’algú real que de la nit al dia es converteix, sense voler, en una altra persona.
La Isabel Palomeque va patir un ictus als 24 anys. Així, de cop. Tenia tota una vida per endavant, plena de projectes. Vivia el present i somiava amb un futur que semblava ser prometedor. Però, de cop, va passar. De cop la vida va donar un gir de 180º deixant-la del revés. De la nit al dia ja no era la Isabel… sinó la Lebsiab.

I què fas quan ets conscient de tot el que et passa? Quan vols parlar però no pots? Quan reconeixes les paraules però ets incapaç de llegir-les?

La història de la Isabel és real. La seva història, però, és una lliçó de superació, així com també ho ha estat per als seus pares, presents en tot moment i totalment admirables. No he pogut deixar d’emocionar-me amb les seves paraules, ni tampoc he pogut (ni volgut!) evitar la reflexió.

Si em pregunteu si el recomano, la resposta és SÍ, rotund. És d’aquells llibres que no pots aplaçar per llegir. Una lectura crua però real explicada de forma magistral.

Des d’aquí Isabel, la meva sincera enhorabona.

Share

Presumeix de vins en 7 dies i d’amics sempre que puguis!

Deixa un comentari

Títol: Presumeix de vins en 7 dies
Autor: Meritxell Falgueras i Febrer
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-664-1299-5
PVP: 17,95 €

Tinc la sort de tenir companys de feina que, a més, són amics. I amb els amics, sovint, parlem de vins: que si has tastat aquest, que si he descobert l’altre, que si aquest Nadal ja estic pensant què beurem… L’altre dia li vaig dir a un d’aquests amics “Albert, mira quin llibre més interessant. I, a més, l’autora és del teu barri!”. Ell, militant de Sants i del vi negre a parts iguals, es va mirar aquest Presumenix de vins en 7 dies amb tant d’interès que no vaig poder més que regalar-li. De fet jo m’havia llegit el pròleg d’en Joan Manuel Serrat i pràcticament totes les pàgines d’aquest “manual de primers auxilis per quedar bé quan es tracta de vins” i m’havia agradat d’allò més perquè és planer, concret i amè.

Però no us en vull explicar més! Ara falta que l’Albert se’l llegeixi i ens el comenti; així vam quedar i ell és un home de paraula… i de paraules, així que segur que ens “beurem” aviat un bon comentari! Per cert, es pot donar el cas que siguin sempre Alberts els qui parlin de vins a nosaltres? Homes i dones de la resta de santoral d’aquest blog, engresqueu-vos i ara que vénen dies de beure, orienteu-nos en les decisions gourmets!

Share

Els altres

Deixa un comentari

En Natxo vol compartir amb “nosaltres” Els altres, de Siba al-Harez. Llegiu, llegiu…

Títol: Al Akharoun
Autora: Siba al-Harez
Traducció: Jaume Ferrer
Col·lecció Llarg Recorregut de Ediciones El Andén
ISBN: 978-84-92475-59-9

Navegant per la xarxa cercant material relacionat amb la futura lectura poètica (3 de febrer, ja anirem informant) vaig trobar una referència (llàstima que l’hagi perduda) a un llibre que semblava interessant.

La novel·la en qüestió és Els altres (Al Akharoun) de Siba al-Harez, «que és el pseudònim amb que ha hagut d’amagar-se una jove saudita de 27 anys de la ciutat xiïta d’Al-Qatif per tal de poder escriure Els altres, la seva sorprenent primera novel·la, on ens ofereix un talent inqüestionable i una mirada nítida que ens revela, en una aclaparadora exhibició de perspicàcia i sofisticació, tots els secrets d’una de les societats més conservadores del nostre temps.»

Els altres és el crit de protesta d’una jove saudita contra la tirania d’una societat que condemna les dones a viure en un món tancat i reglamentat, en un permanent gineceu on no és gens estrany que les primeres aventures amoroses sorgeixin entre elles. Siba al-Harez ens introdueix en el món ocult de les dones lesbianes àrabs, posa al descobert les seves experiències, els seus pensaments i els seus anhels, i descriu sense embuts els seus desitjos i les seves passions. Tal com confessa la mateixa autora, Els altres no és sinó una resposta que neix del dolor i l’alienació de les dones àrabs. Ens diuen a la contracoberta de la novel·la.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per Semirea.

Share

Que bonic, que bonic, que bonic m’he dit: Un camell d’Orient de Manel

4 respostes

Títol: Un Camell d’Orient
Autor: Manel
Editorial: Estrella Polar
Col.lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-284-1
Preu: 12,95€

He tingut la sort d’obrir un llibre d’aquells que encara fa olor de novetat: Un camell d’Orient, un llibre il·lustrat per en Roger Padilla i amb textos i música dels Manel.

L’he escoltat, l’he llegit i li he regalat al meu company de taula, en Sergi, que té dos nens i una nena molt bons (a jutjar per la carona que fan a les fotos) i he pensat que alguna compensació hauria de tenir que el papa t’atabali amb “Els millors professors europeus” sempre que en té ocasió. Ara, si més no, poden “veure” els Manel a més d’escoltar-los! Us admeto que això de donar-li ho he fet una mica d’amagatotis… si ve la meva filla i veu el llibre per aquí, haurem de portar-lo a casa ràpidament, però és que si el veu la Marta, em temo també el pitjor!! Sobren pretendents, per als Manel!!

En resum, doncs:

Nosaltres que teniu nens i nenes, no us deixeu perdre aquesta nadala -amb CD incorporat- dels Manel.
Nosaltres que no teniu nenes ni nens però us agrada celebrar el Nadal com cal, no us deixeu perdre aquesta nadala tan bonica.
Nens i nenes que seguiu el nosaltres,  vosaltres sí, deixeu-vos perdre en la màgia del Nadal i a veure si hi ha sort amb els Reis!

Share

Els herois de la nit

3 respostes

Títol: Els herois de la nit
Autor: Josep M. Quintana
Editorial: Proa
Col.lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-8256-949-9
Preu: 18,50€

En veure la seva portada, ja vaig saber que Els herois de la nit era una novel·la històrica. Però no és una qualsevol, sinó que, per a aquells a qui no ens agrada massa aquest tipus de novel·la, veurem com a mida que anem llegint, es converteix en un autèntic llibre d’aventures.

Era escèptica doncs en començar a llegir-la. Vaig pensar que no m’agradaria ja que la història transcorre en una època ja oblidada pser al qui en desconeixem els detalls. Però volia donar-li una oportunitat, així que vaig començar a llegir posant els cinc sentits i a mesura que se succeïen els fets, sorpresa, m’adonava que en volia saber més.

És així com vaig anar descobrint la vida d’Arnau Vidal, protagonista del llibre. Un home que va ser capturat quan les tropes turques van envair la seva ciutat natal, Pregona (Menorca en realitat), just en plena adolescència. Traslladat en vaixell a Constantinoble i venut allà com a esclau, va ser vexat de mil maneres fins que per fi, gràcies al seu ingeni, va posar-se a les odres d’un noble comerciant. Incansable en la cerca del seu germà, aconsegueix finalment viatjar a Pregona amb l’únic propòsit d’alliberar els esclaus compatriotes i en concret,  Helena Martorell, esclava del metge del gran visir. Aquesta tasca però, farà que el protagonista visqui tantes aventures com anys li costa aquest propòsit fins, finalment, fer-nos topar amb el sorprenent final.

És doncs, una història d’aventures  que Josep M. Quintana ens presenta amb gran mestratge. I és que, al final, el llibre ens fa dubtar entre si és realment una història fantàstica o per ventura, és realitat… Algú m’ajuda a resoldre el misteri?

Share

El primer dia de les nostres vides

4 respostes

Títol: El primer dia de les nostres vides
Autor: Teresa Roig
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-179-9
Preu: 15.50 €
Premi Roc Boronat 2010

El primer dia de les nostres vides és la tercera novel·la de la jove igualadina Teresa Roig, guanyadora del Premi Roc Boronat 2010 convocat anualment per l’ONCE Catalunya.

Així d’entrada us he de dir que a mi m’ha agradat molt. És una novel·la de caire psicològic, amb pocs personatges dels que anem coneixent, a mida que avança la història, les seves vides, els seus problemes, les seves dèries, els seus pensaments, els seus sentiments i, en definitiva, per què actuen de la manera que ho fan. I l’estructura de la novel·la -barreja de records i present- fa que el motiu dels comportaments dels dos protagonistes, el Daniel i l’Helena, ho esbrinem cap al final. I mentrestant anem coneixent dos perfils humans molt diferents i allò que fan durant un dia després de trobar-se per casualitat en el metro.

Són dos personatges que pertanyen a móns diferents, d’edats desiguals, amb un passat difícil i un present en comú per l’atzar. Ell és fràgil, dubitatiu, prudent, se sent culpable. Ella és decidida, descarada, imprudent, fa bons aquells versos de Gil de Biedma que diuen Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde / como todos los jóvenes, yo vine / a llevarme la vida por delante.

Nosaltres, us recomano la lectura d’El primer dia de les nostres vides, una novel·la sensible, interessant, de les que quan l’acabes et quedes rumiant una estona. I a més us plantejo una pregunta per a què tingueu un altre al·licient per llegir-la: Creieu que la relació que s’estableix entre el Daniel, un home madur, i l’Helena, una noia jove, és una relació d’amants o patern filial?

Share

La cuina de la meva mare… per a la meva sogra!

Deixa un comentari

Títol: La cuina de la meva mare
Autor: Joan Roca
Editorial: labutxaca
Col·lecció: cuina
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9930-176-1
PVP: 10,95 €

Nosaltres que voleu convidar la família aquest Nadal i quedar com uns senyors, tinc la solució: La cuina de la meva mare, d’en Joan Roca!!! Bé, ara potser he parlat massa, però com que jo cada any per les dates prèvies al pont de la Puríssima em començo a atacar de nervis pensant allò de “què farem pel dinar de Nadal” he tingut una visió quasi-mística quan he passat per un aparador i he vist en Joan amb sa mare davant dels fogons!! Ah, i no pas uns fogons qualsevol, no!! Els del Celler de Can Roca!

Si hem de ser precisos (i nosaltres acostumem a ser-ho) no es tracta dels fogons del Celler, sinó dels de la fonda que tenen els pares just al costat de l’antic local del Celler (el que van inaugurar fa tot just tres anys ja no llinda amb l’altre). En Joan ens explica com hi pelava cebes o hi embolicava canelons mentre s’anava amarant de les virtuts de la cuina tradicional, aquella que – acompanyat dels seus dos germans-  ha aconseguit portar al capdavant de la cultura gastronòmica mundial amb un respecte immaculat per allò que n’és essencial.

M’agrada cuinar i, encara més, m’agrada menjar bé; és per aquesta raó que si pugués hi aniria cada setmana, al Celler… en saben tant i tant i tant!! Però com que estic pagant una hipoteca, m’he comprat el llibre i confio que la sogra, les cunyades, la tieta, la filla i totes les dones que vinguin  a casa aquest Nadal trobin en el plat alguna cosa que els faci pensar en la cuina de les seves, de mares: no trobeu que sempre és un moment màgic, el del record de la cuina de quan els peus no ens tocaven a terra, de la cadira estant?
Per als homes, em conformaré que parlin del Messi i no em diguin que a l’escudella li falta sal!

Share

Les Memòries d’Adrià

1 resposta

En Natxo vol compartir amb nosaltres Les memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar. Llegiu, llegiu…

Existeixen llibres que els reps amb una guspira, saps que remourà el teu ésser. Aquest n’és un. Recordo que mon pare quan el llegí ja ens el va recomanar: era un d’aquells llibres que necessàriament calia llegir. Curiosament, tot i que fa uns mesos que els vaig acabar, ara que vaig el comentari i estem en campanya em sembla encara més necessari.

Les Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien suivi de Carnets de notes de Mémoires d’Hadrien en la seva versió orginial, jo l’he llegida en la versió de Jaume Creus) és la llarga carta que l’emperador Adrià li envia al seu succesor, Marc Aureli i que Marguerite Yourcenar ens fa arribar com si la pròpia veu d’aquest emperador-filòsof que se sent «responsable de la bellesa del món» ens l’estigués dictant.

En tres-centes pàgines tenim la seva vida, i amb ella, la història de la humanitat, de l’Imperi, durant tots aquells anys. Emperò, no són unes memòries polítiques com avui en dia podríem entendre-les; són la seva vida, i com a emperador, haver d’anar voltant per tota l’extensió conquerida per Roma implicable solventar tensions entre pobles, descobrir nous poetes, sentir l’amor o meravellar-se davant la història i la cultura d’un poble.

Com es diu en la sinopsi de la contracoberta de l’edició publicada per Laia Tot és, aquí, com en la vida d’Adrià, mesurat, potser en aparença fred i racional, però la passió resideix en el contingut, no el continent. I en el més petit detall habita la perfecció: com en un camafeu grec. I la referència a la cultura hel·lènica no és gratuïta. Adrià, l’Adrià que ens parla, ara ja davant d’una mort que l’ha rondat molt de temps però que després d’una llarga malaltia ja el ve a cercar, era, és, un enamorat, perquè l’entèn, de la cultura grega; aquesta necessitat de concebre l’existència, especialment en la necessitat platònica de l’emperador-filòsof, d’una manera sòbria però oberta als plaers. Així entendrem com fou capaç de regir aquell vast imperi amb un regnat (gairebé) pacífic, i entendrem totes les seves motivacions i maniobres, així com entendre i viure l’ombra d’Antínous.

(…)

Si voleu seguir llegint passeu-vos per Semirea.

Share

Un cadàver exquisit

1 resposta

Títol: Un cadàver exquisit
Autor: Jordi Mata
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 571 ]
Pàgines: 312
EAN: 978-84-297-6048-4
PVP: 23,8€

Un cadàver exquisit, al contrari del que podria semblar tenint en compte com m’agrada la novel·la negra, és una novel·la històrica. El cadàver exquisit és l’Espanya que es disputen les potències europees després de la mort de Carles II, el rei que va néixer amb gairebé totes les malalties possibles, mercès al costum Habsburg de casar-se entre membres de la mateixa família.

L’arribada de Felip de Borbó, segons un testament estrany i per caprici de son avi, Lluís XIV, rei de França i ultrapoderós en aquells moments, desencadena uns moviments d’escacs entre totes les potències europees, que no volen que dos regnes tan poderosos quedin en mans de la mateixa família. Anglaterra, Àustria-Hongria, els Països Baixos, alguns estats del que ara són Alemanya i Itàlia, s’apunten a la festa, de la mateixa manera que hi impliquen Portugal i Catalunya.

Ja he dit alguna altra vegada que a mi, de la novel·la històrica, m’agraden sobretot les històries que formen la Història. Perquè, de fet, la Història en majúscules l’escriuen centenars de milers d’històries en minúscules.

I m’ha agradat especialment com descriu la Barcelona dels anys 1699 al 1707. Com s’hi vivia, com s’hi organitzava el poder, qui era qui i per què, com les formes no sempre s’adeqüen als fons i a la inversa.

I, sobretot, m’ha agradat el llenguatge.

Un gran llibre, des del meu punt de vista.

Share