Arxiu de la categoria: 2010

El pequeño libro de las nanas abans d’anar a buscar l’home dels nassos

2 respostes

Títol: El pequeño libro de las nanas
Autor: Carme Riera
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: La Medianoche
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7669-965-2
PVP: 20,00€

Avui, per acabar l’any, em posaré intimista (per variar!).

Quan va néixer la meva filla la vida em va canviar (quina obvietat!) però no només en el sentit que vaig començar a dormir menys i a freqüentar les farmàcies a la recerca del Dalsi de guàrdia, sinó que vaig fixar-me en coses que abans m’havien passat desapercebudes. Una d’elles, les cançons de bressol. Quan tens un nadó desconsolat a coll, faries qualsevol cosa perquè es calmés i una de les primeres que et ve al cap (descartades la gana, les sorpreses als bolquers i la set) és cantar. Jo anava una mica fluixa de cançons de bressol, per això vaig recórrer en nombroses ocasions (i notable èxit!) a Thunderroad. El Boss va obrir la porta a coses més tradicionals, que ja no cantem perquè la nena per dormir no necessita musiquetes, però que llegim plegades. En aquest context he arribat a El pequeño libro de las nanas, de la Carme Riera.

Aquesta professora de Literatura Espanyola a l’Autònoma és una garantia de solvència i ho torna a demostrar en aquest volum. El pròleg que hi escriu és curtet però molt sucós i ens porta a reflexionar, per exemple, sobre quines deuen haver estat les causes de què s’hagin perdut en l’oblit tantes cançons de bressol tradicionals. Però la lectura del pròleg, i de tot el llibre, de fet, us el reservo a Nosaltres;  ja veureu que teniu un CD on hi  ha algunes de les cançons per escoltar mentre ho feu….

Jo us deixo que ara tinc coses a fer! M’han dit que avui l’Home dels nassos ha estat vist a Poblenou i ens hem de posar bufandes i guants per anar-lo a buscar. No cal dir que amb una filla de 10 anys la recerca no té el component de neguit de quan en tenia 3, però ens passa com amb les cançons de bressol, sempre són una activitat preciosa per compartir! Us desitjo que tingueu un Any Nou ple de sorpreses de nassos i de nits plàcides com si us cantessin cançons de bressol a cau d’orella. Feliç 2011!!

Share

Converses amb mi mateix

2 respostes

Títol: Converses amb mi mateix
Autor: Nelson Mandela
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció Núm edició: 1
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-6641-312-1
PVP: 21.90€

Converses amb mi mateix, la darrera obra sobre Nelson Mandela, és un llibre ambiciós de no ficció que pretén descobrir i donar a conèixer als seus lectors -i ho aconsegueix- aspectes tant íntims i desconeguts de Mandela com la seva lletra a les cartes escrites des de la presó, i de les quals aquest llibre conté còpia d’alguns dels manuscrits originals, o la manera i el to de parlar en privat en el seu dia a dia amb familiars i amics.

El cos del llibre, que comença amb un pròleg de l’actual president dels EEUU, Barack Obama, està compost per cartes, articles, reflexions i diversos passatges de la vida de Nelson Mandela que destil•len les seves opinions i idees però també els seus sentiments, sensacions, anhels i, en definitiva, el seu tarannà i la seva personalitat d’home polític, de pensament i de pau però alhora d’acció i d’inconformisme.

La selecció i ordenació de tot aquest material, que es trobava dispers i fragmentat en molts casos, s’ha pogut fer gràcies a les cartes de la presó de Robben Island, a dues col•leccions de converses gravades, a les llibretes on escrivia abans de ser empresonat i a l’esborrany d’una seqüela inacabada de la seva autobiografia Long Walk to Freedom.

Per tal de tenir una dimensió més humana i propera de Nelson Mandela i d’aquest llibre, us faig cinc cèntims d’unes paraules seves: “A la vida real, no tractem amb déus, sinó amb éssers humans ordinaris com nosaltres mateixos: homes i dones plens de contradiccions, que són estables i inconstants, forts i dèbils, famosos i infames”.

Una de les diverses lectures que es poden extreure de Converses amb mi mateix és que tot i la rellevància internacional de Nelson Mandela, aquesta no deixa de ser la història d’un presoner que volia i lluitava per ser un home lliure.

Postdata: Nosaltres, donades les dates en que ens trobem, Converses amb mi mateix pot esdevenir un bon regal de Reis.

Share

Un traïdor com els nostres

3 respostes

Després de la broma d’ahir, dia dels innocents, avui ens posem seriosos -i nerviosos!!- perquè la Sílvia ens comenta una novel·la de les que ens mantindrà amb els ulls ben oberts…

Un traïdor com els nostresTítol: Un traïdor com els nostres
Autor: John Le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 641 ]
Pàgines: 384
PVP: 22.90€

Sempre he anat amb els bons. Pensava que seguiria sent així molt de temps però aquesta novel·la m’ha capgirat les idees. En aquest llibre John Le Carré fa un retrat espectacular del crim internacional, de les màfies que ordenen i dictaminen, que dibuixen una roda de la que ningú pot escapar però ho fa amb tal emotivitat, precisió i bellesa que no sé si pensar que en Dima és un mafiós rus sense escrúpols o és un home ric entregat a la família que té pors com qualsevol altre ésser humà.

Aquesta novel·la d’espionatge està plena d’intriga, tensió i sentiments. En Perry i la Gail, una jove parella que va de vacances al Carib, a Antigua, passaran de ser simples ciutadans britànics a ser còmplices d’una gran aventura immersa en el crim internacional. Patirem amb ells, escoltarem les seves plegaries i absorbirem les seves pors. Seran els nostres germans, amics i confidents, els nostres guies en una aventura plena de perills, revenges i corrupció.

Si t’apassionen les novel·les d’espionatge i gaudeixes amb els relats plens d’un talent descriptiu que frega magistralment la precisió i l’emotivitat, Un traïdor com els nostres és el teu llibre. Comença amb una història aparentment innocent i endinsa’t en la trama d’espionatge més penetrant i perillosa del moment.

Share

La cuina de la salut, una novel·la inoblidable

2 respostes

Títol: La cuina de la salut
Autor: Ferran Adrià, Josep Corbella, Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull [Núm 121]
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-9708-217-4
Preu: 21.90€

Estimats Nosaltres, precisament avui us porto una novel·la difícil d’oblidar, escrita a tres mans per uns grans coneixedors dels seus gèneres, Adrià, Corbella i Fuster, titulada La cuina de la salut. Me la va cagar el tió i des del mateix dia de Nadal m’he quedat atrapada en la trama!

Us en faig cinc centims: en una cuina d’un prestigiós balneari de l’Alt Empordà anomenat La salut hi apareix el cadàver d’una senyora de l’alta burgesia barcelonina, multimilionària gràcies a les inversions en camps de maduixes al Maresme, el fruit dels quals ven per Internet a les màfies russes. La novel·la gira entorn d’un flashback en què la senyora explica al seu psiquiatre com, arrel dels nombrosos viatges a Moscou per raons professionals, ha acabat enamorant-se d’un cuiner visionari que prepara la millor amanida russa del món. Aquest amor desestructurat l’està portant a pensar en abandonar el seu marit cardiòleg, de qui cada dia se sent més distanciada, i fer un canvi radical de vida. Per parlar amb el marit sobre l’acord de divorci, la Innocència -és el nom de la senyora protagonista- prepara una escapada amb el marit al balneari, moment en el qual tindrà lloc la tragèdia.

Però no us en vull explicar més, perquè la intriga és tan fabulosa que encara parlaria massa… Us l’heu de llegir! Per cert, ja ens explicareu què us sembla, eh?

Share

La sinfonía del tiempo breve

2 respostes

Títol: La sinfonía del tiempo breve
Autor: Mattia Signorini
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-322-2871-1
Colecció: Biblioteca furtiva

Aquest no és un llibre com qualsevol altre. Aquest és un llibre màgic i estrany que et deixa un bon gust a la boca i unes quantes idees en les que pensar.  I es que a vegades, el destí et porta allà on mai hauries pensat.

La sinfonía del tiempo breve ens parla d’un viatge viscut per un home curiós, nascut a una  ciutat no menys curiosa. Ell és en Green Talbot i prové de Tranquility.

Mattia Signorini és un jove escriptor que ens presenta una faula peculiar. A través de les pàgines del seu llibre, acompanyarem en Green Talbot per la geografia mundial i viurem amb ell mil i una aventures. Sabrem que succeeix a Tranquility i com sobreviu al pas del temps; treballarem amb el protagonista per sobreviure i aprendrem que no només existeix la nostra llengua i que a vegades no tot és com creiem que ha de ser.

Pel  final estremidor, per la trama i la fluïdesa, però sobretot pel que et fa sentir, La sinfonía del tiempo breve es converteix en un llibre imprescindible a la prestatgeria de la nostra biblioteca personal.

I vosaltres, creieu en el destí?

Share

Estimar-nos molt és la gran tradició que no hem de perdre

3 respostes

Títol: Estoig: Les tradicions que no hem de perdre
Autor: Antoni Dalmau
Editorial: Columna
Col·lecció: Fora de col·lecció. Diversos
ISBN: 978-84-664-0956-8
PVP: 38,95€

Nosaltres, en un dia tan especial com avui us parlaré del meu pare. És un home que ens ha ensenyat a valorar les coses quotidianes amb alegria: des de ben petits ens portava borregos per Sant Antoni, ens acompanyava a veure l’ou com balla, muntava amb nosaltres el pessebre per Santa Llúcia i hi cantàvem… A hores d’ara ho segueix fent amb els seus néts. Ell desafina com sempre i els nens se’n riuen com ho fèiem els meus germans i jo, però sempre amb la complicitat de saber que és broma i que estem esperant amb candeletes que repetim l’any vinient.

Per aquesta pila de raons que ara tot just us apunto em vaig decidir a mirar-me Les tradicions que no hem de perdre amb bons ulls, pensant en el tió (que ja està d’allò més panxut), a veure si el cagava aquesta nit… però ara us confessaré una altra característica del meu pare: la impaciència. Sí,  hem pres torrons cada any, però els encetem a mitjan desembre. ¿Panellets? el 20 d’octubre ja se’n poden começar a menjar… i així amb tot! Per això quan va descobrir les meves intencions amb aquest llibre no va poder estar-se’n de provocar una gastritis al pobre tronc.

Ahir al vespre el vam obrir i va ser un èxit! Vam estar repassant els textos relacionats amb aquests dies: el Tió, l’Home dels Nassos, Reis… Després amb la seva néta van llegir algunes cançons tradicionals que apareixen en el volum Jocs, cançons i costums, centrant-se especialment en les que coneixen tots dos: Pastoret d’on véns, La gallineta cega… Jo els sentia des de la cuina i, què voleu?, em vaig sentir molt afortunada. Tant, que vaig pensar que precisament avui volia explicar-vos-ho. Perquè aquesta nit és Nit de Nadal, perquè passaran coses màgiques, com ara que un avi i una néta puguin celebrar al voltant d’un llibre que hi ha una història de petits records que ens uneix, una història d’amor que per Nadal val la pena rellegir.

Que tingueu molt Bones Festes i que trobeu un llibre que us faci molt feliços.

Share

La trilogia del Millenium!

1 resposta

Títol: Estoig Trilogia Millenium
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1115-8
PVP: 67,50€

Va ser el regal per excel·lència de l’any passat per aquestes dates, i no va deixar indiferent a ningú. Aquest any torna a situar-se entre els líders indiscutibles a les llistes d’èxits d’arreu del món.

Pels qui us hagueu quedat enrere, encara sou a temps de comprar un pack de regal, que fa patxoca, on trobareu els tres volums de la trilogia d’Stieg Larsson, Millenium: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire.

Pels qui viviu en un món apart i encara no coneixeu a la implacable Salander (protagonista de la trilogia) us en faig cinc cèntims d’aquesta sèrie de thrillers. Lisbeth Salander, una investigadora privada gens usual, socialment inadaptada, i el periodista Mikael Blomkvist lluiten contra el submón de la policia secreta sueca lligat amb el crim organitzat. Una història de càstig i crim, perversions i superacions personals.

Share

País de llops

2 respostes

Títol: País de llops
Autor: Xavier Vernetta
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 245
ISBN: 978-84-8256-952-9
Preu: 19.90 €

Aquesta novel·la em va entrar pels ulls, vull dir que em va agradar la fotografia en blanc i negre de la coberta. I així va ser com la vaig agafar i la vaig fullejar una mica i no m’ha decebut, ben al contrari l’he trobat molt interessant i entretinguda.

País de llops, de l’escriptor Xavier Vernetta, se situa vint-i-cinc anys després del final de la Guerra Civil a Barcelona i els seus voltants. Al principi, l’autor ens presenta una amalgama de personatges, tots ells de diferents estatus social i econòmic, que comparteixen una mateixa informació i objectiu, tot i que amb matisos. I a mida que avança la novel·la es va descobrint la relació que hi ha entre tots ells i de com, a vegades sense conèixer-se, les seves vides estan relacionades, en alguns casos pel passat i en d’altres pel present.

Els lectors anem desenredant aquesta teranyina de relacions i interessos  gràcies a articles periodístics i a les anotacions diàries de dos d’aquests personatges, a més de pel gruix del cos narratiu de la novel·la que trobo està molt ben pensat i exposat per l’autor.

Doncs sí, Nosaltres, no penseu que aquest és un més dels molts llibres escrits sobre la Guerra Civil, sinó que és una mostra de com actuava una part significativa de la societat d’aleshores -anys seixanta- i que fa bona aquella idea filosòfica, que de ben segur i de manera intencionada recull el títol, de que l’home és un llop per a l’home.

Share

Viatge a les emocions

2 respostes

Títol: Viatge a les emocions
Autor: Eduard Punset
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’ANCORA [Núm 213]
Pàgines: 824
ISBN: 978-84-9710-190-5
PVP: 29.90€

Per aquestes èpoques no sé mai què regalar. Que si un penjoll, un rellotge… després resulta que tenim dos rellotges, tres colònies i quatre parells de mitjons. Sempre igual.

Jo sóc de les que ho deixa tot per l’últim moment. A hores d’ara encara no tinc ni un sol regal! Per a les dones de casa em faig una idea de per on poden anar els trets, però els homes… no hi ha cosa més difícil!

He aprofitat aquests dies de festa per passejar pel centre de Barcelona i xopar-me d’idees. He pensat en regalar-li un llibre al meu pare, que sempre vesteix. Després de les bones recomanacions de la Montse, estic temptada de comprar-li La guia de vins de Catalunya 2011 (vegeu Sí, sí, sí…).  Sé que com a gran aficionat al vi m’ho agraïrà. Però després he vist una col·lecció d’Eduard Punset que aplega tres llibre en un, Viatge a les emocions, i m’he dit, ja està!

Viatge a les emocions recull El viatge a la felicitat, El viatge a l’amor i El viatge al poder de la ment. Uns viatges que ens endinsaran (a tots! Perquè de ben segur que anirà canviant de mans…) en un món fascinant, d’indagació i descobertes científiques. Crec que amb aquesta elecció faré goig a la taula quan arribi el meu torn d’intercanvi de regals.

Share

La història (d’amor) més gran mai explicada

1 resposta

Títol: Jesús m’estima
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9787-670-4
PVP: 16 €

Vaig començar a llegir Jesús m’estima de l’escriptor televisiu David Safier sense conèixer la seva anterior obra, Maleït Karma. Ara m’han entrat ganes de llegir-lo (si ha de ser la meitat de divertit que Jesús m’estima pagarà la pena), però en aquell moment Safier em sonava molt més per ser guionista de Berlín, Berlín.

Com definir aquesta novel·la? L’edició alemanya es va decantar per la més realista i va plasmar un “Quan Bridget Jones va conèixer el fill de Déu” gens desencaminat a la contraportada. La novel·la narra la història de la Marie (efectivament, un perfecte equivalent alemany a la coneguda antiheroïna anglesa): carregada de problemes personals i resignada a no trobar mai un amor de veritat, la seva vida canvia miraculosament (mai més ben dit) quan coneix un home fascinant que li confessa ser Jesús en la seva primera cita. El fet d’enamorar-se d’un home boig, però, no sembla un autèntic obstacle per a la enamorada i desastrosa Marie fins que comprèn que no és cap bogeria sinó la veritat: Jesús ha baixat a la Terra per a l’Armaguedó, però no abans de demanar-li a la nostra protagonista una segona cita.
Com, d’alguna manera o altra ens passa a tots, allò que és espiritual i sobrenatural es barreja aquí amb el que considerem més quotidià: el dimoni adopta l’aparença de George Clooney o d’Alicia Keys segons les preferències d’aquell a qui vol temptar, Déu és la viva imatge d’Emma Thompson a Sentit i Sensibilitat; Jesús recorda vagament un dels Bee Gees i balla salsa, menja pizza, pren mojitos i és tan humà que espanta. Espanta el que la protagonista arriba a sentir per ell.

No espereu de cap manera una exploració aguda de temes teològics i filosòfics; tampoc un estudi social profund sobre el destí de la humanitat (el país d’origen de l’escriptor no ha tingut bona fortuna barrejant qüestions com aquestes en el passat) és un llibre basat en la Marie i les seves relacions familiars i personals. Ja donen prou de si un pare promès amb una probable caça-fortunes, una germana malalta que converteix els moments més terribles en brillants còmiques i una mare fugissera i  psicoanalítica que, per postres té una aventura amb l’àngel Gabriel. Enamorar-se de Jesús i la imminent fi del món no semblen uns problemes tan urgents.

I quin final pot tenir una història d’amor com aquesta? Haureu de llegir-lo.

Per cert, si el vostre alemany no està gaire oxidat podeu veure aquesta entrevista (part 1 | part 2) a Sfier.

Share