Arxiu de la categoria: Relats breus

Tot contat, de Valentí Puig

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Aquest Tot contat de l’escriptor mallorquí Valentí Puig recull en un sol volum tots els contes escrits anteriorment als llibres Dones que fumen (1983) i Maniobres privades (1999). A més, afegeix cinc relats escrits posteriorment.

De llibres de relats n’hi ha de dos tipus: els que tenen un fil conductor clarament identificat, una temàtica que en certa manera relaciona i agrupa a tots els contes, i els que són un reguitzell de narracions independents entre elles.

I Tot contat pertany a aquesta segona tipologia. Agrupa una sèrie de contes asimètrics pel que fa a extensió -he de dir que, particularment, m’agraden els contes com més breus millor- on s’expliquen diverses situacions que gairebé se’ns presenten a la vida diària, però que amb l’estil d’en Valentí Puig, sovint irònic, s’impregnen d’una naturalesa que les fa singulars i amb uns finals que en alguns casos esdevenen sorprenents i en altres casos romanen oberts.

Un altre punt a destacar d’aquestes situacions o conflictes humans és l’espai on es desenvolupen, podent-los considerar pràcticament un personatge més del relat. Així, seguint les narracions, anem descobrint indrets de Mallorca, Barcelona i Àfrica.

Nosaltres, tingueu a prop Tot contat per a aquells moments en què no pugueu suportar una lectura llarga. Aquelles lectures que, de tant en tant, se’t creuen i no pots avançar. Llavors gaudireu amb aquests relats.

I si a més heu fer un bon regal, ja ho sabeu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Tot contat
Autor: Valentí Puig
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-7588-339-7
Preu: 21€

Share

La señora Kirchgessner | El níspero | Los lugares del delito, de Luigi Pintor

2 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

Luigi Pintor, un autor inesperat

Nosaltres, avui faré un comentari diferent, com el llibre que m’he llegit: La señora Kirchgessner | El níspero | Los lugares del delito, de Luigi Pintor. M’esperava un llibre amb tres relats breus però he trobat una altra cosa. No sé ben bé com definir-la. No és prosa poètica, no són contes, no són axiomes… Us proposo que arribeu a les vostres pròpies conclusions perquè, el que segur que no és, és un llibre convencional. Espero que us agradi el que ens he triat. Són fragments agafats d’aquí i d’allà, triats mentre llegia perquè em semblava que em picaven l’ullet…

Es impresionante la cantidad de llaves, carnets y documentos que se utilizan en la vida cotidiana. Un comunismo utópico, siempre preferible a un comunismo científico, podría ser un mundo sin llaves.

Al siglo veinte se le puede perdonar todo, incluso las dos guerras mundiales y las siguientes, incluso los desfiles de moda y las carreras de fórmula uno, pero no el pecado de haber sacrificado el cine por la televisión.

El dicho según el cual el infierno está lleno de buenas intenciones es maligno. Lo decepcionante, lo efímero, son los desenlaces. Los buenos propósitos son un polen que no florece jamás, pero al menos perfuma el aire.

Seguía con mi estrafalaria pretensión de que las cosas cambiaran. Seguía sin comprender que si los perros tienen las patas torcidas, los cangrejos avanzan de lado y los topos son miopes ya está bien así.

La mentira es un arte que deberían enseñar en la escuela primaria junto al abecedario, un arte que debería estudiarse en las academias, como la retórica en la Antigüedad. Es apreciada universalmente y no hay lugar para la improvisación. Así como en poesía se dice que la vida es la sombra de un sueño huidizo, en prosa podemos decir que la vida es una mentira estructurada.

(…) Que no lamentaba morir, porque ya había visto bastante y dejaba la diversión para la posteridad. Que tres meses, un día o un año son lo mismo. Que incluso una capilla ardiente es mejor que un campo de batalla.

Sacarle brillo al marco de la fotografía es inútil, porque mañana estará tan opaco como ayer.

I, per acabar la meva selecció, una que ve al cas aquests dies:

Ya nadie quiere mejorar el mundo. Todos quieren enriquecerse y creen que es lo mismo.

Títol: La señora Kirchgessner | El níspero | Los lugares del delito
Autor: Luigi Pintor
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-1532-530-7
Preu: 18,90€

Share

Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat

7 respostes

Títol: Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat
Autor: Anna Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-6641-403-6
Preu: 16,95€

La Sara s’ha llegit el llibre Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat i ens n’ha fet la ressenya. L’Anna Roig, quan no canta, amb llibres com aquests també els mals espanta!

“M’agrada explicar-me la meva vida: n’agafo trossos de veritat, els deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l’espai, els amplio, els encongeixo… Com un mag, transformo la meva vida en la vida d’algú altre, així es fa més fàcil d’explicar.”

No hi ha millor manera d’explicar què trobarem en aquest llibre que aquest primer paràgraf de l’Anna Roig que, aquesta vegada, enlloc de relatar-nos les coses que pensa, les coses que s’inventa i les coses que ha somiat amb cançons ho fa amb textos. Aquests petits relats tenen forma de conte, d’altres de poema, de haiku,…

I ens parlen del catàleg de la vida que serveix en comanda un kit anomenat “Amor per sempre”, però que sovint arriba defectuós. O d’una botiga a qui se li ha acabat l’estoc de somriures i només pot vendre llàgrimes. També ens decobreix la màgia d’apagar l’ordinador i descobrir, de nou, la persona que tenim asseguda al costat com si fos tornés a ser la primera vegada. O de cop un poema visual ens explica de manera clara i senzilla la relativitat del temps. I el millor és que sense ser Einstein ho vaig entendre perfectament!

Podria seguir explicant els personatges, llocs i somnis, però aleshores us aixafaria la guitarra… I també us aixafaria les percussions, loops, teclats i la veu de la cançó que acompanya aquest llibre màgic i ple de sorpreses delicades. Però no us enganyeu, l’Anna Roig no ens explica contes de fades, sinó que en el fons ens diu veritats molt quotidianes d’una manera fantàstica.

Ah! Que no me n’oblidi! En aquesta aventura l’Anna Roig està acompanyada de la seva bona amiga Clara-Tanit Arquè, la il·lustradora que embocalla totes aquestes veritats.

Ja sabíem que aquesta noia que pinta bigotis vermells en viatges que va fer a París tenia moltes coses a dir, ens ho demostren els seus discos, però amb aquest llibre descobrim que damunt del paper ens segueix en-cantant!

Share

Tinc “Tots els contes” d’en Pere Calders a @labutxaca … Per ser precisos, a la butxaca no hi caben

Deixa un comentari

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 996
ISBN: 978-84-9930-395-6
Preu: 12,95€

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 13€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ’36) i acabem amb L’honor a la deriva (’92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L’empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I, per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a La Butxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Share

Les mil i una nits

4 respostes

Títol: Les mil i una nits
Autor: Diversos Autors
Traducció: Dolors Cinca i Margarida Castells
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-7588-279-6
Preu: 19€

La present edició de Les mil i una nits és una esplèndida selecció de contes feta per Jaume Creus i Margarida Castells, i traduïda per ella mateixa a quatre mans amb Dolors Cinca directament de l’àrab.

En aquesta tria ambientada en tota la zona de l’Orient Mitjà -Bagdad, Bàssora, Damasc, El Caire, etc.-, un territori que ha estat sempre una cruïlla de civilitzacions diverses i alhora agermanades per la cultura i el comerç, hi trobareu contes màgics amb genis que apareixen, contes d’aventures, d’amor, històries de famílies, d’altres relats on s’imparteix justícia, sovint amb finals dramàtics fruit de la cobdícia i l’ànim de venjança masculí. Però en tots ells sempre hi trobareu algun moment d’humor i sensibilitat.

Val a dir que aquests contes reflecteixen amb claredat el masclisme i els abusos cap a les dones d’aquella època, atorgant-les gairebé sempre el “pecat” de la infidelitat i la condició de la promiscuïtat. Aquesta última serveix com a punt de partida de l’argument, ja que el rei Xahriar fa pagar la promiscuïtat de la seva dona i la del seu germà, el també rei Xah Zaman, amb la mort cada nit d’una de les seves donzelles, una cop ell ja les hagi desflorat.

I és en aquest punt on emergeix la figura de la gran narradora del llibre, Xahrazad, una donzella bella i culta, que quan arriba el seu torn sap captivar al rei Xahriar explicant-li cada nit diferents històries que el captiven, i que talla quan arriba l’alba per reprendre-les molt intel·ligentment quan torna la nit. D’aquesta manera va allargant el seu sacrifici fins esquivar-lo definitivament després de les mil i una nits.

Aquesta, Nosaltres, ha estat una lectura molt agradable. De retrobament amb aquestes meravelloses històries, escrites amb tal sensualitat, ritme i lírica que fan que, sense adonar-te’n, t’hagis llegit un bon grapat de relats havent-hi viscut un munt d’aventures i situacions inimaginables.

Creieu-me que continuaria parlant-vos de Les mil i una nits… però ja sabeu que “l’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

El llibre de l’any i els “deures” literaris setmanals

6 respostes

Títol: El llibre de l’any. Almanac literari
Autor: Vicenç Pagès
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 132
ISBN: 978-84-9930-391-8
Preu: 16,95€

El Martí s’ha llegit El llibre de l’any del Vicenç Pagès i ens n’ha fet la ressenya. Tingueu en compte que coneix l’autor… però com que li agrada burxar a pràcticament tot el que se li posa davant, podeu confiar (prou) en el seu escrit.

Hi ha llibres que entren primer pels ulls amb la portada o, en el seu defecte, amb la contraportada. I què diu aquest El llibre de l’any? Doncs una cita de Samuel Johnson que resa: “no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”.

Partint d’aquí, doncs, jo em refio d’en Vicenç Pagès perquè, pel que sé, és un home molt llegit… i a més, sap escriure. A més, aquesta cita és una pseudojustificació per entendre què trobarem en aquest “almanac literari”: un recull dels articles que des de l’any 2000 ha anat escrivint Pagès al diari El Punt i després a la revista Presència. Ara, però, no us imagineu un totxo amb un recull d’onze anys de columnes setmanals! El que trobareu en aquest llibre són cinquanta-tres textos on es contextualitza cadascuna de les setmanes de l’any, amb les seves circumstàncies, separats per estacions, marcats per les “dates assenyalades” -Sant Jordi, Nadal, Tots Sants, Setmana Santa, l’Epifania d’un Crist salvador, l’arribada de cada estació o dels canvis de temps, etc.-, i amb una altra guia inamovible i indispensable: la literatura i, en el seu defecte, els seus autors.

Així doncs, en la citada epifania comencem a llegir un text on se’ns parla de l’inici de l’Ulisses de Joyce, però poc després s’explica que si a la literatura universal hi ha hagut algun especialista en la matèria és Lleó Tolstoi. I, en aquest sentit, partint d’autors o temes anem passejant de la mà de Vicenç Pagès per retrobar o descobrir les obres de Dostoievski, Pla, Virginia Woolf, Fages de Climent, Cortázar, Kapuscinski, Salvat-Papasseit, Nietzsche, Verdaguer, C.S. Lewis, Maria Mercè Marçal, Huxley, Stendhal, Rodoreda, Kafka, Karl Marx, o fins i tot referents culturals indispensables per la nostra societat com Groucho Marx.

Un llibre que es llegeix de forma deliciosa. Fins i tot li ho podríem retreure a Pagès. I és que ja ho aconsella l’autor al pròleg quan recomana una lectura pausada i, si pot ser, llegint cada text corresponent-la a cada setmana de l’any.

I entre text i text de Pagès, l’excel·lent treball d’il·lustració que fa Joan Mateu, extreient dels escrits setmanals aquella imatge que podria passar pel nostre cap, o fins i tot aquella que ens fa dir allò del “sí, sí,… té raó. Així està més ben explicat” a l’hora de plasmar l’escrit al dibuix: rostres de Sagarra amb tatuatges de la Polinèsia, llibres en una nevera quan es parla de la fredor narrativa de Txèkhov o un Peter Pan de Disney amb bigotis dalinians a l’hora d’explicar com el pintor surrealista i Gala van sobreviure, com Orwell, als Fets de Maig del 34.

Només dos retrets: he estat incapaç de fer-ne una lectura pausada. Sóc periodista i devoro més articles que no pas llibres.

L’altre retret és que després de llegir aquest almanac literari de Vicenç Pagès tinc tal quantitat de “deures”, de llibres per llegir amb una explicació del per què ho he de fer, que ja no podré devorar més articles…

Doncs això: no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit.

D’en Vicenç Pagès us en podeu fiar.

Share

Les coses parlen

2 respostes

Títol: Narracions
Autor: Joaquim Ruyra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9930-230-0
Preu: 13,95€

En Francesc Canosa, periodista i Doctor en comunicació, -potser l’haureu llegit alguna vegada a llocs com El Singular Digital o fent crítica literaria a El País- ens ha fet aquesta magnífica ressenya sobre l’edició que ha fet Labutxaca de les Narracions de Joaquim Ruyra. Esperem que us agradi tant com a Nosaltres!

Totes les coses parlen. Algú ho dubta? O potser no grinyola una porta, o un forrellat? No és el nyec-nyec, o el rac-rac, una manera de xerrar, de dir alguna cosa?  Potser pateix. Potser s’alegra. Ai, què deu voler dir? T’imagines en Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) parant l’orella vora el mar. O ensumant una alzinera. O sentint garlar un pescador…

De Girona, a Arenys de Mar, passant per la central nuclear familiar de Blanes. Això fa Ruyra. Això fa: recol·lector de paraules. Col·leccionista de micro mons per explicar tot un món. En va tenir prou. Lo petit és gran. I amb aquestes 25 narracions Ruyra va deixar assentat tot un món que parla per sempre més.

És cert que ha fet parlar i parlar. La seva prosa condiciona, com cap altra, la prosa catalana del segle vint. És cert que és germinal, inaugural. És cert que influencia així a Josep Pla; Caterina Albert; Josep Carner; Carles Riba; Gaziel; Salvador Espriu; Pere Calders… Però potser encara és més cert, més veritable, que Ruyra és l’home que sap fer parlar les coses. Va portar les coses a casa. Va dur les paraules a la cassola, al menjador, a la cadira, al braç, a la galta. Les paraules van tornar.

Un dia Ruyra va sortir a “cercar la bellesa” i mira què ens ha dut. Perquè “Estic convençut que avui com en temps de Hamlet, els cels i la terra amaguen moltes coses a la miopia dels savis”. Para l’orella. Escolta’l. Sent-lo. Ens diu moltes coses. D’allà a fora. Però les has de voler escoltar.

Quina delícia llegir ressenyes com aquesta, oi?

Share

Cada dia penso en tu

2 respostes

Títol: Cada dia penso en tu
Autor: Maria Barbal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-435-7
Preu: 16,50€

Només algú que hagi notat com un gat es converteix en una boleta sobre la seva falda o hagi viscut l’alegria d’un cadell a la porta de casa, fins i tot abans d’entrar la clau al pany, podria escriure sobre aquests éssers amb tanta delicadesa i detall. I només algú que hagués viscut la pèrdua del seu petit company podria d’escriure aquesta pena, com si d’una persona es tractés. Els buits que provoquen, les pauses per assimilar que el sorollet del cascavell que sents només ha estat una mala passada de la ment o que la petita ombra que ha siluetejat la llar de foc només era el vol d’un ocell passant per davant de la finestra i no la teva gateta buscant l’escalfor de les flames.

Però no tots els moments de Maria Barbal respecte a aquests petits animals són tristos. De vegades t’adones que són capaços d’oferir-ho tot sense reserves. Com la història d’en DUC, un simpàtic gosset que aprèn a ser feliç, recordant com de diferent és la vida ara, amb un amo que no s’oblida de donar-li menjar, tot i que la dona gran que el va tenir abans no el tractava pas malament, però l’edat feia estralls en la seva memòria. La seva vida ha canviat. Descobreix, no com un espectador més, sinó com a protagonista, nous llocs, reptes i enemics. L’ascensor en moviment i una casa plena de flors. Com si es tractés d’un ésser humà més, s’adona de les necessitats del seu amo: com aquest troba a faltar la seva companya, com ja no riu tant. Sent, compadeix, s’entristeix i se n’alegra. Ara està millor en aquesta casa, tot i que és de passadissos estrets, i que quan aprèn a demostrar felicitat movent la cueta tira les coses dels estants més baixos.

Maria Barbal, que es va criar rodejada d’animals de granja a muntanya, presenta a Cada dia penso en tu un seguit de relats curts que aprofundeixen en la relació entre els humans i els animals. Una joia per regalar a qualsevol que comparteixi aquest amor per aquests petits companys que donen tant a canvi de tan poc.

Share

Els millors contes de la literatura fantàstica

1 resposta

Títol: Els millors contes de la literatura fantàstica
Autor: Diversos autors – Joan Solé
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6640-781-6
Preu: 20€

En primer lloc voldria fer una consideració sobre aquest llibre. Últimament, quan parlem de literatura fantàstica, el que ens ve a la ment són Tolkiens, Jocs de Trones, Harry Potters i Úrsules Leguins… doncs no. Segons en Joan Solé, que és qui s’ha encarregat de fer la selecció dels contes que apareixen en aquest llibre, això que he citat és el que ell anomena “literatura meravellosa”. I al pròleg del recull ens explica el perquè de la teoria. Segons Solà, la literatura fantàstica ha de tenir com a fet clau que es produeixi un fet excepcional (un doctor peculiar que es diu Jekill de cognom, per exemple).

Però anant al que pertoca, Els millors contes de la literatura fantàstica és un recull molt bo de relats d’aquest gènere però sense reiterar-se en l’estil o la temàtica; o sigui, que no n’hi ha dos de fantasmes, i n’hi ha un de cada cosa.

Entre els autors que configuren aquest recull hi trobareu Poe, Stevenson, Dickens, Wells, Kipling, Bierce, Melville, i altres patums d’aquest món.

Una de les millors coses que té, a més, aquest recull és que els contes que hi trobareu no són els més coneguts dels autors que us he citat; de manera que us podeu trobar amb més d’una agradable (o fantàstica) sorpresa.

M’ha agradat molt, es llegeix molt bé (són relats curts), i francament, si el llibre es diu Els millors contes de la literatura fantàstica… és perquè és veritat.

Tant els contes com els autors són els millors d’aquest gènere.

Share

Històries encantades de Catalunya

3 respostes

Títol: Històries encantades de Catalunya
Autor: César Alcalà
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1067-0
Preu: 18€

En Josep, el pare de l’F.X, ens ha fet la ressenya de les Històries encantades de Catalunya que ha recollit en César Alcalà. Aquí la teniu:

Bé, en aquests moments “jo encara no sé ben bé si sóc viu o mort”. Així comencen Els Pastorets de Folch i Torres. No sé si em desperto d’un son o estic encantat amb totes aquestes Històries Encantades.

Em van les històries curtes, i sempre m’ha agradat molt llegir-ne, doncs sempre n’aprens alguna de nova; en aquest llibre n’hi ha unes quantes.

De segur que en rellegiré alguna de nou, per quan vagi de passeig per algun dels encantats indrets en què es desenvolupen les històries, i així sorprendre els meus acompanyants.

M’acabo de despertar de sobte, travessant El Pont Del Diable de Martorell, portant al damunt La Pedra De L’Encant de la Porxada de Granollers. Al meu voltant, la quitxalla em persegueix, reclamant la pedra: la necessiten els narradors per fer de púlpit per explicar-los contes.

Share