Arxiu de la categoria: Política

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

2 respostes

elbilinguismemataEls llibres de lingüística a causa de la seva especialització poden esdevenir espessos i difícils de llegir per als profans, però hi ha lingüistes com en Pau Vidal que, amb el seu estil planer i didàctic, aconsegueixen que tothom pugui llegir un llibre com aquest facilitant-ne la comprensió.

En aquesta obra sense un excés de  dramatisme (però sí amb molta preocupació), el filòleg Pau Vidal ens avisa com 30 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, la llengua catalana, a causa de la immensa força del castellà, es troba en perill de despersonalització.

Ens fa veure com cada vegada més el català que parlem està ple de paraules traduïdes directament del castellà i amb construccions típiques d’aquesta darrera llengua (per exemple pati de llums per celobert, tarda nit per capvespre, etc.).

“El català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català” va dir el desaparegut i enyorat lingüista Joan Solà en el discurs amb què va cloure l’acte en què el govern català va atorgar-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A partir d’aquest avís de Solà, en Pau Vidal ens alerta del canvi idiomàtic que estem patint i de la disminució en l’ús social de la nostra llengua. Actualment sols un 36% de parlants habituals, segons la darrera EUL (Enquesta d’Usos Lingüístics), mentre que l’any 2003 n’eren un 40%. I això malgrat l’existència de TV3 i que les emissores de ràdio líders a Catalunya són emissores en català.

També reflexiona sobre la incidència que tindria sobre l’ús i la bona salut del català una possible independència de  la nostra nació. I també envers el controvertit afer de la conveniència o no de la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent.

El llibre està farcit d’exemples de com es pot arribar a aquesta substitució lingüística i està a l’abast no sols dels professionals de la matèria sinó de qualsevol que es preocupa per la bona salut de la llengua catalana.

Quan el passat mes de febrer en Lluís-Emili va comentar-lo, vaig respondre-li dient que, pel que deia, el llibre feia molt bona fila i que pel meu sant intentaria que algú me’l regalés. Així ha estat, en aquest proppassat Sant Jordi. I més que llegir-lo, l’he devorat amb inusitada rapidesa.

Lluís-Emili, gràcies per haver despertat el meu interès vers aquest interessant llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor: Pau Vidal Gavilan
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Share

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

2 respostes

elbilinguismemataEn Pau Vidal sembla un tot-terreny. És conegut, per molts, com a genial traductor de les novel·les de la sèrie Montalbano d’Andrea Camilleri i, per no tants, per novel·les com Fronts oberts (Premi Vayreda 2011). Molts altres el coneixen pels mots encreuats a la premsa diària, llibres de divulgació lingüística que ensenyen quins són els insults imprescindibles en català o les seves col·laboracions en programes de ràdio.

Sempre però, amb el tema de la llengua -el català naturalment- com a eix. Fins i tot les novel·les negres tenen com a protagonista un filòleg que es troba fent d’investigador d’un crim. I el to, el registre, en clau d’humor intel·ligent.

Ara, amb aquest títol provocatiu, Vidal es capbussa obertament en el tema de la llengua abandonant l’humor i fent una descripció i uns diagnòstics de l’estat del català avui, 2014, sense draps calents ni concessions a l’autocomplaença.

Seguint el camí encetat pel seu -i nostre- admirat i enyorat Joan Solà, descriu i analitza amb exemples indiscutibles, una munió d’aspectes que desmenteixen el missatge predominant sobre l’èxit de la política lingüística -immersió escolar inclosa- posant l’accent en la qualitat de la llengua. La conclusió -si no s’hi posa remei- augura que la comunitat lingüística catalana és en perill de desaparició no per falta de comunitat sinó de llengua. I si no s’accepta que la situació és com és, no és possible mirar de posar-hi remei.

No és un llibre de caire acadèmic: l’autor no dóna mai peixet però vol ser entès per tothom. De tant en tant apareix l’humor, inventa divertits neologismes (tamudisme, síndrome del polvo), reprodueix converses sentides al carrer, al bar, al pati de l’institut… A la seva catifa vermella hi surt tothom: Xavier Sardà, Ignasi Guardans, Ferran Mascarell, Alicia Sánchez-Camacho,…

Si sou un o una dels set milions i mig de filòlegs que fan servir el català us interessa molt la lectura atenta de l’assaig del Pau Vidal. Feu-ho amb atenció i a poc a poc, per poder-lo anar paint. I no pas perquè costi de llegir sinó perquè pot resultar dolorós mirar-se al mirall sense embuts ni bòtox massa estona seguida.

Això sí, quan l’hàgiu acabat tanqueu el llibre i reflexioneu sobre quin paper podeu i voleu jugar en l’immediat futur.

I si us dediqueu poc o molt a la política, lectura obligatòria.

Gràcies, Pau.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor:
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Share

Estirant el fil, de Montserrat Tura

Deixa un comentari

estirantelfilFa uns dies vaig poder quadrar-me el calendari i anar a la presentació que la llibreria No Llegiu havia preparat del llibre que la , exconsellera de la Generalitat, ha publicat recentment.

El cert és que tenia força interés en poder-hi assistir perquè tenia ganes de sentir de viva veu el que feia escassos dies que havia llegit a Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme. Volia veure fins a quin punt havia interpretat bé la decepció política que aquesta metgessa, alcaldessa i política, semblava que transmetia al seu últim llibre.

I així és. Estirant el fil no explica res que no puguem arribar a saber tirant d’hemeroteca: que el PSC està seguint una via política que a molta gent li sembla que no és la que va servir per a establir les bases fundacionals del partit. I això és el que la Montserrat Tura ens explica en el llibre, que aquest gir ideològic s’ha produït sobretot en la línia dirigent del partit, que paradoxalment, ha castigat certs militants a galeres per haver-se mantingut fidels a unes idees i als votants als quals representaven.

Per llegir aquest llibre no cal tenir simpaties pel PSC. Qualsevol persona amb o sense idees polítiques pot llegir-lo perquè a tots els partits polítics passa si fa no fa el mateix, però el que passa és que no sempre hi ha veus que tenen la valentia d’expressar en veu alta la seva disconformitat amb la línia de pensament imposada des de les altes esferes.

I de tant en tant, s’agraeix que algú ho faci.

Títol: Estirant el fil
Autor: Montserrat Tura
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9809-303-2
Preu: 16€

Share

Els escenaris del 6 d’octubre, de Jaume Barrull Pelegrí

Deixa un comentari

elsescenarisdel6doctubreQuan Jaume Barrull va decidir escriure aquest llibre no podia preveure que els fets que descriu i analitza tindrien una projecció sobre l’actualitat com la que estan tenint.

Segurament els paral·lelismes són molts menys dels que algunes interpretacions hi volen veure. Ni Espanya, ni Catalunya, ni Europa ni el Món viuen la situació de 1934, encara que sigui llaminer evocar-ho des del ministre Fernández Díaz fins a l’editor Cebrián.

Per assabentar-se de què van ser aquells dies turbulents i transcendents de 1934 res no és més útil que llegir aquest treball seriós i documentat sobre els mateixos.

Un valor afegit i no el menor, és la visió descentralitzada de Barrull. No es limita al que va passar entorn de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona sinó que ens dóna les claus de les seves connexions i arrels al món de la pagesia catalana.

Els seus estudis del diferents conflictes a les comarques de Lleida als anys 30 li permeten aquesta visió més panoràmica. De fet, el títol del llibre -amb el seu plural- ens posa sobre la pista del contingut: els escenaris, no pas l’escenari i prou.

Per descomptat la lectura ens proporciona la informació imprescindible sobre com es va desenvolupar aquella frustrada revolució als escenaris espanyols: Madrid, Astúries, Aragó, Andalusia…

La força de l’anarcosidicalisme a l’època, la presencia de l’ombra de l’amenaça nazi i feixista amb les seves connexions amb la dreta espanyola i la consolidació del règim soviètic formen el teló de fons que explica algunes actituds i decisions que avui costen d’entendre.

No és un altre llibre sobre un episodi conegut a bastament sinó que és una molt interessant aportació al coneixement d’aquell moment del nostre passat des d’una perspectiva més ampla.

Títol: Els escenaris del 6 d’octubre
Autor:
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9809-308-7
Preu: 17€

Share

El dia que Catalunya va dir prou, de Pere Martí

Deixa un comentari

eldiaquecatalunyavadirprouLB

@labutxaca @Grup62 @peremarticolom

Nosaltres, prepareu-vos a viure la sensació d’estar perseguits per un rellotge que avança amenaçadorament i que amb el seu tic-tac ens va dient que el nostre temps s’escola inexorablement, amb la qual cosa arribarem tard a fer realitat els nostres plans.

 escriu El dia que Catalunya va dir prou com si fos un dietari en què s’explica, dia a dia, el naixement de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), i com aquesta va arribar a dur a terme, amb un èxit total, els seus primers grans actes que estan esdevenint cabdals per al desvetllat sentiment independentista d’una majoria dels ciutadans de Catalunya i per al procés sobiranista de la nostra nació.

El llibre, que conté un interessant pròleg d’en Salvador Cardús i un no menys interessant epíleg de Vicent Partal, comença amb l’organització de la històrica manifestació de la Diada de l’any 2012 i amb tots els problemes que va haver de salvar l’ANC perquè aquesta fos tot un èxit de participació. Després fa un salt enrere fins a la gran manifestació del 10 de juliol de l’any 2010, organitzada per Òmnium Cultural, en un moment en què l’ANC encara estava en ple procés organitzatiu.

A partir d’aquí passarem per l’acte de constitució de l’ANC, el 10 de març del 2012, al Palau Sant Jordi, amb quasi 6.000 participants i arribarem a la inoblidable Via Catalana de l’última Diada en la qual més d’un milió i mig de persones vam enllaçar Catalunya (i més enllà) de nord a sud.

L’autor no defuig els problemes de protagonismes personals, ni tampoc les contradiccions patides per l’ANC durant el procés que va acabar amb l’esmentat acte de constitució del Palau Sant Jordi (10-3-2012), fet que és d’agrair per entendre que aquest procés no ha estat tot de flors i violes!

Títol: El dia que Catalunya va dir prou
Autor: Pere Martí
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9930-787-9
PVP: 9,95€

Share

Història de Catalunya (modèstia a part), de Toni Soler

3 respostes

historiadecatalunyamodestiaapart

@ColumnaEdicions @Grup62 @soler_toni

Sabeu aquella frase que diu allò de “tots tenim un passat”? Aquella que de tant en tant surt quan repasses els àlbums de fotos de fa mil anys i et veus amb un pentinat o una roba que no recordaves i que el 99% de les vegades voldries no haver deixat testimoni gràfic?. Imagino que una cosa semblant és el que deu pensar Toni Soler quan 15 anys després ha revisat els textos d’Història de Catalunya (modéstia a part). I és que, tot i que l’edició que ens porta Columna ens ve amb un format molt i molt xulo (tapa dura i il·lustracions de Jordi Duró), el gruix de l’obra té ja uns 15 anyets ben bons.

Què dir de Toni Soler? Podriem dir que no és només un productor de televisió que diu “Talleu! És bona!” i un fan absolut de La Penya. No, és l’actual comissari dels actes del Tricentenari 1714-2014 i, a part de la seva faceta de guionista i director del Polònia, l’hem vist com a director i presentador al Malalts de Tele o fent de guionista al Sense Títol amb l’Andreu Buenafuente. Però el que molta gent no sap és que en Toni Soler és llicenciat en Història i es deleix per fer gaudir la gent amb aquesta matèria tant o més com ell en gaudeix. I és per això que a la seva bibliografia apareixen novel·les de contingut històric com L’última carta de Companys (2009) o aquesta Història de Catalunya (modèstia a part).

El cert és que m’ha fet força il·lusió fer aquesta ressenya perquè jo vaig ser una dels molts que l’any 1998 van comprar la primera edició impulsada per la crida del fenómen mediàtic que el Toni era en aquell moment. La relectura m’ha deixat descobrir un text que no pretén explicar fil per randa la història del nostre país, sinó que simplement vol fer-ne cinc cèntims dels fets més importants i ajudar a aclarir idees ajudant-se en tot moment de l’humor que caracteritza el seu autor.

Pels qui ja vau llegir en el seu moment aquesta història de Catalunya, una sorpresa: un pròleg fantàstic del Carles Capdevila que, com el Toni Soler, també té un passat gamberro (el recordeu a l’APM amb el Bassas?) i un capítol extra que parla del que ha succeït en aquests darrers 15 anys.

Pels qui us trobeu amb aquesta edició per primer cop, gaudireu d’un text divertit i gens feixuc, que intenta explicar un cop més perquè els catalanys som com som. I qui sap! Potser d’aquí 15 anys ens trobem amb una edició nova que ens explicarà com Catalunya es converteix en un nou estat d’Europa… o no.

Títol: Història de Catalunya (modèstia a part)
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Pàgines: 298
ISBN: 978-84-664-1822-5
Preu: 21€

Share

Ser o no ser catalans, de Toni Albà

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62 @ToniAlba

“Som catalans però estem espanyols”

Aquest llibre es llegeix d’una volada. Jo que sóc molt lent llegint ho he fet en unes tres hores! En Toni Albà, a Ser o no ser catalans, deixa de banda la seva vessant còmica i s’endinsa amb una obra curta però punyent en el món de les difícils i, mai fins ara, no resoltes relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

Toni Albà, amb bons arguments, intenta i aconsegueix (és la meva opinió!) deixar ben clar el perquè hi ha una immensa majoria de ciutadans de Catalunya que se senten únicament catalans i com és que, en ells, el fet jurídic d’estar espanyols té un mer sentit temporal.

Per construir el seu discurs, el vilanoví Toni Albà fragmenta el conegut monòleg que comença amb “Ser o no ser…” de la cabdal obra Hamlet d’en William Shakespeare, i amb cada un dels fragments inicia un capítol del llibre. El contingut de cada capítol té relació amb el fragment triat.

Avui, que hem de viure una Diada que ha d’esdevenir històrica, la lectura d’aquest llibre esdevé més que oportuna i aclaridora.

Aquí teniu en Toni Albà explicant la seva peculiar interpretació del monòleg de Hamlet a favor del procés democràtic per la independència.

Títol: Ser o no ser catalans
Autor: Toni Albà
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-1751-8
Preu: 17,90€

Share

Campos de amapola antes de esto, de Lolita Bosch

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Sempre havia cregut que el món del narcotràfic, era un món a part. Si abans només ho creia, ara n’estic plenament convençuda després d’haver llegit amb el cor encongit aquest magnífic treball de camp de la Lolita Bosch anomenat Campos de amapola antes de esto que ja va ressenyar en Sergi fa temps quan es va publicar a Empúries.

Aquí s’hi expliquen coses que, com a mínim es poden qualificar d’esgarrifoses, a banda d’estrafolàries i per descomptat extravagants.

Assistim a la transformació de tot un país, Mèxic, en mans d’uns homes que es dediquen a l´extermini massiu de la població ocupant-se del negoci de la droga, la prostitució, la pederàstia, les armes i el simple assassinat per encàrrec.

Son homes que viuen en unes mansions que et deixen sense alè, per luxoses i per horteres, animals exòtics rondant pel jardí, fons de piscina amb les inicials del capo fetes amb incrustacions de diamants i robís, aixetes d´or,… En fi: un estilisme que tira d´esquenes.

Homes que apareixen a la llista Forbes com les grans fortunes que son, homes que apareixen a la llista de persones mes buscades del mon immediatament després d’Osama Bin Laden.

Això ho sap tothom: la policia, el govern, la D.E.A., i també ho sap tothom que quan toca mirar cap un altra banda, doncs es gira el cap i ja està, tot sigui per no perdre’l d’un cop de destral.

Tothom té un preu, i el narco te calés de sobres per comprar tot allò que vol. I pobre d´aquell que gosi revelar-se, perquè va directe al forat prèvia tortura.

Es fastigós veure la complicitat que hi ha entre el narco i les mes altes esferes. Així ens va. Ostres, quina ràbia! No hi ha un pam de net!

Títol: Campos de amapola antes de esto
Autor: Lolita Bosch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-570-3
Preu: 20€

Share

Camps abans de tot això, de Lolita Bosch

4 respostes

@Empuries_Ed @Grup62

Camps abans de tot això, de la Lolita Bosch, no és un assaig. Si busqueu posts anteriors meus al Nosaltresllegim hi trobareu el llibre Amèxica, d’Ed Vulliamy, on sí que es parla del conflicte que hi ha a la frontera entre Mèxic i Estats Units i que sí que és un assaig. Aquest llibre, sens dubte, no ho és.

En aquest cas ens trobem davant d’una reflexió de l’autora, recolzada per un munt de dades i investigacions sobre el tema, i que intenta transportar i transmetre al lector la gravetat d’aquest conflicte i com afecta la població que el pateix a tots els nivells: econòmic, sentimental, anímic, moral… I lamentablement, molt més.

Aquest és un viatge a través de les persones que malviuen, pateixen, moren i també viuen del comerç de la droga en aquesta llarga frontera entre aquests dos països nord-americans. És un viatge més visceral que no pas una fotografia del conflicte i això ens el fa més proper. La violència a Mèxic és un fet, i el problema més punyent és que és un fet constant. A més, Lolita Bosch ens vol fer entendre que això que passa tan lluny de les nostres fronteres és un conflicte que es pot traslladar a qualsevol punt del món… i francament, això no deixa de ser preocupant.

Fent una retrospectiva des dels anys 60, Bosch mostra l’enorme complexitat del problema des dels seus orígens fins al dia d’avui. Des del conreu d’opiacis a Mèxic perquè l’exèrcit americà tingui morfina pels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial fins ara.

Crec que és un molt bon llibre per entendre el conflicte i, sobretot, crec que és un valor afegit la forma com el plasma. Aquí ho teniu:

PER QUÈ MÈXIC
Així: com un crit.

Egoistes, espantats, farts, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwanda, en dictadures feixistes com l’Argentina, Com l’Uruguai, pensem en Srebrenica, en l’apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s’aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.

Per Què Tots Nosaltres.
Per Què Així.
Per Què Aquí.

Com si algú ho sabés.

Em sembla que queda prou clar. Absolutament recomanable.

Títol: Camps abans de tot això
Autor: Lolita Bosch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9787-779-4
Preu: 20€

Share

Ara que no ens escolta ningú, de Jordi Cabré

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Prat de la Riba, Macià, Gaudí… Abans de ser noms de carrer van ser noms de persones. Persones que, fossin arquitectes, polítics, artistes o escriptors, creaven opinió perquè eren un referent per als seus contemporanis. Des de les seves posicions privilegiades van influir en la política de Catalunya, contribuint a construir-la tal i com és ara.

Jordi Cabré manté converses, a Ara que no ens escolta ningú, amb cadascun dels 8 personatges històrics conversant-hi de tu a tu, de manera que gairebé els sentim a parlar (el cas que em va ser més fàcil d’imaginar va ser el de Dalí, amb les seves excentricitats i canvis d’idioma). De cadascun d’ells, mitjançant les preguntes, ens n’explica el seu context històric i polític. A partir d’aquí, en copsa les opinions sobre la Catalunya que ells van conèixer i la d’avui, parlant de pàtria, llengua, arquitectura, societat… però centrant-se sobretot en el procés sobiranista que s’ha iniciat. Hi ha opinions per a tots els gustos: des de qui creu que la independència és la gran solució fins a qui creu que seria un desastre, passant per tota una gradació de “sí miri” i “tot i que”… Una mica com ara, si fa o no fa.

Com a darrer capítol, tenim una entrevista al President Mas, també molt interessant i, per la seva vigència i actualitat, la més trascendental de totes.

En definitiva, aquest és un llibre que, d’una manera amena, ens ajuda a comprendre el passat i el present de Catalunya per, tant de bo, tenir un millor futur. Amb il·lusió!

Títol: Ara que no ens escolta ningú
Autors: Jordi Cabré
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-9809-239-4
Preu: 18€

Share