Arxiu de la categoria: Ficció

Temps de llum, de Sílvia Tarragó Castrillón

temps-de-llum-silvia-tarragoBenvolguts Nosaltres,

Avui us presento un llibre per a nostàlgics. Per a aquells que ja tenen una certa edat i que hagin viscut o conegut de prop la Barcelona de després de la Guerra Civil. Però sobretot, aquells que van poder conèixer un espai curiós i emblemàtic de la ciutat comtal: l’Avinguda de la Llum. Un centre comercial soterrat al centre de Barcelona, entre els carrers Pelai, Balmes i Bergara, al costat mateix de la plaça de Catalunya.

I és que la Silvia Tarragó s’ha tret de la màniga una novel·la ambientada en aquest espai, un espai que per definició hauria de ser tancat, fosc però que es dibuixa com un escenari ple de vida, on els seus habitants, els comerciants de les botigues que es van obrir en aquestes galeries van veure i viure una part molt important de les seves vides.

La protagonista principal d’aquesta història és la Júlia, una joveneta que arriba a Barcelona per entrar a treballar en una casa del barri de Sarrià, la vivenda familiar d’un metge que aviat li ensenyarà a la Júlia que les classes socials estan marcades no només pels diners sino també pels costums -volguts i no volguts- entre els que pertanyen a un i altre estrat social.

A la Júlia l’acompanyaran un parell de noies que tenen relació directa amb l’Avinguda de la Llum, la Coral i la Rosita, filles d’un perfumista i d’un pastisser que obren negoci a les galeries. A totes elles, i a la resta de personatges que van apareixent els acompanyarem al llarg del temps que les galeries van restar obertes, entre el 1940 any que es van inaugurar i el 1990 any que van tancar definitivament. I és que cinquanta anys donen per molt: una postguerra controlada per una policia que feia i desfeia impunement, imposant el seu propi ordre i en ocasions deixant veure el pitjor dels comportaments possibles -abusos, tortures, enganys…-, però també persones lluitadores que, tot i que superades per les circumstàncies socials i polítiques aconseguien tirar endavant amb les seves vides. La Júlia, el Manel, la Coral o la Rosita són representacions d’aquestes persones que van haver de patir en primera persona els despropòsits d’un règim que va fer molt de mal.

L’antiga Avinguda de la Llum era un món a part, un espai que va viure els seus anys d’esplendor i que com altres escenaris de Barcelona va viure també una decadència que va acabar significant el seu tancament. A dia d’avui se’n pot reconèixer una part, encara, ocupada per una famosa cadena de perfumeries francesa, però també en un dels passadissos dels Ferrocarrils de la Generalitat per sota de la Plaça de Catalunya.

Si us endinseu en les pàgines d’aquesta història, no oblideu fer una última passejada per l’Avinguda de la Llum!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Temps de llum
Autor: Sílvia Tarragó Castrillón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 16€

Share

Els ulls d’Al·là, de Joaquim Molina

elsullsdallaSi el món, fins i tot avui dia, fora de les nostres fronteres segueix sent un perfecte desconegut per a la majoria de nosaltres -tot i amb els mitjans de que disposem per anar amunt i avall-, imagineu-vos com devia ser per les ments inquietes del segle XIII, quan un petit desplaçament de pa sucat amb oli es convertia en una aventura en tota regla!

Enmig d’una trama de terribles intrigues polítiques on hi trobem l’odi africà de catalans i genovesos, la disputa entre els germans Pere d’Aragó i Jaume de Mallorca, la pugna per l’hegemonia mediterrània… apareix un personatge sinistre i sense escrúpols, en Sabastida, enviat a Mallorca des de Barcelona amb una missió secreta.

Es tracta, ni mes ni menys de trobar un mític tresor. Es tracta d’esbrinar on s’amaga el secret més ben guardat: Els ulls d’Al·là!

Nosaltres, aquest secret és una obra única, la feina d’un savi visionari. Un home que abans de sacrificar la seva pròpia vida, va deixar un llegat de valor inabastable, un mapa detallat de món: països, rius i muntanyes dels quals ningú té constància. Tot això, detallat al màxim amb unes il·lustracions que fan salivar els cobdiciosos. Per aquests mons de Déu hi ha or, pedres precioses i riqueses a l’abast de mà. Nomes s’hi ha d’anar i agafar el que es vulgui.

Aquí comença una aventura que deixarà dolor, tristesa i cadàvers al seu pas.

És una història digna de llegir perquè sap conjugar magistralment l’entreteniment amb el rigor històric i una posada en escena seriosa que, en cap moment, abusa de cap registre ximplet per enganxar el lector.

Tot i això, el lector queda enganxat perquè és un llibre que et fa aprendre i et distreu, i molt! Que més es pot demanar?

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Els ulls d’Al·là
Autor: Joaquim Molina
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 20€

Share

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonHe llegit les 500 pàgines d’aquest llibre d’una tirada. És absorbent i apassionant. Veig que està classificat com a “Novel·la negra i misteri/ Thriller literari”. I sí que ho és. Però mentre el llegia no se m’acudia que estava llegint un thriller sinó que em semblava estar submergit en l’aclariment d’uns fets reals a l’estil de llibres com A sang freda de Truman Capote  o Tor de Carles Porta.

Fiona Barton comença el llibre amb una explicació de què és i què l’ha mogut a escriure’l. Aquesta introducció, per ella mateixa, ens permet veure que som davant d’una escriptora/periodista de gran categoria. El currículum ens confirma la periodista. El llibre, el seu primer llibre, el seu tremp d’escriptora.

Ella mateixa acaba aquesta introducció posant-nos en antecedents amb el “de què va el llibre”:

En aquesta primera novel·la meva, la Jean explica les seves versions públiques i privades d’un marit adorat i d’un matrimoni feliç que es capgira de sobte quan una criatura desapareix i la policia i la premsa arriben al llindar de la seva porta.
– pg.8-9

Barton ens va desgranant els fets a través de 54 capítols encapçalats per noms genèrics dels tres personatges principals: LA VÍDUA (Jean), LA PERIODISTA (Kate) i L’INSPECTOR (Bob Sparke), que parlen en primera persona o tenen el focus posat a sobre. Cada capítol té la data en què està esdevenint l’acció. Comença alternant el 9 de Juny de 2010 i el 2 d’octubre de 2006. Progressivament les dates es van aproximant fins que, a la darrera part, sobrepassen el límit temporal inicial i acaben amb el desenllaç el 3 de juliol de 2010.

Dawn, LA MARE de la criatura desapareguda, té capítol propi poques vegades, i Glen, MARIT de la Jean, només en una ocasió.

Hi ha, a més, tota una galeria de personatges, algun d’ells ben important, que ens dibuixen un món de periodistes, policies, veïns del suburbi londinenc i integrants d’un món de xarxes socials amb ramificacions cap al “porno extrem”. Les relacions de parella amb masclisme paternalista, els conflictes ètics i professionals dels periodistes de la premsa groga, l’afany de notorietat, les frustracions per la falta de fills són el teló de fons d’aquest retall de societat.

A diferència de la novel·la negra escandinava, no trobem descripcions gore, ni de sang, ni de sexe, malgrat la qual cosa no parem de tenir una percepció claríssima de què està passant “fora de pla” i ho veiem a través dels ulls dels personatges.

Costa molt creure que no estem llegint una crònica amb persones reals sobre fets reals. No hi ha monstres maníacs inversemblants, ni situacions de risc afrontades per súperpolicies enginyosos. Tots són persones que podríem trobar pel carrer o ser nosaltres mateixos.

No us la perdeu i recomaneu-ne la lectura, com jo ho estic fent.

Segur que fareu amics.

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Share

Secrets imperfectes, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

secretsimperfecteshjortrosenfeldtNosaltres, de nou sóc aquí fent-me una mica la sueca. Es veu que tinc tendència a llegir coses d’aquest país on passen coses diguem-ne… que fer-se el suec no es cap bicoca!

La cosa comença forta. Tenim el cadàver d’un adolescent, un nano de 16 anys que troben al bosc. Algú l’ha cosit a ganivetades i després li ha arrancat el cor.

A partir d’aquest moment, el cos de policia de Västeras es posa en marxa. Es crea un equip d’especialistes format per gent altament qualificada -cadascú en la seva tasca-, i comença la bogeria de buscar proves, indicis, possibles candidats, i la feina mes feixuga de totes: espantar la premsa sensacionalista, àvida de vendre diaris al preu que sigui.

La investigació no acaba d’arrancar, l’equip comença a desesperar-se, i és en aquest moment que en Sebastian Bergman fa una aparició triomfal.

Bergman, psicòleg criminal, ja havia ofert en el passat els seus serveis al cos de policia. Tot el que té d’intel·ligent, brillant i imprescindible, també ho té d’insuportable, repel·lent i toca-nassos. La sintonia entre ell i l’equip és nul·la. No hi ha bon rotllo. És mes, és un professional que posa a la gent dels nervis. Tot i això, el paio és tan bo en la seva feina, que toca tenir paciència i aguantar-lo.

Hauran de passar moltes coses, desfer el camí, tornar a començar, replantejar-se la situació des de zero un cop i un altre per veure que hi ha llum al final del túnel.

Tan en Hjorth com en Rosenfeldt són guionistes de cinema i televisió reconeguts al seu país, i certament, la novel·la té un ritme molt i molt cinematogràfic. Et fa badar, et fa patir, et despista i aconsegueix que cada cop més t’hi enganxis.

Si aquest parell segueixen amb la sèrie Bergman, amb mi ja hi poden comptar: en seré una fidel seguidora, sense cap dubte!

Títol: Secrets imperfectes
Autor: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2088-4
Preu: 19,90€

Share

Tan senzill com fer-te un petó, de Blue Jeans

tansenzillcomferteunpetoAvui estrenem una nova lectora al Nosaltres! Es diu Susana i és molt i molt fan de la novel·la romàntica. Qui millor, doncs, per llegir el nou llibre de Francisco de Paula, conegut per tothom com a Blue Jeans?

Aquí teniu els seu escrit:

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, ens presenta la segona part de la novel.la Tan senzill com tuitejar t’estimo, titulada Tan senzill com fer-te un petó.

En aquesta segona part de la novel·la, descobrim com el grup de estudiants de universitat que vam conèixer a la primera part s’enfronta a noves situacions. En aquesta segona part apareixen situacions paranormals, noves trames d’amor entre els estudiants del passadís 1b de la residència Benjamin Franklin, apareixen nous personatges que faran revolucionar alguns dels nois del passadís, apareixen dubtes amorosos, dubtes amb el futur,…

En aquesta segona part podrem descobrir moltes coses però també ens deixarà amb ganes de més! Un gust agredolç però que no decep en cap sentit.

Els estudiants del passadís 1b s’adonaran que no tot és com es pensaven, que les primeres aparences no sempre són les que conten, i que els sentiments canvien, com les persones. Que mai no es pot dir que d’aquesta aigua no en beuré, entre moltes altres coses.

No us podeu perdre aquesta segona part de la sèrie de Francisco de Paula. No us decebrà i us deixarà amb ganes de més. Si voleu descobrir què els passa i com s’ho passen aquest grup de nois i noies a la universitat, benvinguts a la continuació de Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Susana, t’esperem més sovint!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com fer-te un petó
Autor: Francisco de Paula
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal | Núria Parés Sellarés
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-2089-1
Preu: 18,90€

Share

Els enemics silenciosos, de Mireia Llinàs

elsenemicssilenciososDe tant en tant hi ha llibres que et sorprenen. I Els enemics silenciosos és un d’aquests llibres. És una novel·la original i divertida. És un passeig en el temps, és un recull d’informació de coses que han passat al llarg de la història i és la crònica d’un assassinat. No està malament, oi?

La Nora Prim és una detectiu singular: és prima com una neula, li agrada beure més del que seria recomanable i les relacions familiars i amoroses… no les té en el seu millor moment. En resum: la Nora viu per la feina i poca cosa més.

La seva feina de detectiu té un plus a tenir en compte. I és que aquesta noia té la facultat de teletransportar-se en el temps. Pot viatjar al passat, això sí, sempre que al mig hagi hagut un cas d’assassinat, de sang o algun succés desgraciat. La Nora, palpant parets, pedres o finestres i amb una mica de concentració, tot d’una es planta a l’època i al moment on va succeir el crim que toca investigar. És per això que tot i les seves excentricitats, la tenen com una joia perquè la noia s’ho val.

En aquest cas, toca investigar què va passar amb la Dolores Rey, una prostituta de luxe que es relacionava amb un munt de gent important. La Dolores era molt guapa, molt generosa i tenia un gran cor. De fet, tothom se l’estimava però potser pecava d’innocent pel fet de no saber guardar prou bé informacions i secrets que havien de quedar entre les quatre parets d’una alcova.

Les males companyes, el bon cor i el mal cap, van fer que de la manera més injusta la Dolores morís assassinada. Però a mans de qui?

Aquest és el repte de la Nora, esbrinar què dimonis va passar una freda nit de 1949 amb la Dolores Rey. La Nora va amunt i avall en el temps i de la seva mà podem assistir a diversos moments de la nostra història: anem a la Monumental, passegem pel Passeig de Sant Joan i la Sagrada Família, entrem al Congrés dels Diputats el 23F i fem el vermut a la Barceloneta.

En tota aquesta investigació l’ajudarà el Pere Tauler, company de feina i amic generós, que sap estar a l’alçada de les circumstàncies de la seva estimada Nora.

Nosaltres, si voleu saber què va passar amb la Dolores Rey, aquí teniu l’oportunitat d’esbrinar-ho mentre passeu una estona amena a més no poder.

Títol: Els enemics silenciosos
Autor: Mireia Llinàs Ventura
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2041-9
Preu: 18€

Share

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaNosaltres, si sou molt llaminers aquest és un llibre per a gent que no es queda tipa amb poca cosa!

El començament ja és d’alt impacte: en Ted McKay, el protagonista d’aquesta història, és un paio que ho té tot a favor: és ric, té una dona i dues filles precioses, una bona feina… i en canvi està a punt d’engegar-se un tret a la templa!

En Ted ho ha previst tot de forma minuciosa. Fins i tot ha deixat una nota de comiat per la seva dona i perquè les nenes puguin estalviar-se el resultat del que està a punt de fer. Però just en el moment de disparar, comença a sonar insistentment el timbre de la porta.

Al principi en Ted té la intenció de tirar endavant amb el seu pla però el paio que truca sembla saber tant o més que ell del que es porta entre mans. Sap que vol treure’s la vida, sap que en aquell precís moment s’està apuntant a la templa,… sap fins i tot quin és el calibre de l’arma que té a la mà!

La curiositat pot més que ell i… i al final es decideix a obrir la porta.

Allà hi troba un paio que li resulta vagament familiar que li proposa una mena de joc macabre que consisteix en entrar a formar part d’una roda de suïcides. Ell, en Ted, haurà de matar un paio que es mereix la mort perquè, segons les noticies, és una mala bèstia que acaba de carregar-se la seva xicota i, després, un altre ja s’ocuparà de pelar en Ted. Així doncs, tots contents, perquè en Ted aconseguirà el seu propòsit de marxar d’aquest món i alhora farà que la desolació que provocarà la seva mort, sigui de més bon portar per aquells que deixa enrere. No és el mateix suïcidar-se que morir assassinat per un sonat que et fot un tret a sang freda, oi?

Així doncs, en Ted, sense saber com ni de quina manera, comença a patir una sèrie de flaixos on és molt difícil diferenciar què hi ha de veritat o de mentida entre el que passa o el que ell creu que està passant. Amb l’ajuda de la Laura Hill, la seva terapeuta, mirarà de posar en ordre els seus pensaments i records, però també el seu cap, cosa que sens dubte és moooolt complicada.

En Ted té un passat com a jugador d’escacs bastant prometedor. Segons la Laura no és inusual que els escaquistes tinguin brots paranoides aguts. Per descomptat els escacs no en son la causa però sí que és cert que els jugadors d’aquest joc poden ser una mica bojos… Són ments brillants que analitzen constantment les variacions del que podrien ser les properes jugades amb ramificacions que no tenen límit. Això és el que en Ted té al cap en aquests moments. Un ventall infinit de paranoies i de jocs de miralls que es reprodueixen creant-li un desconcert i una desconfiança en sí mateix que no li dóna descans…

Us asseguro que aquest és un llibre que val la pena llegir!

Té quelcom d’inquietant. No saps a qui creure. En Ted pot arribar a ser digne de compassió i aconseguir fer-se estimar i… i tot d’un plegat semblar un ésser menyspreable i maquiavèl·lic.

Sigui com sigui, aquest llibre és tan bo, tan absorbent i tan original que… de veritat: llegiu-lo i ja em direu si tinc o no raó.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Share

Vaca sagrada, de David Duchovny

Vaca sagrada, de David DuchovnyL’Elsie Bovary és una vaca. Una vaca fora del comú, això sí. L’Elsie rumia i pensa tota l’estona.

Té una bona amiga, la Mallory, i juntes descobreixen la passió i la gràcia que els fan els toros. Una nit, amb totes les precaucions del món, s’escapen del tancat i van a una festa. Allà, la Mallory s’enamorarà perdudament i la nostra Elsie descobrirà la crueltat de la vida.

És tornant a casa tota pensarosa que veu que els amos estan al menjador tots junts (cosa ben insòlita) mirant i escoltant embadalits una caixa que parla i on hi surten un munt de coses.
Miracle!! Per un cop a la vida, tothom està callat i ningú no es baralla amb ningú!

En aquesta caixa màgica estan fent un documental on surt un escorxador a ple rendiment. La veritat és que a l’Elsie se li posen els pèls de punta quan veu quin és el seu futur immediat i decideix que necessita un pla de fugida immediat si no vol acabar convertida en una bossa de mà, unes sabates o bé un bistec.

Amb la complicitat d’un porc ben espavilat, un gall dindi amb pretensions i ella mateixa, creen una estratègia de fugida que no té preu. No us explicaré les aventures que passen aquest trio tan exòtic, ni on dimonis van a parar amb el seu desig de salvar la pell, però el cert és que posen molta terra pel mig i demostren tenir unes habilitats i uns recursos que ja voldria per a sí mateix més d’un bípede.

Aquest llibre aparentment sembla que hagi de ser senzill però a mesura que vas avançant en la lectura t’adones que té molta molla i que no és una anada de l’olla de l’autor. Vaca sagrada, de David Duchovny, és una faula molt ben estructurada, un conte per explicar als menuts com una alternativa més contemporània a la Ventafocs.
Un conte pels menuts i una reflexió sense concessions pels que no som tan menuts i tenim la sensibilitat cada cop més malmesa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Vaca sagrada
Autor: David Duchovny
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16367-46-7
Preu: 17,50€

Share

Has tingut mai família?, de Bill Clegg

Has tingut mai família?, de Bill CleggNosaltres, que aquest post sigui un avís a navegants: alerta amb en Bill Clegg! Perquè si tot el que escriu té el nivell d’aquesta novel·la o més alt, estem davant d’un gran novel·lista.

No sóc una experta -ni m’hi dedico- i espero no equivocar-me, però he de dir que aquest noi té molt bona pinta i ens pot donar moltes alegries a nosaltres, els lectors.

Però parlem de seva primera publicació: Has tingut mai família? presenta una història que, així d’entrada, no és fàcil de pair. Es tracta d’una història narrada per tota una sèrie de personatges que d’una manera o altra estan relacionats, no tant entre ells mateixos, sinó amb un drama que els uneix.

I és que la història en sí no és alegre. Es trena al voltant de la June, una dona que viu la mort de la seva filla, el promès de la noia, el seu exmarit i el seu company actual el dia que s’havia de celebrar el casament de la jove parella. Un accident a la cuina de la casa de la June provoca aquesta gran desgràcia.

Superada la primera sorpresa per un inici tant colpidor anirem coneixent de la mà dels diferents personatges les seves pròpies històries abans, durant i després d’aquest trist moment. Partint de la June, la principal afectada pel drama, però també anant veient les perspectives de familiars, amics i veïns d’uns i altres. Bill Clegg es posa al lloc de cadascun d’aquests personatges i els caracteritza amb mestria, dibuixant-los a través de les seves paraules i fets, més que amb descripcions.

Has tingut mai família? és un cant a l’amistat i per descomptat a la família, fent una reflexió sobre allò que ens diem, però sobretot, al que no ens diem.

És una novel·la d’aquelles que entren bé i s’acaben quedant a dins del lector per sempre més.

No us la perdeu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Has tingut mai família?
Autor: Bill Clegg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-16367-52-8
Preu: 19€

Share

Somnis a mida, de Núria Pradas

somnisamidanuriapradasNosaltres, si voleu posar-vos guapos, aprofiteu que Santa Eulàlia, la mítica casa de moda de Passeig de Gràcia, ens obre les portes de bat a bat.

Entrar a Santa Eulàlia és entrar en un món que està en una altra dimensió. Allà les coses es fan d’un altra manera. El luxe, el refinament, el glamur, les bones maneres són imprescindibles per poder dur a terme la tasca de convertir-se en un referent. La Maison, com diuen els francesos.

La veritat és que aquesta novel·la enganxa per moltes coses. A banda de portar-nos de la mà per Barcelona, explica com va començar tot. En una botiga que venia teixits al número 1 del pla de la Boqueria, va acabar venent “somnis a mida” al Passeig de Gracia.

Allà hi treballava tot un exèrcit: costureres, dissenyadors, dependentes, aprenents, conserges,… la majoria d’aquestes persones entraven a la casa de ben jovenets i havien de passar un període d’aprenentatge absolutament rigorós (mes de quatre anys!) per poder formar part de la família Santa Eulàlia. Si no es complien les expectatives, al carrer!

L’autora mica en mica ens va descobrint secrets molt ben guardats, el com va anar la cosa quan va morir el senyor Molins pare, amo i senyor de l’imperi, deixant-ho tot en mans del seu fill Andreu, un noi amb només 22 anys i zero experiència. El noi va demostrar ser digne del càrrec i capaç de prendre decisions tan arriscades com encertades.

Un cop dins la mítica botiga, tindrem accés a saber que passa entre els treballadors, qui te ràbia de qui, qui té una aventura amb qui, qui és el que te bona fe i qui és un mala peça. Una novel·la que sens dubte aconsegueix el propòsit del seu títol: qui no ha tancat els ulls algun cop i s’ha fet el somnis a mida?

Haurem d’anar a visitar Santa Eulàlia perquè ens vesteixin amb aquests somnis.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Somnis a mida
Autor: Núria Pradas Andreu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2058-7
Preu: 19,90€

Share