Arxiu de la categoria: Negra

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

Share

Escarabats, de Jo Nesbo

escarabatsnesboSi fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!

En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.

Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.

De l’assassinat primer començaran a sorgir circumstàncies que faran canviar la percepció inicial dels fets. Apareixeran personatges de comportaments ambigus, en diferents circumstàncies, moguts per interessos no se sap ben bé de quin tipus i que el nostre protagonista haurà d’anar coneixent i situant en un context d’una ciutat caòtica des del punt de vista del trànsit, sorollosa i bruta, de clima i ambient xafogós, amb prostitutes, pedòfils, fumadors d’opi… A tot això, sumeu-hi la sensació que a Oslo (el Ministeri d’Exteriors) i a Bangkok (la policia) no els interessa arribar al descobriment de la veritat i la reconstrucció precisa dels fets. El que volen és evitar els escàndols.

Hi ha molts escarabats en aquesta ciutat, com diu en un moment donat l’autor: els que es veuen al forat del lavabo però també els que estan omplint les canonades, amagant-se. No només hi ha assassins: hi ha gent que espia, pedòfils, assassins a sou, especuladors financers, contractistes d’obres que s’enriqueixen, empreses pantalla…

La trama es va fent complexa i el nombre d’assassinats va augmentant… i Nosaltres, no podem dir més per no rebentar el llibre! La novel·la està plena d’acció i l’entreteniment està assegurat fins al final.

Imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø i Harry Hole, i per a tot els que vulguin encetar l’estiu llegint una bona novel·la negra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escarabats
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-574-2
Preu: 17,90€

Share

El cuc de seda, de Robert Galbraith

elcucdesedaEl detectiu privat Cormoran Strike, és un home cepat, de cabells negres ben cargolats, mirada intensa, pinta de boxejador i amb una coixera que li amarga l’existència per culpa d’una metralla perduda a la guerra d’Afganistan.

No és un paio gaire normalet, l’Strike. Recita els clàssics com qui canta la cançó de l’estiu, el seu pare és una ex-estrella del rock amb qui mai ha tingut bon rotllo, i després de deixar els Serveis d’Intel·ligència i els jocs de guerra, munta un despatxet per guanyar-se la vida fent de detectiu amb l’ajuda de la Robin, la seva noia per a tot. En el més estricte bon sentit de la paraula! Oi que m’heu entès?

El cas és que fins ara l’Strike i la Robin han de malviure amb els casos que els van sortint -la majoria, qüestió de banyes, seguiments de marits i mullers, i bírries d’aquestes. Però un bon dia truca a la seva porta una doneta menuda, envellida, i sobretot desesperada. Li diu que el seu marit, l’escriptor Owen Quine fa dies que ha desaparegut i que el trobi si us plau, costi el que costi.

Resulta que el Quine no és el primer cop que desapareix d’aquesta manera. És un home que ha sigut capaç de guanyar-se l’antipatia i l’animadversió de gairebé tots aquells que el coneixen, i la gota que fa vessar el got és l’esborrany de la seva última novel·la. Allà hi surten tots aquells que l’han envoltat retratats de manera… Com podrien dir-ho? Poc afavoridora. Dit sense embuts: els posa verds, els ridiculitza i els deixa com un drap brut.

Sembla ser que algun d’aquests personatges s’ho pren més malament que els altres i decideix donar-li a en Quine una lliçó que ningú no podrà oblidar mai: el troben mort tal i com apareix un assassinat en la seva novel·la. La posada en escena és esgarrifosa, un ritual que només podria imaginar una ment malalta i torturada. En fi, una barbaritat!

La policia sospita ràpidament de la dona d’en Quine però en Cormoran té una visió i una sensibilitat diferents a l’hora de determinar segons quines coses. Potser la seva formació militar, el seu sentit de l’ordre i el rigor que posa en tot allò que fa li donen una visió més amplia del conjunt. Els sospitosos poden ser i de fet són molts i es tracta de separar el gra de la palla i trobar l’autèntic culpable.

Sota el pseudònim de Robert Galbraith s’hi amaga J.K. Rowling, a qui ja vaig conèixer per primer cop a La vacant imprevista després de descobrir que, afortunadament, hi ha vida més enllà dels mags amb ulleres.

El cuc de seda t’atrapa des de bon començament, i això sí, és important posar atenció des de les primeres pàgines al tema dels noms, els diminutius, els cognoms, etc. perquè són abundants i poden portar a alguna confusió. Tret d’això, estic convençuda que aquest cuquet us farà moltes pessigolles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El cuc de seda
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-561-2
Preu: 19€

Share

La nit de Damballah, de Jordi Soler

lanitdedamballahEn un solar de la Zona Franca de Barcelona apareix el cos d’una noia tan salvatgement mutilat que, de fet, l’únic que en queda d’ella és el rostre. Un rostre jove, preciós i mort…

La casualitat vol que el Mosso d’esquadra Lluís Artigas aparegui a l’escenari del crim quan aquest encara no està contaminat. Quan veu aquell escenari -ell que diu haver-ho vist tot, a qui tot se li’n fot, que ha disparat en més d’una guerra…- se sent superat. Aquell escenari el supera del tot.

No es tracta d’un crim més d’una jove prostituta nigeriana. Al voltant de la noia existeix un parament posat amb tota la cura del món que, sense cap mena de dubte, respon a la coreografia d’una cerimònia vudú.

A partir d’aquí a l’Artigas se li gira moooolta feina. A més, el mosso no és un model a seguir: els companys no el suporten -diguem-ne que per culpa de tres quilos de cocaïna que s’han “evaporat”-, tothom el té en el punt de mira, etc. A més, és un tio guapo tipus Judd Law, però bevedor, addicte a la coca,… En fi, un “perla”! Però tot i això és molt més bona persona que molts dels seus companys, només addictes a l’aigua mineral i a les begudes isotòniques.

Es pren l’assassinat de la jove nigeriana com una croada personal que arrossega a la seva cap, la Clara Nadal, i a la jove periodista Mònica Vidal, que se suposa que ha d’escriure la crònica de la seva vida, i, ves per on, tria aquest cas. És evident que la pobra Mònica ni sap com se les gasten els nigerians, ni de què va el vudú, ni fins a quin punt està jugant amb foc. Bé, no ho sap al principi, però triga molt poc a adonar-se que poca broma amb aquestes coses. De fet, cap ni una!!

L’Artigas és un bon professional, malgrat les seves tendències. És un paio que cau bé, treballa fi i és valent. Molt diferent dels paios que estan a la cúpula, que prou feina tenen a no aixecar el cul de la cadira, no sigui que aquesta es refredi.

La nit de Damballah de Jordi Solé, és una novel·la xula, entretinguda i nocturna, en el sentit més ample de la paraula.

Llegiu-la… Assistireu a l’escenari d’una Barcelona que no és la de la Sagrada Família, la Rambla o el Parc Güell. Paraula!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  La nit de Damballah
Autor: Jordi Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1935-2
PVP: 20€

Share

El ratpenat, de Jo Nesbo

elratpenatQuan ja havíem pogut llegir algunes novel·les de l’inspector Wallander, recordo que els editors van publicar, amb retard cronològic, una primera novel·la de la sèrie, on es feia la primera descripció d’un jove inspector Wallander. La història es repeteix.

Ara que molts hem llegit El ninot de neu i El lleopard i ja coneixem de sobres l’inspector Harry Hole, aquest Sant Jordi ens hem trobat amb la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, publicada i premiada ja fa uns anys (1997).

En aquesta novel·la Jo Nesbø ens presenta en detall a Harry Hole, un detectiu noruec, que és enviat a Sydney perquè col·labori amb les autoritats australianes a resoldre el crim d’una jove immigrant noruega que ha aparegut brutalment violada, assassinada i llençada al mar. Començarà la peripècia del nostre home descobrint una ciutat i els seus baixos fons i una terra on els aborígens malviuen poc integrats en la societat australiana.

Ben aviat el crim es relacionarà amb assassinats anteriors d’altres joves rosses i caldrà aclarir si es tracta d’un assassí en sèrie que segueix un mateix patró -els assassins en sèrie i sense compassió són una constant en les obres de Jo Nesbø.

L’acció continuarà amb assassinats brutals que acabaran desestabilitzant el precari equilibri que el nostre protagonista ha aconseguit després d’un passat turmentat que ha viscut a Oslo, marcat a més per l’addicció a la beguda. Aquest passat que tortura al nostre detectiu farà que els lectors que ja han llegit les novel·les posteriors entenguin ara d’on ve i què va viure el nostre protagonista.

La novel·la està plena d’acció i no preciso més detalls per no fer “spoilers”. Només cal que mireu en una llibreria l’índex dels 23 capítols de la novel·la i ja veureu que l’entreteniment està assegurat.

En resum: si us agrada la novel·la negra, amb intriga, una mica brutal, com acostuma a ser la novel·la negra nòrdica i amb escenaris força particulars i situacions trepidants… El ratpenat n’és una bona mostra, i un llibre imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El ratpenat
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-560-5
Preu: 17,90€

Share

Una escletxa de llum, d’Andrea Camilleri

unaescletxadellumUn nou Camilleri i, una altra vegada, amb l’inspector Montalbano de protagonista.

En Montalbano se’ns està fent gran sense remei i inspira al seu pare literari una immensa tendresa. Quan hem d’explicar “de què va” la novel·la hem de dir, en primer lloc que sí, que pertany al gènere negre, que hi ha morts, delinqüents, intriga, trama plena de giragonses, joves bellíssimes d’ulls i cabells negres més perilloses que un escurçó, perspicàcia de l’inspector…

Comença amb un malson de l’inspector que fa pensar en imatges surrealistes tretes de films de Buñuel. Un cop despert haurà d’enfrontar-se a tres investigacions paral·leles sense relació aparent: un atracament acompanyat d’agressió sexual, un cas de tràfic d’armes amb possible relació amb treballadors extracomunitaris sense papers i un opac negoci de compra-venda d’obres d’art.

Com sempre en un llibre de Camilleri trobem les especificitats sicilianes de la llengua, paisatge i costums. I també com sempre els rogers cruixents a ca l’Enzo i l’arròs amb pèsols i carxofes deixats a la nevera de la sempre amatent Adelina.

Però jo crec que ens trobem davant d’una novel·la en què el protagonista encara el pendent crepuscular de la vida i viu el miratge de refer allò que s’està enrunant, tornant a començar. El conflicte quasi hamletià, molt ben descrit, ens fa patir amb el i les protagonistes, i sembla fer patir també el propi Camilleri que ha de triar un final que no pot ser del tot feliç en cap cas.

Per això m’ha semblat que queda capgirada la correlació entre els gèneres i que es tracti d’una narració sobre el conflicte moral i vital de Montalbano que té com a marc gairebé anecdòtic una trama “negra”.

He al·ludit més amunt a les especificitats sicilianes i, de nou, és obligat fer referència a l’extraordinari treball de Pau Vidal en la traducció. Li ha calgut reflectir en català la gran varietat de registres de llenguatge que endevinem que Camilleri utilitza: italià standard, sicilià cult, sicilià col·loquial, sicilià de pagès i l’inefable catarel·lià.

Recomanada als seguidors de l’inspector Montalbano, als aficionats de la novel·la negra en general, i als que vulguin reflexionar sobre els efectes del pas temps en les relacions de les parelles. Recomanat, molt especialment, als que estimeu la llengua en la seva riquesa i varietat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una escletxa de llum
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7219-7
PVP: 15€

Share

Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent

undinarundiaqualsevolEn Ferran Torrent és un mestre a l’hora de treure els draps bruts de la Comunitat Valenciana. No és el primer cop que escriu sobre les corrupteles llevantines i aquest llibre no és una excepció.

En aquest cas, la història va d’un periodista a qui han acomiadat de la redacció del diari on treballava, però donant-li permís per fer de freelance. En Marc Sendra es un paio legal, un pencaire que vol viure de la seva feina i del seu sou i que, a més, és capaç de fer-ho sense que li caiguin els anells.

Un ocellet, que es diu Albert “el Negociador”, li piula que han trobat el cadàver d’un menor magrebí a un abocador. El cadàver està sencer cosa que vol dir que el tractament de residus no es fa ben bé com tocaria, oi?

En Marc ha de tirar mà d’una sèrie de personatges que oscil·len entre la delinqüència i l’extravagància, com el Llargo, que té una casa de joc i fa veure que és un empresari respectable, el Messié, xoriço professional amb maneres afrancesades, el Mític Regino, que falsifica Sorolles com aquell que res i que després és capaç de vendre la falsificació a la policia, i el pare Rafel, un home bo que necessita molts calés per poder donar de menjar a tots els sense sostre que té acollits.

La veritat és que la primera idea d’en Marc és escriure un reportatge sobre el tema de moda que no és altre que la crisi del València F.C. amb la venda dels terrenys de Mestalla, però entre el noi de l’abocador i una cosa i l’altra, sembla que no tot és tan fàcil com podia semblar… Al contrari! Aquí hi ha marro per donar i vendre.

Fans d’en Torrent, prepareu-vos per passar una bona estona. Visca les falles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dinar un dia qualsevol
Autor:
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1938-3
Preu: 20,50€

Share

Assassinat en directe, de Mary Higgins Clark

assassinatendirecteEl doctor Greg Moran va al parc amb el seu fill petit, en Timmy, per passar una estona amb ell: gronxar-lo amb suavitat, riure i passar un dia feliç. Poc s’imagina que “l’assassí d’ulls blaus”, com per sempre més l’anomena en Timmy, està preparat per llevar-li la vida d’un tret.

En Timmy assisteix en directe a l’assassinat del seu pare i no només això. “L’ulls blaus” li diu: la propera serà la teva mare i desprès et tocarà a tu, Timmy.

D’això ja fa cinc anys. Cinc anys d’angoixa i desesperació per part de la Laurie, la mare del Timmy i del Leo Farley, l’avi policia retirat. A banda d’aquesta tragèdia, la vida continua. La Laurie ha de fer la seva vida i la seva feina que no és altra que la de productora de sèries de televisió. El seu nou projecte consisteix a llançar un serial que es dirà “Sota sospita” i que ve a ésser un reality basat en crims reals no resolts.

El crim que trien els de la productora va passar fa més de vint anys i encara no se sap qui va ser l’assassí. L’han batejat com el crim de la “Gala de Graduació” i es basa en l’assassinat de la Betsy Powell, la mare d’una de les quatre noies objecte de la festa de la gala.

Totes quatre noies, inclosa la filla de la víctima, tenien motius sobrats per odiar la Betsy Powell. La Mary Higgins Clark fa que aquestes noies facin un exercici de memòria i de voluntat per tal de posar ordre a les seves vides, malmeses des d’aquella tràgica nit.

Assassinat en directe de la , és una novel·la fàcil de llegir, apta per a gairebé tots el públics i idònia per passar un cap de setmana ben distret a la caça de l’assassí o assassina…

Serà el marit? Serà una de les quatre noies? Serà el xofer? Pot ser qualsevol d’ells. Ara toca que ho esbrineu vosaltres mateixos!!

Títol: Assassinat en directe
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 20,50€

 

Share

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

Share

Sang o amor, de Donna Leon

sangoamorDonna Leon situa, naturalment, a Venècia el nou cas a resoldre per l’inspector Brunetti però la peculiaritat d’aquest cas és que els fidels lectors de l’escriptora americana es trobaran amb un personatge que ja va tenir un paper protagonista a dues de les primeres novel·les (Mort a La Fenice i Acqua alta): la soprano Flavia Petrelli, ara plenament consolidada com a gran diva, i el món de l’òpera com a eix important de la trama.

Ja per començar, ens submergeix en el trepidant final de “Tosca”, que provoca juntament amb els aplaudiments i bravos una indescriptible -excessiva i tot- pluja de roses grogues sobre l’escenari. Quan entra al camerino Flavia se’l troba ple de dotzenes de roses grogues i, en arribar a l’apartament on s’hostatja, troba encara més roses tot i que no és gens fàcil entrar en aquell palau. Totes les flors sense targeta.

D’aquesta manera comença una història d’angoixa i aprensió: qui envia tot allò sense identificar-se? Què pretén?

Brunetti continua amb la seva encantadora família i la no tan encantadora comissaria. La signorina Elettra, que fa bullyng al seu cap, l’inefable Patta, en protesta per una injustícia, ajuda Brunetti, com sempre, a sortir dels atzucacs de la investigació.

I, per fi, tornem a l’escenari de La Fenice i a l’òpera “Tosca” per presenciar un final que sembla destinat a convertir-se en un film de suspens… Això també passava a Acqua alta, us en recordeu? El títol en anglès -Falling in love- cobra aquí un oportú doble sentit que inevitablement es perd en la traducció.

A qui recomano el llibre?

A la legió de lectors de Donna Leon que no se sentiran decebuts, als interessats en el món de l’òpera dins i fora dels escenaris i els camerinos, i tots els qui hem visitat i estimat Venècia. O que tenim ganes de fer-ho.

Comptat i debatut, mitja humanitat

Títol: Sang o amor
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7426-9
PVP: 18,50€

Share