Amics del Nosaltres, aquesta es la segona entrega de la que se suposa que ha de ser la trilogia del l’any… i la veritat és que la cosa promet molt!!
En el primer volum la cosa es quedava amb la mort de diversos nens en condicions estranyes, torturats de manera gairebé salvatge, obra de qui o de què? D’un sàdic, d’un sonat, d’una persona totalment trastocada? Això és el que intenta esbrinar la inspectora de policia Jeanette Kilberg amb els seus col·laboradors, però no es una tasca fàcil i senzilla… ni molt menys! Al cos de policia, com a tot arreu, hi ha interessos ocults, gent amb ganes de posar-li pals a la roda a la Jeanette, de complicar-li la vida, com si no en tingués prou amb el que li toca viure.
El seu fill, tot just acaba de sortir de l’hospital i no és el mateix nano. D’acord que és un adolescent amb tot el que això comporta però després de l’estrany accident que pateix després de pujar a una atracció de fira amb la companya, mes ben dit, amb la estranya companya de la psicòloga Sofía Zetterlund el nano ha quedat com “tocat”… Alguna cosa li passa i la seva mare es desfà per saber de què dimonis es tracta.
Tampoc ajuda gaire que tot just el seu marit acabi de deixar-la per la seva marxant d’art. El paio viu en el seu món meravellós, viatjant, pintant, gaudint del seu nou amor, i la veritat és que passa ben poca pena tant per la seva exdona com pel seu fill. Així doncs, la Jeanette només troba consol entre els braços de la Sofía, tot i que de tant en tant reconeix que la psicòloga és una mica complicada. És… pertorbadora?
Volen les coincidències, si és que aquestes existeixen, que sigui la pròpia Sofía la persona que ajudi a la Jeanette a establir el perfil psicològic de l’assassí. La cosa comença a anar massa enllà quan ja no només són nens assassinats: també hi ha pares de família, homes importants dins del món de la política o les finances. Això sí, tots ells tenen un denominador comú: han estat torturadors de nens. Alguns fins l’últim alè de vida.
Com no podria ser d’altra manera, la forma com s’han carregat a tots aquest individus és espectacular. No hi manca cap detall. És una feina feta a consciencia. Què es el passa aquí?!
Per si no en teniu prou, resulta que a la psicòloga cada cop perd encara més la xaveta. Els seus buits de memòria cada cop són mes freqüents, no sap què ha fet la nit abans, ni per què al menjador de casa seva hi ha la taula parada per diversos comensals, ni tant de menjar a les escombraries, ni qui s’ha begut el vi… El seu mític abric de color blau cobalt i les sabates humides i brutes de fang que troba al rebedor de casa tampoc és que la ajudin gaire a posar en ordre les seves idees.
En fi, que quan tenim la mel a la boca, resulta que hem d’esperar al tercer volum! Brrrr…!! Això no es fa, home!
La veritat es que els dos llibres que he llegit d’aquesta sèrie són llibres intrigants, diferents i amb un tema central que té molta mala baba (tot el tingui a veure amb el maltractament de nens, en té, de mala baba). Però s’ha de reconèixer que els autors saben dosificar amb precisió de cirurgià la informació que estan disposats a donar-nos, i per desgràcia nostra depenem d’ells per treure l’entrellat d’aquesta trilogia apassionant.
En fi espero amb ganes la tercera entrega de Les cares de la Victoria Bergman!
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-16367-11-5
Preu: 19,90€
Tercera i última entrega de la trilogia d’Erik Axl Sund després de Persona i Trauma… i continuo sense paraules per definir la perversitat d’unes ments que no es poden definir només com a malaltisses, no. Això va més enllà del mal. És com si no pogués ser però és!!
