Arxiu de la categoria: Intriga

G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos

2 respostes

GlanoveladeGaudiEn Gabriel Camarasa i la seva família es troben forçats a abandonar Barcelona i marxar cap a Londres, a causa d’uns negocis combinats amb un escenari polític, diguem-ne no gaire adients per en Semproni Camarasa, el gran senyor d’aquesta família benestant.

La novel·la comença quan aquesta família torna a Barcelona després d’anys d’exili -a finals de 1874. La primera benvinguda que rep en Gabriel es un aparatós incendi al bell mig de la Rambla. S’està cremant ni mes ni menys que el diari La Gaceta de la tarde, competència directa de Las Noticias Ilustradas. Entre aquestes dues publicacions existeix una rivalitat d’aquelles d’ai mare!! La Gaceta, es considera a sí mateixa el diari dels senyors. Seriós, gens agosarat, poc amant de que el llegeixi el tipus de públic a qui no va destinat.

Las Noticias Ilustradas, en canvi, el que volen es vendre diaris. I si toca ser sensacionalista, doncs fum-li fort!! I si convé que les notícies vagin acompanyades d’unes il·lustracions ben explícites, doncs millor encara!! Quedi clar que aquesta última publicació te com a propietari el senyor Semproni Camarasa.

El cas és que en Gabriel queda tan atònit davant l’enrenou del incendi que li va de pèls que un cotxe de cavalls desbocats, no el faci miques. El seu àngel de la guarda no es altre que Antoni Gaudí. La casualitat vol que els dos joves cultivin la seva incipient amistat al coincidir tots dos a l’Escola d’Arquitectes. Els dinars al restaurant 7 Portes es converteixen en un clàssic dels dos amics. Allà, amb un bon tiberi i un bon veure, comparteixen punts de vista sobre la vida, la condició humana i, lògicament, sobre Arquitectura.

Mentrestant, sembla que les cendres de l’incendi segueixen cremant a foc lent. S’està tramant alguna cosa grossa grossa. Els dos diaris, ja de per sí enfrontats, ara s’han declarat la guerra obertament. Però el rerefons fons de tot això no es altre que una trama política estudiada al mil·límetre per situar de nou un borbó perquè faci de rei, i enderrocar la República. El senyor Semproni, gran amic de la causa borbònica, sembla que té alguna cosa a veure amb tot aquest disbarat. De moment, comencen a caure caps…

La figura que té en Gaudí en tot aquest sarau és, si mes no, ben original. És un paio pagat de sí mateix, confia cegament en les seves capacitats de deducció -tot i que no sempre fa diana-, va impecablement vestit i sempre porta calés a la butxaca. L’origen d’aquest calés, pel que es veu té connotacions tirant a delictives. En Gaudí es relaciona amb la flor i nata dels quinquis del Raval, té un parell de xoriços a la seva disposició per fer encàrrecs, i per si això fos poc, es dedica a la fabricació i posterior distribució en forma de petits flascons d’un derivat de la metadona. Apa!! A veure si això no es de traca i mocador!!

És un llibre original e innovador. Parla de la figura de Gaudí trencant esquemes i sent capaç, al mateix temps, de respectar la seva imatge honorable, la seva humilitat, i la seva gran passió pels temes místics i esotèrics.

A més, el desenllaç us farà picar de mans! Ja ho veureu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos
Autor: Daniel Sánchez Pardos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1990-1
Preu: 20,90€

Share

Port amagat, de María Oruña

3 respostes

portamagatA la vila marinera de Suances, a Cantàbria, hi arriba un jove anglès, l’Oliver Gordon. La seva mare ha mort fa poc, atropellada en un absurd accident. La seva xicota, després de sortir guanyadora d’un combat amb el càncer, el deixa per anar-se’n a la Índia amb una ONG. El seu pare està tocat per la mort de la dona… En fi: la vida de l’Oliver no és precisament un camí de roses.

El cas és que el noi arriba a Suances per fer el seguiment de les obres de remodelació de Villa Marina, el casalot a tocar del mar on de petit venia a estiuejar amb la família. Però és ben cert que les desgràcies mai vénen soles i només en arribar a terres càntabres el cap d’obra li diu que aquestes s’han hagut d’aturar perquè ha passat una cosa. I el que ha passat és que amb les feines d’enderrocament s’han trobat una sorpresa gens agradable: el cadàver d’un nadó -amb un estrany símbol maçó americà penjat al coll.

A partir d’aquesta troballa, s’obre la caixa dels trons! La Guàrdia Civil entra en acció, les obres lògicament s’aturen d’immediat -no sigui que apareguin més sorpreses- i comencen a passar coses… La història, a partir d’aquest moment, es reparteix entre el temps actual i els anys sinistres de la Guerra amb els nacionals llençant bombes a tort i a dret i tenint la població en un estat de terror, fam i misèria permanent.

Hi ha una família amb quatre fills que té un paper importantíssim en aquest relat. En Benigno i la Carmen tenen quatre fills: el David, la Clara la Jana i l’Antonio que és el més petit dels seus fills. Són gent senzilla, de muntanya, es guanyen la vida amb el bestiar, les quatre fruites i verdures que poden arrencar de la terra i poca cosa més. Però la guerra ho fot tot enlaire. En una de les batudes del avions en Benigno perd la dona i el fill petit. Això trastoca la vida d’aquesta família: un home sol i pobre no pot tirar endavant a tres fills tan petits!!

Total, que en David -el gran- l’envien a pencar a un altre poble. I les dues nenes, la Clara i la Jana, a servir a cases bones, a Comillas i a Santillana del Mar, que diuen que és la ciutat de les tres mentides perquè ni es santa, ni es plana ni té mar!!

La idea principal és que, amb una mica de sort, les nenes -que són guapes i eixerides- puguin donar caça a algun senyoret… A veure si algú els treu de la misèria. I les nenes creixen, fan de les seves… i la vida es complica d’una manera brutal.

No puc explicar-vos tots el secrets que amaga aquesta magnífica novel·la. El que sí que puc dir-vos és que està perfectament estructurada. Et fa estar pendent fins a l’última pàgina… I us puc garantir que fins a l’últim instant quedareu ben sorpresos!

Una joia amagada dins d’aquest petit… Port Amagat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Port amagat
Autor: María Oruña
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-664-1984-0
Preu: 18,50€

Share

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2), de Stieg Larsson

Deixa un comentari

millennium2Fa un parell de dies, quan us explicava a la ressenya d’Els homes que no estimaven les dones la meva trobada amb les històries de Stieg Larsson, us deia que la primera novel·la de la sèrie produïa l’efecte llegir-menjar-dormir (i menjar i dormir poc, tot s’ha de dir). I si vau ser dels que us vau quedar enganxats a les aventures de la Lisbeth Salander recordareu que en aixecar el nas del llibre, el primer que us va venir al cap va ser un “I ara què? Ja està? No n’hi ha més?”.

Per sort, sí que n’hi havia més. I va arribar molt poc després de la primera novel·la. En català, el segon Millennium només el vam haver d’esperar sis mesos. La raó? Doncs per una d’aquelles curiositats de la vida o, més aviat, el saber fer dels editors, que van saber veure el potencial i no ens van fer esperar gaire. En un any i mig i just un mes abans de l’estrena de la versió sueca de la pel·lícula, ja podíem tenir a casa la trilogia completa.

Els seguidors de la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist estàvem d’enhorabona.

Malauradament, la sèrie Millennium va quedar interrompuda quan Larsson ja havia començat a escriure la quarta novel·la. El 2004, amb només 50 anys, i just quan havia entregat la que seria la tercera part, va patir un atac de cor i va morir. Larsson no va arribar a veure l’èxit de la seva literatura ni la versió que el 2011 la indústria cinematogràfica americana va fer d’Els homes que no estimaven les dones.

Però centrem-nos en aquesta segona part: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Els que tot just havíem acabat amb Els homes que no estimaven les dones esperàvem i desitjàvem trobar-nos envoltats per un nou misteri que enganxés tant com el de la desaparició de la Harriet Vanger i en el qual la Lisbeth Salander tornés a donar el do de pit per revelar el final. Però ens vam trobar amb una sorpresa. I és que, durant la major part del llibre, la Lisbeth desapareixia com a personatge actiu i es convertia en un secundari.

Però quin secundari!! Al contrari del que es pot pensar en un primer moment, aquesta estratagema ens porta el més interessant de la novel·la: descobrir com és que la Lisbeth és com és, fa el que fa i estima i odia com estima i odia. Descobrim el seu drama i la seva raó de ser. Descobrim què amaga la Lisbeth en una història igual o més terrible que la que Larsson va desenvolupar al primer volum de la sèrie Millennium, una història on trobarem uns personatges moguts per interessos propis i capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir el que volen. Sense remordiments pel mal que puguin fer al seu voltant.

Amb aquesta segona entrega, Larsson continua fent el que més m’agrada del seu estil: retrata una societat on hi ha, com a tot arreu, personatges foscos que només pensen en ells mateixos. Terribles, al cap i a la fi.

I és que Millennium és novel·la negra, i de la bona.

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Albert Vilardell
Pàgines: 768
ISBN: 978-84-664-1997-0
PVP: 22,50€

Share

Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1), de Stieg Larsson

Deixa un comentari

millennium1Fa quatre dies, quan en Martí em va proposar de fer la ressenya dels dos primers Millennium, vaig pensar: “I ara, què diràs que no s’hagi dit ja d’aquesta sèrie? Com t’ho faràs venir per parlar d’uns llibres que tothom coneix?”. I és què segurament és així, bé sigui perquè ja els heu llegit o bé perquè heu vist les pel·lícules, se’m fa difícil creure que quedi gaire gent que no conegui les aventures de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander.

Així que, tiraré una mica de records, més que d’explicar-vos de què va la història.

Veureu, en el meu entorn, normalment sóc jo la que recomana llibres, els llegeixo abans que ningú i els puc anar dibuixant als estants dels meus amics o familiars, així que quan passa a la inversa em queda bastant gravat el moment i la persona que se m’avança en el descobriment. El cas d’Els homes que no estimaven les dones és un d’aquests moments especials. Me’l va recomanar una bona amiga, la Lourdes, companya també de feina, a qui ara li falta temps per llegir però que és força aficionada a les bones històries de ciència ficció. Doncs bé, em vaig fixar que durant una temporada només treia el nas d’un llibre per allò que se’n diu menjar i dormir… I jo, encuriosida, li vaig demanar que m’expliqués de què anava aquell llibre. Només em va dir això: “Llegeix-lo”. No em podia explicar res més. I després em va dir: “Però un cop comencis, ja no el deixaràs fins al final”.

Quanta raó!! La primera part de la sèrie Millennium explicava una història fosca, amb personatges tèrbols i molt sinistres, amb una psicologia interior terriblement allunyada del que se suposa que ha de ser una persona normal. Stieg Larsson dibuixava uns autèntics psicòpates i aconseguia de forma magistral que el lector no volgués deixar de seguir la lectura, tot i sabent que en algun moment aquell fil argumental acabaria d’una manera brutal i dolorosa.

I és que el títol del llibre ja ho diu tot: Els homes que no estimaven les dones.

Per aquells que encara no conegueu Millennium, si us endinseu en aquesta lectura, us trobareu amb un misteri: la desaparició d’una noia, la Harriet Vanger de qui el seu tiet n’estava molt i que demana a en Mikael Blomkvist, un periodista en hores baixes, que reprengui la investigació de la seva desaparició. A partir d’aquí, anirem descobrint els draps bruts de la família Vanger de la mà del Blomkvist, que es troba amb la col·laboració inesperada i inestimable de la Lisbeth Salander, una noia amb unes habilitats molt especials per a fer servir els ordinadors.

No us explico més. Diré el mateix que em va dir la Lourdes a mi: Llegiu-lo!

I si ja l’heu llegit, feu com jo i rellegiu-lo. Les segones lectures, sobretot aquelles que suporten el pas del temps (i creieu-me, aquesta n’és una), ens mostren coses que no vam veure el primer cop.

Títol: Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Alexandre Gombau Armau | Núria Vives Colom
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-664-1996-3
PVP: 22,50€

Share

El lladre del Guernica, de David Cirici

Deixa un comentari

ellladredelguernicaEn plena Guerra Civil, la República Espanyola va participar a l’Exposició Internacional de París del 1937. Les dificultats polítiques i econòmiques eren moltes, però els dirigents de la República van considerar que la presència a l’Expo podia servir de crit d’alerta sobre la participació nazi i feixista al costat dels militars rebels (els que després en deien els “nacionals”) a unes potències europees que s’havien decantat per la “neutralitat” davant del conflicte. A més es perseguia que al costat d’aquesta sensibilització hi hagués un moviment de solidaritat i d’ajuda econòmica i material al govern legalment constituït.

És per això que es decideix buscar als arquitectes, pintors i escultors més coneguts i famosos per a la construcció i decoració del “Pavelló de la República”: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa dissenyen un edifici senzill de materials però de línies modernes (sempre apareix reproduït als llibres d’”Arquitectura Moderna”), i Picasso i Joan Miró col·laboren amb pintures monumentals juntament amb Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González que hi aporten escultura.

Ja sabem com segueix la història: Picasso pinta el conegut Guernica que després de ser exhibit en diferents llocs del món retorna a Espanya, no sense polèmica, quan la democràcia -que no la república- es va considerar consolidada. Joan Miró havia pintat també un gran mural sobre 6 panells d’aglomerat anomenat El segador (també anomenat Pagès català revoltat), obra notable de la qual hi ha testimonis fotogràfics i també de gran impacte emocional com el quadre de Picasso. La pintura de Miró va desaparèixer en ser desmuntat el Pavelló. No sé sap si a París, durant el trasllat o a València, quan era la capital de la República.

Fins aquí la realitat. Ara comença la ficció. David Cirici ha creat el que ha posat com a subtítol al seu llibre: “Novel·la d’intriga sobre un episodi real a l’Exposició de París del 1937”. Una intriga que es mou entre l’any 1937 i el moment present.

Una galerista i una pintora, antigues amants, un professor d’art, també antic amant de la galerista, un noi francès que l’any 1937 va col·laborar amb una organització pro-nazi i la seva cosina són els personatges que aniran bastint una història d’enganys i falsificacions (com la que volen fer de l’obra de Miró) amb amors i desamors; i al fons de l’escena, Miró i Picasso, amb els seus temperaments i les seves circumstàncies van fent el contrapunt, fent que el lector vagi de la realitat a la ficció i de la ficció versemblant (hi ha una documentació força completa a la base de la història) a la realitat que sembla superada per la ficció.

Hi ha intriga, sentiments de tota mena, il·lusions, desenganys i … quasi no us n’adonareu i estareu arribant al final del llibre i encara quedaran girs inesperats…

Qualsevol dia pot sortir la notícia als diaris de l’aparició del famós mural de Miró. Per quan això arribi fareu bé d’haver llegit aquest llibre tan entretingut i ben teixit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí so l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

Share

El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat

Deixa un comentari

elsecretdevesaliusHeus aquí El secret de Vesalius, la primera novel·la de Jordi Llobregat… i déu n’hi dó, quina manera de començar!!

Aquesta estrena del director del Festival València Negra, té, al meu parer, aquells ingredients necessaris i imprescindibles per tal de convertir un llibre en un bestseller: assassinats, intriga, amor, passió, molta sang, personatges que et fan dubtar -dels baixos fons i de l’alta burgesia-, prostitutes i periodistes. No necessàriament en aquest ordre però sí que hi són tots. I tots els que hi són, hi són en bona mesura.

L’escenari que ha triat Llobregat per situar la novel·la és atractiu i el moment és especial i ple de significats. Es tracta de la Barcelona de finals del segle XIX, dies previs a la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. En aquesta ciutat que viu contrarellotge per preparar-se a mostrar els darrers prodigis de la tecnologia, i alhora rebre caps de govern i membres de cases reials, hi van apareixent, misteriosament, els cossos mutilats de unes quantes noies d’origen humil. La imatge, terrorífica.

Aquests cadàvers que van apareixent per una ciutat comtal en ebullició fa reaparèixer una antiga llegenda sobre un monstre assassí del passat.

Nosaltres, aquest és un bon llibre per passar l’estiu perquè, sens dubte, enganxa com una mala cosa. El que passa és que no és un llibre adequat per a tots aquells a qui la truculència no us vingui gaire de gust en una lectura a la platja. Hi ha certs detalls escabrosos -i molt minuciosos, casi a nivell mèdic- que fan que sigui un thriller/novel·la negra històrica més apta pels fans dels Nesbo’s, Larsson’s i la nòrdica sanguinolenta que no pas amb els Camilleri’s i Donna’s Leon.

Els encarregats de descobrir qui hi ha al darrera d’aquests espantosos assassinats amb amputacions i tota mena de truculències que fan no parar de llegir són en Daniel Amat, un prometedor i jove professor que es veu obligat a tornar a Barcelona, el Bernat Fleixa, periodista de successos d’El Correo Catalán, i en Pau Gilbert, un estudiant de medicina que… l’haureu de llegir per entendre’l millor del tot. Amb això us ho dic tot.

Si necessiteu fer-vos una idea dels escenaris i l’aire que ens acaba explicant en Jordi Llobregat, a El secret de Vesalius hi trobareu un aire d’El Perfum de Süskind amb la Barcelona màgica i gòtica de Carlos Ruiz Zafón.

Enganxa. Molt. No us estranyeu si veieu Vesalius per tot arreu aquest estiu.
El llibre, no el metge… I amb això us ho dic tot!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: El secret de Vesalius
Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1970-3
PVP: 20€

Share

El llegat de la serp, de Jessica Cornwell

1 resposta

elllegatdelaserpLa Marga se’ns estrena al Nosaltres amb El llegat de la serp, de Jessica Cornwell. Aquí teniu el seu escrit!

El llegat de la serp és la carta de presentació al món literari de la Jessica Cornwell que, si no ho tenia ja de per sí prou complicat per destacar en un món on es publiquen milers i milers de llibres cada any, poseu-li encara més pressió per ser la néta de qui és, el grandíssim John Le Carré. I és clar, sabent això, les comparacions són inevitables (i odioses).

Ens situem a l’actualitat, on l’Anna Verco, historiadora i caçadora de llibres antics, persegueix el mite del Rex Illuminatus, un personatge envoltat de misteri, relacionat i expert en l’alquímia, a partir d’uns pergamins, unes cartes antigues que han de portar-la a descobrir un gran secret. El que no sap l’Anna és que la seva investigació la portarà a trobar-se amb l’inspector Fabregat, un policia retirat, obsessionat amb un cas de fa més de deu anys: l’assassinat de tres dones torturades brutalment que mai va arribar a ser resolt. Un cas que van donar per tancat amb un suïcidi mai aclarit però que mica en mica va deixant clar que no tot és el que sembla.

La història té una base interessant i potent: uns assassinats sense resoldre, una historiadora amb un do especial tirant a esotèric, un personatge medieval relacionat amb l’alquímia… el cert és que amb aquestes premisses, algú podria dir: aquest llibre danbrowneja. I és veritat, però només fins a cert punt.

La Jessica Cornwell no ens porta pels carrers de Barcelona o de l’illa de Mallorca en una carrera boja, com ho faria en Dan Brown, sinó que ens arrossega a una història molt més pausada del que a primera vista podria fer-nos pensar. Posa la veu cantant en el personatge principal de l’Anna Verco, però al mateix temps dóna veu a uns quants personatges més que ens van explicant el què i el perquè de tot plegat. No és només un Robert Langdon. És una narració coral.

I direu, la néta del John Le Carré ha escrit una novel·la que es mou per Barcelona i Mallorca? Com és això? I és que la Jessica Cornwell va viure fa uns anys a Barcelona, estudiant teatre i col·laborant amb La Fura dels Baus, i ha investigat la vida i obra de Ramon Llull. Tot això li ha permès fer-se una idea bastant ajustada dels espais per on es mouen els personatges d’El llegat de la serp.

Una dels llibres de l’estiu. Segur!

Et farem cas!
I t’esperem més sovint, Marga!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  El llegat de la serp
Autor: Jessica Cornwell
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-297-7442-9
Preu: 20,90€

I si voleu el llibre, alerta!, al Twitter d’Edicions62 en sortegen 5 de signats per fer una foto amb una serp! I pot ser aquesta mena de serp!

Aquí teniu les bases legals del concurs.

Share

Escarabats, de Jo Nesbo

Deixa un comentari

escarabatsnesboSi fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!

En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.

Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.

De l’assassinat primer començaran a sorgir circumstàncies que faran canviar la percepció inicial dels fets. Apareixeran personatges de comportaments ambigus, en diferents circumstàncies, moguts per interessos no se sap ben bé de quin tipus i que el nostre protagonista haurà d’anar coneixent i situant en un context d’una ciutat caòtica des del punt de vista del trànsit, sorollosa i bruta, de clima i ambient xafogós, amb prostitutes, pedòfils, fumadors d’opi… A tot això, sumeu-hi la sensació que a Oslo (el Ministeri d’Exteriors) i a Bangkok (la policia) no els interessa arribar al descobriment de la veritat i la reconstrucció precisa dels fets. El que volen és evitar els escàndols.

Hi ha molts escarabats en aquesta ciutat, com diu en un moment donat l’autor: els que es veuen al forat del lavabo però també els que estan omplint les canonades, amagant-se. No només hi ha assassins: hi ha gent que espia, pedòfils, assassins a sou, especuladors financers, contractistes d’obres que s’enriqueixen, empreses pantalla…

La trama es va fent complexa i el nombre d’assassinats va augmentant… i Nosaltres, no podem dir més per no rebentar el llibre! La novel·la està plena d’acció i l’entreteniment està assegurat fins al final.

Imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø i Harry Hole, i per a tot els que vulguin encetar l’estiu llegint una bona novel·la negra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escarabats
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-574-2
Preu: 17,90€

Share

Destí, La Templanza, de María Dueñas

Deixa un comentari

destilatemplanzaHa estat un error obrir aquest llibre? La veritat és que no. Però aquesta és la sensació que m’ha quedat quan ho he fet. Atrapa massa i me n’he anat a dormir tard massa dies seguits!! Irresistiblement atrapada al llarg de més de 500 pàgines en les quals assistim a la fugida endavant de Mauro Larrea.

L’autora d’El temps entre costures i La missió de l’oblit ha deixat enrere les veus femenines per donar la paraula a un home… i quin home! Estem davant d’una altra gran novel·la de la María Dueñas on trobem secrets, ambicions, enganys, fortunes, passions, personatges amb moltes arestes i un gran rigor històric.

Amb Destí, La Templanza us trobareu davant d’una novel·la d’amor, amb un fresc històric situat a finals del XIX que comença a Mèxic, segueix a La Habana i acaba a Jerez, en aquesta finca anomenada ‘La Templanza’.

En Mauro Larrea, un indiano caigut en desgràcia arran de la guerra de secessió dels Estats Units, guanya aquesta finca en una partida de billar. Quan hi arriba coneix la pertorbadora Soledad Montalvo: una dona forta, intel·ligent, amb els objectius molt clars i sobretot, amb un marit que es dedica a comerciar amb els vins que es fan a Jerez. En voleu un tastet? Ella diu que…

-El meu pare mai hauria perdonat ni una sola polonesa en un dia com avui. I jo haig de mantenir ben amunt el seu prestigi, com a digna filla que sóc d’en Jacobo Montalvo: el més tal·lós per als negocis i el més hàbil als salons, com tothom el recorda amb tant d’afecte.

Les riallades benintencionades van ratificar l’homenatge al progenitor; però ningú va arribar a captar el doble sentit de la frase.

Potser va ser la càlida acollida dels vinaters el que va contribuir a relaxar-lo i li va permetre desterrar temporalment en un racó de la seva memòria els tèrbols incidents de la tarda. O potser, novament, va ser el simple atractiu de la Soledad, aquella barreja de gràcia i enteresa que l’havia acompanyat en totes les tempestes i tots els naufragis de la seva vida. Fos com fos, a partir del moment en què es van integrar al centre del saló, tot es va volatilitzar per a en Mauro Larrea com per l’art d’un mag capaç de convertir en fum un as de cors: els pensaments rocosos que constantment li martellejaven el cervell, l’existència d’un fillastre menyspreable, la música al voltant. Tot va semblar evaporar-se tan bon punt va agafar la Sol per la cintura i va notar el pes lleuger del seu llarg braç col·locat damunt l’espatlla.

Ja ho veieu. Unes paraules, un ball… i el món s’evapora!

Nosaltres. Si patíeu, no cal. La María Dueñas ho ha tornat a fer. I si no us en refiàveu del tot perquè La missió de l’oblit no us va acabar de convèncer o no va complir les expectatives que us havíeu fet després d’El temps entre costures… no cal que patiu.

La María Dueñas ho ha tornat a fer. És un tros de llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Destí, La Templanza
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1959-8
PVP: 21,90 €

Share

El lladre del Guernica, de David Cirici

1 resposta

ellladredelguernicaLa Carla Pons se’ns estrena al Nosaltres amb un llibre que acaba de sortir i que estem bastant segurs que portarà cua… Té una pinta fabulosa! Coneixeu una obra de Joan Miró que es diu El Segador? Llegiu, llegiu…

No coneixia la història d’El Segador de Joan Miró. No en sabia res i m’ha semblat apassionant. Potser per això he llegit amb tant d’interès aquesta novel·la, entretinguda, àgil i fins i tot divertida.

L’any 1937, Miró va rebre l’encàrrec d’aportar una obra artística al Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París. Ell ja havia vist els primers esbossos del magnífic Guernica, obra en què Picasso volia utilitzar tots els recursos de la seva trajectòria artística. Miró, que exposaria al mateix pavelló, volia estripar, sacsejar l’espectador, fer una obra de lluita, no un lament per la previsible derrota.

En els plafons d’una paret del Pavelló Espanyol i amb l’única ajuda d’un croquis guixat en un petit paper que duia a la butxaca, Miró va fer la seva obra més contundent i agressiva: un segador iracund alçant la falç en actitud de lluita.

Què va passar amb una obra tan singular com El Segador? Doncs que va desaparèixer. Mai més no se n’ha sabut res. Algú pot recordar que l’any 37 els serveis secrets de l’Alemanya nazi assetjaven París, i que tant el Guernica com El Segador els semblaven dues expressions d’un art “degenerat” i de denúncia intolerable. Però això no vol dir que tinguessin res a veure amb la desaparició.

Qui va robar El Segador? Apareixerà algun dia? Setanta anys després, una galerista d’art i una pintora donen voltes sobre aquesta qüestió. Totes dues tenen molt de talent, cadascuna en el seu terreny, però la seva relació és molt tensa des que van deixar de ser amants… Amb tot, inicien la investigació, que va agafant un cert regust de revenja personal.

No puc explicar gaire més. La novel·la està plena d’enigmes i d’acció. S’hi trenen històries i personatges reals i ficticis, històrics i actuals. M’ha semblat una aventura apassionant i m’ha obert els ulls a un episodi clau d’uns personatges que no oblidaré mai: l’enèrgic Picasso; la inquietant fotògrafa Dora Maar, el tímid i alhora atrevit Joan Miró, i una galeria de personatges secundaris boníssims.

Quin seria el referent artístic de Catalunya si aquest mural de Miró no hagués desaparegut? Jo ho tinc clar: El Segador.  Busqueu-lo a Google, si us plau.

Mare meva, quina bona pinta! Això ho haurem de tornar a ressenyar… Necessitem una segona opinió!! Potser la Fita, que va ser professora d’Història de l’Art…? Ja ho veurem!

De moment, aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

Share