Arxiu de la categoria: Humorístic

Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding

Deixa un comentari

bridgetjonesbojaperell

@Ed_62 @Grup62

En temps de consultes, per començar amb la proposta editorial d’avui llanço un parell de preguntes: Us heu sentit mai atabalades davant del facebook o del twitter? I, en cas afirmatiu, heu mirat mai més d’un cop al dia quants “m’agrada” tenieu dels vostres comentaris?

Aquesta és una de les qüestions vitals a les que la Bridget Jones s’enfronta Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding. I dic vital perquè si mai heu vist les pel·licules o heu tingut la joia de llegir els llibres sabreu que la Bridget no passa per la vida subtilment, ni les coses que li passen són d’aquelles que tenen poques repercusions. No, si una cosa no és el personatge de la Bridget (ni cap dels que l’envolten) és discret, tot el contrari.

Situant-nos en aquesta nova entrega, trobem a la Bridget quan la vida li ha fet un tomb radical, a l’edat de 51 anys la Bridget es troba vídua del seu (i nostre) estimadíssim Marc Darcy i amb dos fills que adora, però que estan en una etapa que consumeix molta energia i requereix el màxim de la Bridget.

Enfonsada durant uns anys, la Bridget que s’ha deixat guanyar per la tristesa fins el punt de perdre la batalla dels quilos, es decideix a sortir del pou, recuperar la forma física i tornar a ser la mare perfecta que era mentre en Marc era viu. Això ens donarà divertidíssimes situacions com ara la lluita contra els polls, la planificació de les vacances de Nadal o compaginar les seves noves aventures amoroses amb un “iogurín” de 29 anys anomenat Roxster amb els horaris familiars.

El gran mèrit de la Helen Fielding és haver fet envellir el seu personatge estrella, completant-lo i permetent-nos a les lectores que la vam conéixer en la trentena, gaudir un cop més d’un personatge que té les mateixes pors que qualsevol dona podria tenir, no tenir un futur convencional amb parella, casa, fills, etc.

Notar el pas del temps en el nostre físic, no haver aconseguit fer res rellevant en la vida… A la Bridget li passa tot això i molt més i ho supera com només ella ho sap fer, amb humor i una mica de bogeria.

Un consell, si sou lectores en els trajectes cap a la feina, no us esteu de riure lliurement, si us ve de gust, a grans riallades, gaudireu molt més de les aventures de la Bridget.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bridget Jones. Boja per ell
Autor: Helen Fielding
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-297-7159-6
Preu: 19,90€

Share

Mu!, de David Safier

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Llegint Mu! de David Safier pensava en tots aquells contes que m’explicaven de petita. Aquells on els animals prenien la paraula i sentien i pensaven de la mateixa manera com podem fer-ho nosaltres. Aquells en els quals descobríem que els animals no només tenen veu pròpia sinó que també tenen sentiments, viuen aventures i es plantegen el funcionament i els perquès d’allò que els envolta.

Però malgrat el record, Mu! no és un conte per a criatures sinó una faula còmica del segle XXI, per a gent adulta amb ganes d’evasió i de mirar-se el món en el que vivim des d’una visió “externa”.

La Lolle viu feliç a la mateixa granja on va néixer i on van viure els seus avantpassats. Juntament amb les seves amigues i el “seu toro”. Pastura, passeja, observa el món on viu tot recordant les històries que parlen de la deesa vaca Naia i que expliquen aquest món on es troba. Es diverteix amb les seves amigues, planeja una vida amb el toro de qui està enamorada… En resum, viu tranquil·la fins que apareix un gat italià i li comunica la notícia que li canviarà la vida i que dóna inici a la història: el granger es vendrà la granja i als animals els espera una mort imminent. Arrel d’aquest fet i esperonada per les històries que li explica en gat, decideix viatjar fins la Índia, a la recerca del paradís.

A través del viatge, per una banda, i de les creences, les idees, i les estructures vitals i mentals que tenen les vaques, per l’altra, Safier planteja els dubtes existencials més universals i dóna una visió crítica, i alhora còmica, del sistema en el que vivim.

Si voleu passar una estona entretinguda llegiu Mu!: aquestes vaques us arrencaran més d’un somriure i, de tant en tant, us faran parar atenció sobre alguns dels comportaments més vergonyosos i quotidians que tenim en aquest sistema on vivim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Per cert! Fa molt poquet, en David Safier va fer una xerrada i una sessió de firmes a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Hi vau poder anar? Nosaltres sí!

Al Facebook d’Empúries han fet un recull de totes les entrevistes que li han fet a l’autor de Mu!. Aquí en teniu una!

Títol: Mu!
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: 14,95€

Share

Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner

Deixa un comentari

contesinfantilscontratotpronostic

@ColumnaEdicions @Grup62 @EmparMoliner

En Martí Nosaltresllegim i l’esperit literari de l’Empar Moliner

En Martí Nosaltresllegim era un noi que era molt amant de la música però que després d’uns anys al costat de la Montserrat Obi-Brau s’havia tornat molt de llibres. Una de les seves feines era portar un blog on hi havia un munt de persones que escrivien sobre moltes històries diferents. Això sí, les històries de què escrivien acostumaven a ser bones i, sobretot, eren d’altres persones que escrivien molt bé.

Un dia, la germana del Martí Nosaltresllegim va decidir tenir un fill i de cop en Martí es va trobar en una nova circumstància: era tiet! Allò li feia molta il·lusió però alhora tenia un punt preocupant. Ell se’n sortia bé parlant de les històries d’altra gent però a l’hora d’escriure històries… allò era una altra història! El primer que va fer va ser preguntar-li al seu iPhone si el podia ajudar amb el tema d’explicar contes al seu nebot i el seu iPhone li va dir que primer havia d’activar el Siri. Després d’activar el Siri, el Siri li va dir que si volia contes havia de passar per caixa a l’iTunes Store, i com que en Martí Nosaltresllegim era un noi una mica garrepa i autònom va decidir que faria servir un llibre del blog sobre llibres que gestionava.

Va ser llavors quan es va trobar amb els Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner. En Martí Nosaltresllegim va dir: “aquesta és la meva! Ja veuràs com li podré agafar els contes a l’Empar Moliner!”. Va ser llavors quan va obrir el llibre i d’allà en va sortir l’esperit literari de l’Empar Moliner:

-Escolta! Qui ets tu? -li va preguntar el Martí Nosaltresllegim.
-Què vol dir que qui sóc jo? Que no m’has vist prou a la tele? -li va contestar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Tu ets l’Empar Moliner?
-Sí, però només una part. Porto l’ISBN escrit al cul, o sigui que tampoc sóc l’obra al complet
-Ah… i escolta, que m’han dit que en aquest llibre nou que has fet expliques els contes que li explicaves a la teva filla i també expliques com fer-ne, oi?
-Oi.
-Carai… et podries esplaiar una mica més en les respostes, no trobes?
-Sí.
-Estupendu -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Escolta, què fas aquesta nit? Que et ve de gust anar a prendre una copa? -li va preguntar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Què dius? Però si ets un esperit literari! A més, jo no bec… -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-No ho sé noi… Fa temps que he de mantenir el personatge de ninfòmana furiosa -va dir l’esperit de l’Empar Moliner mig avergonyit- però ara m’estic redimint treient llibres molt ben editats per Columna sobre contes a la meva filla.

momia-300x300En Martí Nosaltresllegim estava una mica confós amb la situació. Tenia un llibre que li donava les claus per explicar contes però no sabia ben bé com fer-s’ho encara. I l’esperit no l’estava ajudant gaire tampoc.

-Escolta, Empar. Et puc dir Empar?
-I tant! -va respondre l’esperit literari tot somrient amb mirada lasciva.
-Escolta, Empar, que tinc un petit problema. Que resulta que la meva germana ha decidit tenir un fill que resulta que és extremadament guapo i que li agraden molt i molt els botons que giren, i si em demana un cangur li hauré d’explicar un conte. Que creus que em podràs ajudar amb el teu llibre?
-Però, es pot saber quina pregunta és aquesta? I tant que si! Que no ho veus?
-Mira, ja n’estic tip. Euh… Què vol dir “que no ho veus?”

En Martí Nosaltresllegim començava a estar una mica fart d’aquella situació i sobretot, temptat de tancar el llibre dels Contes infantils contra tot pronòstic i passar per caixa a l’iTunes Store.

-Doncs això! -va respondre l’Empar Moliner- Acabes d’escriure un conte! Que no veus que si pots fer un conte per ressenyar un llibre podràs inventar-te’n un pel teu nebot?
-Potser si que…
-Potser si i prou! Vinga! Recomana-li el llibre a tothom i a fer els cangurs del teu nebot tranquil·lament, que ho faràs molt bé! -va respondre l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-D’acord. Molt bé. Ja el deixaré bé al blog de llibres que administro. Per cert, que sàpigues que m’ha agradat molt el conte que li explicaves a la teva filla de la Vanessa Marimuntanya i els anuncis de la tele. -li va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Estupendu. Ja li diré a la mestressa. Vinga. Brillo! Que tinc molta feina i m’he de fer les ungles i participar en una tertúlia de tarda de la tele. -va dir l’Empar Moliner amb cara de “tinc pressa que aquí ja em fa mandra ser-hi”.
-Doncs res. Moltes gràcies i ja seguiré els consells que dónes al llibre per explicar contes.
-Apa! Fes-ho! A reveure! Fins aviat! Adéu siau! Vagi bé!
-Que sí! Que ja et deixo estar!! Carai! Com sou els esperits literaris…
-Noi… -va dir l’esperit literari de l’Empar Moliner- això només depèn d’on ens graven l’ISBN. I a mi m’ha tocat el cul.

Llavors l’esperit literari de l’Empar Moliner es va asseure al sofà de casa del Martí Nosaltresllegim i va esbufegar tot posant-se la mà a una de les galtes del cul, com si hi hagués alguna cosa que li fes coïssor.

-No pateixis, que segur que els llibres que venen a les llibreries tindran encara més bon humor. Segur que posen l’ISBN més ben marcat. Moltes gràcies i ja et recomanaré molt. -li va dir en Martí Nosaltresllegim, tot fent-li una carícia al cap.
-Gràcies! -va respondre l’Empar Moliner- I si vols fer una copa i un llibre, ja ho saps! Ah! I no pateixis si els contes et surten amb finals precipitats! Ens passa a tots.

En Martí Nosaltresllegim va somriure, li va fer un parell de petons a les galtes de la cara i es va llegir tot el llibre de l’Empar Moliner per veure si el podia recomanar molt al blog de llibres.

I sabeu què? El va recomanar molt a tothom.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

Share

Mu!, de David Safier

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Lolle, la protagonista de Mu! de David Safier, descobreix que a tot el col·lectiu que es troba en el camp d’internament els espera una mort imminent. Aleshores, amb l’ajuda d’un italià al qual ha auxiliat quan estava malferit, decideix fugir del camp i mira d’arribar al país on podran viure en pau.

El que passa és que la Lolle és una vaca i l’italià un gat.

La fugida l’emprèn acompanyada de tres vaques més -la Hilde, la Ravetó i la Susi- i el toro Champion.

De tant en tant s’encomanen a Naia, la deessa vaca creadora de l’univers (la lluna és un formatge fet amb la llet de Naia), la traça de la qual posen en dubte quan tot surt malament. Fins i tot arriben a pensar si realment existeix Naia tal i com diuen les cançons sagrades.

Els passa de tot: hi ha conflictes interns per gelosies, hi ha amors poc correspostos, sortides de l’armari, embarassos inesperats, crisis de lideratge… També hi ha un gos borni una mica demoníac i omnipresent, i incomptables aventures i dificultats, ja que no és fàcil per a un grup de vaques passar inadvertides i agafar vaixells i avions per tal d’anar a parar a l’Índia on segons el gat -que tot ho sap i és una mica hippy- ningú no es menja les vaques.

Des de les faules d’Isop a l‘Animal Farm d’Orwell, passant pels Bambis, Dumbos i productes diversos de Pixar, assimilar el comportament de col·lectius d’animals als humans funciona sempre. I amb les dosis adequades d’humor, crítica, tendresa i moments emocionants de suspens encara més. Això és exactament el que trobem en aquesta nova aportació de David Safier al gènere.

Llegint-lo sabreu què vol dir gaudir com una vaca i reflexionar com una persona.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mu!
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: 14,95€

Share

Ha tornat, de Timur Vermes

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62 @Min_Absoluta #Astrakan

En Roger s’ha llegit Ha tornat, de Timur Vermes, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. I pel que explica… no us el podeu perdre!

No sabem com i tampoc ens interessa però ha passat: Adolf Hitler desperta en un descampat al Berlín de 2011. L’últim que recorda és romandre al búnker del Führer, tot esperant el final de la guerra.

Amb aquesta premissa tan seductora i un disseny gràfic molt ben trobat, Timur Vermes ens introdueix, de bon principi, en la ment de qui va ser el Führer d’Alemanya, ja que és el mateix Hitler qui ens ho narra tot. I quan dic tot… és tot! L’autor ens destapa com funciona la psique de l’Adolf amb una bona quantitat de monòlegs interiors i pensaments en els quals no ho hi ha cap concessió. No hi ha dubte: és ell.

És una novel·la sobre Hitler? No, però n’és el personatge principal.

És una novel·la humorística o és més aviat malèvola? Les dues coses alhora. Rius de coses que si les penses bé i durant massa estona no tenen gràcia. Però rius molt! He estat donant-li voltes i crec que aquesta és la millor definició del que m’ha transmès la novel·la. Això sí, rius molt.

En primer lloc, una persona que va desaparèixer fa 70 anys s’enfronta al món actual. Resulta molt còmic. A més, si aquesta persona és la reencarnació de l’anticrist a Occident ho és encara més: Hitler analitzant la programació televisiva o intentant entendre internet. No té pèrdua!

No obstant això, en moltes d’aquestes situacions a priori còmiques, és el mateix Hitler qui ens treu els colors ridiculitzant, d’una manera brillant, les democràcies europees, amb constants comparacions amb el Berlín del Tercer Reich, amb referències a personatges i episodis històrics. En aquest sentit, Timur Vermes ens aclareix qualsevol dubte històric amb una sèrie de notes on contextualitza els personatges i les situacions mencionades per Hitler. El paral·lelisme entre ambdues èpoques històriques posa la pell de gallina.

La novel·la s’oxigena repartint aquestes situacions hilarants, que creixen al mateix ritme que la novel·la i el lector. Un lector que aprèn a llegir a Hitler a mesura que passa les pàgines. La veritat és que acabes empatitzant en alguns moments amb Hitler, fet que produeix un curtcircuit molt notable.

En aquest context, hom creuria que Adolf Hitler no tindria altre remei que canviar i adonar-se que ja no són els temps del Reich, i que els alemanys, i Europa en conseqüència, han canviat. Però heus aquí que hom escolta el que vol escoltar, i entén el que vol entendre. I a vegades les coses sí que són el que semblen.

Una crítica mordaç a la societat i la política actual en el marc d’Alemanya, però extensible a tota Europa. Una Europa on, poc a poc, Adolf Hitler, almenys el de la novel·la, torna a tenir un lloc. I això potser ja no és tant divertit.

Absolutament recomanable en tots els sentits!

Nosaltres no ens el perdrem! Gràcies, Roger!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ha tornat
Autor: Timur Vermes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1716-7
Preu: 19,33€

Share

Algo ha pasado, de Joseph Heller

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

La Marta Gil se’ns estrena al Nosaltres amb un escriptor nord-americà de referència del s.XX! Aquí teniu la seva ressenya:

L’any 1961, va aparéixer publicada als Estats Units una novel·la titulada Catch-22, aquí traduïda com a Trampa 22. La novel·la, que fa una crítica satírica de l’ètica militar dels Estats Units en l’època de la guerra del Vietnam, es va convertir en poc temps en un èxit literari molt important, portant el seu autor, Joseph Heller, a l’escena dels escriptors nord-americans amb cert reconeixement literari d’aquell moment.

Algo ha pasado va ser la seva segona novel·la, però no va paréixer fins deu anys més tard. Aquí canvia l’ètica militar per l’American Way of Life, el somni americà. Això sí, sense canviar l’estil sarcàstic i crític amb què es va donar a conéixer amb Trampa 22.

Algo ha pasado parla de Bob Slocum, un executiu d’èxit, ja en la quarentena, durant els anys setanta. Però la gràcia de Bob Slocum és que el seu personatge representa un estereotip. Es diu Bob, però podria dir-se X. Només cal que sigui nord-americà, que tingui una família, una casa i una feina ben pagada en una empresa més o menys exitosa. Això sí, tot ben banyadet en la doble moral americana que tots coneixem. Podria ser qualsevol executiu de la Ford dels anys seixanta.

A mida que anem avançant, descobrim que en Bob no és feliç… però que ningú no ho ha de saber. La seva dona beu una mica massa, ell treballa en una empresa fent una feina que no sap ben bé si li agrada fer, i amb els seus fills la relació no és precisament bona (la filla està en plena adolescència, el mitjà odia la gimnàstica i el petit té una paràlisi cerebral). I el problema de tot plegat no és la manca de felicitat, sinó que d’una manera o altra ha de creure que té aquesta felicitat. O el que és el mateix, no pot ser que tenint el que té i essent qui és no sigui feliç!

Hi ha un moment, al principi del llibre, que mostra perfectament aquesta idea. En Bob ens està explicant com és la feina, els companys que té i com es relacionen entre ells, i va parlant de les relacions amoroses o sexuals que passen, perquè l’empresa permet les relacions entre companys encara que estiguin casats amb altres persones, i perquè això també permet les xafarderies per comentar amb qui o com es mantenen aquestes relacions. Això sí, no es permet parlar de les relacions que hagin pogut tenir amb la pròpia esposa perquè seria una falta de respecte.

Heller utilitza en Bob per fer una crítica brutal de l’estil de vida americà. Les descripcions detalladíssimes de cada situació viscuda a la feina i amb la família, que explica constantment, fan pensar que ens hem ficat en un laberint d’on no podem sortir. La sensació arriba a ser fins i tot angoixant, però aquesta és sens dubte la gràcia de l’estil de Heller: ens fa viure casi en la pròpia pell el que passa dins del cap d’en Bob.

Gràcies per l’escrit, Marta! Aquest llibre té molt bona pinta!

Títol: Algo ha pasado
Autor: Joseph Heller
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-1532-586-4
Preu: 22€

Share

Em prenyades, de Bea Cabezas

4 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Si la nova novel·la de la Bea Cabezas em produeix el mateix efecte que l’anterior, La ciutat vertical, ja em puc anar preparant… I és que després de llegir la primera no només em vaig enamorar de Nova York sinó que vaig agafar un avió i em vaig plantar al vell mig de Times Square, enamorant-me de Manhattan. Ara però, ens porta quelcom ben diferent: Em prenyades. Una novel·la fresca, divertida i que crea addicció. Ens parla d’embarassos simples, dobles i d’altres que a vegades es fan més complicats, però també de les qui seran les protagonistes de la novel·la:  les embarassades i el periple del que suposa conviure durant 9 mesos amb una vida al teu ventre mentre el teu cos pateix tot mena de canvis que, sovint, no acabes d’entendre.

Escrita en clau d’humor però capaç d’emocionar, l’autora ens presenta la Laura, la Rita, la Sílvia i l’Emma, quatre embarassades i uns mons aptes per a qualsevol públic. La Laura ja en té dos, una setmana sí, una setmana no. L’Emma és arquitecte i per fi, just ara que està embarassada, li arriba l’oportunitat laboral de la seva vida. La Sílvia ja té experiència, però aquestes coses a vegades poden diferir una mica del que ja s’ha viscut. I finalment, la Rita, que als seus 40 anys decideix que ja n’hi ha prou d’esperar.

Totes quatre tenen una història per explicar i estic segura que Nosaltres gaudireu d’allò més amb el seu viatge. Rieu i emocioneu-vos amb elles.  La nova novel·la de la Bea Cabezas no us deixarà indiferents!

Títol: Em prenyades
Autor: Bea Cabezas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-648-1
Preu: 18,95€

Share

La Helen no pot dormir, de Marian Keyes

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Ostres! Jo tampoc podia dormir! Com a mínim fins que no em vaig cruspir la novel·la de la Marian Keyes sencera!

La Helen és la petita de cinc germanes. I totes estan sonades! La pobra Helen surt d’una depressió per caure en una altra. La seva màxima il·lusió és morir-se d’una vegada i posa tota la voluntat del món en provocar una trencadissa… però no ho aconsegueix de cap de les maneres! I no serà per falta de ganes!

Si no fos perquè és dramàtic, faria riure de debò. El cas és que et fan riure, vulguis o no, els mitjans que utilitza per posar fi a la seva vida… però quan la cosa és que no, és que no!

El cas és que un bon dia li reapareix un ex demanant-li que trobi una estrella del rock que ha desaparegut. És així com la Helen recupera la seva feina de detectiu privat i es posa mans l’obra.

La seva feina li agrada, és bastant bona fent el que fa, i a més l’ajuda a treure’s del cap els seus instints suïcides.

Quan comença a esbrinar per aquí i allà, per tal de descobrir on s’amaga l’estrella del rock, es troba amb un munt de sorpreses i situacions inesperades.

Mentrestant, la Helen es queda sense casa, gairebé perd el xicot, s’atipa de pastilles per dormir i ansiolítics, i fa una dieta fabulosa a base de cereals i coca-cola light. Com voleu que la pobra Helen pugui dormir amb un pla de vida tan esgarrifós?!

És una novel·la enginyosa, molt entretinguda i, sobretot, amb molt de sentit de l’humor. A mi, La Helen no pot dormir m’ha fet passar una bona estona. I dic estona perquè la veritat és que es llegeix amb tanta avidesa que dura molt poquet!

Nosaltres, toca divertir-se!!

Títol: La Helen no pot dormir
Autor: Marian Keyes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-622-1
Preu: 19,90€

Share

Indecències, d’Alan Bennett

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Dues històries en un llibre que un bon amic lector em va recomanar.  “Riuràs molt”, em va dir. Doncs sí, no es va equivocar. M’ho he passat molt bé llegint El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, les dues històries indecoroses que donen cos a aquestes Indecències d’Alan Bennett.

Curiosament, no he assenyalat cap pàgina per seleccionar-ne una cita. Per què? Doncs perquè trobo que tot plegat és digne de ser destacat. Imagineu-vos, per exemple, la situació d’una vídua que es dedica a fer d’actriu per als estudiants de medicina. Sí, sí, ella fa veure que està malalta i va explicant els símptomes perquè els metges puguin avaluar-la i fer diagnòstics… arriba a un grau de perfeccionament increïble, la veritat! I aquesta senyora (que es defineix a sí mateixa com una mica tímida), per guanyar-se uns calers, no té una altra idea que posar hostes a casa seva… Resulta que hi apareix una parella que converteix casa seva -en paraules del narrador- si no del tot en un bordell, sí en un indret de comerç, permuta i intercanvi eròtic.

El segon conte encara em va agradar més. Ens presenta un assessor bancari, en Graham, que és gai i que es casa per interès amb una senyora rica i llesta… Però he dit per interès i hauria d’haver dit per interessos, perquè els hipotètics guanys que ha d’obtenir són diversos! Llegiu-lo i ho veureu!

En Martí va comentar Amb una mà al davant i l’altra al darrere i va dir que “tot el que llegeixes és imaginable”. Comparteixo aquesta opinió: és un humor britànic molt gràfic, com si veiessis una bona pel·lícula de dissabte a la tarda.

Títol: Indecències
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 196
ISBN: 978-84-9787-846-3
Preu: 11,99€

Share

La ciutat cansada, de Pere Calders

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

La ciutat cansada de Pere Calders és una novel·la inacabada i fins ara inèdita d’aquest autor que un grup d’experts ha rescatat de l’oblit. I sempre va bé rescatar en Calders!

El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.

Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.

M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?

És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 20,80€

Share