La mare de l’Anna, una bona companya de feina -i amiga- que sovint ens comenta al Nosaltres llegim (vegeu Zombillennium i Els diaris…), ens parla de Quan la vida puja a la bàscula. Ens agrada veure que la passió per la lectura no té fronteres generacionals!
Títol: Quan la vida puja a la bàscula
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9809-167-0
PVP: 16,50€
Aquest llibre ha caigut en les meves en un moment de la meva vida que ho necessitava. Sóc una d’aquelles dones que ha estat sempre pendent dels quilos de més.
“Quan la vida puja a la bàscula” és un llibre que t’ensenya que el que mengem té efectes sobre el que sentim i el que sentim sobre el que mengem. Els metges experts en aquests temes et diuen que per començar una dieta has d’estar tranquil, fins i tot n’hi ha alguns que acaben donant relaxants als seus pacients.
Però fins que no he llegit aquest llibre, no he sigut conscient que és tan important saber portar-ho sense estrés, com la dieta en sí, ja que aquesta comporta uns canvis als que t’has d’habituar.
Allò que més m’ha agradat, com diu en el llibre, ” és que ja és un fet que el problema dels quilos cada dia s’allunya més del plat” o sigui que s’ha d’associar dieta i problemes de la ment.
En el cos tot és pura química, començant per l’hipotàlem, que des del cervell dóna ordre a las glàndules suprarenals perquè segreguin glucocorticoides amb la intenció de fer front als perills que ens neguitegen. Fins als aminoàcids, com el triptòfan i la serotonina, que són responsables de la sensació de benestar.
Per l’autora he sabut que el perímetre abdominal del matí es el real, durant el dia recopilem estrés fent així que aquest perímetre augmenti: “són les panxes de patir.”
Ella et dóna pistes per ajudar a portar la dieta, com petits regals des-estre s sants, per exemple la xocolata que causa secreció de dopamina o els fruits secs que cuiden les neurones i la pèrdua de memòria, que és el patrimoni més important que tenim.
Al fer dieta s’ha de cuidar tant els aliments sòlids com els líquids, també explica aquest llibre . Exemples com les begudes light amb cafeïna, que estimulen la insulina, retiren la glucosa del cos i fan que al cap de poc es torni a tenir gana.
Es dóna per sabut cada vegada més que les coses que ens relaxen com ara el ioga, la poesia, la música, els perfums agradables… també poden contribuir a sobreposar la vida.
Recomano així aquest llibre a persones que en mitat d’una dieta, encara que estigui portada per un professional, siguin incapaces de tirar endavant per nervis, ja que és un procés lent i de vegades costós a nivell econòmic, perquè l’ajudarà a agafar-s’ho amb calma i positivament.
Conclusió personal, recordeu sempre que s’ha d’escoltar el cos en tot moment i fer-li cas en les coses que necessita, dins d’una moderació i que no hi ha mai dues persones iguals, per això els aliments no afectaran mai per igual.
Mª Asunción Marí Zaera
