@labutxaca @Grup62
Hola a tots Nosaltres!
Fa uns quants dies us vam demanar que féssiu preguntes a l’Antonio Baños, autor de La rebel·lió catalana. Aquí teniu les seves respostes a les nostres preguntes:
Antonio, ara que s’ha mort en Constantino Romero em ve al cap un dubte… com se’t va acudir l’analogia entre l’Estrella de la Mort i Espanya?
Perquè, com l’Estrella, Espanya té defectes de construcció. A l’Estrella de la Mort, els manobres van “currar-se” un gran planeta i li van deixar un forat per on es podia destruir. L’Estat espanyol, imperial i mil·lenari, no ha aconseguit tapar aquest “defecte” que som els catalans… i per allà petarà (si us plau, que ningú pensi que estic equiparant el president Mas amb en Luke Skywalker… El presi és més sexy!).
Hi ha una altra semblança evident: com l’Estrella de la Mort, l’Estat Espanyol s’ha construït tancat sobre sí mateix, sord i cec a l’exterior. Sense finestres, només amb un llamp destructor pels dissidents. Fosc, cofoi, orgullós… En fi, l’Estrella de la Mort!!
P.S. Un llàstima, la mort del gran Constantino. Us imagineu la proclamació de la República feta per ell? Borbònics, baixin de l’escenari!!! O potser amb el to de Clint Eastwood: “Vinga, alegra’m el dia, Espanya!”
Una pregunta bastant simple: creus que la relació d’Espanya cap a Catalunya es pot resumir en les dues frases “por interés te quiero Andrés” i “son ganas de tocar los huevos”?
N’hi ha dues més, importantíssimes, que mai no podem ni menystenir ni oblidar: “O todos moros o todos cristianos” i “ A mi no me torea ni Dios”.
Esperes que es torni a repetir un 11 de setembre com el de 2012, enguany?
Espero que no! Enguany ha de ser millor! A veure com surt això de la cadena humana però en qualsevol cas, les demostracions de força republicana han de ser creixents en número, impacte internacional i (molt important) alegria. Recordem: Un poble unit, alegre i combatiu
Antonio, quins han estat els motius que des de posicions federalistes t’han fet passar als rengles independentistes? Has arribat a la conclusió que una relació entre iguals amb Espanya és impossible?
Jo em vaig convèncer fermament que la supervivència de Catalunya passa per la independència cap el 2001, quan vaig veure de què anava de veritat l’aznarisme. El meu federalisme anterior, he d’aclarir, no era el del PSC ni res semblant. Venia de la tradició de Pi i Margall. De la sobirania a la confederació per dir-ho ras i curt. L’estat autonòmic és un estat unitari descentralitzat, cosa que és, política i intel·lectualment, contrària a tot federalisme.
El problema d’Espanya, crec, no és la relació entre iguals. El que no entenen és la relació entre diferents. La diferència se’ls fa impossible de digerir. L’Estat espanyol, pensa, és dels pocs grans estats europeus que mai no ha tingut minories a la seva història. Ni jueus, ni moriscos, ni protestants, ni austracistes, ni masons… òbviament tampoc pot entendre les “minories nacionals”. El gran problema (gairebé psiquiàtric) de la cultura política espanyola no és la igualtat, sinó el reconeixement de qui no és com ell, de l’alteritat, de la pluralitat, de la heterodòxia.
Seguint el comentari que va fer en Marcel, quina és la teva “cita de les Espanyes” preferida per contrarestar-la amb els teus arguments?
Buf! Una és impossible!! Els arguments borbònics son cada vegada “millors”. Vull dir, més “Valleinclanescos”. Ara estic enamorat del: “Si s’independentitza Catalunya, perquè no ho pot fer la meva escala de veïns?” Exemple:
Jajaajajaja!!!
Sóc molt fan també dels “yo soy ciudadano del mundo. No a las fronteras ni las banderas”. Ric molt amb la seva banalitat pomposa d’aristòcrates de pa sucat amb oli. El dels superpoders hipnòtics de TV3 que ha “manipulat el cervell dels catalans”. El de que els “indepes” som tots rics, de l’alta burgesia. Mare de Déu! Si veiessin la meva cartilla! Aquí, un exemple que és de traca i mocador.
Però estic enamorat de dos arguments: el de la IMC (inmensa mayoría de catalanes) que se suposa que existeixen però mai voten. I el millor “expulsarán automáticamente a Catalunya de Europa y del Euro”. Com si fóssim Mourinho expulsats d’una banqueta!
Després de la final de la copa del borbó, on es va mostrar un cartell que deia “Kosovo is Serbia”, què prefereixes, la via unilateral de Kosovo o la que va seguir Montenegro? Unilateral o votada? I quines raons tens a favor o en contra d’ambdues opcions?
Perdona però ni això. Són tant imperials i “el castellano lo entiende todo el mundo” que la van posar en castellà: “Kosovo es serbia”. Ara, el provincianisme es paga. La via, sempre votada. Si no es pot fer consulta amb garanties, eleccions plebiscitàries, votació al Parlament, declaració d’independència, govern provisional i a negociar amb el món. Convocatòria de constituent i aprovar la constitució. En acabat, eleccions generals. Pim, pam!
I si no pot ser d’aquesta manera, doncs de penal injust a l’últim minut de la pròrroga. Com sigui!!
Ara, hem de tenir en compte un petit detall: necessitem majoria i àmplia!!!! Tots a fer l’apostolat!!!! És ara o mai!!!
Gràcies per les teves respostes, Antonio!
