Títol: Bàsquet, scrabble i tu
Autor: Sílvia Soler i Ferran Muñoz
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9932-585-9
Preu: 13,95€
Gràcies a tenir un esperit una mica esportista i també una mica de sentit del joc, m’ha tocat un premi que no es altre que aquest llibret del qual ara us parlaré.
Quan el vaig tenir a les mans, la veritat, vaig pensar: malament, malament, malament, maaalament. Allò que no saps ben bé perquè però sense cap raó de ser et provoca un “NO MOLA”. Així: rotund, ximple i poca-solta, però un NO al cap i a la fi.
Doncs molt malament… jo. Pèssima impressió, la meva. He gaudit de mala manera llegint un text amable, afectuós en el més estricte sentit de la paraula, sense estridències, ben estructurat i quasi quasi tan real com la vida que, per bé o per mal, cada dia ens toca viure.
Bàsquet, scrabble i tu, està escrit a quatre mans: dues són d’una mare i les altres dues del seu fill adolescent.
Mare i fill viuen junts en una casa fabulosa a Tiana, llegat de l’“ex” de la dona, un exjugador de futbol de can Barça que anys enrere va ser una llegenda. Ara ell és a Itàlia, però hi ha bastant de bon rotllo.
Al nano, però, el que de veritat li agrada no és el futbol, sinó el bàsquet, esport pel qual sent autèntica passió per desconcert de tots aquells que l’envolten.
En Lluc i la seva mare, la Irene, s’estimen de veritat i de tant en tant, s’odien amb tanta o més força de la que s’estimen.
A Tiana el noi no hi té amics: l’institut i el seu món és a Badalona, i va boig per tenir una moto per alleujar els inevitables desplaçaments. Aquest és un tema fotut: la mare es tanca en banda i l’únic que en treu en Lluc és un “NO, NO, NO i NO!. Ni parlar-ne. Això ja ho hem discutit abans, oi? Doncs deixem-ho estar, d’acord? Per cert, has endreçat la teva habitació? Sembla una cova. Quin fàstic!”.
I és clar, ja la tenim muntada. Això vol dir morros per part de tots dos que es converteixen en un “doncs ara no penso parlar-te” i collonades per l’estil.
Mare i fill tenen contacte via correu electrònic amb els avis, que viuen en un poblet minúscul de la Garrotxa anomenat Castellardent.
En Lluc té molt bon rotllo amb el seu avi, que sap escoltar-lo amb paciència i aconsellar-lo quan és convenient. A l’àvia, com a bon golafre que és, l’adora per les seves mandonguilles amb sèpia, la botifarra amb mongetes de Santa Pau, i la crema catalana amb maduixetes, que es cruspeix amb fruïció quan mare i fill van a veure els avis.
A Castellardent hi ha el típic bar del poble on es reuneixen les forces vives, entre elles l’avi d’en Lluc. Aquest lloc, anomenat “Cal Savi” en honor un amo que en sap una mica de tot, està a punt de desaparèixer a causa de les grues que tot s’ho emporten per endavant.
Aquí, avi i nét fan un front comú i ideen una estratègia que mobilitza el poble sencer per tal d’evitar que en Savi i el seu local mític es perdin per sempre més.
És xulo veure com la vida, quan hi ha amor, família, respecte, plans i projectes i una sèrie de valors que poden semblar antics o cursis, pot arribar a ser digna de ser viscuda amb autèntiques ganes, amb il·lusió pel dia a dia.
És un llibre que recomano per tot tipus de públic, i ho faig amb autèntica passió.
Estic convençuda que, a més de fer-vos passar una bona estona, també us deixarà a la boca un gustet bo, dolç,… com les postres de l’àvia d’en Lluc.