Arxiu de la categoria: crossover

L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3, de Suzanne Collins

@Llibresjoves @Grup62

I acabem amb la nissaga els Jocs de la Fam amb el darrer llibre. Potser és el més fosc de tots, tot i que els dos anteriors, deixa’ls córrer! Però segur que és el que més farà reflexionar els nois i les noies que el llegeixin. I potser també caldria que els pares i les mares sabessin què llegeixen els seus fills per poder comentar-ho, discutir-ho i entendre-ho conjuntament. Així, la lectura passaria a ser, a més d’un acte íntim i personal, un espai comunicatiu entre les famílies.

Ara m’he passat en les meves reflexions… D’acord, a la feina:

Finalment ha esclatat. La revolta als Districtes ja és un fet i la Katniss ha de prendre partit, malgrat les seves pors. Però en Peeta ha quedat enrere! I ara què? Què es pot fer per a salvar tothom? De fet, tampoc no queda tothom: queda la gent que el Capitoli no ha arrasat per a intentar mantenir el poder centralitzat.

Potser un canvi en l’ordre establert no portarà un canvi de sistema, sinó, senzillament, un canvi de persones per mantenir un altre ordre establert que segueixi sotmetent a part de la població. I la Katniss es pregunta si realment això és el que vol. I a més, ha de triar. No es pot tenir tot, i triar implica renuncies. Però amb 17 anys és difícil triar. I encara més saber si has triat bé.

Ho veieu? Potser val la pena que els pares també el llegiu!

Títol: L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16€

Share

En flames. Els jocs de la fam 2, de Suzanne Collins

@Llibresjoves @Grup62

Tornem als móns fantàstics de l’adolescència.

La segona part d’Els jocs de la fam donen joc. I no només perquè tornen la Katniss, en Peeta, en Gale i la resta, sinó perquè, sobretot, incorpora nous personatges, noves visions de què signifiquen i què han significat al llarg dels anys els Jocs de la Fam entre els districtes i els tributs.

La Katniss del Districte 2 ha aconseguit tornar a casa, viva. I a més no ha tornat sola. Això des del Capitoli ho veuen com un desafiament i tenen perquè els Districtes -les rodalies-, segueixin l’exemple de la Katniss i desafiïn el poder establert. Per això, el Capitoli, en la seva infinita sapiència i crueltat aprofita la celebració dels 75 anys per fer una edició especial dels Jocs de la Fam i reunir-hi antics vencedors. D’aquesta manera, no només demostra que té poder sobre els tributs adolescents dels Districtes, sinó sobre tota la seva vida, les dels seus familiars i les de tothom que els envolta.

Amb el que no compta el Districte és que potser no li sembla bé a tothom, això de ser enviat a l’arena quan ja han passat uns quants anys des de la supervivència.

Sobretot és interessant veure com la subversió i la insurgència poden ser a tot arreu, encara que no siguin evidents, encara que no siguin, ni tan sols, deliberades. Un sistema opressiu sempre té alguna escletxa per on rebentar… encara que aquesta escletxa no sàpiga ni que existeix.

Títol: En flames. Els jocs de la fam 2
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16€

Share

Insurgent, de Veronica Roth

@llibresjoves @Grup62

Ja sabeu que la novel·la juvenil, és a dir, el que habitualment es considera novel·la per a adolescents granelluts, té una lectora força fidel en mi. Podria argumentar que em documento per poder ajudar la meva neboda, una preadolescent, a escollir les lectures que farà ben aviat… però no. En realitat no és això.

És senzillament que solen estar ben escrites per fer que les noies i els nois que no estan avesats a llegir s’hi enganxin. I jo, com amb les pel·lis, tot sovint em conformo amb un embolcall formal: el fons no m’és tant necessari. Si en una pel·lícula genial de trets i persecucions s’han oblidat el guió, per exemple, quin drama hi ha? Doncs amb la novel·la em passa bastant el mateix. Evidentment llegeixo coses de pes i amb intel·ligència i profunditat, però no sempre. Perquè si no em tornaria més ximple del que sóc.

Total, per dir que Insurgent, de la Veronica Roth, està bé. Per passar una bona estona i para de comptar, certament. No serà un Òscar de la literatura, però cal que tots ho siguin?

La Tris, de 16 anys, es troba immersa en un immens merder: el món que ella coneixia fins ara s’ha ensorrat, els seus pares són morts, està ferida i ha de córrer i no sap on. I comença a descobrir que cada decisió que pren és determinant per les situacions que haurà d’afrontar. Això sense tenir en compte que precisament ella és una de les persones més complexes que existeix, probablement. En un món ordenat per faccions, on tothom sap on pertany, ella pot formar part de fins a tres faccions ben dispars. I està enamorada. I el pare del seu xicot amaga un terrible secret que ella vol saber, fins i tot si això l’ha de destruir. I a partir d’aquí, a córrer, saltar, esquivar bales i intentar salvar la vida i la de la gent que estima.

Vaja, que és una pel·lícula d’acció en paper.

Està bé, ja ho he dit, per passar l’estona. No espereu que els vostres fills siguin més cultes després de llegir Insurgent, però potser s’hauran divertit i voldran agafar, més tard, alguna cosa més elaborada.

Títol: Insurgent
Autor: Veronica Roth
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-874-4
PVP: 18,95€

Share

Els jocs de la fam, de Suzanne Collins

@labutxaca @Grup62

Els jocs de la fam de la Suzanne Collins són una magnífica reflexió sobre el vell dilema del presoner, “¿col·laborar o competir?”, adaptat per als adolescents.

En un món postguerra, on la majoria de la població viu en condicions infrahumanes, un govern central, nascut dels guanyadors de la guerra i amb la intenció d’humiliar els perdedors, “inventa” un joc salvatge: obliga dos adolescents de cada districte, i n’hi ha 12, a lluitar entre ells a mort en un espectacle televisat d’obligada visió per la resta de la població. La tria dels tributs, aquests nois i noies, és per sorteig però, com sempre, els més pobres tenen més números de què els toqui participar-hi.

I com els antics gladiadors, els tributs van a matar-se a l’arena. Però amb estilistes, això sí. I amb estratègies de joc, que per alguna cosa és un programa que ha de generar audiència i recordar el poder del govern.

A mi m’ha agradat molt. Li passaré a la meva neboda així que faci els 12 anys. És ben cert que li he trobat diferents referents, tant cinematogràfics com literaris. Però no demano que cada vegada em donin una cosa completament nova. Demano que m’emocionin. I la Suzanne Collins ho ha aconseguit.

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

Share

El meu pare és un mafiós, de Lluís Garcia

@llibresjoves @Grup62

Nosaltres, m’he llegit un llibre que m’ha fet pensar en quan vaig llegir Mecanoscrit del segon origen. Jo era llavors molt jove i vaig tenir la sensació que allò era “una novel·la per a adults”. Bé, doncs, ara em penso que els joves que llegeixin El meu pare és un mafiós del Lluís Garcia poden pensar el mateix. Per què? Doncs perquè la història és moderna i trepidant, s’expressa sense contemplacions amb un lèxic jove i desenfadat i relata episodis sexuals sense massa embuts (tot i que, no patiu, no és pornografia, eh?).

A propòsit d’aquest darrer punt, m’agradaria explicar-vos què em va passar a casa; em sembla que us farà gràcia… La meva filla (acabada d’entrar en l’adolescència) i jo vam decidir llegir-la plegades: cadascuna avançava individualment fins a un punt i a la nit, juntes, fèiem un capítol que jo llegia en veu alta. Així, vam anar patint amb les peripècies de l’Aleix, un noi de disset anys que descobreix sobtadament que el seu pare és un mafiós. Abans de sopar jo m’havia de posar al dia i avançar fins on ella ja havia arribat amb delit, perquè a l’hora d’anar a dormir volíem comentar què ens havia semblat i avançar una mica més. L’atzar va voler que em toqués llegir això:

Sí. Encara era verge. Fins a aquell moment les experiències més intenses que havia tingut havien estat una mena de 69 estrany amb una nòvia de campaments (realment va ser tan poca cosa que més que un 69 es podria dir que va ser un 34) i un parell de masturbacions mútues en dos lavabos (una als cinemes Bosque i l’altra en un bar de Gràcia que no recordo com es diu).

Em va fallar una mica la veu. Jo vaig mirar de fer com si res i ella no va preguntar, així que vam seguir el camí que ens va portar fins al següent episodi, i l’altre i l’altre fins arribar a esbrinar per què la novel·la pot començar amb aquesta anòmala frase:

Em deia Aleix i tenia disset anys. Ara estic mort.

Allò que dèiem: llegir ens fa grans!

Títol: El meu pare és un mafiós
Autor: Lluís Garcia
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9932-821-8
Preu: 12,95€

Share

Ànimes trobades, d’Elizabeth Chandler

@ColumnaEdicions @Grup62

En Ruben ens explica més detalls de l’obra de l’Elizabeth Chandler; alerta amb els spoilers si esteu llegint la primera publicació…

Al post anterior vaig comentar la novel·la Ànimes bessones d’Elizabeth Chandler, pseudònim de l’escriptora Mary Claire Helldorfer, obra publicada als Estats Units a l’any 1995.

Setze anys més tard va publicar la continuació d’Ànimes bessones sota el nom d’Ànimes trobades, amb la idea d’escriure una segona trilogia, composta per aquestes Ànimes trobades, Everlasting, publicada als Estats Units enguany, i la darrera que serà Everafter, prevista la seva publicació americana l’any 2013.

L’argument d’aquestes Ànimes trobades està molt lligat al desenvolupament d’Ànimes bessones. Representa que ha passat un any de la mort del Tristan en un accident. L’Ivy comença unes noves vacances d’estiu amb la seva millor amiga Beth i el seu xicot, en Will, un noi que la va ajudar molt a l’anterior novel·la. I durant les vacances tenen un accident.

És curiós que internament, per la història, només ha passat un any. Però al llarg de l’obra apareixen coses com ara un iPhone, l’Skype, el Facebook… que no apareixien en el primer llibre. Però com que la tecnologia ha anat avançant, es veu que l’autora ha volgut que quedés reflectit en el llibre.

Ànimes trobades manté l’estil de l’anterior llibre, sent aquest distret i molt amè.

Gaudiu-lo aquest estiu!!! O quan pugueu…

Títol: Ànimes trobades
Autor: Elizabeth Chandler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-509-5
Preu: 16,95€

Share

L’assassí de la corbata, de Marie-Aude Murail

@llibresjoves @Grup62

Hola Nosaltres! Després de llegir aquest llibre estic plantejant-me molt seriosament passar-me d’una vegada a la literatura juvenil “intel·ligent” per deixar una mica de banda la literatura per adults “poc espavilada”. Ja m’enteneu, oi?

El cas és que L’assassí de la corbata, de Marie-Aude Murail, està de conya siguis jove o no tan jove. Distreu, enganxa el lector i fa pensar. Què més es pot demanar?

L’assassí de la corbata portava temps en silenci, amagat, esperant el seu moment… i el fet que dues nenes posin en circulació una antiga foto de família a través d’Internet fa que se li activin els instints i que surti de la seva letargia.

La Ruth, la nostra protagonista, haurà de posar en marxa tot el seu instint, i sobretot el seu gran amor per la germana petita, la Bethsabée, per tal d’evitar que la sang arribi al riu.

La veritat és que fins al final jo he tingut tres o quatre candidats com a possibles assassins… A veure si vosaltres descobriu abans que jo qui és la mala bèstia!

Ah! I alerta amb les corbates! Que poden fer molt de mal, eh?!

Títol: L’assassí de la corbata
Autor: Marie-Aude Murail
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9932-859-1
Preu: 16,50€

Share

El diari blau de la Carlota, de Gemma Lienas

@Ed_Empuries @Grup62

Segur que ja coneixeu la Carlota, protagonista de vàries novel·les juvenils d’una gran autora a qui segur que també coneixeu: la Gemma Lienas. Doncs bé, després de diversos diaris amb temàtiques diferents, arriba El diari blau de la Carlota, diari amb el qual no només gaudireu sinó que, a més, aprendreu. Aquest cop la Carlota decideix escriure un diari sobre la violència de gènere amb l’ajuda de la seva mare, la seva tieta Octàvia, l’àvia i tots els testimonis que va recollint a mida que l’elabora. El que no sap, un cop el comença, és que els testimonis que anirà trobant són més propers del que es podia imaginar. El Diari a més, també recull informació i testimonis sobre la violència escolar i la infantil.

La Gemma Lienas elabora una novel·la on la ficció i la realitat s’entrecreuen per donar pas a una autèntica font d’informació sobre la violència de gènere. Noticies verídiques o pàgines webs d’interès són proporcionades per una protagonista que, mentre fa el treball de recerca que ha d’entregar a final de curs, veu com al seu voltant es produeixen possibles situacions de violència de gènere, violència escolar i també violència infantil. Serà que ella mateixa s’està obsessionant amb el tema? O potser és que realment és un tema que a tots ens pot tocar de prop?

El diari blau de la Carlota no és simplement un llibre juvenil. És un llibre del qual poden gaudir joves i adults. Un llibre que, d’alguna manera, denuncia les injustícies socials i la manca d’educació perquè aquestes situacions se segueixen produint. Sempre compromesa amb la discriminació de qualsevol tipus, la Gemma Lienas ens regala en aquesta novel·la de fàcil lectura, les claus per descobrir si som, hem estat o podem ser víctimes de qualsevol tipus de violència i com evitar-ho.

Us deixo una nova lectura per l’estiu que no us deixarà de sorprendre. I si no em creieu, només heu de visitar la web de l’autora per poder llegir el primer capítol i anar obrint boca!

Títol: El diari blau de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9787-169-3
Preu: 14,40€

Share

Exitus

Títol: Exitus
Autor: Antonio Luque
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-529-1
Preu: 20,90€

Al Nosaltres ens va arribar un segon exemplar d’Exitus de l’Antonio Luque i vam haver de buscar un altre lector compulsiu i melòman del gènere “indie”.

Dit i fet. L’Estanis Solsona, que coneix bé el personatge i l’escena, s’estrena amb Nosaltrescom ho va fer en Joan– amb aquest llibre, obra del líder del grup Sr. Chinarro:

Portar vint anys composant cançons i haver escrit petits relats i articles per premsa no deu treure’t la sensació de vertigen a l’hora d’enfrontar-te a la teva primera novel·la. Antonio Luque, malgrat tot, és un personatge força ambiciós i segur de sí mateix, i quan va emprendre aquest viatge ho va fer amb determinació: va aparcar la seva activitat com a compositor i veu de Sr. Chinarro i va dedicar nou mesos a completar aquest llibre, una estrena que sobrepassa ni més ni menys que les cinc-centes pàgines, potser excessives pel que suposa la història central.

El cert és que segons com ens ho mirem, el desenvolupament de l’argument tant podria haver estat escurçat a la meitat com allargat tres-centes pàgines més. Luque va deixar volar la imaginació sense lligams a partir d’un punt de partida que despista: en Pepito és un postadolescent perdut que estudia el primer curs d’empresarials a la universitat sense saber ben bé per què i que viu en un barri de classe obrera al sud d’Espanya amb els seus pares. Una nit, mentre ell ha baixat a llençar les escombraries, es produeix una explosió de gas al seu pis que mata a l’instant el seu pare i deixa en estat greu la seva mare. En els primers capítols, on comencem a apreciar el to costumista i ple de detalls quotidians de l’autor (recurs que en ocasions entorpeix la lectura), un pot arribar a imaginar-se el text en una versió cinematogràfica de Fernando León o Benito Zambrano. En Pepito és un antiheroi que haurà d’aprendre de cop a manejar la seva vida i a resoldre totes les gestions desconegudes que impliquen la tragèdia en la qual es veu immers. Però aquesta familiaritat inicial va tornant-se estranya poc després, a mesura que van apareixent els personatges que envolten el protagonista: familiars, veïns, amics, metges, companys d’universitat… Res és el que sembla, tothom té un doble fons pertorbador i la història entra en una espiral delirant, cada cop més accentuada i esbojarrada, fins a deixar-nos amb un pronunciat aixecament de celles al final. A en Pepito se li obren portes que amaguen enganyoses possibilitats de salvació com si es trobés en un laberint, o com si apareguessin pel caprici d’un somni.

A més de suposar un retrat de com de difícil resulta encertar-la a l’hora d’escollir una identitat per la vida adulta tot just havent complert els divuit anys (quasi una imposició social), Exitus és també el dibuix d’una Espanya molt determinada dels últims anys, amb mencions a la corrupció política i a l’especulació, al creixent malestar laboral i econòmic en la classe mitja-baixa, a la superficialitat d’una televisió que cada cop té menys contingut útil, i al jovent gandul abandonat a un consum desproporcionat de droga i alcohol. A vegades tot plegat té un punt esperpèntic que et pot allunyar de la història per pura incredulitat, però no es pot negar que precisament per això té un grapat de girs inesperats. I venint del senyor Luque, el llibre és tota una sorpresa (que jo crec que agradarà especialment el lector que tingui una edat propera a la del protagonista).

Share

Tu i jo, ara i aquí

Títol: Tu i jo, ara i aquí
Autor: Jay Asher i Carolyn Mackler
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-817-1
PVP: 14,96€

En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!

Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.

Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.

Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.

I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!

Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.

A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.

He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.

A mi m’ha agradat!

Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.

Share