Arxiu de l'autor: Victòria Motger

La vida es estranya, de Valentí Puig

lavidaesestranyaÉs el primer cop que llegeixo un llibre del Valentí Puig. És d’aquells personatges que et vas trobant -o buscant- per casualitat al diari perquè sempre saps que quan llegeixis el que escriu diràs allò de “aquest hi toca”.

Aquest cop però, la trobada ha estat en format llibre amb el seu La vida és estranya, un llibre escrit en primera persona i que narra la vida i la visió d’un aristòcrata català en hores baixes que no s’acaba de sentir còmode enlloc: ni a un inventat Tossals proper a Barcelona, ni a la Ciutat Comtal, ni… ni enlloc, de fet.

En forma de diari, Valentí Puig ens narra la vida d’un ociós Oleguer Regós que no ha treballat mai i que si l’hem de posar a alguna banda, el posaríem al calaix dels fracassats. Un individu que té bona vista per observar els altres però que és terrible a l’hora de mirar-se a sí mateix, fer-se autocrítica i deixar-se de fer autocomplaença.

Hi ha dies per retrobar, en una cantonada de la memòria, la mirada totpoderosa i majestàtica del pantocràtor com el vèiem amb la mare a l’ermita de la Salvació. Des que els museus de Barcelona l’expropiaren i hi posaren una mala còpia, no l’he volgut veure mai més. Me’l preserven les fortaleses del record, amb la mà dreta donant la benedicció i sostenint amb l’esquerra els evangelis. (…) És com ho explico a la meva Història de l’ermita de la Salvació. Per alguna cosa va ser i és un llibre boicotejat per les llibreries de la Conca i, diguem-ho clar, de tot Catalunya.

La vida es estranya, la frase que li diu abans de morir una mare “massa puntal” a la seva vida, agradarà -i molt- a aquells que sigueu fans de l’escriptura d’altres autors del gènere del diari, com ara Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida és estranya
Autor:
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-532-2
Preu: 17€

Share

Ofrena a la tempesta, de Dolores Redondo

lofrenaalatempestaPer fi, per fi!, arriba la tercera part de la Trilogia del Baztán! Crec que parlo per tots quan dic que estàvem desitjant que la nostra estimadíssima Amaya Salazar tornés amb un nou volum de novel·la negra de la bona amb aquell punt… com us ho diria? Entre truculent i que enganxa com una mala cosa!

En aquest cas, a l’Ofrena a la tempesta, un llibre que és tan addictiu o més que El guardià invisible o El llegat dels ossos, la nostra inspectora de la Policia Foral es troba amb la mort d’una nena a la localitat d’Elizondo. No us xafaré gaire res sobre detencions prèvies, jutges, Guàrdia Civil i derivats perquè crec que la gràcia de veritat està en llegir la trilogia sencera.

En qualsevol cas, anem al cas: la investigació de la mort d’aquesta nena ens conduirà cap a la mort de molts més nadons. Si a això li sumem l’enrevessada relació que tenen l’Amaya Salazar amb el jutge Markina… ja ho tenim quasi tot fet!

El jutge va tornar a somriure d’aquella manera que no sabia si es burlava d’ella o si se sentia extraordinàriament feliç de veure-la; la va contemplar en silenci durant uns segons, fins que ella, finalment intimidada, va abaixar la mirada, només un segon, suficient per recuperar l’aplom i preguntar:
-Què passa?
Quan m’he queixat de la teva falta de notícies no em referia pas als avenços en la investigació.
Ella va tornar a abaixar la mirada, aquesta vegada somrient mentre assentia amb el cap. Quan el va alçar havia tornat a recuperar totalment l’aplom.
-Doncs aquestes són les úniques notícies que tindrà de mi -va respondre ella.

A això, sumeu-li també les germanes de la nostra inspectora, la seva mare -ai, la mare! Quina mare!-, i aquest misteriós Inguma, el nom que rep a la Vall del Baztán un dimoni que es carrega les criatures ofegant-los mentre dormen,… una investigació trepidant!

Sabeu aquells llibres que te’ls cruspeixes en un cap de setmana?
Aquest no és d’aquests. Segons com, amb un dissabte en tens prou!

Títol: Ofrena a la tempesta
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 592
ISBN: 978-84-664-1904-8
Preu: 18,50€

Share

Hotel Indira, de Melcior Comes

hotelindiraJa us ho dic ara: m’ha agradat.

L’Hotel Indira del  ens explica la vida d’un noi ja no tan jove però no prou gran -i no prou madur!- anomenat Nico, que després de tenir cert èxit amb un escrit publicat a ses illes, que és d’on és ell, se’n va a fer fortuna a Barcelona intentant seguir amb la seva carrera com a escriptor.

Després de més de dos i tres desenganys amb el tema decideix tornar a la seva Mallorca natal per tal de treballar a l’Hotel Indira, el negoci familiar, que va viure temps de gran esplendor a la dècada dels seixanta però que ara té una pinta, un aspecte i una flaire tirant a galdosa i decadent.

Amb aquest panorama, en Nico comença a treballar-hi i a ajudar el seu oncle. I el que es podria convertir en un llibre tirant a peli de les avorrides del Cine Verdi acaba atrapant perquè va molt més enllà de la descripció de com de lletges són les coses: en aquest llibre hi trobareu acció, sang, violència, passió, sexe… només hi falta el rock ’n’ roll! Això sí, hi ha classes d’anglès.

Si alguna cosa no farà aquest llibre del Melcior Comes és deixar-vos indiferents perquè, malgrat que triga en arrancar una mica per tal de poder situar a tothom al seu lloc, després la lectura esdevé trepidant quan comença a passar de tot i de forma molt creïble.

Sembla que Mallorca no es convertirà en el Sin City dels Països Catalans -per això potser ja tenim València- però sens dubte que els recents casos de corrupció que podem veure als diaris l’han situada més a prop de l’Hotel Indira i les seves circumstàncies.

Nosaltres, no us el perdeu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Hotel Indira
Autor: Melcior Comes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-0870-7
Preu: 19,50€

Share

El do, de Mai Jia

eldoI jo que volia explicar-vos de què va El do, de … i quan pensava que havia de començar pel començament -pel nom del protagonista- ja tenim un problema. O més que un problema, el primer dels enigmes que amaga aquest best-seller que ha arribat des de la Xina. I és que el protagonista té, ben bé, cinc noms! Si de cas, us explicaré de què va el llibre… o si més no, ho intentaré.

Aquest thriller està estructurat en tres part: la primera és una relat que ens explica com des de finals del s.XIX fins a meitats del s.XX hi ha una zona de la Xina on hi viu una nissaga familiar que passa de viure com a marxants de sal -gent prou adinerada- a convertir-se en una fàbrica de matemàtics però també d’interpretadors de somnis. Una barreja ben curiosa però que en aquest primer relat Mai Jia aconsegueix donar-hi, no només sentit, sinó també significat.

Serà gràcies a la primera part, on descobrim els orígens i influències del nostre protagonista -que anomenarem Rong Jinzhen per poder-nos fer entendre d’ara en endavant-, que podrem entendre i comprendre una mica més com funciona el cervell d’aquest individu.

I és que d’això és del que en realitat va aquest llibre: una home que molts dirien que és un boig i d’altres que és una ment extremadament privilegiada.

Durant la segona part la història se centra en com el govern xinès fitxa -qui diu fitxar, diu pràcticament segrestar- en Rong quan és a la universitat per treballar pels serveis secrets perquè treballi per ells en una unitat secreta en un búnker recollint informació classificada i desencriptant i desxifrant criptogrames enemics. És en aquest tram on trobem la vessant més “thriller” del llibre, amb un protagonista, a vegades tan misteriós com els missatges que ha de desencriptar.

Amb un to una mica més vacil·lant, va continuar:
– Sempre he cregut que el talent i la bogeria són les dues cares d’una mateixa moneda: són com la nostra mà dreta i l’esquerra, que surten d’aquest nostre cos humà, però que van per camins diferents. En matemàtiques, hi ha infinits positius i infinits negatius; en certa manera, es podria dir que un geni és un infinit positiu, mentre que un boig podria representar un infinit negatiu. Però en matemàtiques, tant si són infinits positius com negatius, continuen sent infinits: nombres sense fi. Per tant, sempre he pensat que un dia, quan aquesta raça nostra humana arribi a un punt de desenvolupament avançat, potser el boig serà com el geni: un home amb un gran talent, un individu savi i competent capaç de fer unes contribucions a la societat que sorprendran tothom.

No us puc explicar gaire més com funciona el segon tram perquè, en primer lloc, no us vull destapar la intriga i en segon lloc perquè funciona d’una manera poc habitual. De la tercera part… muts i a la gàbia! I del nostre protagonista, pràcticament no en llegirem ni una paraula sinó que l’anirem coneixent a través de les entrevistes que fa un investigador de la seva figura tot parlant amb les persones que el van conèixer.
És ben bé que sense la primera part no hi ha la segona, i que la segona és ben bé un puzzle on anirem descobrint com era aquest tal Rong Jinzhen. Un home que, per bé o per mal per ell, tenia un do.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: El do
Autor: Mai Jia
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Traducció: Núria Parés | Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7310-1
Preu: 20€

Share

Tigres en un cel vermell, de Liza Klaussmann

tigresenuncelvermell

@Ed_Empuries @Grup62

Tigres en un cel vermell, de , és la història al llarg de 25 anys d’una família benestant, cultivada. Una història que comença al final de la Segona Guerra Mundial. Aquell període suposadament feliç perquè la Gran Guerra ja ha passat, i més tenint en compte que a Estats Units no ha causat els mateixos estralls que a Europa…

Cada capítol ens narra aquesta història a través d’un dels membres d’aquesta família però amb dues dones, cosines entre elles però pràcticament germanes, que esdevenen l’eix de la narració. La Nick i l’Helena han nascut i crescut a la zona aquella que tots deveu conèixer de Martha’s Vineyard… Sabeu quina és? Si, nosaltres, és la zona de la classe alta nord-americana. Els nostres protagonistes formen part d’una família que ben bé podria tenir el cognom Kennedy… Ja m’enteneu, oi?

Quan l’Helena es casa amb un “cantamanyanes” del món del cine se’n va cap a Califòrnia i és llavors quan les trobades amb la família es limiten a la mansió familiar: Tiger’s House.

A mesura que anem avançant en el relat d’aquest Tigres en un cel vermell, anem descobrint com creixen els fills de la Nick i l’Helena, com creixen també les envejes, les manipulacions,… i també com un assassinat no resolt i descobert en el seu moment pels fills de les nostres protagonistes ens portarà a anar descobrint, poc a poc però minuciosament, com viu aquesta classe alta americana des de mitjans dels anys 40 fins a finals dels 70.

El recurs que us he comentat abans que utilitza Klausmann per narrar la història, utilitzant tots els membres de la família m’ha recordat força en Lawrence Durrell i el seu Quartet d’Alexandria. En qualsevol cas, i recursos narratius a banda, em fa l’efecte que tots els amants de les novel·les situades en aquesta època i que gaudiu amb sèries com ara Mad Men (en aquest llibre no paren de beure i fer el burro amb les parelles!) us ho passareu molt bé amb Tigres en un cel vermell!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Tigres en un cel vermell
Autor: Liza Klaussmann
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 462
ISBN: 978-84-9787-929-3
Preu: 22,90€

Share

El silenci doble, de Mari Jungsted

elsilencidoble

@ColumnaEdicions @Grup62

És el primer cop que llegeixo un llibre de la sèrie del detectiu Anders Knutas. De fet, és el primer cop que llegeixo un llibre de la , i tenint en compte que la novel·la negra és una de les meves debilitats, seré sincera: està molt bé!

És sabut per tots que la novel·la negra té diverses escoles, i que la nòrdica és tirant a tètrica, o si més no, té un punt macabre. L’Asa Larsson, el Jo Nesbo… tots tenen aquest component de granissat de sang que els uneix. En aquest cas però, amb la Mari Jungsted no hi he trobat aquesta sanguinolència que a vegades -a mi- em fa una mica de basarda. Hi ha sang però és prou “light” com per llegir-ho al metro sense fer cara de “ai, quina angúnia”.

El silenci doble tracta sobre un grup de gent que viu en una zona residencial que comparteixen un munt d’activitats com a comunitat -cuidar de les criatures, sortir a córrer, celebrar Nadals, etc.- i que a l’estiu passen tots junts (les tres parelles que protagonitzen el llibre) una part de l’estiu a l’illa del Faro, un lloc que potser us pot sonar perquè era un dels llocs on Bergman va filmar algunes de les seves pel·lícules.

Però vet aquí que de cop un matí es desperten… i en falta un! En Sam ha sortit a pintar? Passen les hores i res de res. Després d’avisar la policia, surten a buscar-lo i troben el seu cavallet i les seves pintures prop d’un penya-segat. A veure si endevineu què li ha passat? El troben però a més troben malferit un windsurfista que era a la zona però que va veure com algú empenyia la víctima cap avall…

A més, poc abans de la mort, la Stina, que es dedica a fer d’assistenta la criden per fer un vol fins a Bangkok… però després anem descobrint que ni Bangkok, ni estar de guàrdia a la feina, ni res de res. També ha desaparegut!

És aquí quan el nostre detectiu Knutas, amb la seva ajudant Karin Jacobson, haurà d’esbrinar, d’entrada, qui va llençar en Sam pel penya-segat i on dimonis és la Stina. El fet que la Stina estigui embarassada i que no sigui del seu marit serà el fil a partir del qual anirem descobrint i reconstruint aquestes festes que tenien… com us ho diria? Amb una mica de llibertinatge?

La veritat és que la Mari Jungsted aconsegueix que un llibre de 400 pàgines te’l ventilis en un moment perquè la trama atrapa, i atrapa de veritat. També m’ha agradat el perfil del nostre detectiu Knutas, encara que no és un Brunetti o un Montalbano, de qui pots arribar a conèixer més el menú del sopar que no pas el cas que està investigant. És un llibre de novel·la negra feta i dreta, més que de personatge.

Nosaltres, si voleu novel·la negra i marro, El silenci doble de la Mari Jungsted ha de ser a la vostra llista!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El silenci doble
Autor: Mari Jungsted
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1617-7
PVP: 18.90€

Share

Mort entre línies, de Donna Leon

mortentrelinies

@Ed_62 @Grup62

La  farà el pregó de Sant Jordi d’aquest any! I la veritat és que s’ho mereix perquè el seu recorregut i els seus llibres protagonitzats pel comissari Brunetti, sempre a la màgica ciutat de Venècia, són un referent de la novel·la negra i la Literatura contemporània.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens planteja un nou cas del Brunetti, en aquest cas un robatori d’una biblioteca… però no llibres qualssevol: són llibres molt valuosos que formaven part de la biblioteca d’un personatge de la noblesa veneciana, el marit de la comtessa Morosini-Albani.

El robatori es descobreix el mateix dia que un estudiós nord-americà, en Joseph Nickerson, desapareix. A més, hi ha altres llibres que sí que segueixen a la biblioteca però als quals els falten algunes pàgines… sobretot mapes! En Brunetti comença a investigar el cas a la biblioteca, intentant localitzar un ex-capellà anomenat Aldo Franchini que es dedica a anar cada dia allà per llegir llibres molt antics i als quals només ell hi té accés. Poc després d’iniciar la investigació troben el cos d’aquest ex-capellà, que ha estat assassinat de forma violenta. En Brunetti es posa en contacte amb el germà del mort però al fer-ho no el descriu precisament com un ex-capellà gaire sant: era un estafador? Un mentider? Un penques? Un xantatgista?

El nostre protagonista haurà de descobrir quina és la relació que tenien l’estudiós nord-americà i aquest suposat ex-capellà, què ha passat amb aquest Joseph Nickerson i, sobretot, qui s’ha carregat aquest Franchini. Gràcies a l’ajuda del guardià de la biblioteca en Brunetti podrà anar estirant el fil d’una trama complicada que ens mostra les misèries humanes més… miserables. Fins on estan disposats a arribar aquests foscos personatges per tal de treure profit de la venda il·legal d’uns llibres que són extremadament valuosos?

Això no li servirà de res en aquest cas. No hi ha res a entendre. La gent roba aquests llibres per diners.
-Però… -va començar en Brunetti, però ella el va interrompre.
-Aquesta és l’única raó que motiva els lladres. Oblidi’s dels articles que parlen d’homes que pateixen una passió boja pels mapes, els llibres i els manuscrits: això són ximpleries romàntiques. Freud a la biblioteca. -Es va inclinar cap endavant i va alçar la mà, tot i que no calia, per captar l’atenció.- La gent roba llibres, mapes i manuscrits, i tallen pàgines soltes o capítols sencers perquè els poden vendre.
A en Brunetti no li va costar gens creure en la cobdícia com a mòbil per cometre un delicte, de manera que va preguntar, tranquil·lament:
-I qui els compra?
-Persones que volen coses boniques però a preus rebaixats.
-Està parlant de persones que vostè coneix?
-Probablement estic parlant de persones que vostè coneix -va respondre.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens presenta una trama que potser és una mica diferent que altres llibres de la saga del comissari Brunetti però que, com sempre, garanteix una lectura trepidant i d’aquelles que enganxa de mala manera.

Nosaltres, la recepta d’aquest Sant Jordi té uns ingredients que no fallen mai: sang, Brunetti, Venècia i Leon. I en aquesta Mort entre línies, llibres! Què més voleu?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mort entre línies
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7279-1
PVP: 18,50€

Share

L’amic andalús, d’Alexander Söderberg

lamicandalus

@Ed_Empuries @Grup62

No sóc de ciència-ficció ni de fantàstica. Sóc de novel·la negra, de thriller,… Si sou dels meus, no ho dubteu: l’ us ha escrit un llibre a mida. A L’amic andalús hi trobareu una història amb una infermera com a protagonista que és ben bé algú que es troba al pitjor dels llocs possibles.

La Sophie és aquesta infermera que, poc a poc, es va enmerdant en trames de delinqüents i, el que és pitjor, amb policies encara més animalots que els delinqüents. Quan vaig comentar la segona part de la Trilogia del Baztan de la Dolores Redondo ja us vaig comentar que segons com la truculència no és el meu fort. Si la sang us provoca marejos… malament! Aquí teniu gent que acaba en una picadora de carn quan ha de desaparèixer. Ens entenem, oi?

El fet és que és un thriller d’aquells que enganxa de mala manera. Prop de 500 pàgines que passen volant amb un estil que, com bé diu la contraportada, és una mescla entre Stieg Larsson i Els Soprano. Tot això, amb dolents molt dolents, i com us he dit, uns policies que són encara més dolents.

La Sophie haurà de decidir en qui confia pel seu bé i el del seu fill -no us diré què passa amb el seu fill… val la pena que ho descobriu nosaltres mateixos-. Perquè capteu una mica l’esperit que us comento, aquí teniu un fragment d’un diàleg entre un dels polis, l’Anders, i un dels sicaris que tracten amb l’altre gran protagonista del llibre, l’Héctor Guzmán:

L’Anders va sentir que en Leffe tapava el telèfon amb la mà i xiuxiuejava alguna cosa. Va apartar la mà del telèfon. En Leffe s’esforçava a semblar tranquil i serè.
-No, em sembla que no. Com dius que es diuen?
-Héctor Guzmán: G-U-Z-M-Á-N, un editor de Gamla Stan. L’altre es l’Aron Geisler. -L’Anders va lletrejar el cognom i va sentir com en Leffe els escrivia en un paper.
-Em sap greu, ni idea… Ah, escolta…
-Si?
-Vés a casa i folla’t ta mare.
-D’acord.
En Leffe va penjar.

Veieu com va el tema? Si sou de thriller i de negra, no el deixeu escapar!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’amic andalús
Autor: Alexander Söderberg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9787-845-6
Preu: 21€

Share

Matar el meu pare, de Carina Bergfeldt

matarelmeupare

@ColumnaEdicions @Grup62

El gènere de novel·la negra és dels meus preferits, sobretot perquè són amb diferència els que més m’absorbeixen quan llegeixo. Jo, d’un llibre, espero que m’enganxi. Fins i tot em pot no acabar de convèncer el llibre en sí, però si m’enganxa el deixo com a un bon llibre i com a un llibre que puc recomanar.

En el cas de Matar el meu pare, de , ens trobem davant d’un llibre d’això que s’ha anomenat “novel·la negra nòrdica” però que fuig una mica de la truculència que tenen alguns dels seus companys d’estil. No hi ha la quantitat de sang, fred i neu que pot haver-hi amb Asa Larsson, Stieg Larsson o Jo Nesbø, però sens dubte que el podem posar al mateix prestatge, i sobretot al prestatge de llibres negres que enganxen.

En aquest llibre, ens trobem tres dones i un cadàver en un llac. Des d’aquest punt de partida anem veient com aquestes tres dones, dues periodistes de successos i una policia, van intentant descobrir l’autor del crim.

M’ha agradat, com a exercici d’estil, i sobretot perquè és el que més m’ha enganxat, el fet de saber que una d’aquestes tres dones té la intenció de complir el títol del llibre, matar el seu pare, però la gràcia rau en què no sabrem fins al desenllaç d’aquesta història de Carina Bergfeldt quina d’elles és. I us ho asseguro: el pare és per matar-lo!

Es nota que Bergfeld és periodista perquè sempre posa a les dues dones que es dediquen al mateix que ella un lleuger avantatge en la investigació del crim. Aquest és un llibre de lectura trepidant amb una cosa que també m’ha agradat força: l’humor. Tot el procés que anem llegint de la desconeguda perpetradora del parricidi és molt divertit! Per acabar matant el pare, primer cal entrenar-se matant un porc! Si necessiteu idees…

Nosaltres, si aquestes festes voleu quedar bé amb algú que sigui fan del gènere, amb Matar el meu pare quedareu molt bé!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Matar el meu pare
Autor: Carina Bergfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1791-4
Preu: 18,50€

Share

El llegat dels ossos, de Dolores Redondo

elllegatdelsossos

@ColumnaEdicions @Grup_62 @DoloresRedondoM

La  ja ha entregat la segona part de la trilogia del Baztan, El llegat dels ossos, i si sou d’aquells que patiu perquè dieu allò de “oh, és que jo no m’he llegit el primer llibre”, no us preocupeu. Jo no vaig llegir en el seu moment El guardià invisible i aquest llibre m’ha enganxat del tot i l’he pogut seguir amb tota tranquil·litat.

La nostra protagonista és una investigadora de la policia foral de Navarra, l’Amaya Salazar -un personatge que crec que té prou personalitat per convertir-se en el Carvalho del nord d’Espanya-, i que a l’inici del llibre està en el tram final del seu primer embaràs. He trobat força divertit tot el procés del part, la lactància, etc. No oblideu que jo em dedico a això! El fet és que Salazar es troba amb una sèrie d’assassinats de dones que, aparentment, no tenen cap relació entre ells.

Però el nas de l’Amaya va més enllà i nota que alguna cosa falla quan resulta que els assassins, alguns d’ells immediatament després de cometre els crims, acaben tots suïcidats, de manera que els casos es van tancant. A més, tots ells deixen un missatge per l’Amaya: la paraula “Tarttalo”. Ara no us diré què vol dir… no us vull aixafar la guitarra! Però el que sí que us puc explicar és que té alguna cosa a veure amb la història i les llegendes del Baztan.

La raó per la qual abans he dit “alguns immediatament” és perquè el que trigarà més en acabar suïcidat és qui li donarà la clau per descobrir qui s’amaga darrere de tots aquests assassinats.

És un llibre que m’ha enganxat molt, tot i que en alguns moments hi ha alguns temes que m’han grinyolat, potser perquè són d’una truculència bastant extrema: membres congelats i rosegats, amputacions als cadàvers que van apareixent… Potser no sóc de tanta sang! En qualsevol cas, és un llibre que m’ha fet apagar el llum sempre més tard de l’hora que tocava anar a dormir. És un indicador prou clar, oi?

A tots aquells que vau llegir la Dolores Redondo al primer llibre, estic convençuda que aquesta segona part de la trilogia no us fallarà. I si resulta que l’agafeu de nou, sense haver passat per El guardià invisible, com ja us he dit, no heu de patir gens.

Novel·la negra en estat pur i un personatge que espero que la Dolores Redondo segueixi cultivant. Jo intentaré recuperar el primer llibre de la trilogia mentre espero que surti el tercer!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llegat dels ossos
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1789-1
Preu: 18,90€

Share