Arxiu de l'autor: Victòria Motger

La ciència a l’ombra, de J.M. Mulet

lacienciaalombraDurant els últims 10-20 anys i gràcies als mitjans de comunicació de tota mena, l’afició de tipus thriller ha envaït la nostra quotidianitat perquè, siguem sincers, la part fosca ens atrau i els personatges perversos ens fascinen. Fins aleshores es tractava d’un tema més o menys ocult i més o menys restringit als especialistes.

En J.M. Mulet, amb rigor, sentit de l’humor i tarannà desenfadat ens acosta a la part més tèrbola de la condició humana. Això ens ajudarà a entendre les tècniques que fa servir la policia científica i el curiós món que envolta tots aquests professionals que conviuen diàriament amb la mort.

L’autor pensa que és possible que al viure en una societat -relativament molt- tranquil·la puguem sentir una espècie d’atracció morbosa cap a tot el que sigui la truculència que tenen aquests temes i que al ser minoritaris ens permeten un cert alleujament psicològic. El fet que sempre enxampin el dolent també juga un paper clau en la fascinació que sentim tots els aficionats del gènere de novel·la negra.

El llibre m’ha resultat força instructiu per dos motius: el primer, que les sèries de televisió -CSI, Bones, Rosewood,… ja us les sabeu- cometen errors que grinyolen d’una hora lluny, i segon, cosa que ja imaginava, sembla realment difícil cometre un crim i que no t’enxampin. No és que tingués cap idea al cap però… però ja m’enteneu.

Ah, per cert! El que no m’ha resultat novedós han estat les descripcions dels cadàvers. Encara que per la meva especialitat no en tinc gaire contacte habitual -em dedico a portar embarassos i atendre parts-, sí que he tingut força hores al costat de cossos sense vida quan estudiava medicina. Què en treiem d’això? Us asseguro que si descriu un cadàver d’una manera és que els cadàvers són així de veritat!

Són morts de debò i l’autor és el que en diríem un “catxondu”!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La ciència a l’ombra
Autor: J.M. Mulet
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9809-367-4
Preu: 17,90€

Share

Més maleït karma, de David Safier

mesmaleitkarmaHa tornat el fenòmen que va fer riure milions de lectors. Aquell humor i aquell món que tenia aquell Maleït karma amb una presentadora de televisió agressiva (una bruixa molt bruixa!) que havia acumulat mal karma ja és aquí. En aquest Més maleït karma de David Safier, tornem a trobar humor esbojarrat, bons sentiments i vides al més enllà.

Aquesta vegada, la Daisy, la protagonista de vint-i-llargs anys, és una barreja d’immadura, inestable, mentidera, pispa i addicta (a festes, alcohol i sexe). En resum, tots els tòpics de la faràndula. Llàstima que com a actriu no arriba ni a mediocre.

A partir d’un banal accident amb un gos comencen les seves desventures amb el Steve, que és molt més bon actor però que és… arrogant i, per què no dir-ho, insuportable. L’odi mutu que es tenien en aquesta vida, el traslladen a l’altre: dos éssers que han acumulat mal karma que inicien el difícil i sacrificat viatge per aconseguir bon karma, pujant els esglaons de l’escala de la reencarnació fins a tornar a ser humans.

Ho aconseguiran? La resposta a Més maleït karma. I ja sabeu que, més respostes, el que aquest llibre us oferirà és una molt bona estona. David Safier és una aposta segura en aquest sentit. Si us ho vau passar bé amb la primera, no us perdeu aquesta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Més maleït karma
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Carlota Gurt
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 16,50€

Share

El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat

elsecretdevesaliusHeus aquí El secret de Vesalius, la primera novel·la de Jordi Llobregat… i déu n’hi dó, quina manera de començar!!

Aquesta estrena del director del Festival València Negra, té, al meu parer, aquells ingredients necessaris i imprescindibles per tal de convertir un llibre en un bestseller: assassinats, intriga, amor, passió, molta sang, personatges que et fan dubtar -dels baixos fons i de l’alta burgesia-, prostitutes i periodistes. No necessàriament en aquest ordre però sí que hi són tots. I tots els que hi són, hi són en bona mesura.

L’escenari que ha triat Llobregat per situar la novel·la és atractiu i el moment és especial i ple de significats. Es tracta de la Barcelona de finals del segle XIX, dies previs a la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. En aquesta ciutat que viu contrarellotge per preparar-se a mostrar els darrers prodigis de la tecnologia, i alhora rebre caps de govern i membres de cases reials, hi van apareixent, misteriosament, els cossos mutilats de unes quantes noies d’origen humil. La imatge, terrorífica.

Aquests cadàvers que van apareixent per una ciutat comtal en ebullició fa reaparèixer una antiga llegenda sobre un monstre assassí del passat.

Nosaltres, aquest és un bon llibre per passar l’estiu perquè, sens dubte, enganxa com una mala cosa. El que passa és que no és un llibre adequat per a tots aquells a qui la truculència no us vingui gaire de gust en una lectura a la platja. Hi ha certs detalls escabrosos -i molt minuciosos, casi a nivell mèdic- que fan que sigui un thriller/novel·la negra històrica més apta pels fans dels Nesbo’s, Larsson’s i la nòrdica sanguinolenta que no pas amb els Camilleri’s i Donna’s Leon.

Els encarregats de descobrir qui hi ha al darrera d’aquests espantosos assassinats amb amputacions i tota mena de truculències que fan no parar de llegir són en Daniel Amat, un prometedor i jove professor que es veu obligat a tornar a Barcelona, el Bernat Fleixa, periodista de successos d’El Correo Catalán, i en Pau Gilbert, un estudiant de medicina que… l’haureu de llegir per entendre’l millor del tot. Amb això us ho dic tot.

Si necessiteu fer-vos una idea dels escenaris i l’aire que ens acaba explicant en Jordi Llobregat, a El secret de Vesalius hi trobareu un aire d’El Perfum de Süskind amb la Barcelona màgica i gòtica de Carlos Ruiz Zafón.

Enganxa. Molt. No us estranyeu si veieu Vesalius per tot arreu aquest estiu.
El llibre, no el metge… I amb això us ho dic tot!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: El secret de Vesalius
Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1970-3
PVP: 20€

Share

Destí, La Templanza, de María Dueñas

destilatemplanzaHa estat un error obrir aquest llibre? La veritat és que no. Però aquesta és la sensació que m’ha quedat quan ho he fet. Atrapa massa i me n’he anat a dormir tard massa dies seguits!! Irresistiblement atrapada al llarg de més de 500 pàgines en les quals assistim a la fugida endavant de Mauro Larrea.

L’autora d’El temps entre costures i La missió de l’oblit ha deixat enrere les veus femenines per donar la paraula a un home… i quin home! Estem davant d’una altra gran novel·la de la María Dueñas on trobem secrets, ambicions, enganys, fortunes, passions, personatges amb moltes arestes i un gran rigor històric.

Amb Destí, La Templanza us trobareu davant d’una novel·la d’amor, amb un fresc històric situat a finals del XIX que comença a Mèxic, segueix a La Habana i acaba a Jerez, en aquesta finca anomenada ‘La Templanza’.

En Mauro Larrea, un indiano caigut en desgràcia arran de la guerra de secessió dels Estats Units, guanya aquesta finca en una partida de billar. Quan hi arriba coneix la pertorbadora Soledad Montalvo: una dona forta, intel·ligent, amb els objectius molt clars i sobretot, amb un marit que es dedica a comerciar amb els vins que es fan a Jerez. En voleu un tastet? Ella diu que…

-El meu pare mai hauria perdonat ni una sola polonesa en un dia com avui. I jo haig de mantenir ben amunt el seu prestigi, com a digna filla que sóc d’en Jacobo Montalvo: el més tal·lós per als negocis i el més hàbil als salons, com tothom el recorda amb tant d’afecte.

Les riallades benintencionades van ratificar l’homenatge al progenitor; però ningú va arribar a captar el doble sentit de la frase.

Potser va ser la càlida acollida dels vinaters el que va contribuir a relaxar-lo i li va permetre desterrar temporalment en un racó de la seva memòria els tèrbols incidents de la tarda. O potser, novament, va ser el simple atractiu de la Soledad, aquella barreja de gràcia i enteresa que l’havia acompanyat en totes les tempestes i tots els naufragis de la seva vida. Fos com fos, a partir del moment en què es van integrar al centre del saló, tot es va volatilitzar per a en Mauro Larrea com per l’art d’un mag capaç de convertir en fum un as de cors: els pensaments rocosos que constantment li martellejaven el cervell, l’existència d’un fillastre menyspreable, la música al voltant. Tot va semblar evaporar-se tan bon punt va agafar la Sol per la cintura i va notar el pes lleuger del seu llarg braç col·locat damunt l’espatlla.

Ja ho veieu. Unes paraules, un ball… i el món s’evapora!

Nosaltres. Si patíeu, no cal. La María Dueñas ho ha tornat a fer. I si no us en refiàveu del tot perquè La missió de l’oblit no us va acabar de convèncer o no va complir les expectatives que us havíeu fet després d’El temps entre costures… no cal que patiu.

La María Dueñas ho ha tornat a fer. És un tros de llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Destí, La Templanza
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1959-8
PVP: 21,90 €

Share

Negre i plata, de Paolo Giordano

negreiplataAlguns de vosaltres coneixereu en Paolo Giordano per La solitud dels nombres primers. Els seus llibres no són precisament alegres però el que sí que són és delicats.

En aquest cas coneixerem una parella que és talment els colors Negre i plata: ell és tancat, reservat, amb un humor negre d’aquells que pot arribar a fer mal; i ella que és alegre, radiant, brillant…

Durant la novel·la també hi trobarem dos personatges més, el seu fill Emmanuele i la Tata, la dona que va a cuidar aquest fill, que té càncer.

Com us he dit, en Giordano no fa llibres alegres però sí que són delicats. Són llibres amb força i que contraposen, com aquest negre i plata, la fredor del món oncològic, mèdic i de les proves hospitalàries, amb l’escalf i el “carinyo” d’aquesta Tata que, a la pràctica, intenta ser una medicina espiritual per a aquesta parella, l’Emmanuele i sobretot, contra el càncer que els envolta.

Si vau gaudir amb La Solitud dels nombres primers i El cos humà, Giordano no us decebrà.

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: Negre i plata
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7431-3
PVP: 17,50€

Share

Un any i mig, de Sílvia Soler

unanyimigJa fa molt de temps em vaig llegir un fantàstic 39+1, un llibre que em va gravar en foc al cap la frase que “a aquesta edat t’adones que l’home de la teva vida ets tu mateixa”. I quan vaig saber que la Sílvia Soler havia tret un nou llibre m’hi vaig tirar de cap!

En aquell 39+1 tot el llibre tenia un component humorístic que li donava molt de joc. En aquest Un any i mig, en canvi, l’humor no és l’eix, encara que hi és present.

Aquí hi trobareu dos pares acabats de jubilar que es porten… més o menys bé; un fill gran molt responsable i que ha fugit a treballar al Canadà; una filla que, després d’una llarga relació acaba feta puré i que es dedica a la cuina, decideix fugir a treballar a París; l’altra filla, que és la que viu fora però més a prop, que és reservada com una mala cosa i que té una parella terrorífico-argentina, i que fa d’oceanògrafa a Mallorca; i finalment, un fill petit i surfer que viu amb els pares perquè no ha tingut ganes de fer una carrera i perquè, en realitat, està enamorat d’aquella gran onada que ha d’arribar algun dia -i que haureu de descobrir si arriba o no…-.

Tots aquests personatges els anirem descobrint i desenterenyinant durant el lapse de temps d’un any i mig en què coneixeran l’amor, la feina, la maduresa i la importància dels lligams familiars.

La Sílvia Soler no ha fet un llibre de “rissa” però sí que ha tornat a aconseguir allò que sap fer tan bé: escriure un d’aquells llibres que es llegeixen massa ràpid.

Si en sou fans, no us el perdeu!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

Share

El camí dels perfums, de Cristina Caboni

elcamidelsperfumsHeu llegit El perfum, de Patrick Suskind? Doncs perquè us pugueu imaginar una mica la flaire d’El camí dels perfums de la  us hauríeu d’imaginar que al davant hi teniu un personatge similar a aquell assassí sense pietat… però sense sang, entranyes i tot el que faci olor de thriller i posar-hi un component molt més femení.

Per dir-ho d’alguna manera, el que ha aconseguit la Cristina Caboni és fer una novel·la a l’estil de la Luz Gabás o la María Dueñas però en clau de perfum.

La nostra protagonista es diu Elena i és una privilegiada a l’hora de distingir olors, colors en l’olor, i sobretot, a l’hora de mesclar-los per fer-ne perfums i fragàncies que no només maquillen olors sinó que també fan recordar moments, aconsegueixen retornar i fer tornar amors perduts,… És l’última baula d’una generació de dones perfumistes que s’han dedicat a això i que sempre han hagut de criar les seves filles elles soles després de tenir una criatura fruit d’una aventura amorosa.

Una dels objectius de l’Elena serà trencar amb aquesta terrible tradició familiar tot portant una vida en parella amb algú que l’estimi i que s’estimi. El problema és que aquest amor el trobarà en un moment inadequat… però això ho haureu de descobrir vosaltres.

És un llibre que em vaig cruspir en 3 dies. Està ben escrit, enganxa i deixa un bon sabor de boca.

Amants dels perfums, em fa l’efecte que no cal que us digui gaire res més, oi?

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: El camí dels perfums
Autor: Cristina Caboni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-297-7401-6
PVP: 18,90€

Share

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

Share

Les bones intencions, d’Amity Gaige

lesbonesintencionsÚltimament, Empúries està fent bé, si no molt bé, les coses. Publica llibres arriscats, atrevits, una mica diferents, no necessàriament especialitzats en un gènere, i aposta per la qualitat i els llibres que “es fan” llegir. Tot això, per què? Perquè aquest llibre de l’, Les bones intencions, podria ser farregós, recargolat, dens… i no.

Ens trobem amb un protagonista anomenat Eric -Schroder, fins que en uns campaments infantils decideix canviar-se el cognom per Kennedy amb la millor de les intencions- que té una custòdia compartida amb la seva dona de la seva filla.

I arriba un moment en què l’Eric decideix, durant els dies que li toca la seva filla, anar-se’n de viatge amb ella sense cap mena d’intenció de “tornar-li” la filla a la seva exdona. Aquesta fugida endavant acompanyat de la seva filla podria resultar-nos terrorífica o angoixant… però el que hi trobem és un amor molt profund cap a la Meadow, la filla de l’Eric.

Arriba un moment en què tant és els problemes que pugui generar aquest segrest, que tant és que les bones intencions que té siguin la pitjor de les idees, i que tant és si la teva cara comença a sortir a totes les televisions per un segrest d’una menor i que això sigui un problema per a tu o la teva filla. Tant se val. L’Eric només vol una cosa: estar amb la seva filla.

I no hi ha angoixa. Hi ha amor. Amor i bones intencions. Tant en el segrest de la filla com en el segrest del cognom d’un nen alemany que vol assolir el somni americà.

I tot això, narrat a través d’una carta, a la mare de la Meadow, des de la presó.

Molt d’amor i bones intencions.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les bones intencions
Autor: Amity Gaige
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Marta Pera
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-945-3
PVP: 18€

Share

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

diesdefronteraLABUTXACAQuan vaig agafar el Dies de frontera del no només em va cridar l’atenció que fos el Premi Sant Jordi del 2013. L’havia fullejat en una llibreria i… i en un tres i no res me n’havia cruspit 40 pàgines! El fet que el llibre tingui com a escenari l’Alt Empordà també va ser una de les coses que em van fer venir més ganes de llegir-lo, perquè és un lloc que em sé molt bé i on hi he passat molt de temps en els darrers 34 anys.

En aquests Dies de frontera ens trobem amb la història d’una parella i la de les seves respectives famílies. És una espècie de biografia d’aquests dos personatges, dels seus amics, de com esdevenen una parella i també és una panoràmica de la generació nascuda al final del Franquisme i durant la Transició. I en aquesta panoràmica partim d’una relliscada (allò que en castellà en diuen “un desliz”) d’ell que acaba en una trencadissa emocional que, de forma exhaustiva i molt descriptiva, es convertirà en l’eix de la novel·la.

Un cop presentats els personatges, és ben bé que el llibre es converteix en una espècie de crònica quasi cinematogràfica dels llocs, els ambients, les persones, i els detalls d’aquest Alt Empordà

Després de Llançà predominen els supermercats, els càmpings i els apartaments. A tocar de les cases s’alternen les fileres de baladres blancs i roses. La resta de vegetació es limita al fonoll, les atzavares, les figueres de moro i les canyes que volen envair la carretera. El cel va passant del blau al violeta -amb retalls de taronja i vermell a les vores.

(…)

Passen per Garriguella, per Rabós, per Espolla. En pocs quilòmetres, masos i cellers han substituït les botigues que venien matalassos inflables i ulleres d’anar sota aigua. Arran de carretera s’estenen les vinyes, més amunt els alzinars. Sant Climent Sescebes sembla un poble com els altres, però dalt del pal de la bandera delata la base militar. Després els boscos es fan més espessos. A Campmany, un enorme magatzem de mobles suggereix que s’acosten a un àmbit menys agrari.

Enteneu el que volia dir? Potser és hora que, així com en Zafón té una ruta per Barcelona, en Vicenç Pagès tingui una ruta per l’Alt Empordà que ja va explorar, amb minuciositat a Els jugadors de Whist. Si a més hi sumem uns quants recursos literaris curiosos, com ara la proposta del Vicenç Pagès de qui seria qui a la seva novel·la si fossin en una pel·lícula, o la narració de converses de Whatsapp, el llibre no deixa de sorprendre.

I no us dic res del final, que m’ha encantat!

Nosaltres, si va ser el Premi Sant Jordi 2013 és per alguna cosa. I és perquè és molt bo. No us el perdeu i deixeu-vos perdre per l’Alt Empordà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9930-957-6
PVP: 9,95€

Share