Arxiu de l'autor: Sergi

El crit del peresós

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

El crit del peresós és… un llibre divertit. Té un humor una mica estripat que m’ha recordat l’Eduardo Mendoza d’El misterio de la cripta embrujada.

El llibre tracta, en poques paraules, del descens a l’infern del protagonista: Andrew Whittaker. No l’infern real, sinó d’un procés de degradació de l’individu bastant important. La referència a Mendoza em ve al cap perquè la situació més absolutament anormal i absurda es narra d’una manera lleugera i clara, com si fos el més habitual del món.

En Whittaker és escriptor -sense res publicat, ja em diràs quin èxit!- i editor d’una revista literària amb moltíssimes aspiracions. Potser un pèl massa. De fet, totes les aspiracions que pot tenir la revista són massa.

A més, El crit del peresós està relatat des de l’òptica del protagonista a través de diversos escrits i cartes: el llibre és un epistolari. Això sí, mai veiem les respostes. Alguns dels destinataris són l’exdona, la germana, el director de la residència d’ancians on té la mare ingressada, el director del banc, tots els col·laboradors de la revista (individus amb unes ínfules de literats grandioses), els llogaters amb qui lluita, etc.

En resum, un llibre divertit sobre un individu que, malgrat no ser pobre, viu en la misèria personal més absoluta. I malgrat aquesta descripció del personatge, creieu-me que és un llibre que fa molta gràcia.

I perquè us en feu una idea, aquí teniu la carta que li envia en Whittaker a l’home que li fa arribar les cendres de sa mare perquè trïi una urna on posar-la:

Senyor Carmichael,

Gràcies per haver-me enviat la capsa de la mare. Em pensava que seria molt més petita. Sembla mentida que encara en quedi tant, d’ella. Pel que fa a la seva proposta d’una urna com cal, quan vaig mirar el seu catàleg vaig estar temptat de triar la Clàssica Grega de Marbre, i també la Bronze per Sempre, però al final li he fet cas, he mirat quina harmonitzaria més amb els meus mobles i he arribat a la conclusió que la capsa en la qual me la va fer arribar és perfecta.

Tinc la seva factura. En aquests moments no li puc enviar res, però vull que sàpiga que és el primer de la llista.

Atentament,
Andrew Whittaker

Share

Per què les lleones no els prefereixen rossos?

Títol: Per què les lleones no els prefereixen rossos?
Autora: Xavier Duran
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-6641-398-5
PVP: 18.50€

Aquest llibre no només és un recull de curiositats científiques, sinó també una mostra de com funciona el mètode científic; un procés que moltes vegades queda amagat darrera de les dades que trobem a diaris, publicacions, etc.

El que fa aquest llibre és explicar que, efectivament, les lleones els prefereixen més fosquets de pèl, però a més ens explica el per què i el com s’ha acabat descobrint aquest fet.

És un llibre molt amè perquè cada cas/curiositat/investigació ocupa tres o quatre pàgines del llibre (i a vegades menys i tot!), de manera que si hi ha alguna qüestió que no ens acaba de fer el pes no és cap problema pel lector. Abans que no et pugui cansar un tema, ja l’has acabat de llegir!

Del que es tracta és d’un compendi de casos que intenten fer arribar al lector que el que mou la ciència són les preguntes, independentment de què tractin curiositats com ara que els divorcis perjudiquen el medi ambient (!!!), o quin és el pebrot més picant del món (el Bhut Jolokia, de l’Índia, vint vegades més picant que el Tabasco). És la curiositat qui mou la Ciència.

He trobat especialment interessant la pregunta de si els eriçons de mar estan emparentats amb els humans… Ho voleu saber? Haureu de llegir aquest llibre!

Si voleu sentir en Xavier Duran parlant del llibre, en Toni Clapés el va entrevistar al Versió Rac1 fa poc:

Entrevista a Xavier Duran al Versió Rac1

Share

Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència

Títol: Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència
Autor: Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9809-170-0
Preu: 18,50€

Sense Espanya, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató, és un assaig escrit per dos economistes on s’analitzen quines podrien ser les possibles conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya per al nostre país.

En cap moment s’explica quines serien les repercussions al mercat per a Espanya d’aquesta hipotètica independència, però sí que es tenen en compte possibles repercussions, sobretot -segons els autors- el més que probable boicot que s’exerciria des d’Espanya cap a Catalunya i els seus productes.

A més, els autors també expliquen quins serien els avantatges, com ara la desaparició del dèficit fiscal que arrossega Catalunya.

Al final de l’assaig, Guinjoan i Cuadras presenten diferents escenaris plausibles i en fan un balanç. I és que segons aquests dos economistes, en el cas d’un boicot econòmic salvatge, fins i tot Catalunya hi sortiria guanyant, sempre però, parlant del global del país, i no de les empreses en concret.

Aquest assaig, que està molt detallat i alhora és molt entenedor es llegeix molt bé. És divulgatiu i té la qualitat de no tenir un aire d’explicar les coses per criatures. Seriós però eficaç. Jo me l’he llegit en un parell de dies… i això no sempre passa amb un assaig!

Share

Te deix, amor, la mar com a penyora

Títol: Te deix, amor, la mar com a penyora
Autor: Carme Riera
Editorial: labutxaca
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9930-273-7
Preu: 8,50€

Te deix, amor, el mar com a penyora de Carme Riera és un recull de contes i històries d’amor; alguns de molt curts, com ara d’una pàgina, i d’altres que arriben a la quinzena.

Hi ha escrits de tot tipus, tocant diversos pals i gèneres (el primer amor, el lesbianisme, etc.), i fins i tot n’hi ha hagut un que m’ha recordat lleugerament Edgar Allan Poe!

Aquesta reedició -és un llibre dels setanta- el que sí que demostra és que aquest recull d’històries ha envellit bé, segurament perquè moltes d’elles tenen un aire bastant atemporal, i perquè justament aquests setanta no són els protagonistes d’aquestes històries; com a màxim, són el rerefons d’algun d’aquests relats.

No és un tipus de llibre que agafi habitualment, perquè no sóc gaire donat al gènere romàntic, però és un títol perfecte per a aquells a qui els agradi aquesta temàtica. A més, el fet de que hagi sortit en edició de butxaca és ideal per els qui no es vulguin gastar gaire diners.

Share