Arxiu de l'autor: Sergi

La meva primera Diada, de Jaume Clotet i Rut Bisbe

1 resposta

@llibresjoves @Grup62 @jaumeclotet

Han passat un parell de setmanes des de la Diada i la cadena humana. Després d’aquell dia tan emocionant, a casa ens hem posat a llegir un llibre molt i molt interessant per a tots els de la casa: avui ens hem posat amb els nens al sofà a llegir La meva primera Diada.

El gran llegia i els petits escoltaven i miraven els dibuixos. Ha estat una estona entretinguda i divertida. El text és entenedor i distret per als nens i els dibuixos són molt divertits. I si us penseu que ja coneixeu aquesta història ja us aviso que té algun gir que no us espereu!

En resum, si voleu que els vostres petits comencin a conèixer una mica la nostra Història podeu començar per La meva primera Diada del Jaume Clotet amb les il·lustracions de la Rut Bisbe, i que explica de manera senzilla i entenedora què és la Diada. Els magnífics dibuixos acompanyen perfectament el text i són divertits i plens de detall.

Els més petits de la casa gaudiran amb els dibuixos i els més grans practicaran la lectura tot aprenent uns fets històrics de molta actualitat!

Títol: La meva primera Diada
Autor: Jaume Clotet
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Lluna de Paper
Pàgines: 24
ISBN: 978-84-15853-35-0
Preu: 5,95€

Share

Joc de trons 1, de George R. R. Martin

Deixa un comentari

@Fanbooks_ @llibresjoves @Grup62

Set antics regnes governats pel rei Robert Baratheon en un delicat joc de poders on tot s’hi val: assassinats, casaments concertats, sexe, suborns i un llarg etcètera que faria les delícies de Maquiavel.

Mentrestant, al nord llunyà, un mur i la guàrdia de la nit protegeixen el regne dels salvatges i de coses encara pitjors. Es tracta d’una història coral plena de personatges inoblidables com el nan Tyrion (que molts asseguren que és el preferit de George R.R. Martin), la seva germana, la reina Cersei, o el senyor del nord Ed Stark.

La principal virtut d’aquest còmic de Joc de trons és alhora el seu principal defecte: la fidelitat a l’obra original. És a dir, si us va agradar el llibre o la sèrie, el còmic també us agradarà, i si no us van fer el pes aleshores no cal que hi feu esment. Com que és més que probable que hàgiu caigut en l’encant d’aquest modern, polític i picant Senyor dels Anells… ja ho sabeu!

Les situacions, els personatges i les històries us enganxaran si no ho han fet ja el llibre o la sèrie de televisió. El relat és una història fantàstico-medieval on, a diferència de moltes altres històries fantàstiques on els bàndols del bé i el mal estan clarament delimitats, aquí tothom o gairebé tothom es mou en diferents games del gris.

És aquest gris el que no us permetrà abandonar el còmic. Però no patiu: la segona part arriba aviat. Com l’hivern, que s’acosta…

Títol: Joc de trons (1)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9932-804-1
Preu: 14’96€

Share

Camps abans de tot això, de Lolita Bosch

4 respostes

@Empuries_Ed @Grup62

Camps abans de tot això, de la Lolita Bosch, no és un assaig. Si busqueu posts anteriors meus al Nosaltresllegim hi trobareu el llibre Amèxica, d’Ed Vulliamy, on sí que es parla del conflicte que hi ha a la frontera entre Mèxic i Estats Units i que sí que és un assaig. Aquest llibre, sens dubte, no ho és.

En aquest cas ens trobem davant d’una reflexió de l’autora, recolzada per un munt de dades i investigacions sobre el tema, i que intenta transportar i transmetre al lector la gravetat d’aquest conflicte i com afecta la població que el pateix a tots els nivells: econòmic, sentimental, anímic, moral… I lamentablement, molt més.

Aquest és un viatge a través de les persones que malviuen, pateixen, moren i també viuen del comerç de la droga en aquesta llarga frontera entre aquests dos països nord-americans. És un viatge més visceral que no pas una fotografia del conflicte i això ens el fa més proper. La violència a Mèxic és un fet, i el problema més punyent és que és un fet constant. A més, Lolita Bosch ens vol fer entendre que això que passa tan lluny de les nostres fronteres és un conflicte que es pot traslladar a qualsevol punt del món… i francament, això no deixa de ser preocupant.

Fent una retrospectiva des dels anys 60, Bosch mostra l’enorme complexitat del problema des dels seus orígens fins al dia d’avui. Des del conreu d’opiacis a Mèxic perquè l’exèrcit americà tingui morfina pels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial fins ara.

Crec que és un molt bon llibre per entendre el conflicte i, sobretot, crec que és un valor afegit la forma com el plasma. Aquí ho teniu:

PER QUÈ MÈXIC
Així: com un crit.

Egoistes, espantats, farts, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwanda, en dictadures feixistes com l’Argentina, Com l’Uruguai, pensem en Srebrenica, en l’apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s’aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.

Per Què Tots Nosaltres.
Per Què Així.
Per Què Aquí.

Com si algú ho sabés.

Em sembla que queda prou clar. Absolutament recomanable.

Títol: Camps abans de tot això
Autor: Lolita Bosch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9787-779-4
Preu: 20€

Share

La ciutat cansada, de Pere Calders

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

La ciutat cansada de Pere Calders és una novel·la inacabada i fins ara inèdita d’aquest autor que un grup d’experts ha rescatat de l’oblit. I sempre va bé rescatar en Calders!

El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.

Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.

M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?

És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 20,80€

Share

Amèxica, d’Ed Vulliamy

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Amèxica, d’Ed Vulliamy és un recorregut de la frontera entre Estats Units i Mèxic des del Pacífic fins a l’Atlàntic. Un viatge des de Tijuana, Calexico, Mexicali, fins a Matamoros, passant per –evidentment- Ciudad Juárez, El Paso, Nuevo Laredo, Piedras Negras i una adorable població anomenada Reynosa, seu/ciutat/feu del càrtel dels Zetas.

L’autor coincideix a la ciutat de Reynosa el dia de Tots Sants, i perquè us feu una idea del panorama, el que fa és visitar un cementiri per veure com viuen el tema. I què es troba? Doncs que el cementiri està dividit en zones: pobres, classe mitjana i alta… però li diuen que els rics-rics (un eufemisme per dir narcos, policia i exèrcit) tenen un cementiri a part. I quan Vulliamy diu d’anar-hi li ho desaconsellen “absolutament” i li pregunten, amb bon criteri: “què diràs que vas a fer quan vegin un gringo passejant per allí?”. L’autor contesta que vol explicar la festa dels morts a Mèxic. I la resposta que li donen és bastant… el que li responen és que li diran que no se’l creuen, que l’acusaran de ser de la DEA (l’agència antidroga nord-americana), i que l’enterraran allí mateix. Adorable.

És un llibre molt interessant perquè parla molt dels narcos, però no només d’ells. També de la població que viu en aquesta zona, del teixit industrial, dels indis de la zona, i fins i tot de temes mediambientals.

Amèxica és un molt bon exemple de què és el periodisme literari. El periodisme fet llibre. Un llibre que documenta la realitat a partir d’un profund treball de camp en tots els sentits i amb protagonistes de tots els bàndols i grups: polítics, narcos, policies,…

Una de les coses que més m’ha sorprès és que totes les ciutats mexicanes que associem a la droga i la violència tenen una “ciutat germana” al cantó nord-americà: Tijuana amb San Diego, Agua Prieta amb Douglas, Nuevo Laredo amb Laredo, Reynosa amb McAlklen o Matamoros amb Brownsville.

El fet que més m’ha impactat? Com l’autor relata que la violència s’ha extès tant… Tant, que ningú ja no sap qui mata a qui, i per què.

Un llibre sobre un tema molt bèstia i alhora fascinant. Com aquest Amèxica d’Ed Vulliamy.

Títol: Amèxica
Autor: Ed Vulliamy
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 440
ISBN: 978-84-9787-778-7
Preu: 21,15€

Share

El caçador d’ombres, de Joan Barril

1 resposta

Títol: El caçador d’ombres
Autor: Joan Barril
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-923-4
Preu: 21,00€

El caçador d’ombres, de Joan Barril és un… thriller? Sí, un thriller barrejat amb el que al cinema anomenaríem “road-movie” a través del continent africà.

El protagonista és un tal Lluís Soley –com el dels cafès-, burgès adinerat que, de forma inesperada, es troba involucrat i embolicat en una trama on hi ha la fusió freda de l’energia nuclear pel mig.

El recorregut per Àfrica també li suposarà un viatge interior per tal de trobar-se a sí mateix i entendre’s una mica més, i sobretot per replantejar-se què i com fa les coses.

Joan Barril ens presenta un escenari on la desigualtat entre continents hi té un paper molt important, però que ens confirma aquella màxima tan lletja del “són pobres però més feliços”.

És una novel·la que no m’ha desagradat, però m’ha semblat una mica irregular, i que en algun moment m’ha sorprès en les formes… podria ser perquè la barreja entre thriller, novel·la existencial i “road-movie” distreu un pèl massa el missatge final del relat.

En qualsevol cas, és un llibre que agradarà tots aquells qui siguin fans de Joan Barril, un periodista i escriptor que té, sens dubte, un estil propi i particular.

Share

La mort del corredor de fons, de Jordi de Manuel

1 resposta

Títol: La mort del corredor de fons
Autor: Jordi de Manuel
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-2976-882-4
Preu: 19,50€

La mort del corredor de fons, de Jordi de Manuel, és una novel·la negra que parteix de la troballa d’un cadàver a la serra de Collserola i que haurà d’investigar l’inspector Marc Sergiot, de la policia nacional (espanyola) i, paral·lelament, d’una sèrie de morts francament bèsties (tortures, acarnissaments, i altres belleses) que investiguen els Mossos i que els fan pensar en un assassí en sèrie.

Jordi de Manuel ens va alternant les diferents visions d’aquestes dues circumstàncies: la dels mossos, la de l’assassí -que coneixem des de l’inici del llibre-, la de l’inspector Sergiot,… i la d’en Hakim, el corredor de fons.

És un llibre que es llegeix ràpid i té un ritme àgil, alentat per aquest canvi constant de punts de vista i protagonistes de les diverses trames que conté el llibre. El fet és que venint de llegir arguments molt més enrevessats i espessos que tenen a veure amb cançons de gel i foc, ja va bé llegir llibres més planers!

Tot i que he trobat que hi havia algunes llicències que em grinyolaven una mica, és una bona lectura per als amants del gènere de la novel·la negra.

Si heu estat seguint durant aquests dies la BCNegra, no us el perdeu (com no va fer l’Eli!).

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Memòries del doctor Biodramina

1 resposta

Títol: Memòries del doctor Biodramina
Autor: Joan Uriach
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Memòries
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-2976-861-9
Preu: 25€

Recordo que quan era més jovenet que ara –encara més!-, quan anava d’excursió a visitar Montserrat, el Museu de la Ciència, el Pantà de Sau i un llarg etcètera d’indrets del nostre país, sempre hi havia algun company de classe que no acabava de portar gaire bé el tema dels revolts. Era llavors quan el professor o la senyoreta deien allò de “vine aquí que et donaré una Biodramina”.

I vet aquí, que això de la Biodramina és un invent d’aquí! La mítica píndola antimareig d’excursions de primària va néixer en uns laboratoris catalans: els del grup farmacèutic Uriach.

En Joan Uriach ens explica en aquest Memòries del doctor Biodramina l’origen de la dèria familiar per la farmàcia i ens la posa en el seu context històric, que comença a mitjan del s.XIX quan un besavi va entrar a treballar a una adrogueria (un Schleker de l’època).

Uriach repassa com durant quatre generacions, des d’aquell besavi adroguer fins a ell i els seus fills, va creixent una farmaciola que es convertirà en una de les empreses farmacèutiques puntals del nostre país i d’Espanya.

En aquest llibre de memòries s’explica com ha anat evolucionant el món de l’indústria farmacèutica, juntament amb un repàs a altres figures d’aquest sector com ara Antoni Esteve Subirana o Pere Puig Muset, i de com els esdeveniments històrics i el caràcter emprenedor d’aquesta família ha anat conformant el Grup Uriach, no només conegut per la nostra adorada Biodramina, sinó també pels nostres amics Lipograsil i Hipotensor.

El llibre se’m va fer un pèl feixuc al principi, però a mida que avançava en el temps, en moments històrics que ja tinc més llegits, he tingut més referents i l’he pogut situar millor. És un llibre que podran gaudir aquells que vulguin saber una mica més sobre aquells catalans emprenedors que han fet del nostre país el que és, i que a vegades no acaben de tenir el reconeixement popular que els pertoca.

I no patiu. Aquest llibre no mareja!

Si voleu veure l’autor presentant Memòries del doctor Biodramina (i també parlant d’altres temes d’actualitat), aquí teniu l’entrevista que li va fer Manel Fuentes a El Matí de Catalunya Ràdio.

Share

On el dia dorm amb els ulls oberts

1 resposta

Títol: On el dia dorm amb els ulls oberts
Autor: Toni Pou
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-721-3
Preu: 16€

Després de llegir el llibre del Toni Pou, la primera conclusió a la que arribo és que els Víkings eren uns “catxondus”. Perquè anomenar “Terra verda” una de les regions més blanques del Planeta Terra només podia comptar amb un optimisme a prova de bomba.

En Toni Pou escriu a On el dia dorm amb els ulls oberts dos llibres en un. En el primer, relata la seva experiència com a periodista al vaixell Amundsen on es realitzen treballs de recerca científica al voltant del Pol Nord, i el segon, on explica com es va produir i desenvolupar la conquesta d’aquesta regió feréstega de la Terra.

El llibre, que podríem emmarcar-lo en l’investigació periodística, es llegeix molt bé, ràpidament, i combina amb habilitat qüestions històriques, científiques i curiositats, que per una banda o altra acaben enganxant el lector.

On el dia dorm amb els ulls oberts ha estat guardonat amb el Premi Godó de Periodisme d’Investigació i Reporterisme i, malgrat el pes que pugui tenir un premi de nom tan pompós, crec que és un molt bon punt de partida per tal de conèixer com era la gent que a finals del s.XIX i inicis del XX es van embrancar en aventures gèlides que duraven anys –i que moltes vegades acabaven com a Viven!–

Crec que On el dia dorm… pot ser, no només un bon llibre pels qui gaudeixin del món científic i de la recerca a indrets inhòspits, sinó que també pot ser un gran títol per aquells adolescents que els costi una mica llegir ficció però que alhora tinguin ganes de conèixer aventures reals.

I pels qui sigueu de viatjar per divertir-vos, no patiu: a l’Àrtic també podreu anar a jugar al minigolf. No m’ho invento! Ho explica en Toni Pou!

Share

Els millors contes de la literatura fantàstica

1 resposta

Títol: Els millors contes de la literatura fantàstica
Autor: Diversos autors – Joan Solé
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6640-781-6
Preu: 20€

En primer lloc voldria fer una consideració sobre aquest llibre. Últimament, quan parlem de literatura fantàstica, el que ens ve a la ment són Tolkiens, Jocs de Trones, Harry Potters i Úrsules Leguins… doncs no. Segons en Joan Solé, que és qui s’ha encarregat de fer la selecció dels contes que apareixen en aquest llibre, això que he citat és el que ell anomena “literatura meravellosa”. I al pròleg del recull ens explica el perquè de la teoria. Segons Solà, la literatura fantàstica ha de tenir com a fet clau que es produeixi un fet excepcional (un doctor peculiar que es diu Jekill de cognom, per exemple).

Però anant al que pertoca, Els millors contes de la literatura fantàstica és un recull molt bo de relats d’aquest gènere però sense reiterar-se en l’estil o la temàtica; o sigui, que no n’hi ha dos de fantasmes, i n’hi ha un de cada cosa.

Entre els autors que configuren aquest recull hi trobareu Poe, Stevenson, Dickens, Wells, Kipling, Bierce, Melville, i altres patums d’aquest món.

Una de les millors coses que té, a més, aquest recull és que els contes que hi trobareu no són els més coneguts dels autors que us he citat; de manera que us podeu trobar amb més d’una agradable (o fantàstica) sorpresa.

M’ha agradat molt, es llegeix molt bé (són relats curts), i francament, si el llibre es diu Els millors contes de la literatura fantàstica… és perquè és veritat.

Tant els contes com els autors són els millors d’aquest gènere.

Share