Arxiu de l'autor: Roger Torralbo

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, de Haruki Murakami

elnoisensecolorielsseusanysdepelegrinatge

@Ed_Empuries @Grup62

En Tsukuro es un jove de 36 anys, arquitecte, que aparentment gaudeix d’una vida a priori exitosa però solitària. No obstant, a la vida d’en Tsukuro hi ha alguna cosa que no funciona, quelcom que té a veure amb el passat, amb el moment de destrucció d’unes amistats que van construir una unió que ell creia infranquejable.

En Tsukuro tornarà, poc a poc, a retrobar-se amb aquell passat per entendre el moment en què tot es va trencar i perquè va passar. D’aquesta manera intentarà retrobar-se i entendre el seu “jo”.

L’escriptura d’El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge és fascinant. Haruki Murakami no ens descriu gairebé en cap moment l’espai on se situa l’acció, cosa que em va cridar molt l’atenció. Tot i això, la cirurgia a la qual sotmet els estats d’ànim i les emocions dels personatges ens fa comprendre en tot moment on i quan estem, ja que durant el pelegrinatge d’en Tsukuro passarem per diverses etapes de la vida del jove arquitecte.

Murakami ens convida a escoltar la banda sonora de la novel·la: Les années de Pèlerinage de Franz Listz. Les reflexions d’en Tsukuro i de la resta de personatges sobre la peça i els seus diferents intèrprets actuen com a fil conductor en el record de Tsukuro, que es va reconstruint lentament però amb pas ferm.

Personalment, no vaig escoltar Les années de Pèlerinage fins a finalitzar la novel·la. No sé per quina raó. I em va semblar una peça tècnicament molt senzilla però dificilíssima de tocar bé. Aquesta és la sensació que em dóna l’escriptura de Murakami. No sembla que faci floritures però el que explica i com ho explica… Fer-ho bé és una cosa summament difícil.

Una novel·la fantàstica que va molt més enllà dels problemes urbans. Una novel·la que parla de l’amistat, d’allò que és i d’allò que creiem que és, de la creació d’una personalitat, i de la superació del passat.

Pots esborrar els records però no canviar la història.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi sense color i els seus anys de peregrinatge
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 19,95€

Share

En Roger ja és un més de Nosaltres!

En Roger ja ens ha ressenyat uns quants llibres, aquí al Nosaltres, i s’incorpora com a firma titular! Aquí teniu el text on se’ns presenta com a lector i recomanador:

D’infant, i de no tan infant, un servidor era tremendament entremaliat. En vaig fer moltes i de molts colors. No me’n sento orgullós però haig de reconèixer que em diverteixo molt recordant i revivint les històries més estrambòtiques. Per què explico això? Doncs perquè va ser aquesta manca de disciplina la que em va portar a descobrir i gaudir la lectura.

Una de les pacients professores que em va patir va prendre una decisió dràstica. Va decidir que a l’hora del pati (sagrada per un nen de 9 anys) l’hauria d’acompanyar a la biblioteca i ajudar-la amb l’organització, recollida i  col·locació  de llibres. A la Catalunya preolímpica i preinformatitzada, això volia dir posar gomets de colors i endreçar per ordre alfabètic.

No era una biblioteca especialment gran però a l’estar ubicada a l’àtic de l’escola, era lluminosa i calenta a l’hivern. Nomes va ser qüestió de temps que m’interessés per algun dels títols i, tot seguit, per un altre, i un altre… Fins que, finalment, vaig preferir en nombroses ocasions, anar a la Biblioteca a l’hora de l’esbarjo enlloc del pati.

Recordo, especialment, l’impacte que va provocar en mi El Corsari Negre. Aquell any, quan va arribar el carnestoltes, no vaig dubtar a l’hora d’escollir disfressa. Va ser en aquella època quan vaig descobrir el plaer per les històries i pels bons narradors, per les històries ben explicades. I de qualsevol mena. Històries que et fan viure en un altre món, que et transporten en l’espai i en el temps… i que fascinen. Visca les Històries! Llegides i explicades!

Aquell càstig em va regalar l’hàbit de llegir i la passió per la lectura, i n’estic profundament agraït. Més endavant ja vaig llegir el que s’ha de llegir, el que he desitjat llegir, i especialment el que m’han recomanat. Aquesta és per a mi la font més fiable: la recomanació d’un amic.

Espero doncs, molt agraït, aportar la meva passió i la meva recomanació, a tots Nosaltres.

Moltes gràcies i benvingut al Nosaltres, Roger! Segur que més d’un farà cas de les teves recomanacions!

Share