Arxiu de l'autor: Patrícia Muñiz

Basurarte, per Gusti

Artista: Gusti
Publicació: Barcelona [etc.] : Océano, 2009
Descripció: [72] p. : il. col. ; 32 cm
Col.lecció: Travesía

Paelles que agiten les hèlixs al mig del cel blau. Paquets de tabac de Formula 1. Zona d’esports, Teatre i Bowling de luxe. Làmpades mooolt més fashion que les d’Ikea. Llaços, diademes i màscares. Marcs per a fotos, testos, jocs d’escacs…
Autèntiques peces úniques, elaborades amb allò que ja no ens serveix.

ART en majúscules que arrenca somriures.

Mai no van existir unes deixalles tan boniques com els que ara tenim, i la màgia de GUSTI,  desvetlla les il·lusions que s’amaguen dins la galleda de les escombraries.

Així és BASURARTE, una festa de la imaginació on tots els somiadors hi sou convidats.

Share

Lliçons de foc

Títol: Lliçons de foc
Autor: Argemí, Josep M.
Col.lecció: Mínima minor
Publicació: Barcelona: Quaderns Crema, 2003
ISBN: 8477273987

Novel·la transformadora i sofisticada, escrita amb una prosa acurada que sedueix, Lliçons de foc és un repte apassionant.

La narració comença amb una trencadissa de vidres al Químic de Sarrià, i atrapa al lector en l’espiral d’esdeveniments que envolten la vida del protagonista, Joan Comella. És amb la seva mirada adolescent que assistim a la dissecció de  l’educació catòlica, a la impressió d’experiències amoroses frustrades, a les visions nostàlgiques dels estius al Garraf, o als misteris, cada cop més pertorbadors, que trufen el relat.

Fins al capítol X, l’autor  es centra en explicar-nos la vida del protagonista. Descriu magistralment la Barcelona burgesa del postfranquisme, amb aquelles institucions de solidesa aparentment inamovible, i la fa servir d’escenari per a transportar-nos al món de les fabulacions adolescents. Però no ens enganyem, no ens trobem davant una història costumista, com podria semblar. Perquè en aquesta novel·la habita la imaginació més desbordant, i a partir del capítol XI, titulat “Teologia”, hi ha un canvi,  doncs la narració abraça amb fermesa les històries delirants d’Enric, l’amic de Joan. Per als lectors, és com si l’autor deixés de banda, per fi, les explicacions, i decidís capbussar-se en l’expressió imaginativa de la història. Aleshores, estiguem preparats o no, l’autor ens agafa pel clatell i ens submergeix dins la fantasia més agosarada. Oh, Sorpresa! Meravellosa sorpresa! I no penso dir res més, no vull desvetllar el misteri.

El que sí voldria afegir, és que la prosa de Josep M. Argemí té un gust pels detalls que genera lectures molt personalitzades, doncs un pot aturar-se en qualsevol moment per degustar les descripcions de bellesa indiscutible, que afronta filant la perfecció.

(…)

Si voleu seguir llegint passeu-vos per Páginas frenéticas.

Share

S’afegeix al “nosaltres” la Patrícia!

Patrícia Muñiz (Barcelona, 1970)

Durant el dia s’amaga en la seva torre de llibres. Cabells recollits amb un llapis, ulleres que llisquen nas avall  i Shiiist… Es prega silenci! Però a la nit, es treu el monyo i es converteix en una tendra bèstia negra que es fon amb l’horitzó. Amb la seva màscara de gata del futur, s’esmuny pels terrats a ritme de Lindy-hop, perquè necessita bellugar-se tant com escriure. Té una missió i com és una criatura obstinada, no defallirà en el seu intent d’explicar, a tot aquell qui vulgui escoltar, les històries que s’amaguen als racons més foscos de l’ànima humana.

Blog: http://paginasfreneticas.blogspot.com

Col.laboracions amb revistes: Catarsi, Les Males Herbes i Whekhelele News

Programa de ràdio: “Relats frenètics” (Sants 3 ràdio i Ràdio Pica)

I premi Microrelat de terror i gore de Molins de Rei 2008

Share

Eisner/Miller

Avui tenim entre “nosaltres” a la Patricia, que ens comenta el llibre Eisner/Miller. Si voleu llegir la ressenya sencera, passeu-vos per Páginas frenéticas.

Títol: Eisner/Miller entrevista moderada por Charles Brownstein
Autors: Will Eisner, Frank Miller, Charles Brownstein
Trad. De Raúl Sastre
Barcelona: Norma Editorial, 2006. 347 p. b/n
ISBN: 84-9814-492-2

Amants del còmic, no us acosteu a Eisner/ Miller amb presses! Us perdríeu el plaer de degustar pausadament aquest exquisit diàleg, del que us asseguro gaudireu.

Prepareu-vos per a compartir un cap de setmana amb Will Eisner i Frank Miller conversant de forma distesa sobre el còmic en totes les seves facetes.

Aquest llibre, ben estructurat, gratament il·lustrat i traduït amb professionalitat per Raúl Sastre, aconsegueix transmetre al lector la sensació d’estar allà mateix, d’assistir a una d’aquestes classes magistrals que se solen donar fora de les aules. Si l’acompanyeu d’una cervesa i unes olives, convertireu la seva lectura en una experiència sublim.

Will Eisner i Frank Miller ens passegen per la història del còmic, per les editorials i les distribuïdores. Ens parlen del còmic com a art i dels artistes que els dibuixen.

Share

El mundo sin nosotros

Us deixem amb un comentari que ens ha fet arribar la Patricia sobre el llibre El mundo sin nosotros, d’Alan Weisman.

Títol: El mundo sin nosotros
Autor: Alan Weisman
Editorial: Debate 2007
Pàgines: 432
ISBN: 9788483067437
PVP: 20,90€

Si escolteu a un apocalíptic dir que estem matant el planeta, no el cregueu! Perquè el planeta seguirà vivint tan feliç sense nosaltres. En realitat, a qui estem matant és a nosaltres mateixos.

El llibre d’Alan Weisman deixa patent el desafortunat impacte de l’home sobre la terra, la poca perdurabilitat de les enormes infraestructures i sobre tot, l’obstinació de la vida per regenerar-se. Què passaria si els éssers humans desapareguéssim sobtadament de la terra, és la original hipòtesi de la que parteix l’autor.

Per respondre aquesta qüestió, ha visitat llocs clau del planeta on, per determinades circumstàncies, l’impacte causat per la presència de l’home ha desaparegut. Weisman s’ha fixat en Txernòbil, on després de la tragèdia nuclear la flora i la fauna s’està recuperant. També ha visitat una franja de terra d’uns 5 Km que existeix entre Corea del Nord i Corea del Sud on, des de fa 50 anys no hi viu ningú i que ha servit de refugi per a l’os negre asiàtic i altres espècies en perill d’extinció. I ens parla del bosc Bialowieza, 200.000 hectàrees entre Polònia i Bielorrusia, últim fragment que queda a Europa de bosc primitiu i una de les més grans reserves naturals del planeta.

A les guardes del llibre trobem una línia cronològica on es resumeix un viatge apassionant que comença als dos primers dies de la nostra desaparició i arriba fins a l’eternitat, detallant els canvis que es produiran fins a 5 mil milions d’anys després de la nostra existència.

En la narració d’aquesta hipòtesi de futur, Weisman ens obsequia amb paisatges fabulosos com ara el dels arbres que trenquen l’asfalt de la ciutat i creixen a l’interior dels edificis. Escenaris tan interessants com el d’una ciutat de Nova York abandonada, ferotgement atractiva on al segon dia sense la nostra presència ja s’inunda el metro.

En aquest futur hi haurà sorpreses pels animals: gats que es converteixen en depredadors, ocells invasors, plagues de rates que desapareixen sense la presència de l’home i animals de granja que serviran de banquet per a les feres.

I no només això, perquè també se’ns mostren petjades humanes de llarg recorregut com els residus d’ones de ràdio que continuaran el seu viatge quan el planeta ja no existeixi.

En aquest món sense nosaltres la natura recupera el territori que l’hi hem pres però, degut a la nostra intervenció, es tracta d’una natura molt diferent a la que va existir en un principi.

Malauradament, els records més permanents que els humans deixaríem del nostre pas serien els residus nuclears, els plàstics indestructibles i la contaminació. Una trista i pèssima herència que portaria problemes als éssers vius que quedessin darrera nostre.

L’autor aconsegueix fer-nos reflexionar sobre els canvis que estem produint a la biosfera amb aquesta narració tan enginyosa com inspiradora, un conte fantàstic on els monstres som els homes.

Share

Burton per Burton

Pels qui teniu pensat anar a veure Alícia al país de les meravelles (vegeu Alícia al…) al cinema, llegiu-vos abans aquest comentari que ens envia la Patricia sobre el llibre biogràfic de Tim Burton, Burton per Burton. Us ajudarà a entendre l’univers Burton!

Títol: Burton per Burton
Autor: Mark Salisbury
Editorial: Angle Editorial
Col·lecció: El fil d’Ariadna, 30
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-96970-49-6
PVP: 25,00€

L’univers Burton és un mar profund on submergir-se. És un altre món, amb una altra llum, amb regles diferents, un lloc ple de detalls que donen sentit a la totalitat.

Et trobes allà gaudint de la intensa vida dels morts, d’amors d’ultratomba, de sorpreses funestes, quan et preguntes com va començar tot. I aleshores, per art de màgia apareix Burton per Burton, amb pròleg del seu amic Johnny Depp que a més d’estar com un tren, és una autèntica icona underground.

Què més se li pot demanar a un llibre que parli sobre Tim Burton?

En paraules de Johnny Depp:
“Per a mi és un autèntic geni i, m’heu de creure, no utilitzaria aquest qualificatiu amb gaire gent. El que ell fa no es pot etiquetar (…) Té un do molt especial que no es troba cada dia. No se’l pot considerar un simple director de cinema. Resulta més adequat el títol, tan escàs, de “geni”, i no només per les seves pel·lícules, sinó també pels dibuixos, fotografies, idees, per la seva agudesa i per la seva imaginació”.

Burton per Burton ens explica com va començar tot, des del principi. Aporta nova llum al seu univers encisador i màgic. S’atura detalladament a cada una de les seves obres explicant les anècdotes, l’abans i el després, analitzant l’acte creatiu.

Després dels agraïments, el pròleg de Johnny Depp i la introducció de Mark Salisbury, comencem el recorregut per la seva infantesa a Burbank i a continuació ens explica las seva experiència a Disney i com va néixer Vincent.

Rememorant aquesta etapa, Burton ens parla sobre els models imposats per la societat i els impulsos reprimits.

“Recordo un dia que em vaig sentir completament frustrat, perquè m’encanta dibuixar però en realitat no ho faig massa bé. Un dia alguna cosa va fer clic dins el meu cervell – A la merda, tant se me’n fot si sé dibuixar o no. M’agrada i punt – Juro per Déu que d’un segon a un altre vaig experimentar una sensació de llibertat que no havia sentit mai anteriorment”.

Als que ens agrada que ens expliquin com neix una idea, com es gesta un projecte, aquesta part del llibre ens mostra que de les coses dolentes sempre se n’aprèn. Ens ensenya com de transformadores poden arribar a ser les sotragades de la vida, la importància de l’amistat, la coherència d’una vida apassionada i el valor de mantenir la fe en el que un fa.

La importància de trobar el sentit, d’aconseguir la capacitat de comunicar. És un gran missatge, la veritat.

(…)

Si voleu saber com continua, passeu-vos per http://paginasfreneticas.blogspot.com/

Share

Alícia al país de les meravelles

Avui us deixem amb la Patricia, amant del terror, la fantasia, la ciència ficció… que ens ha enviat un comentari sobre Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. A mi m’ha fet venir ganes de llegir-me’l! Si voleu saber més sobre aquesta noia que es defineix com a contista i guionista, passegeu-vos per  http://paginasfreneticas.blogspot.com.

Títol: Alícia al país de les meravelles
Autor: Lewis Carroll
Editorial: labutxaca
Col.lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-92549-40-59
PVP: 7,00 €

Segons el diari d’en Lewis Carroll, el personatge d’Alícia va néixer el 4 de juliol de 1862 quan l’escriptor i el reverend Robinson Duckworth van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, Alice i Edith) d’excursió amb barca pel Tàmesis.
El conte infantil Les Aventures d’Alícia sota Terra va sorgir de la insistència de les nenes per escoltar un relat aquella tarda estiuenca. I no és casualitat que Carroll donés al seu personatge el nom de la petita de 10 anys, ja que aquest conte va ser creat per a ella, l’Alice Liddell, la nena que va fascinar a en Lewis Carroll.

Tot comença una avorrida tarda d’estiu en la qual l’Alícia, atrapada per la curiositat, es posa a perseguir un conill blanc que duu una armilla i un rellotge de butxaca. Com és d’esperar, la petita cau pel forat i així és com s’endinsa Al país de les Meravelles. Un lloc on els fets fantàstics se succeeixen al compàs d’una lògica aclaparadora de la qual és impossible lliurar-se.
Hi ha quelcom de familiar i inquietant en aquesta nena encantada de viure immersa en fantasies. Encara no ens reconeixem?

Alícia, la curiositat innocent que portem a dintre. Alícia, la nena que parla amb desconeguts, s’uneix a quadrilles i es passeja per regnes de cors sense conèixer el protocol. Alícia, la inconscient que es lliura a l’aventura sense reserves. La salvatge que segueix els seus instints. La voluble que es deixa dur pels altres. La que beu i menja el que l’ocasió li ofereix, la que participa en jocs aliens amb total naturalitat. La que dóna l’esquena a la realitat i quan desperta, malenconiosa enyora el seu somni. Alícia, la que es deixa caure dins un túnel sense saber què li espera i en cap moment es pregunta a qui pertany aquesta fantasia.

Seguim pensant que només és un conte per a nens?

Share