Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

Operació urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó

Deixa un comentari

En Joan Maria Morros torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos un dels llibres estrella d’enguany: Operació urnes, de la Laia Vicens i en Xavi Tedó.

Aquí teniu l’escrit del Joan Maria!

La rapidesa amb què va avui la informació fa que moltes vegades no tinguis temps d’entrar a fons a les notícies. Tot és vell al cap de pocs minuts. Per això es fa interessant i necessari fer una pausa i repassar o aprofundir temes. I Operació urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó, ho fa. És un exercici periodístic que recull l’organització del referèndum de l’1 d’octubre com si fos un reportatge. Si poguéssim llegir amb els ulls tancats, estaríem davant d’un documental de gran format que passa pels escenaris i protagonistes anònims que van fer possible el referèndum.

Com aquest:

La primera furgoneta que ha enfilat el camí cap a casa s’atura a Sant Hipòlit de Voltregà per esperar els altres voluntaris. Les urnes que van baixant la resta d’expedicionaris les lliuren a ell, que les carrega al vehicle i les porta a un magatzem provisional. Ara només ell, l’Aleix i el Joan saben on són.

Després d’entrevistes a algunes de les persones que, de forma piramidal es van encarregar del dia 1, i amb els noms degudament canviats, s’ha fet un relat ràpid, precís i captivador. I sabem a través d’ells que les urnes van venir de la Xina, es van estar a França i des d’allà es van repartir pel territori. Amagades als llocs més inversemblants que us pugueu imaginar. I tot envoltat del major del secretisme, com si ens trobéssim en plena guerra freda, a la resistència, a la clandestinitat. Tot això ho expliquen de manera molt atractiva, que t’enganxa perquè vols anar desgranant com va funcionar tot aquest operatiu.

La història és ben sabuda per tothom. Però això no fa menys interessant el llibre. Al contrari. Són poques les persones que han conegut de primera mà què va passar, com es va organitzar, quanta gent hi havia darrere de la història del referèndum. I les tenim en aquest llibre. Vicens i Tedó tramen una narració a través de la qual cada engranatge de l’organització de l’1-O té la seva importància. Els testimonis que reben en primera persona ens descobreixen com alguns d’aquests protagonistes no van explicar ni a la seva parella que tenien una urna a casa o al cotxe. I ens fem còmplices del seu neguit. Ens expliquem com van fer desplaçaments en què sospitaven que qualsevol que els mirés se’ls tiraria a sobre perquè els havien descobert. I ens posem a la seva pell. I tot explicat en un muntatge ràpid de capítols que t’enganxa. Un boníssim exercici periodístic; un llibre per saber una mica més com és la gent d’aquest país.

Gràcies pel teu escrit, Joan Maria!

Títol: Operació urnes
Autor: Xavier Tedó Gratacós | Laia Vicens Estaran
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7554-9
PVP: 15,90€

Share

NosaltresEntrevistem en Josep Piera, autor de ‘El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai’

Deixa un comentari

Després del Victor Jurado, en Jaume Funes i la Tània Juste, Nosaltresentrevistem un autor amb el rebost ple de coses interessants i un llibre d’assaig i cuina acabat de sortir del forn i que ens respon les preguntes del nostre qüestionari daurat.

En Josep Piera, escriptor i gastrònom valencià acaba de publicar El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai, un llibre on hi trobarem un munt de respostes sobre la paella… però també preguntes que potser encara no ens havíem formulat.

Josep Piera respon el test del NosaltresEntrevistem.

  • Què es trobarà el lector quan obri les pàgines d’El llibre daurat?

Es trobarà una història d’històries pròximes i llunyanes: la història interminable de l’arròs i de la paella. Ja ho diu clarament el subtítol.

  • És cert. El subtítol del teu nou llibre parla d’una “història de la paella com no s’ha contat mai”. Què és el més important que calia explicar sobre aquest plat i aquesta tradició culinària?

Tot. La història de la paella no s’havia contat mai des dels seus orígens fins a l’actualitat mateixa. El més important? Com és que un menjar nascut a les marjals de València es converteix en una icona universal.

  • Vostè diu que aquest llibre li va demanar Joan Perucho fa molts anys. Per què fins ara no s’ha decidit a escriure’l?

Així va ser: mentre menjàvem una paella a València. Abans, jo només en sabia les històries familiars. Durant dècades he anat recollint informacions, bibliografia, coneixements, i he tardat set anys en escriure’l tal com el lector el llegeix. Com he dit és una llarga història… interminable.

  • En quin moment i en quines circumstàncies es crea la paella? Què va fer-ho possible?

Si al lector li ve de gust de llegir El llibre daurat trobarà les respostes. Fins i tot a preguntes que no s’havia fet mai.

  • De paelles, en trobem cada dijous a molts menús, però tot el que s’hi serveix són paelles? Què fa que una paella sigui una paella de veritat?

Si qui la menja en queda content, convençut i satisfet, sí, per suposat. El seu paladar li ho dirà en aquell moment. El més important en una paella valenciana és que l’arròs quede “al punt”. És a dir: amb els grans cuits, eixuts, solts, sencers i saborosos.

  • Com s’està rebent aquest llibre entre els lectors valencians?

Em diuen que bé. I és natural, perquè conta la seua història i, a més, està escrit en la llengua de la paella; o millor, en la llengua amb què s’inventa la paella.

  • Què li diuen els primers lectors? I els llibreters? I els amics cuiners?

Uns em fan comentaris divertits, uns altres se’n sorprenen o em somriuen.

  • Quina és i quina ha estat la relació del món de la cultura amb la paella?

Intensa, llarga, i admirable, quan no complicada. De la paella, se n’ha escrit moltíssim, arreu del món. Per això, potser, no se n’havia escrit mai la història.

  • De quina manera la política s’ha interessat per la paella?

Hi ha qui diu que al voltant d’una paella s’han fet pactes i contubernis, i hi ha hagut controvèrsies, també. D’això també se’n parla, al llibre. I prou.

  • La paella és de dretes o d’esquerres?

La paella és un plat de temporada, i canvia d’ingredients. Per a uns és un “convit democràtic”, per a uns altres un “menjar republicà”, per a uns altres una “metàfora franquista”… Com que a tots els agrada, tots n’han fet i en fan un símbol real i compartible.

  • Quins són els seus escriptors preferits en català? I en altres idiomes?

Sobre el tema arrosser o culinari, l’esmentat Joan Perucho, però també Josep Pla, Joan Fuster i Manolo Vázquez Montalbán. Pel que respecta a la manera de tractar un motiu natural per a contar una història cultural, pense en l’italià Claudio Magris i en el croat Predrag Matvejević.

  • Quin és l’últim llibre que l’ha emocionat?

Si parlem de narrativa catalana diré que m’ha emocionat Els homes i els dies de David Vilaseca. Si parlem de poesia, en tinc uns quants, com La netedat, de Sebastià Alzamora, Era, de Jaume C. Pons-Alorda, i Quan els grans arbres cauen, d’Àngels Gregori, que tinc molt recents. I si parlem de clàssics, Ausiàs March i Joan Vinyoli són els que sovint rellegesc.

  • I una pregunta que no fem mai però que aquí pertoca: què hem de tenir en compte per menjar una paella “com Déu mana”?

Que la paella valenciana és un plat de festa i que fa festa. Que és un menjar feliç per a passar un moment feliç… en família, entre amics, amb bona companyia, com a celebració.

  • Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Josep!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de El llibre daurat, de Josep Piera

Títol: El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai
Autor: Josep Piera
Editorial: Edicions Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9809-418-3
Preu: 19€

Share

NosaltresEntrevistem la Tània Juste, autora de ‘Passatge a un nou món’

Deixa un comentari

Després del Victor Jurado i en Jaume Funes, fem el nostre primer NosaltresEntrevistem a una autora! La Tània Juste, una escriptora que ja hem ressenyat -i s’ha ressenyat a sí mateixa- al Nosaltresllegim amb anterioritat, torna a les llibreries amb un llibre publicat per Columna anomenat Passatge a un nou món.

Com que volem conèixer la informació de primera mà, li hem enviat unes preguntes per conèixer una mica més el seu llibre i saber més d’ella com a escriptor i lectora.

Tània Juste respon el test del NosaltresEntrevistem.

•    Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?

És l’any 1918 i el foc de la primera guerra mundial s’ha aturat mentre les grans potències negocien la pau. Un gran transatlàntic surt del port de Barcelona amb destinació Rio de la Plata, Buenos Aires i en el seu interior hi viatgen tot un seguit de personatges d’origen i condició molt diversos. El personatge central és la Berta Casals, una catalano-francesa que s’embarca cap al nou món disposada a casar-se amb un ric oveller de la Patagònia a qui gairebé no coneix. En la travessia farà molta amistat amb una altra noia, d’origen rus, i també hi trobarà un vell amic de la infància. Un vaixell farcit de somnis i una travessia on res està del tot escrit.

•    Si hem de situar als nostres lectors, on hem de posar aquest ‘Passatge al nou món’? En la novel·la històrica que escriuen María Dueñas, Care Santos o Luz Gabás?

Cada novel·lista té el seu propi món narratiu, el seu to, la seva manera d’explicar una ficció dins un context històric i per tant se’m fa molt difícil situar “Passatge al nou món” dins un d’aquests universos concrets. Podríem dir que hi trobarem complicitats amb tots tres, i també amb totes les lectures dels clàssics que han fet de l’escriptura la meva vida.

•    La teva novel·la està situada fa 100 anys, en un viatge per mar a Buenos Aires. Què és el que ens fascina -i us fascina als autors- tant d’aquesta època d’inicis de segle XX?

Jo concebo cada principi de segle com un nou full en blanc, i encara més el segle XX, ja que la humanitat deixa enrere el món antic per entrar de ple en la modernitat. És un estat psicològic molt potent, hi ha la consciència individual i col·lectiva de començar de nou, de la reinvenció a tots nivells. Artísticament està demostrat que és un moment decisiu, i també ho és en la ciència, en la política, en la filosofia, en la moda, en la vida quotidiana en general. No és estrany, així doncs, que alguns autors ens hi sentim cridats tot sovint.

•    Ens expliquen que la protagonista, la Berta Casals, té un destí -Don Julio Mitchell- i dos acompanyants en el seu viatge, l’Abel i la Irina. Ens pots donar més detalls d’ells?

Caldrà anar-los descobrint poc a poc, amb la lenta cadència dels dies de navegació, però podria avançar que la Berta és en aparença una noia com tantes altres de la seva edat, excepte pel fet extraordinari que ha decidit creuar el vast oceà per casar-se amb un desconegut. L’Abel és un amic d’infantesa que retroba per casualitat al vaixell i que li recordarà aspectes d’ella que potser havia oblidat. La Irina, ai…, qui li anava a dir a aquesta filla d’una cèlebre ballarina russa que trobaria una amiga com la Berta a bord! Una travessia que els canviarà la vida i que la Berta explicarà a la seva néta escriptora gairebé set dècades després.

•    D’on va sortir aquest ‘Passatge al nou món’? Quina va ser l’espurna que et va portar a escriure’l?

Va sorgir arran d’un viatge a l’Argentina i de tot un seguit de preguntes i reflexions que em van anar sorgint. Em van atrapar les infinites històries dels europeus que hi van anar a viure, que van voler començar una nova vida en un lloc tan llunyà i desconegut. Els seus motius, les seves pors i els seus anhels van anar impregnant la meva ànima i poc a poc van anar agafant vida els personatges de la meva novel·la i la seva història particular.

•    Tens alguna època, algun moment, algun lloc, alguna situació que creus que mereix una novel·la però que encara no l’has poguda explicar en una novel·la? Tens previst fer-ho aviat?

Tinc llibretes senceres amb noves idees que algun dia voldria novel·lar! Quan acabo d’escriure un llibre –més aviat quan finalment el deixo anar a córrer món–, comença la dolorosa sensació de pèrdua que provo d’apaivagar ràpidament començant un nou projecte. Normalment viatjo a qualsevol dècada de la primera meitat del segle XX, que considero d’un gran interès històric, literari i artístic i font inesgotable d’inspiració i de reflexió.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català?

Més que d’autors sóc de llibres, tot i que sempre hi ha hagut unes lectures constants que m’han fet una mica més escriptora, com ara les obres de Mercè Rodoreda, Víctor Català o Cèlia Suñol, i també lectures més contemporànies com Jaume Cabré, Monika Zgustova… només per citar-ne alguns. M’agrada llegir tot el que puc sobre els autors i autores de la meva generació i he fet bones descobertes.

•    Quins són els teus escriptors preferits en castellà?

Els primers que em van atrapar de joveneta van ser els de la generació del 98, potser per aquell sabor fi de segle que em va arribar a l’ànima. El teatre i la poesia de Lorca sempre m’han acompanyat, no me’n perdo cap posada en escena que, per cert, en els últims anys han estat superbes. De lectures actuals en faig moltes i molt diverses, des d’una novel·la històrica d’Almudena Grandes, passant pel més recent d’Espido Freire, fins a alguna novel·la negra de la Dolores Redondo reservada per a les vacances.

•    Quins són els teus escriptors preferits en altres idiomes?

No acabaria mai la llista! Llegeixo molts autors estrangers. En primer lloc, hi ha els clàssics que sempre m’han acompanyat i que continuo llegint compulsivament. Tinc sempre a mà les novel·les de Dickens, Thomas Mann, Zweig o qualsevol d’Irène Némirovski. Estic sempre atenta a les noves edicions i en la meva biblioteca conviu sovint un mateix títol en l’exemplar vell –de la meva àvia– i el nou. També els diaris de l’Anaïs Nin són sempre a prop meu, perquè allà hi resideix una part de la meva memòria familiar, i perquè a través d’ella trobo tot sovint reflexions, anhels i una passió per la vida que comparteixo.

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

El més recent que he llegit, i que m’ha agradat molt, és “Un debut en la vida”, d’Anita Brookner.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Vaig tornar a llegir “El temps de les cireres” de Montserrat Roig en l’acurada edició commemorativa que va fer 62 i encara la vaig gaudir més que de joveneta, perquè ara els 70 són part de la meva història.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

L’últim que he llegit d’Espido Freire, “Llamadme Alejandra”, amb el qual he conegut més de prop la controvertida figura de l’última tsarina i el seu moment històric.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

“Tu no ets una mare com les altres”, de l’autora alemanya Angelika Schrobsdorff, tot un descobriment. La vida de la seva mare no pot deixar indiferent a ningú.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?

Una nova història s’obre pas en el meu cap, de moment en un estat molt germinal com per començar-ne a parlar, tot i que puc avançar que em farà viatjar, en el proper any, altre cop cap enrere.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Tània!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Passatge a un nou món, de Tània Juste

Títol: Passatge a un nou món
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 20€

Share

NosaltresEntrevistem en Jaume Funes, autor de ‘Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito’

Deixa un comentari

En Jaume Funes acaba de publicar el llibre Estima’m quan menys ho mereixi … perquè és quan més ho necessito. Una guia per a pares i mares d’adolescents. Amb el títol ja s’explica bastant el “de què va” però no del tot com funciona el llibre. Això és un llibre que esdevé recorregut de tota la carrera professional de Jaume Funes, que des de fa més de 35 anys que escriu llibres sobre els adolescents, les seves preocupacions, els seus comportaments i… com funcionen?

Com que volem conèixer la informació de primera mà sobre el llibre i l’autor, li hem enviat unes preguntes per conèixer una mica més el seu llibre i també el seu autor (i lector!).

Jaume Funes respon el test del NosaltresEntrevistem.

Aquí el teniu:

•    Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?
És una proposta per aconseguir mirar-se els nois i les noies adolescents com a personatges que experimenten, assagen per ser, volen ser feliços i aspiren a tenir unes altres relacions amb els seus adults, que mai els consideren prou madurs.
Un llibre que resumeix quatre llargues dècades del meu aprenentatge entre adolescents.

•    El títol és força significatiu de com enfocar la lectura del llibre però també sembla una frase que tots els adolescents podrien haver dit, i no només els d’ara. És així?

Si. És una frase que sent (no sempre arriba a dir) qualsevol persona quan està en mig d’un cert caos vital, en què vol orientar-se sola però no en soledat, que desitja ser interpretada per allò que intenta i no per allò que fa, estimada pels que fereix malgrat que els estima.

•    Què és el que més ha canviat en els adolescents, pares i professors en aquests últims vint anys?

De canvis n’hi ha hagut molts. Però potser els de més impacte en la necessitat d’acomodar les regles educatives són els que tenen a veure amb la societat digital i la comunicació en xarxa. No queda més remei que construir ascendència educativa sobre una base d’influències múltiples. Tot pot ser trobat, contrastat i discutit menys el descobriment de l’interès i la preocupació personalitzats de qui vol que sàpigues, que descobreixis les altres persones i esdevinguis tu mateix una persona raonablement feliç.

•    Si pares i professors d’adolescents han d’estimar quan menys s’ho mereix l’adolescent, hi ha regles bàsiques per “estimar bé” un adolescent?

Qualsevol manual d’autoajuda seria una estafa. Però si que al llibre hi resumeixo un conjunt de criteris, regles, formes d’actuar per intentar fer-ho tan bé com sigui possible, sense oblidar la diversitat adolescent i la nostra canviant i complicada vida adulta.
De fons hi ha tot el debat de com acompanyem, si més no durant quatre canviants anys de la seva vida. Tot té a veure amb la disponibilitat (sempre fora d’horari), la flexibilitat (sempre hi ha alguna raó), l’interès obert pel conjunt de la seva vida (no tan sols pels suposat problemes), l’adquisició de tones de paciència, no deixar de confiar (malgrat que ho posin difícil).
Tan sols eduquem malament quan no som capaços de reconèixer que també ens equivoquem, perquè som éssers humans i ens treuen de polleguera.

•    Una de les grans preocupacions dels pares dels adolescents d’ara és la seva relació amb la tecnologia, internet i les xarxes socials. Alguna idea fonamental que no podem perdre mai de vista, en aquest sentit?

Doncs que no es tracta de simples tecnologies, més o menys útils o perilloses, per educar, sinó de formes d’accés a la informació, de comprensió del món i de relació amb els altres que han canviat les intel·ligències, les identitats, les formes d’aprendre i les formes de conviure. I és en aquest context on no podem deixar sols els adolescents.

•    Quin és el pitjor mal que viuen els adolescents d’ara i quina és la seva major fortalesa?

Probablement les pressions del mercat, la conformació de la seva manera de ser a partir d’un domini total del mercat sobre les seves vides. Alhora, també són generacions que poden tenir molta més informació, que no estan sotmeses a dogmes, que no estan obligades a seguir tradicions, que poden crear, divulgar i expressar-se molt més.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català i en castellà?

No tinc escriptors preferits en cap llengua i llegeixo tant com puc en català, castellà i, menys, en francès. Sovint, traduccions en un d’aquests idiomes. Estimo llibres que vaig descobrint i que, després, seran substituïts per uns altres. Llegeixo bàsicament en digital, i mirar el meu lector d’ebooks significa reconstruir el meu relat lector. Llegeixo literatura i assaig.

Obres relativament recents que es troben a la memòria digital anotades i m’han agradat:

Isabel Allende: El amante japonés
Philippe Meirieu: Éduquer après les attentats
Nadeem Aslam: El jardín de un hombre ciego
Anthony Pagden: La Ilustración
Angelika Schrobsdorff: Tu no ets una mare com les altres
Jaume Cabré: Jo confesso
Patrick Modiano: L’herba de les nits
Joël Dicker: El libro de los Baltimore
Donna Tartt: El jilguero

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

Patria, de Fernando Aramburu.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Desig de xocolata, de Care Santos.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

La úlima noche en Tremore Beach, de Mikel Santiago.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

Los peces no cierran los ojos, d’Erri De Luca.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?

M’he promès no escriure més llibres d’adolescents (no més articles) però no deixar d’escriure. Tinc dos compromisos editorials. Per a Eumo estic escrivint una cosa similar a “Les preguntes inevitables que s’ha de fer tot mestre”, una proposta sobre els interrogants i la recerca de respostes del que significa educar avui. Per a Rosa Sensat he d’escriure, abans d’acabar l’any, un text per a la seva col·lecció Testimonis. Serà, més o menys, així: “Grans temes amb els quals he compartit la vida. Preguntes, respostes i experiències d’una vida en bona companyia educativa”.

Ara, però, intento pintar. Al setembre faré la meva primera exposició: Llums per mirar el món.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Jaume!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito, de Jaume Funes.

Títol: Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito
Autor: Jaume Funes
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 17,90€

Share

Sebastià Alzamora ens escriu «Algunes notes sobre l’escriptura de ‘La netedat’»

Deixa un comentari

Ens el vam trobar a la Rambla Catalunya la tarda de la Diada de Sant Jordi. Estava flanquejat per escriptores d’èxit i acompanyat per un altre escriptor que no passa per ser “fàcil” com és en Vicenç Pagès. I resulta que després de fer-li un parell de fotos -a ell i a en Pagès- li vam dir allò de

“Si ens el vols explicar al Nosaltresllegim, portes obertes!”

I dit i fet! Sebastià Alzamora ens ofereix Algunes notes sobre l’escriptura de ‘La netedat’, el seu últim llibre de poesia. – Aquí el teniu!

Vaig escriure els primers poemes que acabarien formant part de La netedat l’any 2012, després de tres anys en què havia publicat dues novel·les, Miracle a Llucmajor i Crim de sang, però no havia escrit cap poema que em semblés digne de ser tingut en compte (en poesia, havia publicat el llibre La part visible l’any 2009). Aquests primers poemes varen ser els que ara es poden trobar a La netedat amb els títols “Un poema indecent” i “Un poema més presentable”. També són d’aquesta primera tongada “Els erudits” (l’única peça d’una sèrie de versions de Yeats que vaig trobar publicable) i una primera versió d’“Intent fallit”, un poema de només tres versos que va tardar, tanmateix, alguns anys a arribar a la seva versió definitiva. Aleshores ja estava malalt d’alcoholisme, tot i que aleshores jo no ho sabia o, més ben dit, no volia saber-ho. No em vaig posar en tractament fins al juny de 2016, després de més tres anys de caiguda personal en picat.

Durant aquests anys, tot i així, vaig seguir escrivint poemes, tret de l’interval que va abastar la segona meitat del 2015 i la primera del 2016, en què escriure se’m va fer extremadament difícil perquè l’alcohol m’havia atacat la vista fins a reduir la meva visió a un trenta per cent escàs. Després de la desintoxicació i en iniciar la rehabilitació (no són la mateixa cosa), vaig reprendre l’escriptura del llibre. En algun moment dels anys anteriors ja havia decidit que el títol seria el que és, de manera que vaig fer una tria dels poemes que tenia escrits, prescindint d’aquells que, al meu parer, no s’adeien amb la idea de la netedat, que a més de títol, se m’imposava com a fil conductor del llibre. Del poema llarg i homònim que ara tanca el conjunt ja n’existia una primera versió que es corresponia aproximadament amb la meitat del que ha acabat essent la versió final. En els mesos següents, vaig escriure aquesta versió definitiva del poema extens, a més d’un grapat de nous poemes breus que han acabat completant les diferents seccions del llibre (especialment les “Marines”, de les quals, en aquell moment, només n’existia la primera). També vaig publicar un article als diaris Ara i Ara Balears, en què donava a conèixer el meu alcoholisme. Vaig pensar que fer-ho podia ser útil per a la meva recuperació, i tenia a més l’esperança que també pogués fer algun servei a altres persones que es trobessin en aquesta situació. Em satisfà molt poder dir que va ser així, en els dos aspectes.

Després va entrar en la història del llibre el dibuixant Julio César Pérez, bon amic meu i no obstant això artista magnífic, que amb els seus dibuixos plens de força i bellesa va donar al llibre la fesomia que ara poden conèixer els lectors. Mentrestant, jo em trobo ara en la fase final de la meva rehabilitació, que, segons els paràmetres mèdicament establerts, dura dos anys. Escric ara aquestes notes perquè, quan se’m pregunta sobre La netedat, l’alcohol acostuma a sobrevolar la conversa de forma explícita o insinuada, com per altra banda és lògic i comprensible. Acostumo a dir, perquè és cert, que aquest no és un llibre sobre l’alcoholisme, ni sobre com recuperar-se’n. No és aquest el tema, ni ho pretén. Del que tracta el llibre és d’una caiguda en solitari dins un pou de brutícia, i de la necessitat de sortir-ne per tornar a sentir-se net, per respirar de bell nou aire no pudent ni contaminat. Crec que tots podem arribar a sentir-nos així en algun moment de la nostra vida, a causa d’una experiència o una altra. I allò a què aspiren aquests poemes és a ser dignes de fer companyia a la persona que els llegeixi, també quan això li succeeixi.

– Sebastià Alzamora

Gràcies, Sebastià, per obrir-nos una mica més les portes de La netedat.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf de La netedat de Sebastià Alzamora.

Títol: La netedat
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-7588-696-1
PVP: 15€

Share

La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado

Deixa un comentari

En Joan Maria Morros, autor del llibre Els coixinets, se’ns estrena com a un de Nosaltres però aquest cop, enlloc d’explicar-nos el seu llibre, ens explica  La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado Riba.

A l’autor, el vam entrevistar perquè ens expliqués el llibre!

Aquí teniu l’escrit del Joan Maria:

Aquest Sant Jordi l’ha marcat la literatura inspirada a l’entorn del referèndum de l’1 d’octubre. Llibres que expliquen com hi hem arribat i què ha passat després. Llibres de polítics i de periodistes. I segur que si això fos un estat dels Estats Units, alguna productora hauria estrenat alguna pel·lícula sobre el tema. El Víctor Jurado els ha fet el pas previ: escriure ‘La tardor de la llibertat’: la història d’un amor… impossible? entre els dos sectors, l’indepe i l’unionista. En Jurado es nota que és una de les persones que ha viscut a peu de carrer què ha passat a Catalunya aquests últims mesos. I si el lector també ho ha fet, li agradarà La tardor de la llibertat. La clau: heu d’imaginar-vos una situació: les setmanes prèvies i posteriors al referèndum de l’1 d’octubre són l’escenari en el qual viuen tres personatges: l’Arnau, un estudiant universitari d’història; la Irene, una guàrdia civil destinada a Altea a qui fan anar a Barcelona per infiltrar-se i trobar informació de l’entorn indepe; i el Salvador, un traductor que acaba tenint contacte amb tots dos. Això és ‘La tardor de la llibertat’, una novel·la amb un quart protagonista: l’amor. Un amor que arriba de la mateixa manera com han passat la majoria de les coses en aquest país aquests últims mesos: sense avisar:

El jove la mira de fit a fit. Deu tenir cinc anys més que ell, però és molt bonica. Té la pell delicada i uns llavis en els quals ja comença a somiar.

Aquesta és la trobada entre el noi i la noia, d’una manera casual: en una manifestació. El Víctor Jurado ha triat aquests personatges i aquesta època per escriure una novel·la que es llegeix ràpid gràcies a l’estructura dels seus capítols i a la proximitat del que s’explica. És fàcil per al lector identificar-se amb aquests fets, i fins i tot amb algun dels protagonistes. Cada tres capítols aproximadament anem avançant amb les històries de l’Arnau, la Irene i el Salvador; ens imaginem que són coneguts nostres; recordem les manifestacions. És la fórmula de jugar amb fets molt pròxims i que ens toquen la pell, de tenir uns personatges que podríem haver tingut al nostre costat a les protestes a Rambla Catalunya o a la Gran Via, i d’explicar les coses d’una manera planera, com si ens ho digués un amic.

No trobareu la resposta a per què hem arribat fins aquí però és idoni per reviure ficcionats alguns moments dels últims mesos i llegir en estones curtes.

Gràcies pel teu escrit, Joan Maria! I ens llegim al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado Riba.

Títol: La tardor de la llibertat
Autor: Víctor Jurado Riba
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2358-8
Preu: 16,90€

Share

Sant Jordi 2018, al Nosaltresllegim

1 resposta

Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!

Trobareu la majoria dels autors i autores que surten a les fotos en aquest post previ a Sant Jordi que vam publicar fa uns quants dies.

Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!

Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!

 

Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!

 

 

Share

Els llibres triomfadors del Sant Jordi 2018

Deixa un comentari

Hola a tots, Nosaltres!

Ahir va ser un Sant Jordi -com tots!- MERAVELLÓS! Vam estar tota la Diada amunt i avall gaudint del dia amb què “Amb pluja, roses i llibres / celebrem la festa gran,” i que té com a objectiu “que ningú en quedi fora, / ni els d’ara ni els qui vindran.”

I després de celebrar el nostre amor a la Literatura i a la Lectura… què us sembla si fem un repàs “dels llibres de Sant Jordi”? Aquest esperit competitiu només fa bé a qui necessita tenir una llista però no deixa de ser divertit -i molt útil!- tenir aquesta mena d’informació.

Si no us acaba d’interessar, aquí teniu les Nostres recomanacions de Sant Jordi!

❤️????????????

I el llibre de ficció més venut de Sant Jordi 2018 és…

La força d’un destí, de Martí Gironell

I aquí teniu l’escrit que ens va fer la Míriam del Premi Ramon Llull del Martí Gironell:

En Martí Gironell relata la vida d’un personatge d’aquells que acabes la novel·la perquè te l’has cruspit en un tres i no res i dius… “de veritat que ningú no havia escrit mai sobre aquest tio?”

Aquí teniu la ressenya de la Míriam sobre La força d’un destí, de Martí Gironell:

La força d’un destí és una novel·la històrica situada en l’Espanya dels anys 50, on la vida d’un home jove es veu destinada a l’exèrcit. És una novel·la que parla dels homes que volen més de la seva vida, volen viure dels somnis i que volen anar més enllà del que els toca viure.

En Ceferino, el nostre protagonista, viu a l’Espanya de l’època franquista on per no ser reclutat i enviat a files ha d’anar-se’n de Catalunya i exiliar-se. Després d’intentar-ho i intentar-ho, se’n surt i aconsegueix, per fi, ficar-se en dins d’un vaixell que el portarà cap als Estats Units.

Un cop arriba a nova York, en aquesta terra de les oportunitats, es reuneix amb uns familiars seus que viuen allà i amb alguns entrebancs i alguns cops de sort, aconsegueix canviar la seva identitat -a partir d’ara es farà dir Jean Leon!- ja que des de Espanya arriba un document en forma de comunicat on hi diu el pitjor: saben que és allà i el tornen a cridar a files.

Després d’unes quantes peripècies, el nostre protagonista acaba Hollywood, on sense adonar-se’n es troba amb en James Dean, que es converteix en el seu amic inseparable i amb qui junts arriben a fer actes de cinema on es relacionen amb les grans estrelles de Hollywood.

No us explico res més perquè en James Dean ja us l’imagineu… és a la portada del llibre! En qualsevol cas, aquest llibre és una mescla de novel·la -casi- d’aventures del nostre protagonista per esdevenir un home nou, amb aquell ambient glamurós que tenia el Hollywood de finals dels 50 i inicis dels 60.

Una nova novel·la històrica de Martí Gironell. Aquesta però, ha guanyat el Premi Ramon Llull!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per si voleu començar a llegir!

Títol: La força d’un destí
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Ramon Llull de Narrativa
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-2361-8
Preu: 21,50€

❤️????????????

I el llibre de no-ficció més venut de Sant Jordi 2018 és…

Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavier Tedó

Aquí teniu el post que ens va escriure en Xavi Tedó per explicar-nos de primera mà l’Operació Urnes. Els vam preguntar «d’on surt, com hi arribeu, com el feu, com decidiu fer un llibre d’això. Quan decidiu que això té un llibre, com ho feu de forma simultània mentre esteu treballant al diari, qui us empeny,… (…) I sobretot, com heu viscut vosaltres aquest Operació urnes.»

I això és el que ens explicaven en el seu moment la Laia Vicens i en Xavi Tedó:

El dia 2 publiquem un article al diari que és el més llegit de la història de l’ARA des de la seva fundació el 2010 on expliquem resumidament com es va portar a terme l’operació urnes i el cervell de l’operatiu es posa en contacte amb nosaltres. El cervell de l’operació vol saber d’on hem obtingut la informació.

Diferents editorials i productores es posen en contacte amb nosaltres i quan el cap de l’operatiu ens diu que parlarà sempre i quan es respecti el seu anonimat decidim impulsar el llibre.

El llibre explica com es porta  a terme l’operatiu. Qui compra les urnes, on es fa la compra, on es porten en un primer moment i com es distribueixen posteriorment a Catalunya. Parlem de la xarxa clandestina que va fer possible que l’1-O hi haguessin urnes a tots els col·legis electorals parlant amb els caps de l’operatiu i amb persones que van tenir-ne a casa o al cotxe els darrers dies. És un llibre que posa en relleu l’auto-organització popular: com gent anònima va assumir la responsabilitat de liderar el referèndum per la persecució a la que es veia sotmesa el Govern.

El llibre permet descobrir quines són les claus de l’èxit per realitzar una operació d’aquesta envergadura davant l’oposició d’un estat.

L’èxit del llibre rau en què som els únics que hem parlat amb el cervell de l’operatiu, que coneixen poquíssimes persones. De fet, hi ha membres del Govern que encara no saben qui és.

El que no ens pensàvem pas és que en quatre setmanes arribaríem a les cinc edicions. La mateixa editorial està sorpresa perquè és un èxit sense precedents. Un llibre que va sortir a finals de novembre s’ha situat entre els  més venuts del 2017. Aquest inesperat èxit ha fet que costés trobar-lo a les llibreries, però ara ja és més fàcil trobar-lo.

El fet de ser periodistes dóna un rigor a l’obra perquè ens hem limitat a explicar els fets sense opinar, sense fer judicis, a relatar amb el màxim de detalls com va funcionar l’engranatge que va ser capaç de burlar els aparells de l’estat. La principal dificultat ha estat compaginar la realització del llibre amb el dia a dia a la secció de política perquè vam tenir només un mes per fer-lo i l’actualitat no donava treva amb la proclamació de la república, els empresonaments i l’aplicació del 155.

El llibre és un homenatge als milers de persones que van participar en l’operatiu perquè la gent pogués votar l’1-O i que ho tornarien a fer si calgués, de nou. Un tribut als catalans i catalanes que es van arriscar en defensa de la democràcia, tot i saber que s’enfrontaven -com estem veient- a la intransigència de l’estat.

Moltes gràcies pel vostre escrit, Laia i Xavi!

Sempre que vulgueu, tindreu les portes obertes del Nosaltresllegim!

Títol: Operació urnes
Autor: Xavier Tedó Gratacós | Laia Vicens Estaran
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7554-9
PVP: 15,90€

❤️????????????

I vosaltres –Nosaltres-, quin(s) llibre(s) us heu firat per celebrar la Diada de Sant Jordi?

Share

Els Nostres llibres per Sant Jordi 2018

Deixa un comentari

Amb pluja, roses i llibres / celebrem la festa gran,
que ningú en quedi fora, / ni els d’ara ni els qui vindran.
❤️????????????

Arriba Sant Jordi i al Nosaltresllegim volem fer EL REPÀS de llibres que val la pena que tingueu en compte per celebrar la festa gran. Esperem que enguany no hi hagi pluja!

Per Sant Jordi, el Sant Jordi. Però també la Rodoreda, el Pla,… els premis!

Enguany, el Premi Sant Jordi se l’ha emportat en Josep-Lluís Luís amb el magnífic Jo soc aquell que va matar Franco i que ens planteja allò de que “posats a demanar, perquè no demanem un present i un futur basat en un passat millor? Una barreja de personatges històrics, personatges ficticis i personatges ahistòrics d’una veracitat espectacular. Un relat -utòpic? distòpic? atípic?- que va fer que en Lluís-Emili deixés el seu protagonista, l’Agustí Vilamat, en aquell podi on hi ha la Colometa o el Soleràs.

I parlant de Colometa, un altre llibre de Premi -el Mercè Rodoreda: El que pensen els altres, de Clara Queraltó. Un recull de contes que comencen amb un somriure -o potser no arriba a tant-, i que -potser- tenen un petit aire naïf que s’acaba esgarriant en algun moment. En Jaume Cabré ens parlava de la penombra i la Clara Queraltó… també? Al Nosaltres us explicàvem que aquest llibre té una cosa d’aiguafort de Goya que el fa fascinant. I tot això, en poques pàgines i amb gran domini del llenguatge i dels seus registres.

I més premis! Un autor que ens feia molta il·lusió ressenyar perquè és un periodista que ens ha marcat a molts. Durant anys va ser la nostra banda sonora matinal. Al Premi Josep Pla, al Bon dia, són les vuit!, en Bassas repassa els anys de programa i ens acosta aquells moments des d’un altre angle. No sé si ho recordeu, però quan l’Antoni Bassas estava al capdavant d’El Matí de Catalunya Ràdio ni tan sols vam trobar a faltar en Cuní. Anàvem a dormir amb la Mònica i ens despertàvem amb l’Antoni!

I encara més premis! El nostre estimadíssim Alejandro Palomas ha estat el guanyador d’enguany del Premi Nadal amb un nou retrat d’una família, d’un univers familiar que cada cop ens resulta més familiar. En aquest tercer episodi de la família de l’Amàlia, descobrim com és l’amor quan és Un amor. El llibre -li estem molt agraïts!- ens el va explicar l’Alejandro Palomas en aquest post no gaire després que guanyés el premi i poc abans d’anar de gira presentant-lo per tot arreu!

I l’últim premi, el Ramon Llull, que és festa grossa!! En Martí Gironell s’ha trobat una d’aquelles històries que et qüestionen molt i molt allò del “ja està tot explicat”, i més tenint en compte que el que explica està basat en fets reals. A La força d’un destí hi trobareu una història fabulosa i pràcticament increïble però certa! El cas d’un noi, d’un nano que fuig de la Guerra Civil, que amb molta sort acaba superant un viatge als Estats Units, que aterra al Hollywood més daurat i que acaba fent amistat amb icones com ara James Dean o Marilyn Monroe.

Els thrillers i la novel·la negra, amb molta sang! I si pot ser de drac…

Enguany tenim un parell de monstres dels que fan patxoca per representar el món del thriller i la novel·la negra. D’entrada, tenim un -ep! Poca conya!- Jo Nesbo reinterpretant el Macbeth de Shakespeare després que li encarreguessin l’obra per celebrar el quart centenari de la seva mort. No té Harry Hole però té sang, fetge, odi, malestar general, bruixes, drogues, encara més sang, violència, una miqueta més de sang i una trama que enganxa de mala manera. Ens el va explicar el Lluís-Emili, i li va agradar molt!

També tenim una analista de Langley amb un marit perfecte, una vida -potser no tant- perfecta però sobretot, una trama que et deixa sense respiració des del primer capítol. A Tota la veritat de la Karen Cleveland hi trobareu acció trepidant i aquella sensació meravellosa de “sé que m’està prenent el pèl, que m’està enganyant per alguna banda, i no podré parar de llegir fins que no en tregui l’entrellat” que fa que els thrillers siguin tan amics de la nit. Comences a llegir, a llegir i a llegir… i misteriosament s’ha fet de dia. Tot plegat, molt misteriós!

Una autora catalana que es cola en la novel·la negra d’enguany és la Carme Riera, que gràcies a Venjaré la teva mort i la seva protagonista, es permet agafar un relat en primera persona que la porta per uns senders del llenguatge que no havia fet servir gaire -mai?-! No és que parli barroer… és que no parla tan preciós i tan delicat! Però el llibre, el relat, el què s’explica és un tros de llibre de cap a peus! No és la que ens deixava el mar com a penyora. És la Riera que venja morts.

Per no perdre-se’n cap, aquest any repeteix -i esperem que repeteixi l’excursió a Barcelona a signar!- el Comissari Brunetti de la Donna Leon. En aquest cas, a La temptació del perdó tornem a tenir una altra història d’amor entre la Literatura, Venècia i Donna Leon. Com us explicàvem, Donna Leon ja ens té acostumats a embolcallar les investigacions sobre crims i delictes amb reflexions profundes sobre temes candents que acaben essent la raó de ser de la seva novel·la. En aquest cas, les farmacèutiques, els tractes de favor i unes quantes coses terribles més!

Apostes segures! Llibres d’aquí, d’allà, de més enllà i de tota mena!

Per començar, l’home que sempre sonava a Premi Nobel de Literatura però que no aconseguia guanyar-lo mai. L’escriptor japonès Haruki Murakami treu un llibre curt -o un conte llarg- en una edició PRECIOSA i unes il·lustracions de Kat Menschik delicioses. De què va? D’una jove estudiant que, tot fent de cambrera, coneix un vellet que li ofereix la possibilitat demanar un desig… això sí: només en podrà demanar un i se l’haurà de pensar bé per després no haver-se’n de penedir!

Una altra aposta segura per fans d’autors d’aquests que han acabat essent indispensables és el petit llibre de J.K. Rowling Una vida plena. Els beneficis ocults del fracàs i la importàcia de la imaginació. Si coneixeu fans de Rowling i Potterheads, aquest llibret -curtet i petit, amb una edició molt bonica i molt cuidada!- amb el discurs de graduació de Harvard que va pronunciar l’autora, anireu descobrint que el recorregut des de can Rowling fins a Hogwarts està ple d’esvorancs, travetes, males passades, mala sort, molta imaginació i molta perseverança.

María Dueñas va convertir-se fa uns anys en una autora del que s’anomenen “longsellers”, que són els llibres que són bestsellers durant anys i anys. Enguany torna amb Les filles del Capità, una novel·la històrica que ens relata la immigració espanyola al Nova York de mitjans dels anys 30. Aquesta autora és una d’aquelles escriptores que captiva i que té una legió de fans! Si voleu fer feliç una seguidora (perquè segurament serà més dona que home) de María Dueñas, aposta segura!

Héctor Lozano arriba amb un primer llibre que pot ser un dels d’aquest Sant Jordi. Potser no sabeu qui és perquè, més que escriptor de llibres, escriu guions. Lozano és el responsable d’un dels fenòmens audiovisuals més importants que han sortit mai de Catalunya: Merlí. Després de tres temporades, ja era hora que els Peripatètics tinguessin una continuació i Lozano ens la situa un temps després del final de la sèrie, amb en Bruno explicant-li a la seva germana Mina per què aquell professor que es deia Merlí era el millor professor del món!

Éric Vuillard ha fet un llibre que li ha valgut el Premi Goncourt. I el que ha fet és un advertiment molt seriós si mirem el retrovisor del que pot arribar a passar. Tal com Timothy Snyder relatava a Sobre la tirania, Vuillard fa una mirada enrere que fa una mica de por i tot perquè suposa un avís molt seriós del què podria arribar passar. I és que no hi ha error més llastimós que el tornar a cometre errors terrorífics del passat. En aquest cas, un repàs i un relat sobre els grans empresaris que van donar suport a Hitler perquè tirés endavant el tercer Reich i portés a Europa a la Segona Guerra Mundial.

Pel jovent, un altre fenòmen de masses! Especialment indicat per amants de la novel·la juvenil i romàntica tenim el nou llibre de Blue Jeans, conegut també per Francisco de Paula encara que aquest cop… és diferent! Aquest escriptor andalús, després d’anys i anys picant pedra i assentant les bases de la millor literatura d’aquest gènere, sembla que ha començat a fer créixer els seus personatges amb trames que van més enllà de l’amor-amor! L’institut… és institut! Però ara té intrigues i és molt més negre i adult!

Siri Hustvedt va sacsejar la societat lectora del nostre país no fa pas gaire amb un llibre que s’anomena La dona que mira els homes que miren les dones i que parlava de feminisme. No gaire després s’aturava el país sencer perquè les dones alçaven la veu per primera vegada d’una forma massiva. Després de l’èxit d’aquell llibre, Edicions 62 ha decidit recuperar, amb Els ulls embenats, l’obra com a novel·lista d’aquesta escriptora. Un llibre amb aquella prosa dels grans novelistes americans (Auster, DeLillo, McCullers,…). Una novel·la de fa anys i panys però que ha envellit molt i molt bé!

La Najat El Hachmi ha escrit Mare de llet i mel, una novel·la que ens acosta la vida de la Fàtima, una dona nascuda al Rif, al Marroc, des d’on decideix emigrar a Catalunya amb la seva filla, La filla estrangera. La novel·la ens relata què suposa aquesta experiència des del punt de vista de la protagonista, que ha de tirar endavant tota sola, sense saber llegir ni escriure i sense conèixer l’idioma del país d’acollida. També ens acosta l’enyor a la pròpia terra, a les aromes i colors de casa, la família… l’enyor quan s’està lluny. – Deliciós!

I per acabar, la “dolenta” que ha creat la Blanca Busquets a La fugitiva. Un personatge que, com ens explicava l’autora en aquest post, tot explicant-nos el llibre-, “La Mireia se’m va escapar de Jardí a l’obaga. Ella era el personatge amb una actitud més controvertida al llibre, la que amarga la vida de l’Aniol, el protagonista.” – Què millor que donar vida a un personatge que ja has escrit però que saps que dóna per un llibre, ella tota sola? La Mireia fuig de tot però quan és hora de llegir-la deixa a tothom -entre ells, l’Àlvaro, que ens va explicar el llibre al Nosaltres– enlluernat.

Per Sant Jordi, què us sembla regalar(-vos) llibres de no ficció?

Enguany tenim uns quants títols que no són de ficció i que val molt la pena a tenir en compte si volem regalar(-nos) una lectura interessant. Començant per un llibre a qui li senta bé el suport audiovisual: el Tot Messi del Jordi Puntí. A través d’uns exercicis d’estil, Jordi Puntí analitza qui és, com és, com es fa i com s’esdevé un jugador de futbol que, com explicava el seu autor, marcarà un abans i un després (abans de Messi i després de Messi) Se n’encarrega un autor que ja ens va fer anar cuita-corrents a la llibreria quan ens va explicar que Això no és Amèrica amb uns quants contes fabulosos.

En l’àmbit polític teniu un llibre per a fans -o no tan fans!- de la trajectòria del pediatre més cèlebre de la política catalana: en Xavier Trias Vidal de Llobatera. Un home que ha estat “ex” de pràcticament tot: alcalde, conseller, diputat del Parlament, diputat del Congreso de los Diputados,… en qualsevol cas, un home que ha viscut en la primera línia política durant MOLTS anys i que sap, sense cap mena de dubte, què és Tot el que no es volia dir. Un llibre de memòries polítiques per indagar en diverses èpoques: Pujol, Mas, govern, oposició, Aznar, Crisi econòmica, ascens de l’independentisme,… de tot!

Pels qui el tema de la no ficció us fa el pes i teniu un interès especial pel tema religiós -i no ho amagarem- especialment cristià, hi ha un nou llibre de la Pilar Rahola anomenat S.O.S Cristians que busca evidenciar i denunciar la persecució dels cristians en certs llocs del món. I parlant de cristianisme i religió, aquesta diada de Sant Jordi també trobareu el llibre Déu és jove, que recull les converses entre Thomas Leoncini i el Papa Francesc.

Més no-ficció! Un assaig que ens feia molta falta i que a més d’un de Nosaltres ens ha fet molta il·lusió: el Control de plagues de l’Enric Gomà ha arribat a les llibreries per fer(-nos a tots) un repàs de paraules que estem perdent de forma estúpida -o que estem tristament substituint de forma estúpida- per altres paraules ens semblen més… més correctes? I resulta que no ho són! Al Nosaltres ens va encantar tot i que vam discrepar amb només una cosa: una galleda no ens sembla sinònim de gibrell!

· · ·

«I si amb això no en tinc prou, què més proposeu?»
Aquí teniu “els llibres amagats” d’aquest Sant Jordi!

Aquest any hem tingut un munt de llibres molt i molt interessants. Aquí teniu una selecció de títols que potser no veureu tant a les llistes però que valen molt la pena. I els hem ressenyat tots! A continuació, l’enllaç cap al post i una línia que us el descriu.

Els metecs, de Pep Puig: Un grup d’amics particular. Aquells llibres que són com una peli dels Cines Verdi? El firma el Pep Puig, autor del Premi Sant Jordi de 2015!

Boja, de Chloé Esposito: Un llibre absorbent d’aquells que et ventiles sense voler. Més thriller que picant però… si pica, pica!

Història de la violència, d’Édouard Louis: Terrorífic i explicat amb una bellesa excepcional. El relat autobiogràfic d’una violació per part d’un dels escriptors més prometedors de França.

Papitu. El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet: Carlota Benet es despulla davant del món explicant qui és Benet i Jornet, i qui és Benet i Jornet quan arriba l’Alzheimer.

El sindicat de l’oblit, d’Albert Villaró: la segona part del llibre Els embaixadors, amb una nova aventura del capellà que -com el del Joan-Lluís Lluís, es va carregar Francisco Franco

Al mateix riu d’Heràclit, de Pep Coll: un viatge a l’atiga Grècia de la mà d’Heràclit, el seu esclau i Pep Coll, l’autor de Dos taüts negres i dos de blancs.

Un petit país, de Gaël Faye: l’estrena com a novel·lista del raper de burundi Gaël Faye. Un autor africà subsaharià que ens parla del seu continent. Un petit luxe amagat.

Flor salvatge, de M. Mercè Cuartiella: té alguna cosa de “peli de enredos”. Amb una mica més de sang i accent nord-americà potser podria arribar a ser un film dels Germans Cohen?

La netedat, de Sebastià Alzamora: el retorn -per fi! Obscur, això sí!- d’Alzamora a la palestra de la Poesia. Amants del gènere, no us el perdeu!

Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades, d’Albert Carreras, Andreu Mas-Colell i Ivan Planas: fans de l’economia, l’assaig i la política, aquí teniu les raons de la cúpula de la conselleria d’Economia que va haver de fer les retallades pressupostàries quan no es podia fer res més.

Els romanents, de Victor Garcia Tur: el Premi Just Casero de Novel·la Curta del responsable d’un llibre meravellós, Els ocells. Aquest no és tan lleuger o tan fàcil… Però és molt bo!

· · ·

Sigui com sigui, feliç Sant Jordi. Us esperem al Nosaltresllegim!

❤️????????????
Amb pluja, roses i llibres / celebrem la festa gran,
que ningú en quedi fora, / ni els d’ara ni els qui vindran.

Share

Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades, d’Albert Carreras, Andreu Mas-Colell i Ivan Planas

Deixa un comentari

En Lluís, el nostre lector més amant de l’economia ha afrontat tot un repte: Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades, d’Albert Carreras, Andreu Mas-Colell i Ivan Planas.

La cúpula del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya durant els anys de les retallades -les dues legislatures d’Artur Mas entre 2011 i 2015- dóna explicacions:

A finals del 2010, enmig de la pitjor crisi econòmica dels últims 80 anys, Andreu Mas-Collel i el seu equip, en què també es trobaven Albert Carreras i Ivan Planas, van prendre possessió de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Foren els responsables de gestionar la reducció de la despesa més important que ha conegut la Generalitat moderna: el que es va acabar anomenant “les retallades”.

Turbulències i tribulacions és la visió dels tres autors sobre els seus quatre anys a l’ull de l’huracà. En una combinació de memòries, reportatge i anàlisi tècnica, relaten la realitat amb què es van trobar, les prioritats que van marcar, les opcions que tenien (i les que no tenien) i la manera com van prendre les decisions econòmiques de què depenien tants ciutadans. El seu to és neutre i asèptic. Érem aquí i ens vam trobar això; vosaltres ho haguéssiu fet millor?

Malgrat l’honestedat dels autors, o potser per la seva honestedat, m’ha estat impossible evitar un sentiment de desesperança mentre llegia Turbulències i tribulacions. Com Sísif empenyent la roca muntanya amunt, els autors buscaven diners i recursos sota les pedres per quadrar els pressupostos de cada any amb l’esperança que els ajustos serien els últims, per trobar-se al final de l’esforç amb una realitat encara pitjor del que es preveia (la crisi del deute grec) o amb un ministre d’Hisenda (Elena Salgado, Cristóbal Montoro) encantat d’exigir encara més. La roca queia muntanya avall i calia tornar a empènyer de nou.

Ell relat és il·luminador sobre molts aspectes de la realitat política i econòmica catalana dels últims anys. Els excessos del període anterior a la crisi es fan evidents. Les tuneladores de la línia 9 del metro tenien un cost d’un milió d’euros… al dia! Els trens nous van arribar (i es van haver de començar a pagar) abans d’acabar-se la construcció de la via. L’administració vivia a crèdit, confiant que la bombolla duraria per sempre.

També es fan evidents les distorsions i els biaixos del sistema autonòmic: la capacitat del Ministeri d’Hisenda de centrifugar la contenció de la despesa a la Generalitat en base a criteris polítics i previsions esbiaixades, o l’arbitrarietat en decisions sobre inversions i arquitectura empresarial. Per què va sobreviure Bankia com a entitat diferenciada, i no Catalunya Caixa? Com fou la caiguda de Spanair?

Al final, es consolida una desconfiança absoluta entre la Generalitat de Catalunya i els seus homòlegs estatals. En l’època socialista, el Ministeri d’Hisenda es veu sobrepassat per la crisi a causa de la inexperiència i d’un optimisme irreal, en l’època popular els gestors arriben amb una estratègia ben clara i predefinida d’aprimar les comunitats autònomes asfixiant-ne el finançament. Mentrestant, Mas-Colell i els seu equip suen sang cada semestre per pagar nòmines i farmàcies. La continuació de la història i la progressiva degeneració de les relacions l’hem viscuda en els últims mesos.

El 1971 es van filtrar a la premsa nord-americana els “papers del Pentàgon”, que oferien una visió detallada de la participació dels Estats Units als afers del Vietnam. El secretari de Defensa Robert McNamara, de carrera política molt discutida, n’havia encarregat l’elaboració amb l’esperança de poder promoure un debat factual i raonat en la posteritat, un cop la guerra hagués acabat. (Spielberg hi ha dedicat la seva última pel·lícula). Turbulències i tribulacions és, salvant les distàncies, els papers de la Conselleria d’Economia.

La reivindicació d’uns gestors que, en moments molt complicats en què cap decisió era bona, van haver de posar la casa en ordre i gestionar el patiment en espera de temps millors.

Moltes gràcies, Lluís per ressenyar-nos un llibre que no deu haver estat lleuger però segur que és molt i molt interessant!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de les Turbulències i tribulacions de Carreras, Mas-Colell i Planas.

Títol: Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades
Autor: Albert Carreras, Andreu Mas-Colell i Ivan Planas
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-297-7657-7
Preu: 19,50€

Share