Arxiu de l'autor: Mireia

Quan anàvem a les monges, de Judith Càlix i Rosa Gordillo

Deixa un comentari

quan-anavem-a-les-mongesAdoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, Clarisses de la Divina Providència, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Religioses de la Mare de Déu de la Mercè, Religioses de Maria Immaculada del Servei Domèstic,…

De noms, de tota mena! Teresianes, Carmelites, Escolàpies… Totes ens sonen una mica perquè l’escola cristiana, sigui de fa uns anys o ja més cap aquí, és de ple dret un paisatge mental per tots. És francament complicat imaginar-se aquest país sense unes monges que durant molts anys van ser les que es van encarregar d’educar-nos (als nostres pares o a nosaltres). Hi ha gent que no té gaire bon record d’aquesta escola de monges però aquest llibre tampoc va exactament d’això.

La Judith Càlix i la Rosa Gordillo han volgut plasmar en un llibre que -i això no ho pot negar ningú, és molt i molt divertit- totes les característiques d’aquesta mena d’escoles, la mena d’educació que s’hi donava i ho repassen absolutament tot: uniformes, assignatures, el menjador, jocs del pati, els viatges de final de curs, i especialment -jo que no vaig anar a monges-, un capítol dedicat a les monges en sí. la dire, la vella estimada, la del nom estrany, la progre guitarrista, la cuinera, l’esportista,…

Llegint el llibre he anat veient que moltes de les coses que es feien a classe de monges, jo també les vaig estudiar així -només hi ha una cançó que et permet recordar les preposicions del castellà o les taules de multiplicar, oi?- però aquest llibre aconsegueix fer una cosa que molt pocs poden fer: unir un imaginari col·lectiu, sigui d’educació o de l’època de l’escola de moltíssimes persones.

Perquè, potser no beneíeu la taula, però segur que l’anàlisi de les oracions, el Cocherito leré amb la corda, els plats i gots de Duralex al menjador, la Heidi, los payasos de la tele, els llibres d’Els Cinc o el Tigretón sí que sabeu què són. I quan la Judith Càlix i la Rosa Gordillo us ho repassin tot no podreu evitar esbossar un somriure d’orella a orella.

Per cert, les autores us expliquen un munt de coses més en aquest Facebook que han posat en marxa aquí: Fb.com/quananavemalesmonges.

També han anat de gira per ràdios!

I també a la televisió!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.

Títol: Quan anàvem a les monges
Autor: Judith Càlix i Rosa Gordillo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2161-4
Preu: 18,90€

Share

L’espia, de Paulo Coelho

Deixa un comentari

l-espia-paulo-coelhoPaulo Coelho és sens dubte un dels escriptors més influents i generador de grans vendes del panorama editorial actual. De fet, des de la publicació de L’alquimista, Coelho ha estat capaç de generar al seu voltant una comunitat de seguidors tan fidel que qualsevol novetat que publica s’enfila ràpidament als primers llocs de les llistes de vendes. I és segur que passarà el mateix amb L’espia, la seva última publicació.

Aquest cop però, Coelho ha optat per escriure una novel·la sobre la vida d’un personatge real, la Margaretha Zelle, més coneguda per tothom com Mata Hari, un dels espies més coneguts pel gran public -l’altre és en James Bond!

Coelho ha sabut desmitificar part de l’aura que envolta la Mata Hari i l’ha convertida en el que realment va ser: una dona que va haver d’enfrontar-se a una societat que pel fet de ser dona la relegava a un paper secundari. La Margaretha, havia de ser la dona i mare que accepta el seu paper de submissió davant d’un marit que va voler aprofitar-se d’una condició no guanyada, no merescuda. Ella però, va optar per canviar el seu nom per Mata Hari precisament per fugir d’aquesta injustícia i va decidir crear-se un futur diferent. Un futur que va trobar un tràgic final en ser detinguda i assassinada pels molts secrets que va conèixer al llarg de la seva vida com a cabaretista i ballarina -ara en diríem “playgirl” o “stripper”-

L’espia és un llibre construït a base dels expedients i documents que es van desclassificar sobre el cas Mata Hari, documents que Coelho ha utilitzat per posar-nos en context i per mantenir la idea que la condemna de Mata Hari va ser, entre altres coses, una condemna social per la seva moral lleugera i una manera d’encobrir la incapacitat dels alts càrrecs de l’exèrcit francès per impedir la difusió de secrets estratègics al llarg de la Primera Guerra Mundial.

Fans de Paulo Coelho, esteu d’enhorabona! Aquest llibre només té una pega: es llegeix massa ràpid!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’espia
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: M. Dolors Ventós Navés
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-664-2141-6
Preu: 17,50€

Share

La missió de l’oblit, de María Dueñas

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai cap llibre de la Maria Dueñas. Sincerament, no em cridava l’atenció però anava totalment errada.

La missió de l’oblit, de María Dueñas, tracta sobre la Blanca, una lingüista espanyola que, arribat a un punt de la seva vida en el qual tot minva, decideix fugir. Una bona decisió?

Què faries si tinguessis tota una vida construïda i de cop i volta els fonaments es desintegressin?

Doncs amb la Blanca viurem com una dona de mitjana edat amb dos fills adults, un marit incondicional i una feina estable, és capaç de deixar-ho tot i marxar a l’altra punta del món per començar una altra vida. Sent conscient que dels problemes no ens en podem amagar, farà el seu camí i s’entregarà per complet a una beca a través de la qual coneixerà homes interessants, viurà moments diversos amb ells, farà noves amistats…

Aquesta beca consisteix en posar en ordre i extreure conclusions del llegat de l’Andrés Fontana, un professor d’universitat que va morir en un accident. Allà hi va quedar tota la seva feina: cartes, llibres, escrits sobre les missions espanyoles…

La Blanca, amb el temps, anirà desgranant la veritat fins a un punt on s’adonarà de la fita de la beca, del seu precursor i de tot el que hi ha al darrere.

L’autora fa unes descripcions acurades que m’han transportat  fàcilment a viure aquesta història amb la Blanca. M’ha encantat la intensitat que transmet aquesta història.

No us en dic res més. No us ho vull espatllar perquè val la pena llegir aquest llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €

Share

La Mireia ja és una de Nosaltres!

1 resposta

Al Nosaltresllegim tenim un nou i gran fitxatge! Aquí teniu el text de presentació de la Mireia:

Les presentacions no són el meu fort, però m’hi esforçaré: sóc la Mireia, la majoria d’amics em diuen Mire, i ja m’està bé. Llegeixo força, tot i que tinc èpoques en què devoro els llibres com la xocolata blanca i d’altres en què vaig fent, com amb les pipes.

El cas és que a l’escola, des de ben petitona, ja em van inculcar que llegir és cultura i que el “saber no ocupa lugar”. Amb els anys aquesta dita s’ha convertit en una realitat i la lectura m’ha ajudat a omplir llargues estones de tren per anar a treballar, per acompanyar els meus estimats moments de sol a l’estiu, els matins de pluja,…

Sóc molt imaginativa. I els llibres, a part d’enriquir-me i fer-me passar estones entretingudes, també aconsegueixen fer-me sentir la protagonista de la història o part d’aquesta perquè hi entro ràpidament.

Les novel·les que més m’agraden són les fantàstiques, les socials i les sentimentals, tot i no considerar-me gens cursi, perquè les pel·lícules d’aquest estil no les puc aguantar. Però els llibres ofereixen aquest gran avantatge que és que la construcció és pròpia i feta a mida. En fi: els llibres són una finestra a una altra realitat que visc intensament, i que és perfectament combinable amb la meva. Un bon valor afegit a l’existència.

Formar part del Nosaltresllegim està ampliant tot el que us he comentat. És perfecte!

Benvinguda al Nosaltres, Mireia!

Share

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, de Llucia Ramis

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Tot i que l’autora s’escapi del fet que ha escrit, a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes,  una autobiografia, la meva impressió ha estat que sí que ho ha fet. Aquesta història és la de la seva família, on la infantesa de la seva mare hi queda reflectida. I també la de la Llucia Ramis.

L’autora emmarca tota la història en els viatges entre Bèlgica i Mallorca dels seus avantpassats, ens explica la història d’amor dels seus pares, etc.

Si ets una persona que s’implica en les lectures, podràs viure amb els diferents membres de la família totes les experiències que ens explica l’autora d’una forma molt divertida i apassionada. Viuràs moments que són fruit de l’excés de l’alcohol, moments apassionants, experiències “religioses”, intrigants, de patiment… com les que es viuen en totes les bones cases.

La Llucia Ramis, que té arrels mallorquines, escriu en mallorquí, i per aquesta raó em va costar una mica -sobretot al principi- que la lectura m’enganxés. Sobretot per la dificultat d’algunes paraules. Però després ja m’hi vaig habituar i ha resultat que aquest llibre l’he gaudit com una nena!

És una història que ha estat escrita des d’una perspectiva íntima perquè l’autora es remunta fins als seus orígens, entenc que per entendre i comprendre el seu present familiar i personal.

Títol: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes
Autor: Llucia Ramis
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-583-5
Preu: 18,95€

Share