Arxiu de l'autor: Mariela

El somriure de l’Angelica, d’Andrea Camilleri

@Ed_62 @Grup62

Una altra novel·la del comissari Montalbano d’Andrea Camilleri, que s’acosta a passes de gegant al seixantè aniversari.

A El somriure de l’Angelica, una banda de lladres deixa buits els pisos d’una colla de gent benestant de Vigata. Els mètodes del robatori es repeteixen una i una altra vegada; un nou repte per al comissari Montalbano, perquè el cap de la banda sembla estar disposat a continuar i continuar, sense por a ser atrapat.

També es produeix un robatori a casa de l’Angelica Cosulich, “una trentina d’una atordidora bellesa natural, sense postissos (…)”, que fa uns mesos que treballa a la Banca Sículo-Americana. A Montalbano, l’Angelica li recorda d’una manera molt impressionant l’heroïna d’Orland Furiós tal i com ell l’havia imaginada quan era adolescent i “Se n’havia enamorat sense remei a primer cop d’ull (…)”, però quan troben un membre de la banda de lladres mort comença el repte de veritat per al comissari Montalbano.

Seguim trobant un comissari molt humà, a qui li agraden els bon àpats, el whisky, el fumar la seva cigarreta i la passejada al costat del mar. Però en aquesta història es veu seduït per l’Angelica i deixa córrer les seves fantasies eròtiques i els records d’adolescència. Però des de l’experiència de l’edat –el comissari ja fa temps que s’està fent gran- és capaç de racionalitzar les seves passions i instints més bojos.

Però com l’Orland, el comissari també es converteix en furiós a partir de cert moment i respondrà  utilitzant les seves armes habituals: la intuïció, la indisciplina, el seu sentit del deure i la col·laboració de Fazio, que en alguns moments li fa de Grillo Parlante. Per cert, que se n’ha fet de l’Augello?!

Nosaltres! Aquesta és una molt bona novel·la. Una novel·la que ens acompanyarà aquestes vacances, tant per llegir al costat del mar com a la muntanya. I la traducció del Pau Vidal ens fa, com sempre, la Sicília de Camilleri encara més propera.

Títol: El somriure de l’Angelica
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-297-7145-9
Preu: 15€

Share

Los soldados, de Pablo Aranda

@ElAlephEditores @Grup62

Una novel·la curta però molt intensa on, en poques pàgines, passen moltes coses. És una novel·la d’intriga i passió. Molta passió.

Los soldados, de Pablo Aranda, gira al voltant d’un assassinat a Bilbao. Poc sospita en Fran, el protagonista que viu a Malaga, que aquest assassinat té alguna cosa a veure amb ell o amb la seva novia bilbaïna. Però de manera molt ràpida i trepidant tot es comença a complicar: la desaparició del seu germà, una trucada de la seva ex i el pes de la Guàrdia Civil fan que la història es vagi embolicant molt.

Els personatges, malgrat que la novel·la és molt curta, estan molt ben construïts. Tenim en Fran, el protagonista, que viu molt condicionat pel fet de ser fill de guàrdia civil i que necessita ajuda per a poder superar-ho. També hi ha la seva xicota, la Mònica, que li dóna tot el suport del món. També trobarem la Carmen, desfeta per l’amor i la tragèdia. Un altre element de la novel·la és aquesta lloança a l’amistat que tenen l’Óscar i en Garri. I encara més: la bondat de la Begoña, l’expectant Manuel Lozano, que viu enamorat en silenci i instal·lat en l’enyorança, el malvat i pèrfid Luís… Tots són persones que es van transformant per a poder trobar el seu lloc en aquest món.

És una novel·la molt ben estructurada, amb una narrativa molt àgil i viva. Molt ben escrita. Que t’enganxa!

Es llegeix d’una atacada i el final és tant bo i tant dolç que et fa caure la llagrimeta…

Títol: Los soldados
Autor: Pablo Aranda
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15323-76-5
Preu: 17€

Share

La Mariela ja és una Nosaltres!

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu el text de presentació de la Mariela, que s’incorpora com a una de Nosaltres de ple dret!

Vaig començar a sentir passió per la lectura de la mà dels llibres de l’Editorial Bruguera, aquelles històries clàssiques adaptades que tant ens van servir als nens i nenes nascuts els anys 60.

Recordo les “trampes” a la biblioteca de l’escola per aconseguir més d’un llibre a la setmana i, ja d’adolescent, recordo els coixins sota la porta perquè no es veiés el regueró de llum o llegir amb una lot fins la matinada.

Explicat així sembla una activitat delictiva… Serà perquè la lectura produeix un gran plaer!!

Després d’aquest últim paràgraf entenem perfectament la teva passió per la novel·la negra!

Benvinguda!

Share