Arxiu de l'autor: Jordi Príncep

El mecanoscrit del Jordi Príncep

2 respostes

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit

Amb una mica de retard m’afegeixo als comentaris envers el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, publicats arran de la magnífica iniciativa dels responsables d’aquest blog literari de dedicar-li una setmana amb motiu del 50è aniversari d’Edicions 62.

En primer lloc vull donar les gràcies als impulsors de tal iniciativa ja que m’ha permès retrobar-me amb l’Alba, la noia verge i bruna, i amb el seu company Dídac, el noi de pell negra; ambdós, companys inseparables. I m’ha permès també retrobar-me amb una edició especial del llibre, ja esgrogueït, feta expressament per a l’aleshores anomenada Caixa d’Estalvis de Catalunya. Eren aquells temps, ja llunyans, en què les caixes d’estalvis regalaven llibres i discos a canvi d’un modest ingrés en efectiu.

Amb el Mecanoscrit vaig descobrir el gran escriptor i patriota Manuel de Pedrolo. Un home que amb el seu independentisme desacomplexat (cal llegir llibres com Cròniques colonials o A casa Amb papers falsos) va esdevenir molest per al poder establert. Estic convençut de que si Manuel de Pedrolo no hagués tingut l’estrany vici d’escriure en català i de tenir la ideologia que tenia, a hores d’ara estaríem parlant d’un escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

No em puc estar de destacar la delicadesa i respecte amb què Pedrolo tracta en aquest llibre la sexualitat entre dos adolescents, la mateixa delicadesa i respecte amb què, va saber tractar les relacions sexuals entre homes en el seu llibre Un amor fora ciutat (publicat l’any 1970).

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€

Share

La col·laboradora, de l’Empar Moliner

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

No em reca reconèixer que per primera vegada d’ençà que col·laboro amb el Nosaltres em trobo amb problemes per escriure el meu comentari crític envers un llibre. La veritat és que la darrera obra de l’Empar Moliner, La col·laboradora, l’he trobada un xic dispersa, amb un excés de noms que van i vénen, sense que, algunes vegades, quedi clar el motiu de la seva aparició.

L’Empar Moliner ha escrit aquesta novel·la després de molts anys de dedicar-se a la publicació de contes, columnes periodístiques i participacions com a tertuliana en diversos mitjans de comunicació.

Bé, em poso mans a l’obra i que Déu m’agafi confessat.

Qui ens narra el llibre és la Magdalena Rovira (la col·laboradora), persona que es dedica a escriure llibres per encàrrec. Normalment llibres de poca profunditat literària, com per exemple llibres dels anomenats d’autoajuda com els antany mítics Tus Zonas Erróneas o No digas sí cuando quieras decir no.

Personatges importants de l’obra són: la Judit Guitart i la Cati Rodés.

La primera és néta de l’Antonieta Gelabertó -assassinada en el context de l’anomenada Guerra (in)Civil Espanyola- i la segona, la Cati Rodés, és membre de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica sota el patrocini de la qual s’escriu el llibre homenatge a l’esmentada Antonieta Gelabertó. La Cati Rodés és una dona que té un estrany ideal d’home. Aquest seria la barreja d’un antic company seu, l’Ousmane Dieouf un senegalès que es guanya la vida practicant el “top manta i amb una certa inclinació vers l’ejaculació precoç” i un parricida que durant un període de temps va compartir amb ella la seva vida.

També hi ha un personatge important, en aquest cas masculí: en Mateu Garín. Ell és qui en un principi ha d’escriure el llibre homenatge a la Gelabertó. Mateu Garín és un escriptor de minories. Tant de minories que a les presentacions dels seus llibres és normal que només hi vagin dues persones, sinó cap, i que en estranyes circumstàncies acaba obtenint el premi Catalònia de la Generalitat de Catalunya.

L’obra conserva el to àcid d’humor, típic de l’Empar Moliner. En aquest sentit cal destacar la menció a la consellera de cultura i el seu marit –usuari habitual de la prostitució-  que a causa del soroll ambiental abandonen el pis que havien comprat a la Gran Via barcelonina i van a petar a un xalet residencial on hi ha una veritable invasió de mosquits-tigre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La col·laboradora
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-493-7
Preu: 18,50€

Share

Por qué los hombres tienen pezones?

1 resposta

Segons la portada, aquest llibre ha aconseguit situar-se, enguany, en el número 1 de vendes als Estats Units.

Es tracta d’un compendi de curioses i potser insòlites preguntes que segons el mateix llibre hom només faria al seu metge i després d’haver pres un mínim de tres martinis.

El llibre esdevé divertit i es llegeix amb molta rapidesa, però sota la meva opinió té una important mancança, i és que dels centenars de preguntes que s’hi plentegen, n’hi ha un bon nombre, potser massa, que queden sense respondre o es ventilen amb un senzill “no hay pruebas científicas”.

Alguna de les preguntes a les quals el llibre diu que ens respon són la mateixa que dóna títol al llibre, “qué es el hipo y como te lo puedes quitar?”, “por qué flota la caca?” o “es peligroso comerse a otro ser humano?”.

Les preguntes estan recollides en capítols temàtics com:

Somos lo que comemos, Curiosidades del cuerpo humano, Todo lo que (nunca) habéis querido saber sobre el sexo, Me puedo tratar yo mismo?, Drogas y alcohol, Humor de lavabo, La medicina en cine y televisión, Cuentos de viejas, Envejecer.

A més, els autors esquitxen els capítols temàtics amb divertits diàlegs que ambdós tenen durant la confecció del llibre. Diàlegs que sempre tenen quelcom a veure amb el tema de les preguntes que ens trobarem després.

Ja ho sabeu, si no teniu res millor a fer i voleu llegir alguna cosa diferent, feu-vos amb un exemplar d’aquest llibre.

Títol: Por qué los hombres tienen pezones?
Autors: Mark Leyner i Billy Goldberg
Editoral : Península
Pàgines: 205

Share

Barcelona cau, de Valentí Puig

3 respostes

Títol: Barcelona cau
Autor: Valentí Puig
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-278-9
PVP: 17€

Un parell de comentaris positius apareguts en aquest mateix blog han estat determinants a l’hora de decidir-me a llegir Barcelona cau. Un d’ells va ser la bona crítica d’en José Luis que va merèixer aquesta obra del mallorquí Valentí Puig en el moment de ser comentada al Nosaltres; el segon va ser el comentari de la Montserrat Brau envers la possible complementarietat d’aquest llibre amb el Memòria d’uns ulls pintats, la sorprenent per magnífica primera obra literària d’en Lluís Llach.

Barcelona cau és un llibre que descriu amb molta força els dies immediatament anteriors a la caiguda de la Barcelona republicana en mans de l’exèrcit feixista del general Franco i de les primeres hores en què aquesta ciutat en particular, i Catalunya en general, ja eren sota la bota del dictador.

La força descriptiva del que passava a Barcelona en aquells moments anteriors a la debacle és tan forta que la coneguda com a Ciutat Comtal esdevé, crec, la protagonista principal del llibre, mentre que els personatges que hi surten, fins i tot els més importants, esdevenen personatges secundaris.

Valentí Puig ens explica perfectament com en aquells dies convulsos a la ciutat de Barcelona, i en les darreres hores de la legalitat republicana a la ciutat de Figueres, encara hi havia temps per estimar, pel sexe, per jugar i fins i tot per assistir a cerimònies espiritistes.

I també cal ressaltar com l’autor sap fer-nos avinent el dramatisme de la fugida republicana vers terres administrativament franceses.

En aquest llibre coneixerem en Víctor, un curiós personatge que és alhora membre del serveis d’informació de la República (SIM) i quintacolumnista (una mena d’agitador a favor dels revoltats), i que dins d’aquest ambient bèlic i de guerra i llibertats perdudes, encara té temps per enamorar-se d’una jove prostituta anomenada Patrícia que té un paper important en el desenllaç d’aquesta obra que no m’estic de recomanar tant si hom ha llegit o no l’esmentat llibre d’en Lluís Llach.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach

14 respostes

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

Només algú amb la sensibilitat necessària per a compondre (lletra i música) petites obres d’art com Maremar o I amb el Somriure la Revolta, podia escriure una obra amb una força descriptiva tan gran com ho és aquesta Memòria d’uns ulls pintats.

Per raons familiars, de menut, em vaig bellugar força per la Barceloneta. Conec perfectament les botigues que servien d’habitatge a molts pescadors o treballadors del port de Barcelona i les seves famílies i també els anomenats quarts de pis (pisos de no més de 30 metres quadrats), i puc donar fe que l’autor del llibre els descriu com si hi hagués viscut.

Una vegada vaig dir en aquest mateix blog que hi ha llibres que m’agraden i d’altres que m’entusiasmen, i el que ens ocupa formaria part d’aquests darrers. Aquest llibre m’ha enganxat i és tan gran la seva força que moltes dies, passada la mitjanit, he hagut de fer veritables esforços per deixar el llibre i continuar-lo llegint el dia següent.

La força descriptiva del llibre m’ha portat a reviure quan la meva àvia i el meu pare (ambdós difunts i naturals de la Barceloneta) m’explicaven com quan escoltaven les sirenes que avisaven la població dels salvatges bombardeigs de l’aviació feixista, abandonaven casa seva i anaven esporuguits a cercar aixopluc als refugis antiaeris.

Amb un domini total del “tempo” literari i en un exercici d’estil una mica cruel, Lluís Llach ens munta en una mena de Dragon Khan que, sobretot en la part final del llibre, fa que en poques línees s’ens dibuixi un petit somriure de satisfacció i acabem fent la més trista de les ganyotes.

Lluís Llach, tot i denunciar les múltiples atrocitats de les tropes franquistes i dels seus partidaris no estalvia les crítiques a determinades accions de la II República Espanyola, com la que enviava a una mort segura a milers de joves en el marc de la terrible i per endavant perduda Batalla de l’Ebre.

També vull destacar el respecte i la sensibilitat amb la qual l’autor tracta la relació sentimental entre Germinal i David, dos dels principal protagonistes de l’obra.

Es tracta d’un llibre altament recomanable i que sens dubte serà un dels més venuts en la pròxima Diada de Sant Jordi.

Bé, per a acabar diré que el llibre arrenca quan Lluís, un director de cinema, manté una llarga entrevista amb Germinal amb la finalitat d’obtenir informació que li serveixi per a filmar una pel·lícula ambientada en els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la postguerra.

Share

DG

2 respostes

Títol: DG
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 251
ISBN: 978-84-7727-227-4

DG és un llibre de l’any 1998 d’en Ramon Solsona que ja havia llegit però que, gràcies a l’amabilitat d’un estimat parent, he tingut l’oportunitat de rellegir. I com que tinc mala memòria he pogut fer-ho i gaudir-lo com si fos la primera lectura. Es tracta d’un llibre molt divertit. Durant la lectura no ens farà esclafir de riure, però sí que aconseguirà que, mentre el llegim, dibuixem un agradable senyal d’estar passant-nos-ho d’allò més bé.

Aquest llibre de 1998 podria haver estat escrit ara, ja que el comportament de molts dels seus protagonistes (polítics de diversa índole), la seva malaptesa, les corresponents conxorxes i deliris, malauradament encara són ben presents avui en dia.

També ens trobarem amb ciutadans ben originals que, amb la seva hilarant o si més no original manera de fer, s’enfronten o fan la gara-gara als esmentats polítics.

Maruja Ruiz (MR), és la protagonista del llibre. Una dona senzilla i fins i tot amb pocs coneixements culturals que, sense saber com, es troba encimbellada en el càrrec de Consellera de Felicitats Diverses de la Generalitat de Catalunya.

Ramon Solsona ens acompanya a seguir les insòlites aventures de la nostra MR al llarg de tota la seva carrera política en la qual arribarà a conèixer un divertit personatge: un Conseller de la Generalitat que amaga amb una disfressa i un bigoti la seva condició de soci i seguidor del RCD Espanyol de Barcelona.

Share

Camino de salvación

3 respostes

Títol: Camino de Salvación
Autor: Jaume Sabater Palmés
Editorial: Edicions Blanc-i-Blau
Pàgines: 271
ISBN: 978-84-615-0419-0

Jaume Sabater Palmés conjuga a la perfecció la seva faceta d’escriptor amb la seva militància com a soci de l’Espanyol; és autor de diversos llibres entre els quals n’hi ha dos (La Sombra de Leverkusen -2006- i Glasgow, el sueño continua -2007), ambdós publicats per Edicions Blanc-i-Blau, que tenen el RCD Espanyol de Barcelona com a protagonista indirecte.

Jaume Sabater, fa que els protagonistes d’aquests llibres pericos, en els seus pensaments i reflexions, ens facin avinents determinats records i etapes de la història del club blanc-i-blau.

Camino de salvación té com a protagonista principal un jove arquitecte i seguidor perico que respon al nom de Tomàs, amb qui ens trobem un 21 de febrer de l’any 2009 quan surt de l’estadi del F.C. Barcelona després d’assistir personalment al triomf de l’Espanyol contra l’equip culer (1-2), gràcies a dos gols meravellosos d’Iván de la Peña.

A la sortida del Camp Nou, Tomàs que porta amb tota normalitat una bufanda de l’Espanyol, és increpat i amenaçat per un grup format per cinc seguidors radicals de l’equip blaugrana. En la seva fugida, després d’un curt però violent enfrontament, Tomàs es refugia en un pis abandonat en què hi ha una reunió de quatre terroristes que planegen un atemptat d’enormes dimensions.

A partir d’aquest moment, el jove seguidor perico en col·laboració amb el comissari de la policia, tractarà de destarotar els funestos plans dels terroristes.

Camino de salvación, és un thriller àgil i interessant en el qual el seu autor sap esquitxar amb saviesa les esmentades notes històriques del més que centenari club blanc-i-blau.

Sota la meva humil opinió, aquest és el llibre més rodó dels que Jume Sabater Palmés ha escrit tenint l’Espanyol com a protagonista secundari.

Share

No tornarem mai més

3 respostes

Títol: No tornarem mai més
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 201
ISBN: 978-84-7727-283-0
1a edició novembre del 1999

El fet d’haver-li deixat a un parent i haver-li parlat amb entusiasme del darrer llibre d’en Ramon Solsona, L’home de la maleta, ha tingut l’agradable conseqüència de que aquest m’hagi volgut deixar dos llibres anteriors del mateix autor.

Em refereixo a DG i a No tornarem mai més.

He començat per aquest darrer i m’he trobat amb un llibre molt amè. A estones divertit i a estones, sobretot a la part final, tristot.

És un llibre d’ambient militar però que pot agradar fins i tot a qui no hagi fet la mili i també a qui no s’identifiqui gens amb els afers de l’exèrcit.

El llibre ens descriu com una colla de joves de diferents caràcters, orígens i estrats socials s’enfronten, l’any 1970, al molest tràmit d’unes milícies universitàries. Ens familiaritzarem, circumstancialment, amb el peculiar llenguatge militar i així ens trobarem amb mots com “tetones”, “charneques”, “vestir de bonito” i d’altres curiositats que mai no sentiríem fora d’aquest àmbit casernari.

També ens trobarem amb el típic militar espanyol al comandament per “chuscos”, de mal caràcter i pitjor tracte amb els milicians, actitud que li serveix per sublimar els fracassos personals viscuts tant en la seva vida militar com en la personal.

En un brillant exercici d’estil, en Ramon Solsona ens relata la mateixa història tres vegades. Això sí, relatada des del punt de vista de tres protagonistes distints a través dels quals tindrem la percepció d’estar llegint històries pràcticament noves, tot i que amb protagonistes coneguts.

Un epíleg ens presenta de nou alguns dels protagonistes trenta anys després i sabrem quines conseqüències ha tingut el pas dels anys en les vides d’aquells, aleshores, joves milicians.

Share

Ombres en la nit

5 respostes

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

Ferran Torrent és un mestre a l’hora de plantejar en les seves obres una sèrie de situacions, històries i personatges paral·lels que acaben trobant-se tot donant coherència a la història que ens planteja. En aquesta obra, Ombres en la nit, l’escriptor valencià porta al límit aquesta característica i així ens trobem que a cent pàgines del final del llibre, segueix introduint-ne de nous. Això dificulta, en la meva opinió personal, la lectura i comprensió de l’obra.

Per altra banda, pocs escriptors saben dibuixar tan bé com ho fa Ferran Torrent l’ambient de la ciutat de València. En aquest cas, una València tenyida del color gris tristament característic de la postguerra en particular i del franquisme en general.

Santiago Cortés, personatge secundari en el llibre (excepte en el tram final), és un gitano supervivent de l’Holocaust i del camp de concentració de Dachau que retorna a les terres valencianes on va néixer. En el seu retorn ho fa com a membre d’un escamot clandestí la missió del qual és liquidar un pròfug nazi que emparat pel franquisme ha trobat recer en la capital del País Valencià.

En aquesta obra, a part d’en Santiago Cortés, coneixerem altres personatges amb els quals uneix les seves forces com ara antics lluitadors republicans, agents britànics del SIS, un espia soviètic i fins i tot un expert falsificador.

Tot i que considero, sempre des de la meva òptica personal, que Ombres en la nit és amb Espècies protegides una de les obres menys reeixides de l’escriptor de Sedaví, no puc deixar de reconèixer i constatar la força i versemblança d’uns personatges profundament marcats per la gran tragèdia del segle XX que cadascun d’ells van haver de patir.

Share

Un escàndol sense importància

1 resposta

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

El diplomàtic català, adscrit al Ministerio Español de Asuntos Exteriores, Carles Casajuana, després de reflexionar sobre el relliscós terreny de la convivència lingüística en la seva anterior obra L’últim home que parlava català, s’endinsa ara en el món de les màfies i l’espionatge industrial.

Rafael Masferrer, protagonista principal d’Un escàndol sense importància, compagina el fet de ser cap d’un important bufet d’advocats a Barcelona, amb la pertinença com a president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció.
No pot evitar caure en una trampa i a causa d’això es troba sotmès a un xantatge que intenta qüestionar la seva integritat personal. Aquesta situació li farà descobrir l’amarga realitat dels sentiments dels seus parents més directes i dels companys de gabinets que en alguns casos ell considera amics.

També coneixerem Jordi Roure i la complicada relació que manté amb els seus octogenaris pares, i la Sofia Alvarado, una immigrant sense papers que té un important, encara que gens malintencionat, paper en tot el procés de xantatge a Rafael Masferrer.

El llibre, opino, té una arrancada difícil, però a partir de la meitat agafa un ritme trepidant que fa difícil deixar per un altre dia saber-ne el desenllaç.

Share