Arxiu de l'autor: Geòrgia

El perquè de tot plegat – i no d’en Monzó -, sinó meu

Deixa un comentari

Suposo que la meva vida ha estat i estarà envoltada de llibres per una senzilla raó, ma mare, després d’estar tres dies sense nom a la Clínica, va decidir posar-me “Georgina”, en honor a la protagonista de la saga juvenil d’Enid Blyton.

Per tant, dedueixo, que si el meu nom ha estat extret d’un llibre, o d’una protagonista, bé li dec alguna cosa… Per això menjut i creixut (en gironí) a base de llibres i històries.

Recordo ben poques coses de petita – sempre estava entretinguda fent entremaliadures a ma germana i m’ocupava moltes hores al dia! -, però sí que en recordo una de cosa important: que els llibres em feien sentir bé.

És una sensació difícil de descriure passats els anys… potser ho feia per aïllar-me del món, o ves a saber el per què, l’única cosa que sé és que la meva imaginació volava i volava… (i encara vola!) i jo era lliure i feliç.

Quan vaig haver de triar la carrera universitària, vaig escollir el nom més estrany que vaig trobar de la llista de possibilitats: Biblioteconomia… i la casualitat va ser que la cosa anava de llibres!! He acabat essent bibliotecària i de vocació.

Així doncs, tinc una mena de cordó umbilical que em fa estar envoltada (i molt a gust) de llibres.

No ho canviaria per res del món! Llegir i escriure, són els meus plaers, i la meva vida. 🙂

Georgina = Geòrgia

Nota: Espero que amb el contacte directe entre les meves paraules i els vostres ulls us hagi contagiat aquesta passió lectora i, dia sí, dia també, ajudeu a construir aquest blog.

Share

Nàufrags del segle XXI

6 respostes

Us deixem amb un escrit sobre L’illa de l’última veritat que ens ha enviat la Geòrgia. A gaudir-ne!

Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€

Si ens diuen les paraules: naufragi, illa i home sol… segur que pensem de seguida en la figura d’en Robinson Crusoe i, ens ve al cap la cara barbuda d’en Tom Hanks.

Ara bé, aquesta és la clàssica història; no és la que ens vol explicar l’escriptora argentina Flavia Company, quan ens parla del naufragi del cirurgià Matthew Prendel, a la seva última novel·la L’illa de l’última veritat.

A la portada ja ens ha posat una bona frase per fer-nos rumiar, ens diu: “Hi ha secrets amb què es pot viure, però amb què no es pot morir”.

Això és el que li passa al doctor i professor Prendel: perdut en la immensa mar blava de l’Atlàntic, trobarà com a refugi un illot; allà descobrirà el valor de la vida, la importància de l’aquí i l’ara i que, per sobre de tot, s’ha de tenir esperit de lluita, ja que ‘un home sense un objectiu comença a abandonar la seva condició d’home i s’acosta a la d’animal’. D’aquest viatge però, en guarda un secret.

Li traspassarà en vida aquest tresor a la seva amant Phoebe i, un cop ell mor, ella ens l’explica i es converteix així, en la narradora de dues històries: la seva pròpia i la que va resultar de l’atac d’un vaixell pirata en ple segle XXI.

És una novel·la curta, que durant l’estona que la tens entre les mans, t’aïlla per què sentis el gust salat de l’oceà, l’olor de la solitud i, al final, una ràfega forta de tramuntana.

Aquí teniu una interessant entrevista a Flavia Company al programa Els matins de TV3, de Josep Cuní.

Share

“La Sara i les Golejadores: Juguem la lliga!”

2 respostes

Títol: Juguem la lliga!
Autor: Laura Gallego
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Sara i les golejadores
ISBN: 978-84-92790-86-9
Pàgines: 288
PVP: 9,95

Us deixem un escrit de la Geòrgia, una bibliotecària molt estupendíssima que ha volgut participar enviant-nos una ressenya de Juguem la lliga! Esperem que us agradi!

“Un equip de futbol va ser el centre el món… i quin és el secret es preguntava tothom…”, segur que us sona aquesta frase, oi?; doncs per la Sara, el futbol, és el centre del seu món.
Estudiant d’ESO, vol formar un equip femení alternatiu als Falcons – el masculí de l’escola i entrenat pel profe de gimnàs, l’Eloi-, per poder federar-se i jugar la Lliga Interescolar Local.
En el número 3 d’aquesta petita aventura, la Sara haurà de convèncer companyes per ser jugadores, haurà de trobar “un adult responsable” com a entrenador, i haurà de buscar idees per poder aconseguir uns equips complets.
Us puc avançar que arribarà a tenir equip i a fer entrenaments, però no li serà fàcil i s’haurà d’espavilar i resoldre els imprevistos, això sí, comptant amb les seves inseparables amigues, la Vicky i l’Eva, d’en David l’universitari, del seu pare i, també, del Trio friki, un grup format per en Sam, l’Òscar i en Jordi.
La Sara i les Golejadores és més que una saga sobre el futbol, i sobre l’amistat i l’amor adolescent: són exemples sobre el sacrifici i l’esperit de lluita que hom pot tenir per aconseguir els seus somnis i els seus reptes i, són lliçons de com vèncer els prejudicis que ens envolten; en definitiva, són petites dosis de reivindicació social i moral.
He començat el post amb la ja coneguda frase de l’anunci del patrocinador del Barça d’en Guardiola (sí sí, el de les 6 Copes) … reconec que només era per picar-vos la curiositat, però clar, ara per acabar-ho bé hauria de dir: “La feina ben feta, no té fronteres, ni té rivals”, que n’és la última; però passant-la a la saga de la Laura Gallego, aniré una mica més enllà i us dic: si les Golejadores fan la feina ben feta qui sap si tindran rivals… o tindran fans! De moment, aquí en tenen una! (de fan – vull dir -).
Us en recomano una lectura: “aprendre valors, no té edat”.

Paraula de Geòrgia!

Share