Arxiu de l'autor: Fita

Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers, de Joris Luyendijk

Deixa un comentari

nedantentretauronsJoris Luyendijk, que va ser corresponsal de guerra al Pròxim Orient, va rebre l’encàrrec del diari The Guardian de fer un reportatge en profunditat sobre el món financer de la City de Londres després de la crisi del 2008.

A partir de posar en marxa un blog a internet obert al comentaris dels treballadors del sector financer i fent una crida a voluntaris a entrevistar-se amb ell -no li va ser fàcil: en total uns 200, garantint l’anonimat, perquè els hi anava el lloc de treball de manera fulminant si s’endevinava qui eren o de quina empresa parlaven-, Luyendijk construeix a Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers un retrat àgil i distret on veurem desfilar banquers, quants (analistes quantitatius, o sigui els que a partir d’una base matemàtica s’inventen productes d’inversió sofisticats), gestors, experts informàtics, controladors, operadors, etc. del món financer de la City. O sigui, els “taurons” que neden al nostre voltant.

El llibre ens descriu això que anomenem món financer, la seva complexitat i les diferents tipologies que té i que la majoria de ciutadans desconeixem: bancs comercials, d’inversió, operadors, gestors de plans de pensions, experts en fusions i adquisicions d’empreses, agències de control, auditories… Al mateix temps i a partir de les respostes dels entrevistats i dels comentaris al seu blog, anirem reconstruint el puzzle del perquè de la crisi del 2008 i  -això m’ha interessat molt- com no és segur que no torni a produir-se un episodi semblant vist el funcionament competitiu, l’afany insaciable dels guanys, malgrat la imposició de normes de control que han fet les autoritats polítiques i els mecanismes que es generen d’immediat per evitar-les. En definitiva la lògica implacable del sistema capitalista liberal. I una sospita de que ningú sap en realitat on va i on pot arribar el sistema financer.

Un dels atractius del llibre és el fris humà que va apareixent a partir de les respostes dels que accepten entrevistar-se amb l’autor sense enregistradores ni fotos. Descobrim els “tics” característics: vestir roba cara, lluir rellotges de luxe, presumir de vacances… Els sous poden arribar a nivells inimaginables per una gran part de la societat i fomenten una lluita competitiva brutal. Llegint el llibre és inevitable recordar les pel·lícules Margin call o The Wolf of Wall Street. Hi ha testimonis que han abandonat voluntàriament i prematurament aquestes feines (sovint un cop enriquits) perquè no volen continuar sotmesos a unes feines de tanta pressió, sense horaris ni vida personal. N’hi ha que un dia es fan preguntes de caràcter moral o són sensibles a l’opinió pública. I d’altres que no: són els que acostumats a viure amb un tren de vida molt alt no pensen des del punt de vista del bé i del mal. Són “professionals” i només les lleis delimiten el que és acceptable.

Les reflexions finals sobre les connexions entre el món dels polítics i el món financer acaben d’arrodonir aquest interessantíssim reportatge.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers
Autor: Joris Luyendijk
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductor: Ernest Riera Arbussà | Esther Roig Giménez
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-16367-53-5
Preu: 19,50€

Share

L’or blanc, d’Edmund de Waal

Deixa un comentari

lorblancedmunddewaalEdmund de Waal és un ceramista anglès que ha aconseguit fama mundial en escriure un llibre –La llebre amb ulls d’ambre– explicant la història d’una col·lecció de netsukes, petits passadors japonesos que són peces de valor artístic, i que era també la història de la seva família.

Què és L’or blanc del títol del nou llibre? La porcellana.

I què és aquest llibre que us porto avui al Nosaltres? No és una novel·la. És moltes coses. Podríem dir que és un llibre de viatges en el temps i en l’espai refent la Ruta Blanca a què fa referència el títol original (The White Road).

És una història de la porcellana. Però escrita d’una manera personalíssima. S’inicia amb una seqüència històrica -la seva aparició a la Xina (Jingdezhen), la seva arribada a Europa, la seva “reinvenció” a Dresden, el descobriment dels grans jaciments d’argila a Cornualla,…- i es va mesclant amb la història de De Waal, quan l’autor es feia un fart de treballar fent “instal·lacions” per exposicions artístiques al Victòria & Albert Museum, a Cambridge o a Nova York.

Aquesta reconstrucció històrica està feta en forma d’un viatge, que el propi autor ha fet, pels llocs significatius de la història de la porcellana i per la documentació, els arxius i els museus que li han permès rememorar els fets i les persones que han tingut un paper en aquesta història. Des dels jesuïtes que van viatjar a la Xina, el Père d’Entrecolles que va ser el primer a estudiar la porcellana xinesa i la seva fabricació, passant per August el Gran de Saxònia, col·leccionista de tot i especialment de porcellana que ambicionava que en el seu regne es fabriqués un bé tan preuat.

També, l’emotiu testimoni de les memòries de Hans Landauer que es va salvar de morir al camp de concentració de Dachau gràcies a que va treballar en la fàbrica que Himmler va instal·lar per tal de fabricar una porcellana al servei del III Reich. I finalment, el testimoni dels pobres xinesos que van haver de destruir els antiquíssims motlles imperials i substituir-los pels que servien per fer per fer efigies de Mao.

Aquest viatge a través de la història de la porcellana és una mena de “Ruta de la Seda” i està ple de reflexions intercalades del ceramista que es forma, que treballa, i que es fa preguntes i reflexiona sobre la creació, tot posant-se sovint a la pell dels protagonistes que van treballar i lluitar per aconseguir fer aquest “or blanc”.

I d’entre les reflexions, les que es fa sobre el color blanc, amb els seus matisos:

Utilitzo tots els blancs consumats, intentats, consoladors, melancòlics, amenaçadors, espurnejants del meu viatge. Tots els blancs de Jingdezhen: “blanc com greix de moltó solidificat”, (…) “blanc de llet com un narcís”, (…) i “blanc com el fum”.
– p. 440

Si us ve de gust conèixer una mica la història de la porcellana i la dels homes que la van estimar i van lluitar per conèixer-la, i també us agrada llegir i sentir la veu d’una persona culta, que no enfarfega, i que té una concepció profundament humanista, aquest és el vostre llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’or blanc
Autor: Edmund de Waal
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Rubió | Esther Roig Giménez
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-297-7498-6
Preu: 24€

Share

Campanes de boda, de Teresa Solana

Deixa un comentari

campanadesdebodaFeia temps que la Teresa Solana no ens visitava. Avui ha tornat per gust i felicitat dels amants de la novel·la negra, sigui d’on sigui: nòrdica, irlandesa, americana, veneciana, siciliana… o catalana!

A Campanades de boda, com en altres novel·les, l’autora repeteix escenari -Barcelona- de la mà dels seus dos entranyables i insòlits detectius privats -el Borja i l’Eduard- que, encara que amaguin que són germans bessons, no cal que facin gaires esforços per dissimular-ho, perquè són dos caràcters i tenen uns sistemes de vida totalment oposats.

Pel nom ja haureu deduït qui és el “pijo” i barrut, presumit i una mica calavera i que li encanta relacionar-se amb la jet set, oi? Enginyós a l’hora d’embolicar la troca, mentir i enredar per tal d’aparentar el que no és (no són Trau Assessores) i que li serveix també per arribar a descobrir la veritat… d’un crim naturalment. Mentrestant, l’Eduard és una persona honesta i assenyada i quan la dona treballa a un Centre de Teràpies Alternatives ell compra, cuina i fa feines de casa i mira d’amagar als fills i a la dona en quins embolics es troba fent de detectiu una mica “amateur”. Encara que de vegades tingui aventures inconfessables!

És la veu narrativa. Ho explica en el Prefaci que signa i on justifica la senzillesa de la narració. Vol deixar-hi simplement constància dels fets i com que no és escriptor el seu estil és directe, sense floritures i recollint la manera de parlar d’un bilingüisme imperfecte.

És doncs una novel·la negra lleugera, distreta, que es llegeix fàcilment (dues-centes pàgines), i on a més de la història de l’assassinat i el seu aclariment es retraten diferents ambients de la ciutat -des de l’elegant hotel fins al bar més cutre de Sant Adrià- on conviuen personatges tan diferents com el Molt Honorable President, els multimilionaris americans, el Don Benito i els seus fills ficats en el món de la droga i els camells més perillosos.

I no us dono més detalls de l’argument perquè és pecat en les novel·les negres!

Títol: Campanes de boda
Autor: Teresa Solana
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-7218-0
Preu: 18,50€

Share

Dies de tot, de Blanca Soler

Deixa un comentari

diesdetotQuan s’edita un llibre nou sovint s’acompanya d’una faixa on apareix una frase publicitària per cridar l’atenció del comprador o al costat del títol hi apareix una definició del llibre per atreure al possible lector. Podríem fer la llista d’aquesta mena d’eslògans. El llibre que avui us porto al Nosaltres té una bonica foto a la portada d’una dona a qui no li veiem la cara i al costat dues frases:

Una vida a examen

i

Reflexions d’una mestra, memòries d’una dona

Quan l’he acabat de llegir m’he dit: “Ostres! De quina manera tan simple i tan precisa està definit el que és aquest llibre”.

L’autora, que forma part d’una família on altres membres escriuen articles, novel·les i fan guions i dirigeixen programes per la televisió, arriba als 60 anys, li ha tocat la “loteria” d’una malaltia dolorosa i que l’impedeix portar una vida activa i “normal”, i aquesta situació amb Dies de tot la porta a construir un conjunt de 81 capítols breus  -dies, jo diria-  on contempla el present amb la maduresa d’una vida plena, viscuda, i al mateix temps una evocació als temps passats, amb les penes i les alegries, les il·lusions i les decepcions. Els que han nascut i els que ja no hi són, els paisatges d’infantesa i el paisatge quotidià d’avui … I molt especialment l’experiència viscuda d’una professió iniciada amb moltes il·lusions i dedicació, molt estimada, passant de vegades per davant del que era més important, l’home i els fills, i que acaba convertint-se en una font de frustracions continuades que desgasta, cansa, crema.

Ja veieu doncs que el llibre és una confessió honesta on apareix aquest sentiment, tan present en la literatura, de descobrir com de de pressa han passat els dies i els anys i com, de cop, som conscients que ja ens queda poc futur i que no estem segurs d’haver aprofitat del tot el nostre temps vital. Tot això, però, escrit amb sinceritat i amb serenitat. I ben escrit, com podem esperar d’una antiga professora de llengua i literatura.

El llibre es tanca amb un epíleg, que no té títol, però que comença dient “Per què escriu?”… i la llista de les respostes és magnífica. Balsàmica pel cos i l’ànima.

Com que jo també he arribat a aquesta edat, he viscut el món i la societat que a pinzellades hi surt i… i també sóc de les que ens vam abocar vocacionalment a la mateixa professió, excuso dir-vos que jo afegiria a la coberta un altra frase: “Retrat d’una generació”, de tan identificada que m’he sentit.

És un llibre que interessa, per tant, als veterans i veteranes (com cal afegir ara) d’aquelles batalles que avui ja són batalletes. Però vull creure que també als que avui malden per tirar endavant el repte d’educar els fills dels altres. I, naturalment als que miren el passat amb curiositat, tendresa i ganes de treure’n lliçons. I que gaudeixen de llegir allò que està ben escrit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dies de tot
Autor: Blanca Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-2039-6
Preu: 18,50€

Share

Francament, Frank, de Richard Ford

Deixa un comentari

francamentfrankQuin llibre de Richard Ford més especial, aquesta última entrega del seu personatge Frank Bascombe!

Richard Ford, del qual vam parlar al Nosaltres en publicar la seva magnífica novel·la Canadà, ha reprès aquí el seu personatge de Frank Bascombe de la seva trilogia El cronista d’esports, El dia de la Independència i Acció de Gràcies. El títol en anglès suggereix que es tracta de confidències fetes amb sinceritat, tot jugant amb el nom del protagonista (Let Me Be Frank With You).

No és una novel·la en el sentit clàssic de la paraula sinó que són quatre narracions d’unes 50 o 60 pàgines. Frank Bascombe (que sembla tenir molt del propi Richard Ford) ha arribat als 68 anys, està jubilat de la seva última professió -agent immobiliari-, està feliçment casat per segona vegada i viu a Haddam, molt a prop de la zona devastada per l’huracà Sandy del 2012.

La primera narració és l’encontre de Frank amb la persona a qui va vendre la seva casa familiar i que ha quedat tombada per la força del vent. La segona és la visita d’una dona de color que havia viscut en la casa on ara viu en Frank i que vol reveure-la, per motius molt dramàtics. La tercera és la visita que fa en Frank a la seva exdona, malalta de Parkinson, instal·lada en una residència de luxe dissenyada per l’etapa final de vida i la quarta narració és la visita del Frank a un antic amic que s’està morint, a casa seva.

Per Ford, les cases són escenaris; refugis i llocs on cadascú de nosaltres viu i veu la vida. Com en Frank. Una mirada per cert, melancòlica, descarnada, humana, poètica on l’autor, fent servir el seu particular estil, barreja contínuament múltiples plans, des dels més superficials i quotidians -a les primeres planes, per exemple, descriu l’olor d’una espècie de Bauhaus i com en surten de carregats els que han anat a comprar productes de bricolatge per reparar les destrosses que l’huracà ha infligit a les seves cases- fins els més íntims i profunds, especialment els propis de l’home que veu com els seu temps s’acaba i com s’acosta el moment de marxar. Per exemple, el com cal anar simplificant l’ús de les paraules quan el  més important que et passarà –afirma- són les notícies mèdiques. O que val la pena reduir el nombre d’amics per simplificar de forma raonada la vida de cara a la previsible irrupció de la mort.

Aquests múltiples plans li permeten retratar un “home comú” i una societat americana que l’envolta, tot escoltant al cotxe la famosa “Fanfàrria per l’home comú”, d’Aaron Copland.

Vaig llegir en una entrevista que li van fer a Richard Ford on atribuïa a la seva dislèxia infantil la lentitud i la cura a l’hora de d’escriure. Penso que també el va dotar d’una capacitat d’observació minuciosa d’ell i dels altres i que això li permet figurar a la llista dels grans escriptors (Tolstoi, Joyce, Updike,…).

No és una cura contra la depressió, per descomptat, però si us agrada la bona literatura i no us fa res anar amb la bicicleta de baixada amb els ulls oberts llegiu-lo que és molt bo. Tancar-los no canvia el que trobarem al capdavall…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Francament, Frank
Autor: Richard Ford
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-29-0
Preu: 18,90€

Fa poc el vam anar a veure a la presentació del llibre que va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Us en deixem un twit.

Més, a www.twitter.com/Nosaltresllegim.

Share

L’espectre, de Jo Nesbo

2 respostes

 

ESPECTRE, imatge d’un mort que apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició

Ja ens ha arribat l’última novel·la del Jo Nesbo i el seu detectiu Harry Hole!

Un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima-  que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga (en aquest cas, una de sintètica, el violí) a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

lespectreA L’espectre hi trobarem un nombre important de personatges: un pilot d’aviació que passa droga, sicaris, ionquis, policies corruptes i policies que no ho són, fabricants d’aquesta droga, el misteriós Dubai, que és el que controla el negoci, l’ambiciosa i voluptuosa secretaria de la Conselleria de Benestar Social, i aquell conjunt d’amics incondicionals d’en Harry que el curen, li donen noves pistes o li confirmen sospites: Martina, la cambrera; el de l’empresa de telecomunicacions; la que treballa a la policia científica; l’advocat de l’Oleg… Tots ells crearan, com és habitual en l’autor, una trama complexa on Harry Hole, anirà reconstruint els fets, descobrint noves proves, lligant caps i enfrontant-se a situacions arriscades i quasi inversemblants.

Aquesta novel·la però, té també un altre protagonista important: l’espectre. És el que amb veu pròpia –impresa en cursiva- ens narra la seva vida i el seu assassinat, ja des del primer capítol, apareixent i desapareixent de forma discontínua fins a tancar el llibre.

Aquesta doble veu narrativa col·labora encara més a completar la trama plena de situacions, giragonses i aquells canvis que acostuma a fer l’autor, tant pel que fa a les situacions trepidants com als sentiments, com pel què fa al desenllaç final, que no us desvelaré perquè és pecat fer-ho amb una novel·la negra i d’intriga com aquesta.

Les novel·les protagonitzades per Harry Hole semblen escrites per fer-ne una bona sèrie. Mentre no ens arriba, els fidels seguidors de Jo Nesbo i el seu detectiu ja tenim un bon entreteniment pels dies foscos i plujosos d’aquesta tardor.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí tots els llibres que hem ressenyat de Jo Nesbo.

Títol: L’espectre
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Share

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

Deixa un comentari

cuinaambjoanrocaTots sabem que els germans Roca són l’equip del Celler de Can Roca, restaurant que ha merescut no solament estrelles Michelin i Premis Nacionals de Gastronomia, sinó també ser reconegut el 2013 com el millor restaurant del món. És també conegut que en realitat cada un dels germans té un paper diferent i rellevant: Joan, el cuiner; Josep el sommelier i Jordi el pastisser.

Avui en Joan, el cuiner, arriba al Nosaltres com a autor d’un llibre, luxós, pulcre, acompanyat d’unes magnífiques fotos de Joan Pujol-Creus.

El llibre no és en absolut un repertori de receptes de cuina ordenades per entrants, primers, carns, peixos, salses, etc. Conté quasi un centenar de receptes ben explicades, amb els ingredients i les mesures precises. (Res de les imprecisions que sovint trobem als receptaris: un “rajolí”, o un “grapat”, o “una miqueta” o “bullir una estoneta” que generen dubtes al que està seguint la recepta). Van, a més, acompanyades de la fotografia del plat resultant i de vegades amb les fotos del procés, que són clarificadores, així com un breu i senzill comentari valoratiu. Les receptes les anem trobant al llarg del llibre i més concentrades en els capítols de “Coccions” o de “Bases”.

I si no és un receptari tradicional, què és? Podríem dir que és “un curs de cuina imprès i fotografiat impartit per un cuiner de categoria”. De fet l’autor ha impartit cursos molts anys a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.

Comença parlant sobre els nutrients, segueix per com organitzar la cuina, com cal planificar, seguir uns criteris raonables a l’hora de comprar i tenir també clars els criteris per a la correcta conservació dels aliments.

Després fa l’enumeració dels productes: vegetals, bolets i tòfones, fruites, peix, carn,… amb les descripcions i, sobretot, uns quadres que indiquen quines són les temporades (els mesos) en què seran millors.

A continuació descriu l’utillatge i maquinària necessaris per fer les elaboracions. Comença per les Preelaboracions (netejar, tallar els aliments …) i segueix amb les Coccions, què és la meitat del llibre en extensió i on il·lustra com bullir els diferents aliments, com coure al vapor, fer el bany maria, fregir, confitar, saltar… etc. I aquesta part és on les receptes il·lustren les explicacions. I per acabar, el que ell anomena, Bases: fons bàsics, salses i complements.

El llibre es tanca amb un glossari i un índex de les receptes.Tot el llibre està impregnat d’una visió de la cuina molt respectuosa amb els ingredients, amb els procediments i les tradicions, però també amb la innovació i l’experimentació. Està escrit amb el convenciment ferm que conèixer bé tots els elements quan cuinem pot permetre tothom treure el màxim partit, qualitatiu, gustatiu i nutritiu dels productes. El comentari que afegeix a la recepta del “Lluç amb vinagreta d’alls tendres” ho diu molt bé:

“En el repertori de la cuina tradicional sempre tenim una font inesgotable de bones receptes que, revisades des de les tècniques actuals, més precises pel que fa als temps de cocció, i més equilibrades nutricionalment, poden oferir elaboracions tan assequibles com exquisides. Aquesta n’és una” p. 286

Com deia aquell: bona cuina!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Share

La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal

6 respostes

lamaledicciodelspalmisanoAl Nosaltres ja hem parlat de Rafel Nadal a Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany. En aquells dos casos l’autor ens narrava les seves cròniques familiars, primer la seva infantesa i en el segon llibre la dels seus avantpassats, en aquell cas el besavi.

En aquesta ocasió ens trobem amb una crònica d’unes famílies de ficció: els Palmisano i els Convertini. I l’escenari ha canviat: no és Girona i Cassà, ni Reims, sinó una regió dels Sud-est d’Itàlia, a la costa de la mar Adriàtica, amb gran personalitat geogràfica, paisatgística i també històrica: La Pulla, amb poblacions i ciutats marineres com Bari i un territori interior on es troben ciutats com Matera i un entorn de característiques úniques. És una part d’Itàlia que no conec i són tan atractives algunes de les descripcions que en fa Nadal, que ja la tinc a la llista de possibles destinacions viatgeres.

La crònica gira al voltant no d’una, sinó de diverses històries d’amor: de les parelles que la I Guerra mundial destruirà, i dels fills que naixeran i que seran “germans” per fugir de la maledicció dels Palmisano segons la qual tots els barons moren a causa de la guerra. També d’una nonna, l’Angela Convertini  (inspirada en l’Angèle de Quan en dèiem xampany) cap de la seva família, dona forta i d’una peça que des del seu palazzo i el seu jardí sap estar sempre en el seu paper. I de la mare que es sacrifica; i del metge filantrop…

Les històries d’amor i tots aquests personatges es desenvolupen en un context històric que, a mesura que avança l’acció, va guanyant protagonisme fins a culminar en la cinquena part del llibre: “El bombardeig de Bari”. Aquí, Nadal descriu amb força i sense estalviar detalls aquest fet que va revestir un dramatisme brutal. Al mateix temps coneixem la història petita i heroica dels voluntaris que van aixecant-se contra l’aliança nazifeixista quan els aliats començaven a avançar per Itàlia.

L’autor, com en llibres anteriors, articula La maledicció dels Palmisano fent capítols curts, de 2, 3 o 4 pàgines, amb títols descriptius, i agrupats en 5 parts. Aquest estil dóna una sensació de lleugeresa i ritme que fa fàcil la lectura i la comprensió d’uns personatges que ens emocionen amb les seves històries i, alhora, la comprensió de la història dramàtica de la Itàlia de la I a la II Guerra mundial.

La llengua àgil, eficaç i amb gran riquesa lèxica està, com sempre en aquest autor, al servei de la història, de descripcions molt vives de paisatges i formes de vida. Tot ben documentat.  El detall de recollir en algun moment varietats lingüístiques de la regió per a denominacions o per a la manera de dir els noms propis dóna autenticitat a la història.

Si en els dos llibres anteriors ens trobàvem davant d’unes molt bones cròniques familiars, ara Nadal ha fet un pas més. Una crònica de ficció, una gran novel·la molt ben ambientada en el lloc i el temps.

Llegiu-la. No us decebrà i tindreu ganes d’anar a la Pulla!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La maledicció dels Palmisano
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7468-9
Preu: 20,50€

Share

El lladre del Guernica, de David Cirici

Deixa un comentari

ellladredelguernicaEn plena Guerra Civil, la República Espanyola va participar a l’Exposició Internacional de París del 1937. Les dificultats polítiques i econòmiques eren moltes, però els dirigents de la República van considerar que la presència a l’Expo podia servir de crit d’alerta sobre la participació nazi i feixista al costat dels militars rebels (els que després en deien els “nacionals”) a unes potències europees que s’havien decantat per la “neutralitat” davant del conflicte. A més es perseguia que al costat d’aquesta sensibilització hi hagués un moviment de solidaritat i d’ajuda econòmica i material al govern legalment constituït.

És per això que es decideix buscar als arquitectes, pintors i escultors més coneguts i famosos per a la construcció i decoració del “Pavelló de la República”: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa dissenyen un edifici senzill de materials però de línies modernes (sempre apareix reproduït als llibres d’”Arquitectura Moderna”), i Picasso i Joan Miró col·laboren amb pintures monumentals juntament amb Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González que hi aporten escultura.

Ja sabem com segueix la història: Picasso pinta el conegut Guernica que després de ser exhibit en diferents llocs del món retorna a Espanya, no sense polèmica, quan la democràcia -que no la república- es va considerar consolidada. Joan Miró havia pintat també un gran mural sobre 6 panells d’aglomerat anomenat El segador (també anomenat Pagès català revoltat), obra notable de la qual hi ha testimonis fotogràfics i també de gran impacte emocional com el quadre de Picasso. La pintura de Miró va desaparèixer en ser desmuntat el Pavelló. No sé sap si a París, durant el trasllat o a València, quan era la capital de la República.

Fins aquí la realitat. Ara comença la ficció. David Cirici ha creat el que ha posat com a subtítol al seu llibre: “Novel·la d’intriga sobre un episodi real a l’Exposició de París del 1937”. Una intriga que es mou entre l’any 1937 i el moment present.

Una galerista i una pintora, antigues amants, un professor d’art, també antic amant de la galerista, un noi francès que l’any 1937 va col·laborar amb una organització pro-nazi i la seva cosina són els personatges que aniran bastint una història d’enganys i falsificacions (com la que volen fer de l’obra de Miró) amb amors i desamors; i al fons de l’escena, Miró i Picasso, amb els seus temperaments i les seves circumstàncies van fent el contrapunt, fent que el lector vagi de la realitat a la ficció i de la ficció versemblant (hi ha una documentació força completa a la base de la història) a la realitat que sembla superada per la ficció.

Hi ha intriga, sentiments de tota mena, il·lusions, desenganys i … quasi no us n’adonareu i estareu arribant al final del llibre i encara quedaran girs inesperats…

Qualsevol dia pot sortir la notícia als diaris de l’aparició del famós mural de Miró. Per quan això arribi fareu bé d’haver llegit aquest llibre tan entretingut i ben teixit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí so l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

Share

Escarabats, de Jo Nesbo

Deixa un comentari

escarabatsnesboSi fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!

En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.

Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.

De l’assassinat primer començaran a sorgir circumstàncies que faran canviar la percepció inicial dels fets. Apareixeran personatges de comportaments ambigus, en diferents circumstàncies, moguts per interessos no se sap ben bé de quin tipus i que el nostre protagonista haurà d’anar coneixent i situant en un context d’una ciutat caòtica des del punt de vista del trànsit, sorollosa i bruta, de clima i ambient xafogós, amb prostitutes, pedòfils, fumadors d’opi… A tot això, sumeu-hi la sensació que a Oslo (el Ministeri d’Exteriors) i a Bangkok (la policia) no els interessa arribar al descobriment de la veritat i la reconstrucció precisa dels fets. El que volen és evitar els escàndols.

Hi ha molts escarabats en aquesta ciutat, com diu en un moment donat l’autor: els que es veuen al forat del lavabo però també els que estan omplint les canonades, amagant-se. No només hi ha assassins: hi ha gent que espia, pedòfils, assassins a sou, especuladors financers, contractistes d’obres que s’enriqueixen, empreses pantalla…

La trama es va fent complexa i el nombre d’assassinats va augmentant… i Nosaltres, no podem dir més per no rebentar el llibre! La novel·la està plena d’acció i l’entreteniment està assegurat fins al final.

Imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø i Harry Hole, i per a tot els que vulguin encetar l’estiu llegint una bona novel·la negra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escarabats
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-574-2
Preu: 17,90€

Share