El 2010 va ser Se Sabrà tot, guanyador del Premi Sant Jordi 2009. El 2012, Homes d’Honor. I aquest 2014, Eufòria. Amb aquest tercer títol, Xavier Bosch tanca un tríptic sobre el periodisme. Si al primer llibre parlava de la premsa escrita i al segon de la televisió, en aquest cas parla del present i futur del periodisme: el periodisme digital.
Després d’un intent d’assassinat, el protagonista Dani Santana s’està recuperant de les ferides al Institut Stoner. Des d’aquí, amb un equip comprès pel Gratu, un hacker paraplègic, l’Agus, un periodista de bàsquet a l’atur, i la seva ajudant Raquel, posen en marxa nomeselsfets.com, una web des d’on volen fer periodisme d’investigació.
Comencen per voler destapar el dubtós negoci dels visitadors mèdics i els medicaments psiquiàtrics de darrera generació, que creuen que han portat al col·lapse el sistema sanitari.
En paral·lel, tenim una altra trama, la que protagonitza un dels homes més rics del món que pretén muntar Historyland, un gran complex temàtic amb casinos i atraccions a la plana de Vic, amb tot l’entramat d’influències que això comporta i que arriben fins al govern.
Amb aquests ingredients, una prosa àgil i directa, capítols curts i amb frases memorables i “cliffhangers” que t’obliguen a continuar, el relat ens porta, sense poder recuperar l’alè, a veure com els personatges van arribant a situacions cada vegada més compromeses i complexes, fins al pitjor (o millor) desenllaç possible.
I quan acaba la funció, queden unes quantes pàgines per escombrar, tancar els llums i la porta.
Aquest llibre és molt xulo! Imagineu-vos una novel·la de l’Agatha Christie, ja sigui d’Hércules Poirot o de Miss Marple, amb tota la patuleia de personatges, cadascun amb les seves petites misèries i mesquineses, tots carismatics, tots diferents, tots mentiders, tots amb motiu per cometre un assassinat… I ara, moveu els fets des dels anys 20 o 30 del segle passat a l’actualitat i, tatxan tatxan… Teniu El cant del cucut!
Aquest llibre t’atrapa i no et deixa, vols saber què, qui, com, quant i, sobretot, per què! M’ha agradat molt, sobretot a la part de mi que no es perd la sèrie de Poirot dels diumenges a 8TV! Al saber que la Montse ja havia fet la ressenya d’aquest llibre vaig pensar que poca cosa més hi podia dir! Potser dir no, però dibuixar… això sí que ho puc fer!
Al llegir un llibre m’imagino els personatges, fent-me’n una imatge mental d’aquests, a partir de les descripcions que en fa l’autor, però sempre fent-ne una ‘versió lliure’, agafant-ne l’essencial i transformant-los en formes, cares i cossos en moviment. Me’ls imagino similars a persones reals, personatges de còmic i de pel·lícules.
En el cas del protagonista d’El cant del cucut de Robert Galbraith, en Cormoran Strike, me l’imaginava com una barreja entre l’Alan Moore, l’Stephen Rea, el Morfeu de Sandman (pel tema dels cabells), amb la complexió física d’un armari empotrat i murri com ell sol. I m’ha vingut de gust dibuixar-lo, aquí el teniu!
Brinda per Nosaltres!
PD. Sí, la cervesa Doom Bar existeix i no té aquest logo… però és una llicència creativa!
Títol: El cant del cucut
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-451-6
Preu: 19,90€
És una obra fantàstica de BD (Bande Dessinée, el còmic franco-belga) que us encantarà, tant si ja heu llegit les novel·les de Stieg Larsson, o les adaptacions al cinema, com si és el vostre primer contacte amb la història. En aquest cas, com m’ha passat a mi, més que un contacte ha estat un impacte sec, dur i contundent, directe al plexe solar, dels que et deixen panteixant una bona estona, taquicàrdic perdut.
Sí, és així de bo.
Durant 124 pàgines (2 àlbums francesos) coneixem els personatges de la família Vanger, el Mikael Blomqvist i, sobretot, qui pren (amb ungles i dents) el centre d’atenció de cada escena en què apareix: la Lisbeth Salander, la reina punk de la funció. La seva personalitat és magnètica, extrema, agressiva, perillosa… una femme fatale en cuir i tatuatges i, a la vegada, molt més profunda.
L’adaptació de la història feta per Sylvain Runberg està molt ben aconseguida. S’entén tot el qué passa i t’atrapa de principi a final, i té el punt just de diàleg perquè la trama avanci i coneguis els personatges i les seves motivacions i actituds. Sense haver llegit el llibre he entès tot el que hi passava, encara que he hagut de mirar enrera alguna vegada per revisar detalls que m’havien passat per alt.
Però on realment el còmic és excels, xiripitiflàutic, kamehàmic… és en el dibuix del català Josep Homs. El seu estil personal i únic destil·la qualitat per tots els costats: des de les expressions facials dels seus personatges, el seu llenguatge corporal, únic per cadascun d’ells, els seus escenaris realistes i espectaculars, i el domini del color, digital però amb una sensibilitat pictòrica i narrativa fora de tota mida. I no només ho dic jo!
Ahir (10 d’octubre) vaig anar a la presentació del còmic organitzada pels editors Fanbooks (català) i PlanetadeAgostini Cómics a l’Institut Français de Barcelona, on Toni Guiral va fer una fantàstica ponència sobre la BD franco-belga, i (tot i no ser-hi en persona) vam sentir per telèfon el mateix Josep Homs, que ens va explicar detalls de la producció del còmic.
En Josep Homs va explicar-nos que va fer un viatge a Estocolm on va conèixer el guionista, que viu allà, i van fer una ruta per tota la ciutat, recorrent les localitzacions que sortirien posteriorment al còmic. També va explicar-nos que, degut a l’alt ritme de treball que va haver de fer, el segon llibre l’està adaptant el també gran dibuixant Man, adaptant-se al seu estil, mentre ell ja està treballant en l’adaptació del tercer llibre.
Vaig prendre notes del què va dir en Toni Guiral del treball d’Homs, i aquí us ho resumeixo:
Sap dibuixar de tot, ja que té una base de dibuix al natural.
Les seves expressions facials transpiren veritat, siguin exagerades o subtils.
El llenguatge corporal dels seus personatges és molt ric, sempre estan fent alguna cosa.
Els seus escenaris, ja siguin exteriors com interiors estan molt treballats, amb la referència de la realitat com a base.
La seva composició de vinyeta és molt bona, buscant la millor manera de narrar.
La diagramació de la pàgina és la clàssica de la BD francesa (de 6 a 12 vinyetes) cosa que li permet explicar més.
El color l’aplica entonant sempre, agafant un color de base per cada escena i entenent que la llum és diferent depenent de si és artificial o natural. També és un color narratiu, que potencia (ja sigui subtilment o de manera evident) el to de la vinyeta i la pàgina.
Un dels assistents al acte era Pere Olivé, que va treballar amb Guiral a Planeta i també coneix Homs i el seu treball, i va fer una altra aportació respecte la manera de treballar el color. Va dir que Homs parteix de la física per fer el color, basant-se en la descomposició de la llum, i aconsegueix uns colors vius i nítids, al contrari que molts altres dibuixants, que parteixen de la química (suma de pigments sobre la superfície del paper), cosa que fa que els colors se’ls opaquin i embrutin.
Bé, aquí s’acaba la crònica de l’acte de l’altre dia i també la ressenya del còmic que ens ocupa, que espero que us enganxi amb la seva brutalitat i bellesa.
Paraula de Nosaltres!
Aquí teniu el booktràiler del còmic!
Títol: Millenium 1. Els homes que no estimaven les dones
Autor: Josep Homs, Sylvain Runberg i Stieg Larsson
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-15745-27-3
Preu: 18,95€
Hi ha moltes novel·les, pel·lícules i còmics ambientats en la Segona Guerra Mundial. La triogia d’Indiana Jones, Els dotze del patíbul, Els canons de Navarone, La gran evasió, les primeres aventures del Capità Amèrica, Valquíria, La llista de Schindler, Salvar al soldat Ryan, Maleïts bastards… Aquests són uns quants exemples d’històries situades en el marc històric del conflicte que va estendre l’horror per tot el món, especialment per Europa. L’exèrcit nazi ha estat el gran adversari de molts personatges, utilitzant uns símbols que han estat i encara són sinònim de maldat.
El Montecristo de Marc Pastor és una novel·la que també està emmarcada dins d’aquest entorn, com les obres que he mencionat abans. Explica una història d’aventures, espies i armes secretes, amb tots els ingredients per ser una pel·lícula d’Indiana Jones… d’un Indiana Jones català!
El protagonista, Andreu Corvo, antic mestre d’escola a Barcelona, fuig del camp de concentració de Mauthausen, amb quatre companys republicans espanyols més. El seu objectiu és aconseguir una relíquia que pugui ajudar els aliats a guanyar la guerra, i posar fi a la tirania de Hitler: l’espasa de Carlemany.
Amb paral·lelismes evidents amb el Comte de Montecristo d’Alexandre Dumas (de qui hereda el nom), la novel·la es llegeix en un sospir, fent-nos patir amb els personatges, desitjant que assoleixin els objectius que es van marcant. El ritme i les sorpreses no decauen, portant els personatges a situacions cada vegada més enrevessades i amb resultat incert. Una autèntica muntanya russa d’aventures, que pot agradar a tothom!
Entre Nosaltres? Llegiu-lo!
Títol: Montecristo
Autor: Marc Pastor
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9930-707-7
Preu: 12,95€
‘L’hivern s’acosta’, començava la ressenya del primer volum de Joc de trons que vaig fer ja fa temps. Doncs bé, en temps real ha passat més d’un any, amb el seu hivern (que ha tingut dies de tot) i tornem a ser a l’estiu (amb la calor a tot drap), per tornar-vos a parlar de Joc de trons 2, l’adaptació en còmic dels llibres de George R.R. Martin, pel guionista Daniel Abraham, el dibuixant Tommy Patterson, amb colors d’Ivan Nunes.
Les trames avancen i ens presenten nous personatges i situacions. Mentre veiem què els passa als personatges ja coneguts, anem coneixent nous regnes i aspectes d’aquest món medieval-fantàstic. Els personatges augmenten de protagonisme i carisma gràcies a diàlegs àgils i accions que els doten de profunditat i personalitat. Haig de reconèixer que, al fer més d’un any que vaig llegir el primer volum, m’he perdut una mica per la densitat de les trames i la profusió de personatges. L’hauré de repassar!
Del dibuix de Tommy Patterson i el color d’Ivan Nunes, res més a dir que no digués en la primera ressenya. Continuen en la mateixa línia, amb dibuixos clars realitzats a llapis i virats a negre, com a tinta digital, i el color ajuda a realçar i diferenciar els personatges entre ells, amb una gran varietat de colors i textures, aprofitant tota la potència del colorejat per ordinador.
En definitiva, Nosaltres: continua acostant-se l’hivern, i tot sembla més gris i embolicat que al final del primer volum! I tot just hem arribat a l’equador de l’adaptació del primer llibre (de 7) de tota la saga!
I segons em diu gent que ha llegit els llibres, encara no he vist res! A mida que vagin sortint volums i avanci la trama us ho aniré explicant!
Títol: Joc de trons (2)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15745-04-4
Preu: 14’96€
La vida d’una persona no és una història en sí, tot i tenir un inici (el naixement) i un final (la mort) molt marcats, segurs i inevitables. Tot el que passa entre un i l’altre no té estructura d’història, sinó que és un seguit de dies, cadascun amb el seu inici i el seu final, i amb multitud d’esdeveniments de diversa llargada, també cadascun amb el seu inici i el seu final.
Per això, quan accedim a una biografia, el que ens trobem és un relat, o una conjunció de relats, que el narrador ens explica de la persona en qüestió, triant què ens explica i com per donar-li una entitat i un sentit que ens transmeti la seva idea de com va ser i què li va passar a una persona.
Això és el què ens proposen els guionistes Christofe Goffette i Patrick Eudeline, el dibuixant Javi Fernándex i el colorista Luca Merli amb Amy Winehouse. Aquest còmic és el primer número de de la col·lecció ‘Club des 27’ de la francesa editorial Jungle (editat en català per Fanbooks). Ens explica tot un seguit d’experiències i vivències de la cantant, començant pel divorci dels seus pares, un moment ja lligat a la música. A partir d’aquí, veiem un seguit d’instants, escenes plenes de sensacions, conflictes, música, drogues i sexe, que formen el tapís inconnex, caòtic i imprecís de la vida d’Amy Winehouse, fins a arribar a la seva fatídica mort als 27 anys, com molts altres músics famosos.
El dibuixant català Javi Fernández plasma la personalitat excessiva i massiva de la cantant en un treball súmmament fotoreferencial (com no podia ser d’altra manera), tot i que les seves vinyetes, alhora, estan plenes de vida i dinamisme. Les composicions de vinyetes varien de pàgina en pàgina, combinant elements gràfics amb il·lustracions molt detallades, fent que l’àlbum tingui un interès extra, a més de conèixer la història de la polèmica cantant anglesa.
Títol: Amy Winehouse
Autor: Diversos Autors
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-15745-06-8
Preu: 14,96€
La Cerdanya és una vall del Pirineu on la calma és acompanyada per la verdor a l’estiu i el blanc de la neu a l’hivern. En aquest lloc, on molta gent de ciutat hi va a descansar, fer muntanya, esquiar i altres activitats de lleure, ningú no hauria pensat mai que hi pogués passar cap crim… fins que la Carolina Solé va escriure aquesta novel·la.
Sí, la Cerdanya és una vall en calma però, com a tot arreu, els rumors, els secrets i les mentides corren entre els seus habitants. I això crea un ambient opressiu, tancat i boirós, a l’alçada dels escenaris nòrdics o de qualsevol ciutat de l’est plena d’espies!
Ja sento una veïna: “I què dius que ha passat, Pepita, que han matat al Jaume Bernat? Ai ves, segur que ha estat la noia aquella, la Dana Prats… Des que la seva àvia va comprar aquella hípica sempre m’han semblat una família tota estranya, i han tingut més d’una baralla per terres amb els Bernat! Ara la Dana diuen que té problemes econòmics, i potser l’ha matat per això… Sort en té de la Catalina, la néta de l’excomissari Salas que és advocada i ha vingut a representar-la i a esclarir el cas! Tot i que ja saps com n’és d’esquerpa i estirada, que es porta malament amb el seu avi, amb lo bon home que és! Si es fa dir Kate des que viu a Barcelona… tu creus?”.
Aquest senyor llibre (en tots els sentits, un d’ells el volum de pàgines) em va acompanyar durant dues setmanes, que va ser el que vaig trigar a llegir-me’l!
I amb el final que té deixa la porta ben oberta a properes lectures dins d’aquest fabulós escenari natural. Us animo a que us perdeu dins les pàgines d’Ulls de gel i dels paisatges de la Cerdanya! Val la pena…
Prat de la Riba, Macià, Gaudí… Abans de ser noms de carrer van ser noms de persones. Persones que, fossin arquitectes, polítics, artistes o escriptors, creaven opinió perquè eren un referent per als seus contemporanis. Des de les seves posicions privilegiades van influir en la política de Catalunya, contribuint a construir-la tal i com és ara.
Jordi Cabré manté converses, a Ara que no ens escolta ningú, amb cadascun dels 8 personatges històrics conversant-hi de tu a tu, de manera que gairebé els sentim a parlar (el cas que em va ser més fàcil d’imaginar va ser el de Dalí, amb les seves excentricitats i canvis d’idioma). De cadascun d’ells, mitjançant les preguntes, ens n’explica el seu context històric i polític. A partir d’aquí, en copsa les opinions sobre la Catalunya que ells van conèixer i la d’avui, parlant de pàtria, llengua, arquitectura, societat… però centrant-se sobretot en el procés sobiranista que s’ha iniciat. Hi ha opinions per a tots els gustos: des de qui creu que la independència és la gran solució fins a qui creu que seria un desastre, passant per tota una gradació de “sí miri” i “tot i que”… Una mica com ara, si fa o no fa.
Com a darrer capítol, tenim una entrevista al President Mas, també molt interessant i, per la seva vigència i actualitat, la més trascendental de totes.
En definitiva, aquest és un llibre que, d’una manera amena, ens ajuda a comprendre el passat i el present de Catalunya per, tant de bo, tenir un millor futur. Amb il·lusió!
Títol: Ara que no ens escolta ningú
Autors: Jordi Cabré
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-9809-239-4
Preu: 18€
És que a aquest noi no li ha dit ningú que hi ha altres coses a la vida a més del Barça?
Aquesta cita està extreta, paraula per paraula, de la pàgina 283 del segon llibre de Joan Piqué, Fantasmes del passat. Que la cita l’escrigui el pare d’un dels grans jugadors del Barça té la seva conya, però té molta raó! Sobretot si la fal·lera amb el Barça et fa perdre llibres com aquest (tot i que clavar-li 4 gols al Milan està molt bé!).
Per on anàvem? Ah, sí! El llibre! Si heu llegit Dues vides no us podeu perdre aquest segon llibre, ja que n’és la continuació! I si no ho heu fet, què esteu esperant per fer-ho? Llegiu-ne la ressenya que en vaig fer, a veure si us convenço!
Fantasmes del passat reprèn la història cinc mesos més tard del final del primer llibre. A mi, sincerament, el final de Dues vides em va deixar una mica desinflat, però en aquell moment no vaig adonar-me que era un “continuarà” que presagiava una segona part. I quina segona part! El llibre aprofita els personatges i les trames obertes per obrir nous conflictes i tancar ben bé la història. Crec que està encara més ben lligat que la primera part i té els mateixos ingredients: intrigues empresarials, crims, escenes pujades de to, conflictes personals,…
Té de tot per ser una lectura amena i que us farà passar el temps volant!
Títol: Fantasmes del passat
Autor: Joan Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2977-097-1
Preu: 21,50€
Acabo de sortir de la presentació del llibre Bona lletra i bona vida de Joaquim Valls i Marta Cailà i he decidit escriure la ressenya a mà per començar a aplicar els preceptes per tenir una bona lletra i, així, millorar per tenir una bona vida. La presentació ha estat molt amena i tot un èxit de públic. Han parlat l’editora Mercè Ubach, els dos escriptors i un genial Jordi Basté fent de mestre de cerimònies.
El llibre ja l’havia llegit, però vaig decidir esperar a la presentació per parlar-vos-en aquí, al Nosaltres.
El llibre és un recull de 10 informes grafològics amb entrevista a persones que, malgrat patir alguna dificultat, han triomfat en el seu àmbit professional i a la vida. Gent com Ferran Adrià, Andreu Buenafuente, Pilar Rahola o, fins i tot, Dani el Rojo es deixen retratar mitjançant la seva lletra i una xerrada intensa i propera amb la Marta Cailà. De tot això, Joaquim Valls n’extreu les conclusions pertinents per tal de saber per què les persones avaluades han tingut èxit i si això es reflecteix en la seva lletra, i si a través de millorar la lletra nosaltres també podem millorar.
D’esquerra a dreta: Mercè Ubach, Joaquim Valls, Jordi Basté i Marta Cailà
És un llibre que es llegeix molt ràpid, que ens explica moltes coses de persones que han tingut èxit de moltes maneres diferents -definint l’èxit en un sentit molt ampli- i que ens pot donar pistes per trobar la manera d’assolir el nostre propi èxit.
Entre nosaltres: la meva lletra continua sent horrorosa. Així doncs, tinc camí per recórrer!
Títol: Bona lletra i bona vida
Autor: Joaquim Valls i Marta Cailà
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9809-227-1
Preu: 18,99€
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
