Arxiu de l'autor: Cristina

Ombres en la nit, de Ferran Torrent

2 respostes

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

Sovint, veient algunes notícies o llegint llibres que parlen sobre alguns fets de la nostra història, m’he preguntat com actuaria jo si sabés que algunes de les persones culpables de l’assassinat de gent molt propera i estimada gaudeixen de plena llibertat i d’una vida plàcida i còmoda. Seria capaç d’oblidar-ho i confiar que la justícia farà el seu paper? O prendria un rol més actiu per reclamar venjança?

Ombres en la nit, el nou llibre de l’escriptor valencià Ferran Torrent, tracta sobre la venjança i els seus límits, sobre l’odi, l’oblit i sobre la violència. I ho fa a través d’una novel·la en forma de “thriller”, amb una història que t’atrapa des de la primera pàgina.

El llibre té com a protagonista Santiago Cortés, un gitano comunista valencià que lluita amb la resistència francesa i és empresonat pels nazis al camp de concentració de Dachau. Un cop alliberat, i després de perdre la seva dona i la seva filla a mans dels nazis, Cortés s’uneix a un grup de jueus encarregats d’acabar amb la vida dels criminals que, després de perdre la guerra, viuen en la clandestinitat.

Al llibre hi apareixen personatges reals, com Salomo Arouch, un boxejador professional a qui els nazis obligaven a lluitar contra altres jueus a vida o mort només per entretenir-los, o Salomon Sorowitsch, un falsificador a qui van obligar reproduir moneda estrangera per desestabilitzar l’economia mundial. Aquests personatges donen més veracitat i credibilitat a la història, narrada de forma àgil, encara que potser amb un regust una mica massa de guió de pel·lícula. De fet, aquests dos personatges ja tenen un film propi basat en les seves vivències, El triomf de l’esperit en el cas d’Arouch, i Els falsificadors, en el de Sorowitsch.

La novel·la, plena de missions secretes i d’espies, es localitza a diferents ciutats, com ara Viena, València o Madrid, i mitjançant la descripció d’aquests escenaris se’ns fa un retrat de les societats dels anys 40. En aquest sentit, cal destacar els diàlegs dels personatges, estil en el qual Torrent se sent especialment còmode, que donen credibilitat i ritme al llibre.

Diu Torrent que la idea d’escriure aquesta novel·la li va venir després de llegir L’home a la recerca del sentit últim, de Viktor Frankl, psiquiatra que va ser encarcerat pels nazis en un camp de concentració i, en ser alliberat i després de viure aquesta traumàtica experiència que li va canviar la vida, va decidir escriure una reflexió on acabava perdonant els nazis.  A Ombres en la nit, Torrent ens fa reflexionar sobre si és legítima la violència, quant de temps es pot odiar, fins a on arriben els límits de la venjança o com els éssers humans, davant d’una situació tràgica, podem actuar de formes que mai haguéssim pensat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i l’entrevista a Ferran Torrent al programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio.

Share

L’home de la maleta

10 respostes

Títol: L’home de la maleta
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col•lecció: A tot vent
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-220-8
Preu: 20 €

Si no saps que llamàntol vol dir “llop pantera” o què és un “sopar de putes” és perquè no escoltes “La paraula del dia”, la col·laboració diària de Ramon Solsona al programa “El món a RAC1”.

Ramon Solsona, periodista i filòleg, és un expert a l’hora de capbussar-se a la recerca de l’origen etimològic d’un mot o de recuperar expressions col·loquials de determinades zones o èpoques.

A L’home de la maleta, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2010, l’autor dóna veu a Venerando Mallons Cachaldora, un avi rondinaire i un xic tronera que ens explica de viva veu la seva vida i com, un cop vidu, decideix vendre el seu pis i viure la resta dels seus dies fent la ronda, un mes cada torn, a casa de cadascuna de les seves tres filles.

I quan Ramon Solsona decideix donar veu al seu protagonista ho fa en un sentit literal perquè la novel·la, sempre en primera persona, sembla una transcripció de la parla de molts dels nostres avis en un català que, no és que no sigui normatiu, és que gairebé podríem dir-ne prenormatiu. Així, la novel·la està escrita en un català ple de barbarismes, d’”allavontes” i “quansevulgues”, de “delaguard” i d’“hasta demà”, i és també curull d’expressions i dites recuperades de la parla dels pobles i barris, alguna de les quals us confesso que m’ha arrencat un somrís perquè estava convençut que eren exclusives de casa meva.

Per mi aquest és l’encert més gran del llibre. Recuperar aquesta parla i transcriure-la en una novel·la no és feina fàcil i Ramon Solsona, gràcies al seu coneixement i treball de fa temps, se’n surt de forma lloable. Tot i ser un gran encert també pot resultar perillós: per moments pot passar que l’obsessió per la forma no permeti desenvolupar (o potser apreciar) bé el contingut.

En aquest sentit, la itinerància entre tres models de família ben diferents serveix per fer un retrat, potser una mica tòpic, de les diferents accepcions que el mot família contempla avui dia i que fa trontollar els esquemes mentals del protagonista.

Més encertats em semblen els passatges biogràfics on, en un nou exercici d’estil, l’autor ens proposa llegir la biografia escrita pel mateix Venerando i revisada pel seu gendre. En un estil senzill, una mica irregular i aquesta vegada ortogràficament ortodox, Venerando ens explica com va néixer l’any 1932 i, abandonat a la porta de l’església de Sant Felip Neri, va créixer a la Casa de la Caritat de Barcelona sense gaire amor i amb l’estigma que suposava ser orfe en una època, la de la postguerra, que ens anirà retratant, a poc a poc, entre anècdotes i lletres de cançons d’envelat.

Per cert, un “sopar de putes” és un pica-pica, un sopar informal, ràpid i sense gaire preparació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i un vídeo on Ramon Solsona ens explica L’home de la maleta:

Share

No parlis de mi quan me’n vagi

Deixa un comentari

Títol: No parlis de mi quan me’n vagi
Autora: Mercè Ibarz
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9787-673-5
Preu: 16 €

La fotògrafa Valentina Morera convida 4 antics amics que fa molts anys que no veu a sopar. Aquest és el punt de partida de la novel·la No parlis de mi quan me’n vagi que serveix a la periodista i escriptora Mercè Ibarz per fer un retrat de Barcelona que va dels anys 70 fins a l’actualitat.

Així, a través de la veu d’una narradora, se’ns mostra la vida de l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte; el Nil Portolés, un dibuixant d’èxit; i la pròpia Valentina. A més, a la novel·la hi apareixen fins i tot fantasmes: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la fotògrafa. I és amb el seguiment d’aquests personatges que la Mercè Ibarz aconsegueix fer un retrat molt acurat de la societat de tots aquests anys, on hi apareixen exposats els darrers anys del franquisme, l’intent de cop d’estat, els Gal o els anys del pelotazo, per exemple.

D’aquesta forma, i amb l’ajuda d’una banda sonora que inclou cançons de David Bowie, de Billie Holiday, o de Crosby, Still, Nash and Young, autors que van marcar tota una època i diverses generacions, la Mercè Ibarz tracta temes propis de cada moment, com els moviments polítics que es van viure durant la transició, l’homosexualitat, la sida, la corrupció…

Però, a més, la novel·la fa un recorregut per Barcelona (hi surten carrers, places, llocs coneguts) i, així, som partíceps de totes les transformacions que pateix la ciutat.

La Mercè Ibarz es serveix de dos narradors, un que parla en tercera persona, omnipresent, i la veu d’una cronista que és l’encarregada d’explicar-nos la història en primera persona: “Faig de cronista d’una altra vida que també va ser la meva”, ens diu. I és a través dels ulls d’aquests altres personatges que veiem el que ha passat en la vida dels protagonistes durant aquests 30 anys.

Es tracta, doncs, d’una novel·la interessant, que, encara que parla d’una generació (la que va viure la transició durant la seva joventut), tracta temes que encara avui en dia són del tot vigents i ens toquen de ben a prop.

Share

Del mar a la taula

1 resposta

Títol: Cuina marinera. Les millors receptes de peix d’ara i de sempre
Autor: Quim Marqués i Manel Marqués
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-1233-9
Preu: 19.00€

Ara que hi ha tant d’enrenou amb el que som o el que no som, podem afirmar, sense por a què vingui el Tribunal Constitucional a desmentir-nos, que som un poble mariner. I com a tal, la cuina marinera sempre ha estat molt present a la nostra gastronomia, sobretot si estiuejaves en un petit poble costaner envoltada de pescadors que portaven cada dia els peixos frescos més variats en les seves barques blanques. Ai, quins records de sorra, sabor a sal i soroll de gavines… Doncs ara que he tornat al poble, ja no tant petit (sobretot a l’estiu), m’han vingut a la ment els plats que havia vist fer, amb receptes que el Quim i el Manel Marqués (a més de compartir el mateix cognom sense ser germans, tenen en comú ser cuiners del restaurant El Suquet de l’Almirall) han recopilat en el llibre Cuina marinera  – Les millors receptes de peix d’ara i de sempre.

El autors han viatjat per gairebé tota la geografia catalana, han anat a restaurants, a cases particulars i han parlat amb pescadors cuiners per recuperar les receptes tradicionals del litoral tal i com es feien abans, encara que també ofereixen versions més actualitzades i fàcils de fer, amb ingredients més senzills de trobar, per tal de poder tastar els plats proposats.

El llibre conté, doncs, receptes que es feien a dins la barca mentre els pescadors treballaven, d’altres que es preparaven a les cabanyes que els pescadors tenien a diferents cales del litoral per refugiar-se d’un temporal i les que elaboraven les seves dones els dies que feia mala mar i no podien sortir a pescar, fetes, sobretot, amb peixos en conserva. A més, a Cuina marinera també hi dediquen un capítol als arrossos, plat per excel·lència del menjar mariner, on hi podem trobar receptes de l’arròs a banda, d’arròs negre, de paella…

Però el que més m’ha agradat d’aquest llibre no és només que inclogui un munt de receptes de peix tradicionals, sinó que, a més, ofereix molta informació per saber els orígens de la cuina marinera i dels nostres productes, així com una introducció sobre les bases fonamentals d’aquest tipus de cuina, amb receptes per fer una bona picada, un brou com cal i un sofregit que doni gust al plat.

Doncs ja sabeu, si us agrada el mar i la seva cuina aquest llibre no us decebrà. Us deixo amb dues entrevistes al Quim Marqués on explica més sobre la cuina marinera, una a RAC1 i l’altre a F l o W i t h e W o r l d ‘s Blog.

Share

Per Sant Jordi, un llibre fora de sèrie

3 respostes

Títol: Una família fora de sèrie
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 838 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-179-0
Preu: 17,50€

Hi ha llibres que, només mirant la portada i el títol, et fan pensar en una persona determinada. Això és el que em va passar quan vaig veure la ressenya del llibre Una família fora de sèrie de la Sílvia Soler que va fer la Marta Arnau a nosaltresllegim.cat (vegeu Una família XXL).

I és que el disseny tan acurat de la portada, amb unes il·lustracions divertides i modernes que presenten els membres que formen part d’aquesta família tan particular i extensa, així com el fet que expliqui la història d’una parella amb fills d’altres matrimonis que comencen a viure junts i les relacions que s’estableixen entre tots els personatges (exmarits, noves parelles i nous fills de les exparelles, avis, oncles i demés membres inclosos), em fa venir a la ment una persona molt estimada de 15 anys que està vivint una situació semblant.

Per això, aquest Sant Jordi m’ha estat molt fàcil triar el llibre que li regalaré. A més, si aconsegueixo que me’l firmi la Sílvia Soler (n’estarà signant exemplars de 16 a 17 hores a la parada que la llibreria La Central tindrá a La Rambla Catalunya de Barcelona, entre els carrers Mallorca i Provença), segur que serà tot un encert!

De fet, si ho penso una mica, és un llibre que podria regalar a més d’un, ja que cada vegada conec més famílies d’aquest tipus, que fins i tot s’han arribat a batejar amb el terme XXL. I vosaltres, coneixeu moltes famílies fora de sèrie?

Share

En temps de crisi, una bona lectura

2 respostes

Títol: La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se
Autor: Àlex Rovira
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-9809-079-6
PVP: 16 €

Pot ser bona una crisi? Travessar una situació econòmica o personal difícil pot arribar a ser positiu per a la nostra vida? L’Àlex Rovira creu que sí i així ho explica en el llibre La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se.

El llibre està estructurat en 29 capítols en forma de cartes on l’Àlex Rovira s’adreça al lector i el fa pensar sobre un concepte, una idea, per tal que s’adoni de tot allò positiu que pot extreure d’una crisi, sigui aquesta de la naturalesa que sigui. A més, el llibre està ple d’exemples de persones que han patit situacions extremes a les seves vides i que, malgrat tot, han sabut aprofitar aquest moment per sortir-se’n, reinventant-se a si mateixos i sense defallir davant les adversitats.

No, no es tracta d’un llibre d’autoajuda en el sentit d’incloure-hi receptes a seguir per superar la crisi. Jo el definiria més aviat com a un llibre de filosofia on l’autor ens presenta la seva manera d’entendre la vida, amb idees que poden generar discussió. Per això, és un llibre que recomano que es llegeixi juntament amb altres lectors, per compartir i debatre pensaments. Segur que tindreu tertúlies força interessants. I és que és un llibre que dóna molt de joc, fa pensar (cosa de vegades difícil en els llibres d’avui en dia) i això s’agraeix, encara que no es comparteixin moltes opinions que exposa l’Àlex Rovira.

I és que l’autor, que amb aquest volum completa la fins ara trilogia dels exitosos llibres La Bona Vida o La Bona Sort, pretén fer-nos reaccionar davant de qualsevol moment advers que segur patirem a la vida per aprofitar-lo i resorgir enfortits. Així, perdre un ésser estimat o que el nostre projecte fracassi no ha de ser forçosament negatiu. Si comencem a comprendre que la mort, el dolor o les adversitats formen part de les nostres vides i que tots, tard o d’hora, en patirem, ens serà més fàcil entomar aquestes situacions i superar-les quan vinguin, així com evitar quedar-nos estancats i paralitzats per la por a què succeeixin. Una vegada vaig sentir l’Eduard Punset dir que l’home no és feliç perquè sempre està pensant en què li pot passar en el futur, sense viure el present. Un cop siguem capaços de viure sense por al futur, podrem gaudir del que tenim en aquests moments.

En definitiva La Bona Crisi és un llibre que convida a la reflexió i que, segur, us aportarà una altra visió dels vostres fracassos i adversitats. Que tingueu una bona lectura i, en els temps en què estem, també una bona crisi!

Us deixo amb una entrevista que li va fer el Berto al programa de l’Andreu Buenafuente, una altra que li va fer el Toni Marín a RNE-Catalunya i altra feta al programa L’Oracle de Catalunya Ràdio.

A més, a la web de l’Àlex Rovira hi trobareu d’altres entrevistes que li han fet per parlar d’aquest llibre.

Share

Receptes per a cuinetes

2 respostes

Títol: Cuinetes. La tradició, de pares a fills – Les millors receptes d’El món a Rac1
Autor: Fermí Puig
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1096-0
PVP: 18 €

No sé si us passa el mateix, però a mi m’agrada molt escoltar la ràdio mentre faig altres coses, sobretot mentre esmorzo o cuino. Abans, era una assídua al programa de l’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, així que, quan va marxar, em vaig canviar a El món a Rac1 del Jordi Basté i vaig descobrir que el Fermí Puig, xef dels restaurants Drolma i Petit Comitè i pròximament director del restaurant Murmuri, feia una secció cada dijous parlant de menjar i oferint receptes, moltes d’elles tradicionals però amb un toc original. Ara, el famós cuiner ha recopilat les millors receptes que han aparegut al programa en el llibre Cuinetes – La tradició, de pares a fills, que inclou plats molt variats amb ingredients gairebé tots molt fàcils d’aconseguir.

Al llibre, doncs, hi trobem receptes del Fermí Puig, algunes d’elles han estat presents a la carta del prestigiós restaurant Drolma, així com plats d’alguns amics o oients del programa de Rac1 que han cridat l’atenció del cuiner. A més, el llibre conté anècdotes de l’autor, consells per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar els plats o suggeriments per presentar el menjar un cop cuinat. En aquest sentit, però, no sé si perquè, tal i com diu el Fermí Puig, els seus plats no són del tot fotogènics perquè tenen pocs colors, trobo a faltar en algunes receptes fotografies dels plats ja acabats de fer per tal de fer-te una idea de com han de quedar un cop llestos. I és que, de vegades, m’és més fàcil entendre una determinada explicació veient el plat acabat que amb paraules. No obstant això, s’ha de dir que les indicacions del Fermí són fàcils de seguir i que no cal ser un expert cuiner amb molta experiència, ni dominar les tècniques culinàries més enrevessades, ni disposar dels estris més sofisticats del mercat per poder fer les receptes que ens presenta. Tot i amb això, els plats, encara que gairebé tots són assequibles per a cuiners principiants, tenen aquell punt d’originalitat, sofisticació o innovació que els fa molt adients per a menjars o celebracions importants.

En definitiva, en aquesta època en què els nens dinen a l’escola, nosaltres ho fem a la feina i a la nit estem tan cansats per preparar un sopar com cal que optem per elaborar plats precuinats o fàcils i ràpids de fer, està bé que cuiners de prestigi es dediquin a recopilar tant receptes de tota la vida -tot i que algunes d’elles una mica reinventades o amb un toc personal-, com receptes més innovadores o exòtiques, per tal que les noves generacions coneguin i sàpiguen elaborar els plats tradicionals que feien les nostres àvies o, si més no, aprenguin a cuinar receptes senzilles però saboroses per menjar millor. Aquest llibre, jo crec, n’és un bon exemple.

Us deixo amb una entrevista amb el Fermí Puig parlant d’aquest llibre: primera part, segona part.

Share

Per descobrir una Barcelona sense turistes

Deixa un comentari

Títol: Els barris de Barcelona i els seus carrers
Autor: Jordi Cantavella
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-6314-0
PVP: 18,50€

Sempre, després d’unes vacances en una ciutat diferent a la meva, em faig la promesa de prendre’m uns dies per conèixer els indrets més emblemàtics i coneguts de Barcelona. I és que, sovint, casa nostra ens és desconeguda i gairebé només en sabem de les seves exposicions, museus, parcs i indrets famosos per les notícies que apareixen a la tele o per les pel·lícules.  Així, després d’un viatge a Berlín, vaig comprar-me una guia turística i, amb la càmera a la mà, vaig passar un cap de setmana imitant tots els turistes que pul·lulen pels nostres carrers: vaig entrar a la Sagrada Família, vaig visitar el museu Picasso, vaig pujar al terrat de La Pedrera, vaig entrar a la Torre Agbar, em vaig perdre al Laberint d’Horta… En definitiva, vaig descobrir una Barcelona moderna i fascinant, però molt difícil de gaudir per la massificació de gent.

Per treure’m aquest gust agredolç de la boca que em va deixar el recorregut turístic típic que es fa per Barcelona, m’he comprat un llibre que m’ajudarà a donar un pas més enllà en la meva descoberta de la Ciutat Comtal. Es tracta d’Els barris de Barcelona i els seus carrers, escrit per Jordi Cantavella, un autor que ja ens havia sorprès amb la novel·la Pudor de cadàver i ens havia fet riure amb el recull de contes Vivències d’un barceloní emprenyat.

El llibre fa un recorregut pels carrers, places i racons més curiosos dels diferents barris de Barcelona i ens endinsa en la història de cada lloc, en la seva vida. Així, descobreix anècdotes insòlites i divertides i personatges, sovint anònims, que, per ells mateixos, donarien per escriure uns quants llibres, com per exemple el Noi Baliarda, un jove que, junt amb altres companys, es va rebel·lar el 1845 contra el sorteig de les quintes (que feia que un de cada cinc joves del poble hagués de fer el servei militar) i va destrossar l’urna destinada a escollir els nous soldats. Com a conseqüència, les tropes van entrar al barri de Sant Andreu i molts, entre ells Baliarda, van perdre la vida.

A més, al final de cada capítol, Cantavella ens descobreix les botigues, restaurants i locals més emblemàtics de cada barri, així com les persones més il·lustres que hi van nèixer.

Si voleu saber d’on ve el nom del carrer de la Canuda, per què s’anomena la Torre del Llamp a la torre que hi ha al carrer d’Anglí del barri de Sarrià o descobrir les places més romàntiques i tranquil·les i els carrers més curiosos i autèntics de la nostra ciutat, aquest llibre és imprescindible: segur que hi trobareu racons que ni us imaginaveu que podien existir a Barcelona! Jo ja he descobert una petita plaça al meu barri que ja s’ha convertit en la meva favorita per llegir el diari els diumenges. No us en diré el nom, no sigui cas que s’ompli de turistes…

Si en voleu saber més, aquí us deixem el facebook i el My Space de l’autor i un podcast del programa El Radiador de Com Ràdio en què Jordi Cantavella presenta el seu llibre. Que ho disfruteu!

Share

Un llibre per seduir

2 respostes

Títol: La cuina sexi
Autor: Carmen Suárez
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 198
ISBN: 9788466412254
PVP: 17,95€

Quan fa unes setmanes la meva parella em va veure aparèixer per la porta de casa amb un somriure a la cara em va dir:

–        Has tornat a comprar-te un altre llibre de cuina.

–        Sí, però estic segura que aquest t’agradarà amb tots els teus sentits -li vaig contestar, mentre li ensenyava el llibre La cuina sexi de Carmen Suárez, que conté una imatge molt suggerent a la portada.

La seva cara va canviar immediatament i, de sobte, li va aparèixer un somriure picardiós als llavis. Jo, que el conec bé i sé el que estava pensant, li vaig repetir el títol, fent èmfasi en la paraula “cuina”, que no “cuinera”, perquè segur que ja se m’estava imaginant amb només un davantal…

Les receptes del llibre, molt ben explicades pas a pas i amb un petit consell al final, són plenes de productes considerats afrodisíacs, com mariscs, espècies, bolets, cacau, entre d’altres.

A més, el llibre conté una breu introducció on s’expliquen les propietats gairebé miraculoses d’alguns aliments en l’art de la seducció, així com uns consells perquè la vetllada sigui perfecta. L’autora tampoc s’oblida del brunch, tant important per recuperar forces després d’una nit plena d’amor.

Per cert, ara que s’apropa el 23 d’abril, pot ser el regal ideal per a la nostra parella si volem que ens sedueixi amb un sopar d’allò més exquisit. Jo puc donar fe que les receptes, sempre i quan l’ambient les acompanyin, funcionen!

Us deixem aquí el facebook “Me gusta cocinar con Salsa“

Share

Receptes per a temps de crisi

2 respostes

Títol: Menjar bé en família per menys de 9€ – Les millors receptes per menjar sa i gastar poc
Autor: Pep Nogué
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 231
ISBN: 978-84-664-1113-4
PVP: 15,95€

Ja us vaig comentar a la meva presentació que m’encanten els llibres de cuina. I, per això, quan vaig veure el llibre Menjar bé en família per menys de 9€ a la llibreria del costat de casa, no vaig dubtar a comprar-me’l. En aquests temps de crisi, un llibre com aquest no s’ha de deixar passar! A més, si ve de la mà del Pep Nogué, excel·lent gastrònom, conegut per molts pel seu espai “Menjar per un euro” al programa de TV3 “Vacances pagades” i tot un gurú en el món blocaire, és una compra obligada.

El llibre conté més de 150 receptes per fer cada dia, amb ingredients que gairebé tots tenim al nostre rebost, o que trobem fàcilment als mercats, i amb tècniques culinàries de les de tota la vida. I és que, de vegades, el més senzill pot ser el més exquisit.

Així, al llibre hi ha receptes clàssiques que es fan a totes les cases, com el trinxat de col i patata, els espinacs a la catalana o les mongetes amb botifarra de perol esparracada, però també hi trobem plats més innovadors i sorprenents, com el caneló de salmó fumat amb amanida d’enciams, salsa de iogurt i herbes fresques, els farcells d’humus de cigrons i espinacs amb salsa de sèsam o la rajada amb puré cremós de moniatos i emulsió de mandarina, per exemple.

El llibre és, doncs, una molt bona recopilació de receptes sanes, fàcils de fer i barates, que ens ajudarà molt a planificar els menús per a tota la família sense haver de repetir plats i sense passar-nos hores i hores davant dels fogons. És, en definitiva, tota una ajuda per als pares i mares (i, per què no, per a aquells que encara no ho són però que els agrada menjar bé i barat) que no tenen temps per pensar en noves receptes que sorprenguin als més petits (què ràpid s’avorreixen!), però que no volen renunciar al plaer de degustar plats sans i saborosos. Molt recomanable!

Us deixo una entrevista amb l’autor a RTVE

Share