Arxiu de l'autor: Álvaro Muñoz

Sèrie Bergman 2 – Crims duplicats, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

Hem agafat l’últim fitxatge del Nosaltresllegim, l’Álvaro, i s’ha cruspit SENCERA la Sèrie Bergman de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt. Prepareu-vos per a Secrets imperfectes, Crims duplicats, Morts prescindibles i Silencis inconfessables. Arriba la Sèrie Bergman al complet!

I avui parlem de… Crims duplicats – Sèrie Bergman 2:

Mai m’ha agradat la mort, però sí els crims ocasionats per gent perfeccionista, com em puc considerar. Els qui tenim mil manies sabem perfectament la importància de cada objecte dintre de l’entorn, i quan aquestes manies les té un assassí, els casos policials comencen a gaudir d’un altre caire, intel·lectual potser, allunyat de la vulgaritat d’un tret al clatell, a l’abast de qualsevol bèstia. El simbolisme, aquell tret que enamora a qualsevol gran assassí que vol trencar qualsevol esquema de la policia, fent que treballen a fons, i, si pot ser, demostrar que són més intel·ligents que cap altre criminal.

Però què pot fer un policia quan totes les proves assenyalen a un culpable que està a presó? L’equip d’investigació que lidera Torkel serà l’encarregat de resoldre un trencaclosques que sembla tenir diverses solucions, malgrat contenir-ne només una. Aquesta continuació de la primera entrega no fa altra cosa que enganxar-te encara més dintre d’un munt de papers groguencs, proves amagades i persones que ja saben avançar-se als teus moviments. Un personatge impresentable et fa insultar al llibre amb alguna actitud fins a acabar sentint llàstima, i amb la darrera pàgina, sentir com has emfatitzat amb una creació de l’autor.

Altre tret molt ben analitzat serà el treball en grup que tant es valora ara. Un líder, un jove amb caràcter i frescor, una dona intel·ligent i un cervellet informatitzat anomenat Billy. Uns personatges ben definits, continuant amb la meravellosa redacció d’un primer llibre tan addictiu com intrigant i que retracta d’una forma realista la complexitat dels casos que la televisió ens ofereix.

Una novel·la, igual que la darrera, molt visual. Escenes que descriuen fins a l’últim detall sense convertir-se en circulars i repetitives i converses que fan que la tensió es puga palpar entre les seues pàgines. La trama policial, personalment, millor que la primera. Aquesta subtilesa a l’hora de relacionar crims del passat amb el present em sembla extreta del cap d’un artista de l’assassinat, i no de la ploma.

En resum, després d’una narració que et fa tenir ànsia de seguir i seguir, arriba un final d’infart que no deixarà indiferent a ningú, fent que llegint-la, ens isquen els instints més maquiavèl·lics a l’hora d’assassinar.

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Crims duplicats
Autor: Michael Hjorth | Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-2140-9
Preu: 19,90€

Share

Sèrie Bergman 1 – Secrets imperfectes, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

Hem agafat l’últim fitxatge del Nosaltresllegim, l’Álvaro, i s’ha cruspit SENCERA la Sèrie Bergman de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt. Prepareu-vos per a Secrets imperfectes, Crims duplicats, Morts prescindibles i Silencis inconfessables. Arriba la Sèrie Bergman al complet!

I avui parlem de… Secrets imperfectes – Sèrie Bergman 1:

Llegeix-la, em va dir Martí, t’agradarà. El veia tan confiat que em vaig posar mans en farina i, per a la meua sorpresa, com és habitual, tenia raó. Un llibre que et presenta una amalgama de temes i camins que t’enganxen ràpidament. Un desconegut que transporta un mort a les primeres pàgines em va fer mossegar l’ham com el peix més innocent, i ja no me’l vaig poder traure fins a l’última pàgina.

Els interessos personals d’un cos policial que no fa bé les coses, barrejat amb la necessitat de trobar a Roger Eriksson, un nen desaparegut, fan un perfecte retrat de la burocràcia policial, lenta i amb carències, que en lloc de mirar pels interessos del desaparegut, ho fa per a quedar bé enfront de la premsa sensacionalista. L’altre ham que vaig mossegar va ser la curiositat amb la qual l’autor envolta a Sebastian Bergman, un psicòleg criminal que passeja entre les fulles d’aquesta meravellosa obra.

La seua narració és teatral, molt de diàleg que converteix deu pàgines en un sospir, gairebé cinematogràfic, amb una anàlisi psicològica dels personatges que deixa entreveure la gran tasca descriptiva, definitòria i amb matisos, que hi ha darrere d’aquesta facilitat amb la ploma. L’ambientació és excel·lent, amb un domini absolut dels procediments d’investigació a les escenes dels crims. Descripcions ajustades, suficients per a tancar els ulls i transportar-te a prop d’aquella cinta groga que t’impedeix el pas.

Secrets imperfectes aborda uns temes de cruel realitat: falta de comunicació parental, adolescents que no troben la seua identitat o la sensació de no encaixar enlloc, creant-te un buit personal que t’allunya de totes les persones que t’envolten. La violència de gènere també té cabuda entre les seues pàgines, juntament amb el maltractament a menors o la carència d’autoestima que molts, en alguns moments, hem tingut. Quan aquest trencaclosques sembla resolt, l’autor fa un gir que te’l desmunta amb girs argumentals, creant amb cadascun d’aquest, més i més tensió.

En definitiva, una novel·la d’aquelles que et fan tancar els ulls i et transporten al lloc del crim. Desitjant començar la segona, la tercera, i la quarta part, i tot plegat poder dir-li a Martí: tenies raó, amic.

Títol: Secrets imperfectes
Autor: Michael Hjorth | Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2088-4
Preu: 19,90€

Share

L’Álvaro ja és un de Nosaltres

Després d’haver-se ventilat d’una manera espectacular uns quants llibres, estem molt feliços d’incorporar l’Álvaro com un dels nostres nous lectors.

L’Álvaro ja és un més del Nosaltres. I ell es presenta així:

No sé com descriure’m. Supose que sempre és més fàcil que ho facen els altres.

Començaré per allò que sóc segur, després ja divagaré. Del 1997, de València i estudiant de filologia catalana. També he publicat dos llibres (L’ombra de Rembrandt; i Més enllà de l’aparença) malgrat que no em considere escriptor, tanmateix com no em considere un xef quan em faig el sandwich abans de classe.

A casa sempre han entrat llibres amb facilitat, una mare mestra i un pare que té per hobby llegir les novel·les més gruixudes em van punxar perquè m’hi afegira. Ara devore llibres, però no des de sempre. Fins fa dos dies—com aquell que diu— no llegia gaire, només còmics. No ho feia perquè tot el que havia tastat eren les avorrides i espesses lectures a classe (haurien d’estar prohibides). Vaig caure en l’errada de pensar que totes eren igual. Quan vaig agafar el primer llibre per gust ja no vaig aturar-me, fins ara, que tinc la sort de treballar en una editorial, on llegir esdevé el meu ofici.

Tot plegat, he acabat creient que el millor amic de l’home no és un gos (animal que em fa prou de por) sinó un bon llibre. Fins que algú no em demostre el contrari, deixaré la meua passió pels animals de banda i em centraré només en aquelles pàgines que sempre tenen alguna cosa a dir-me.

Álvaro Muñoz Hernández
(@AlvaroMunyoz)

Benvingut, Álvaro!

Share