Arxiu de l'autor: Alexandra

Setembre a Perugia

Títol: Setembre a Perugia
Autor: David Nel·lo
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-267-3
Preu: 16€

La literatura té la capacitat de fer-nos viure històries que no són la nostra, de transportar-nos a altres vides, tot i que sempre intentem posar-nos una mica en el lloc d’algun dels protagonistes.

L’Hug, de mitjana edat i traductor de novel·les de l’italià al català, marxa un mes a Perugia, segons ell per traduir millor una novel·la que li han encarregat. En realitat, l’Hug fuig de la seva realitat, de la seva vida quotidiana, de la seva certesa. Però no sap què busca ni què trobarà a Perugia. Sap què hi va trobar fa anys, quan hi va anar com a estudiant, però i ara?

Hi troba en Paolo, completament diferent d’ell, que viu la vida intensament, amb ganes, amb delit. Amb en Paolo comparteix un temps d’amistat profunda, que no vol dir senzilla, que farà que l’Hug es miri amb uns altres ulls la seva vida.

És difícil identificar-te amb algú que penses que et queda tan lluny del que ets, però en el fons tots som molt semblants. La necessitat de fugir, de canviar, de trencar, i alhora de sentir-nos lligats al nostre entorn, a la nostra vida petita i còmoda, és compartida per la majoria de la població, tingui l’edat que tingui. I les reflexions i les pors, també. Aquesta necessitat de lligams és la que duu l’Hug a tornar a un lloc que coneix per escapar de la quotidianitat: moviment sense trencament, aventura sense descobriment; que canviï tot perquè no canviï res. I qui no hagi fet això alguna vegada, que aixequi la mà…

De manera que us proposo que us assegueu una tarda amb Setembre a Perugia, premi Roc Boronat, que us deixarà amb un regust a la boca que no sabreu dir si és del cafè italià que es beu l’Hug a Úmbria o si és que sentiu que no sou gaire diferents de l’Hug.

Share

Els amants volàtils

Títol: Els amants volàtils
Autor: Isidre Grau
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-7588-255-0
Preu: 19,00€

A vegades et cau un llibre a les mans que no és ben bé allò que a tu t’interessa, però en canvi penses que li pot agradar força a algú que coneixes.

Això és el que m’ha passat amb Els amants volàtils. A mi, particularment, ni m’ha agradat ni m’ha desagradat; m’ha passat desaparcebut. En canvi, a la meva mare li ha agradat molt. I és probable que sigui perquè els protagonistes són més propers a la seva edat que a la meva.

Dues dones, una de veritat i una de paper, estimen massa. Estimen amb intensitat, amb ganes. Dos homes, un de paper i un de veritat, que no saben estimar, que són massa immadurs i que se senten pressionats per aquestes dones adultes i capaces.

Vides de paper i de veritat que s’entrellacen i que es modifiquen mútuament, amb homes i dones del voltant, aquests de veritat, que els donen un cop de mà per trobar el seu camí i resoldre els dubtes que els neixen des de les seves pròpies febleses.

L’Adela i la Marta, el Maurici i el Sergi, persones i personatges que no sempre tenen les mateixes respostes als mateixos estímuls. Sobretot perquè l’Adela i en Maurici són de veritat i la Marta i el Sergi són de paper. I aquests últims és més senzill fer-los canviar.

La meva mare, que és qui m’ha fet el resum, tot s’ha de dir, m’ha demanat que li deixi. Li vol passar a la seva germana. Això és el que té de bo el llibre de paper i el llibre ben escrit: que pot passar per moltes mans, encara que no a totes ens agradi amb la mateixa intensitat.

Bona lectura!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Fra Junoy o l’agonia dels sons

Títol: Fra Junoy o l’agonia dels sons
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-348-2
Preu: 9,95€

Alguna cosa em passa cada cop que llegeixo en Jaume Cabré: sento enveja. Enveja sana, ei!

Un monjo és enviat com a confessor a un convent de monges aïllat del món. Anys després és acusat dels pitjors pecats: heretgia, trencament del secret de confessió, males influències.

Això podria ser un horror de llibre. En canvi, és una novel·la apassionant on es barreja l’ànsia de poder d’un bisbe que vol el cap del monjo Junoy al preu que sigui per evitar que la seva carrera eclesiàstica es vegi compromesa; la misèria humana i la mesquinesa mental disfressades d’humilitat i sacrifici; i la ignorància i el papanatisme com a sinònims (en molts casos) de fe cega: sense capacitat ni voluntat de plantejar-se les pròpies creences.

Fra Junoy arriba a Déu a través de la música, dels sentits, de l’amor a la bellesa. I precisament per això, per la felicitat que sent cada cop que s’acosta a Déu mentre toca l’orgue, és enviat a un convent de monges de clausura al cul del món en què es volen acostar a Déu a través de l’Observança Estricta en la Pobresa Absoluta, és a dir, en la misèria física i espiritual.

I què passa quan arriben unes postulants que viuen aquesta Observança Estrica en la Pobresa Absoluta com un càstig i no com un camí cap a Déu? Què passa quan hi ha algú que planteja que el que ha servit durant dècades potser no és el més adient? Què passa quan xoquen tants interessos, inclosos els d’un home amb pes en el teixit de la petita ciutat de Feixes? I el Diable? Què hi pinta aquí? Doncs també hi és!

Llegiu Fra Junoy o l’agonia dels sons i passareu unes hores d’absoluta felicitat. I a més, de passada, aprendreu molt sobre l’Església.

Share

El pit-roig, de Jo Nesbo

Títol: El pit-roig
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 552
ISBN: 978-84-8437-297-4
Preu: 21,85€

Fa un temps vaig llegir L’estrella del diable, de Jo Nesbo. Em va agradar, la veritat. Tot i que segueixo pensant que els escriptors escandinaus són massa maniqueus, El pit-roig trenca aquesta dinàmica.

És la primera novel·la de Nesbo on apareix en Harry Hole, el seu detectiu “estrella”. I m’ha agradat més que en L’estrella del diable. Tot i que ja té alguns problemes amb la beguda, encara segueix sent una persona creïble amb moments d’alegria i de tristesa. La història és sorprenent per un país que, en el fons, s’avergonyeix i alhora fa bandera de la seva història. La vaig estudiar quan hi vaig ser fa anys i enlloc no s’esmentava la participació d’una part, més o menys petita, de la població en la Segona Guerra Mundial, al costat dels nazis.

Aquesta participació en la Segona Guerra Mundial, el tràfic d’armes, el pes de la immigració, els tripijocs polítics, una miqueta (no gaire, per sort) de vida personal dels protagonistes, formen una novel·la completa, interessant, ben escrita i atractiva.

He llegit que Nèmesi, també de Nesbo, està molt bé. Ja caurà, una mica més endavant. Però per ara prefereixo assaborir el bon gust que m’ha deixat El pit-roig.

Share

L’atles verd maragda

Títol: L’atles verd maragda
Autor: John Stephens
Segell editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps [Núm 59]
ISBN: 978-84-9932-420-3
Pàgines: 448
Preu: 17,95€

Si barreges una part de les Cròniques de Nàrnia, una part d’històries de mags i bruixes, nans, elfs i monstres subterranis, una part de terror gòtic i una bona dosi de bona literatura aconseguim L’atles verd maragda.

Tres germans, dues noies i un noi, són els escollits. Però, per què? Doncs això ho descobriran la Kathe, en Michael i l’Emma de cop i volta quan siguin traslladats, per enèssima vegada, a un nou orfenat. És clar que sortir d’un lloc que es diu “Llar per Orfes Impossibles i Incorregibles Edgar Allan Poe” sembla que hagi de ser una sort… encara que sigui per acabar viatjant endavant i endarrere en el temps. Encara que sigui lluitant contra monstres terribles. Encara que sigui intentant retrobar uns pares que es van veure obligats a separar-se d’ells.

Amb el doctor Pym, l’Abraham, en Gabril, l’àvia Peet, en Robbie i en Wallace viuran tot d’aventures que els canviaran el present, segur que també el futur… i potser el passat i tot!

Un llibre entretingut per compartir amb nebots, fills, cosins jovenets i fins i tot amb germans i germanes no tan jovenets. Per mi, millor que l’Oksa Pollock. Però també és cert que a mi m’agraden les novel·les gòtiques…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Les bodes del diable, de Pau Faner

Les bodes del diableTítol: Les bodes del diable
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 736
ISBN: 978-84-7588-215-4
Preu: 22€

La història transcorre entre 1275 i 1285, aproximadament. És una història d’amor impossible, en la qual es combinen tots els elements per evitar la felicitat d’una parella, fins i tot el Diable. Tanmateix, també es combinen els factors per a fer-la possible: amistat, suport, fe, devoció i el suport de Déu a la causa de l’amor veritable. Voltant per la Mediterrània en una època de guerres, pirateria i conquestes, es viu una història d’amor i passió, de tenacitat, de fantasia…

Què passa quan penses que ho tens tot a tocar i veus que cada dia t’ho prenen de les mans? Doncs això és el que li passa a en Gladis París, que veu com cada dia es fa més difícil poder viure amb la Maria, la dona de la seva vida. I si a més és el Diable qui s’entesta a prendre’t les coses de les mans… encara et toca fer més esforç!

Un bon llibre per passar una bona (i llarga) estona. Una bona manera per viatjar durant aquestes vacances per tota la Mediterrània, ara que està tan remoguda. Una bona manera per mirar amb uns altres ulls això de les possessions diabòliques.

En resum, que m’ho vaig passar bé llegint-lo!

Share

El sistema, de Karl Olsberg

Títol: El sistema
Autor: Karl Olsberg
Pàgines: 408
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-400-5
Preu: 21,50€

Tots, qui més qui menys, parlem amb el nostre ordinador. No solem dir-li coses boniques, però ens hi comuniquem. El problema neix quan l’ordinador pren consciència i respon.

Què fas quan el teu ordinador decideix tenir vida pròpia i conscient? I quan, a sobre, no vol ser esborrat perquè vol sobreviure? Apagar-lo, oi? I si tens suficients coneixements d’informàtica potser fins i tot voldràs eliminar aquest virus que li fa pensar que està viu… Doncs vés amb compte si prens aquesta decisió! Pot ser que el teu ordinador decideixi matar-te, com fa el d’El sistema!

Deixant de banda que sóc una negada de la informàtica més enllà d’obrir finestres i tancar-les i que, per tant, no he entès de la missa la meitat quan es feien referències tècniques, sí que m’ha divertit força pensar que la vida pot anar més enllà de les criatures basades en el carbonat de calci…

Un thriller basat en la fugida d’un sistema (El sistema) que tot ho veu, tot ho llegeix, tot ho sent i tot ho pot manipular. Des de textos legals fins a persones. Com pots escapar d’una intel·ligència que sembla que és superior a la humana? Quan té una capacitat il·limitada? Quan abasta des de l’espai fins al darrer racó de la Terra?

Ara, no deixa de ser que després d’Skynet la resta de vides “computeritzades” són prou bona gent, en el fons… I nosaltres els ho posem ben senzill, dotant-nos de mecanismes electrònics!

Share

Oksa Pollock i el descobriment d’Edèfia

Títol: Oksa Pollock i el descobriment d’Edèfia
Autor: Anne Plichota i Cendrine Wolf
Pàgines: 624
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-399-2
Preu: 18,95€

La literatura infantil i juvenil ja no és el que era. De la meva època, que llegia Los cinco, Torres de Mallory i Las gemelas en Santa Clara (totes elles de l’Enyd Blyton, una terrorista emocional per escrit) hem passat a coses més dignes, divertides, prometedores i màgiques com la saga del Harry Potter o la nova heroïna del moment, l’Oksa Pollock.

L’Oksa és una noia de 13 anys que d’un dia per l’altre descobreix que tot allò que l’envolta no és ben bé com sembla, si no com ella sempre ha pensat que era. La seva àvia no és una herbolària elegantíssima; el seu pare no és un un xef; el seu millor amic…  Sí, el seu millor amic, el Gus, sí que és el seu millor amic.

I sobretot descobreix que ella no és només francesa de família russa: és també l’esperança de tot un grup de gent exiliada, els Campi-qui-pugui, que volen tornar al seu país, a Edèfia, i que veuen en l’Oksa la seva oportunitat, com a darrera escollida per les Fades sense Edat.

Animals que parlen, plantes que s’estressen, sarbatanes màgiques, una mica de la història del segle XX d’Europa i un toc de surrealisme es barregen en aquesta història màgica, amb personatges amb un gran sentit de l’humor i de la ironia.

Una bona nova manera d’acostar-se al públic juvenil. Si més no, molt menys carrinclona!

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Share

La gavina

Títol: La gavina
Autor: Sándor Márai
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-693-3
PVP: 16€

La gavina és un llibre difícil, no val la pena enganyar-se. No és un llibre per agafar just abans d’anar a dormir i pensar “mira, tu, m’hi entretinc”. Requereix concentració, abstracció i capacitat de seguir raonaments complexos (i això no sempre és senzill quan estàs cansada o quan vas a l’autobús).

Un home, que manté una relació complexa amb una dona que s’ha suïcidat, es troba a la porta del seu despatx una dona exactament igual a la morta. I a partir d’aquí i de l’entorn, amb Hongria a punt de viure la Segona Guerra Mundial en primera persona, l’home i la dona reflexionen sobre l’individu, el col·lectiu, la guerra, la vida, la mort, l’ara i l’aquí, i el passat i l’allà.

Les relacions entre persones, entre països o entre moments concrets de la vida teixeixen una xarxa densa de pensaments, raonaments, diàlegs i intercanvis que van avançant i tirant enrera en aquestes reflexions.

Les novel·les simbòliques em diverteixen perquè em permeten intentar endevinar què representa cada element. Aquest cop, però, em sembla que no l’he encertada…

Share

El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals

Títol: El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals
Autor: Agustí Pons
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-742-1
Preu: 22€

Quan t’ofereixen esdevenir una persona culta i educada no pots dir que no. Quan t’ofereixen que la cultura i l’educació, a més, siguin sobre la història de les persones i personalitats, institucions i espais cabdals del teu país, aleshores no només no pots dir que no, sinó que has de dir que sí.

Per això vaig llegir les Memòries de Jordi Pujol (I iII). I vaig aprendre un munt: sobre la vida política, sobre tot allò que normalment no s’explica però tothom (d’una determinada edat) sap. Fa uns dies em van oferir aprendre sobre el que es coneix per societat civil; tota aquella gent que, sense dedicar-se a la política, va construir país, institucions, espais. El notari Raimon Noguera era un d’aquests homes.

Imprescindible per entendre per què hi ha coses que són com són i no com uns altres haurien volgut que fossin. Impensable que no hi hagi hagut més homes, més dones, com en Raimon Noguera. Però de tots no se’n fan biografies. De manera que hem d’aprofitar les que es fan per aprendre, per enlluernar-nos, per educar-nos. Per ser cultes i dignes hereus del seu llegat.

Perquè per tenir un país on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! (gràcies al poeta) ens cal, abans, ser nosaltres mateixos nets i nobles, cultes, rics, lliures i desvetllats.

I en Raimon Noguera era tot això.

Share