Arxiu de l'autor: Alexandra

Si t’hi atreveixes, de Pere Antoni Pons

Deixa un comentari

sithiatreveixesQuè passa quan ens fem grans i veiem que les coses no són ben bé com voldríem que fossin? I si el teu millor amic, a qui fa anys que no veus i amb qui vau separar-vos després d’una discussió, et convida a casa seva, ben lluny d’allà on havíeu compartit pis, vida i somnis?

En Robert emprèn aquest camí de retorn al seu amic, en Marcus. I tan bon punt hi arriba, es troba que en el poble on viu ara el seu company de joventut hi ha hagut un assassinat fosc i tèrbol d’un exprofessor de l’escola, a qui anys enrere van acusar d’abusos a menors.

Amb aquest panorama, en Robert veu com se li obre l’oportunitat de recuperar, no només la seva amistat, sinó també el seu amic. La possibilitat de tornar a l’època en què els dos vivien al dia i somiaven en ser uns grans autors, l’un de novel·les i l’altre de guions de cinema.

Però no sempre tots creixem de la mateixa manera i el que volem pot no ser sempre el que la resta vol. Què passa quan s’arriba a aquesta situació? Quan ho has compartit i viscut tot amb algú, pots demanar-li que deixi el que té per tornar a ser? Et poden demanar que renunciïs a qui vols ser per esdevenir algú altre?

Creixem sempre cap a fer-nos grans, madurs i seriosos? O potser volem ser sempre qui érem i qui creiem que som? I si se’ns plantegen dilemes morals, policíacs i ciutadans alhora, ¿qui pren les nostres decisions, el jo adult seriós o el jo adult dispers?

Si t’hi atreveixes és això. Dubtes constants del perquè som com som, com podem salvar qui érem, què podem fer per seguir sent sense perdre’ns a nosaltres mateixos. I també, quin és el nostre límit per saber, per descobrir, per investigar… Què estem disposats a perdre a canvi de guanyar alguna cosa insegura?

Una novel·la interessant, molt i molt actual, no només per la temàtica, sinó també pels referents literaris, cinematogràfics i musicals. Una obra que et fa pensar i passar una bona estona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Si t’hi atreveixes
Autor: Pere Antoni Pons Tortella
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-940-8
Preu: 18€

Share

Els últims dies del General Prim, de Francesc Puigpelat

Deixa un comentari

elsultimsdiesdelgeneralprimM’agrada molt com escriu en . Des que vaig llegir Roger de Flor que vaig decidir que intentaria seguir-lo.

Per tant, Els últims dies del General Prim, era una de les meves captures necessàries per aquesta tardor. I no m’ha decebut en absolut. A més, en un moment en què la causa de la mort del general Prim està a l’ordre del dia, què millor que descobrir qui era i per què va fer el que va fer, i que és el que el va conduir a morir?

Joan Prim i Prats, nascut a Reus, és un general condecorat de l’exèrcit espanyol que arriba a President del Consell de Ministres i que vol evitar, de totes totes, que els Borbons puguin tornar a tenir la corona espanyola després de la “revolució gloriosa” de 1868.

Per això maniobra, fa aliances contra natura, sacrifica la seva vida privada, s’enfronta als poders borbònics… Però l’època és confusa, amb canvis mundials i locals que passen molt ràpid i que transformen la societat. I és en aquest escenari on cal saber primer del tot si en Prim és un idealista que només vol el bé del seu país o si és que estem parlant simplement d’un arribista que el que vol és el poder. Aquesta pregunta és cabdal per entendre per què per a alguns calia que morís. I per aconseguir-ho molta gent estava disposada a col·laborar, encara que entre ells fossin acèrrims enemics.

Us perdreu una novel·la històrica que dóna claus per entendre per què les coses ara són com són? I si Prim hagués sobreviscut, les coses serien diferents?

Una novel·la ben escrita, ben documentada, que et permet passejar pels carrers del Madrid postrevolució i prerepública.

I conèixer qui tallava el bacallà aleshores i que el conflicte Catalunya – Espanya no és una invenció de TV3 que ens adoctrina: ja existia a l’època de la Guerra de Cuba.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els últims dies del General Prim
Autor: Francesc Puigpelat
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-7588-462-2
Preu: 20€

 

Share

L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3, de Suzanne Collins

1 resposta

@Llibresjoves @Grup62

I acabem amb la nissaga els Jocs de la Fam amb el darrer llibre. Potser és el més fosc de tots, tot i que els dos anteriors, deixa’ls córrer! Però segur que és el que més farà reflexionar els nois i les noies que el llegeixin. I potser també caldria que els pares i les mares sabessin què llegeixen els seus fills per poder comentar-ho, discutir-ho i entendre-ho conjuntament. Així, la lectura passaria a ser, a més d’un acte íntim i personal, un espai comunicatiu entre les famílies.

Ara m’he passat en les meves reflexions… D’acord, a la feina:

Finalment ha esclatat. La revolta als Districtes ja és un fet i la Katniss ha de prendre partit, malgrat les seves pors. Però en Peeta ha quedat enrere! I ara què? Què es pot fer per a salvar tothom? De fet, tampoc no queda tothom: queda la gent que el Capitoli no ha arrasat per a intentar mantenir el poder centralitzat.

Potser un canvi en l’ordre establert no portarà un canvi de sistema, sinó, senzillament, un canvi de persones per mantenir un altre ordre establert que segueixi sotmetent a part de la població. I la Katniss es pregunta si realment això és el que vol. I a més, ha de triar. No es pot tenir tot, i triar implica renuncies. Però amb 17 anys és difícil triar. I encara més saber si has triat bé.

Ho veieu? Potser val la pena que els pares també el llegiu!

Títol: L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16€

Share

En flames. Els jocs de la fam 2, de Suzanne Collins

1 resposta

@Llibresjoves @Grup62

Tornem als móns fantàstics de l’adolescència.

La segona part d’Els jocs de la fam donen joc. I no només perquè tornen la Katniss, en Peeta, en Gale i la resta, sinó perquè, sobretot, incorpora nous personatges, noves visions de què signifiquen i què han significat al llarg dels anys els Jocs de la Fam entre els districtes i els tributs.

La Katniss del Districte 2 ha aconseguit tornar a casa, viva. I a més no ha tornat sola. Això des del Capitoli ho veuen com un desafiament i tenen perquè els Districtes -les rodalies-, segueixin l’exemple de la Katniss i desafiïn el poder establert. Per això, el Capitoli, en la seva infinita sapiència i crueltat aprofita la celebració dels 75 anys per fer una edició especial dels Jocs de la Fam i reunir-hi antics vencedors. D’aquesta manera, no només demostra que té poder sobre els tributs adolescents dels Districtes, sinó sobre tota la seva vida, les dels seus familiars i les de tothom que els envolta.

Amb el que no compta el Districte és que potser no li sembla bé a tothom, això de ser enviat a l’arena quan ja han passat uns quants anys des de la supervivència.

Sobretot és interessant veure com la subversió i la insurgència poden ser a tot arreu, encara que no siguin evidents, encara que no siguin, ni tan sols, deliberades. Un sistema opressiu sempre té alguna escletxa per on rebentar… encara que aquesta escletxa no sàpiga ni que existeix.

Títol: En flames. Els jocs de la fam 2
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16€

Share

Insurgent, de Veronica Roth

2 respostes

@llibresjoves @Grup62

Ja sabeu que la novel·la juvenil, és a dir, el que habitualment es considera novel·la per a adolescents granelluts, té una lectora força fidel en mi. Podria argumentar que em documento per poder ajudar la meva neboda, una preadolescent, a escollir les lectures que farà ben aviat… però no. En realitat no és això.

És senzillament que solen estar ben escrites per fer que les noies i els nois que no estan avesats a llegir s’hi enganxin. I jo, com amb les pel·lis, tot sovint em conformo amb un embolcall formal: el fons no m’és tant necessari. Si en una pel·lícula genial de trets i persecucions s’han oblidat el guió, per exemple, quin drama hi ha? Doncs amb la novel·la em passa bastant el mateix. Evidentment llegeixo coses de pes i amb intel·ligència i profunditat, però no sempre. Perquè si no em tornaria més ximple del que sóc.

Total, per dir que Insurgent, de la Veronica Roth, està bé. Per passar una bona estona i para de comptar, certament. No serà un Òscar de la literatura, però cal que tots ho siguin?

La Tris, de 16 anys, es troba immersa en un immens merder: el món que ella coneixia fins ara s’ha ensorrat, els seus pares són morts, està ferida i ha de córrer i no sap on. I comença a descobrir que cada decisió que pren és determinant per les situacions que haurà d’afrontar. Això sense tenir en compte que precisament ella és una de les persones més complexes que existeix, probablement. En un món ordenat per faccions, on tothom sap on pertany, ella pot formar part de fins a tres faccions ben dispars. I està enamorada. I el pare del seu xicot amaga un terrible secret que ella vol saber, fins i tot si això l’ha de destruir. I a partir d’aquí, a córrer, saltar, esquivar bales i intentar salvar la vida i la de la gent que estima.

Vaja, que és una pel·lícula d’acció en paper.

Està bé, ja ho he dit, per passar l’estona. No espereu que els vostres fills siguin més cultes després de llegir Insurgent, però potser s’hauran divertit i voldran agafar, més tard, alguna cosa més elaborada.

Títol: Insurgent
Autor: Veronica Roth
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-874-4
PVP: 18,95€

Share

El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Normalment, quan pensem en la Història pensem en la gent que l’escriu. És a dir, no tant en les persones que tenen el paper i el llapis (o el pergamí i la ploma, o la pedra i el sílex, o el teclat i la pantalla, és igual…), sinó en els protagonistes de la Història.

És per això que pensem en reis i reines, prínceps i princeses. O, en determinats moments, presidents i generals militars. I si de cas, molt de tant en tant, ens vénen al cap els nobles o les persones relativament properes que els van fer la vida impossible o que els van intentar assassinar.

La gent del seu entorn que els van ajudar, que els van fer la vida més senzilla, que hi eren habitualment sense cridar l’atenció no passen a la Història. Passen a l’oblit.

A El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella,  això canvia. Per variar, es parla d’un dels homes que va ser-hi per a fer el bé, per intentar salvar vides i aconseguir que les coses fossin millors dia a dia. I no només per a ell, sinó també per als seus reis, per a la seva fillastra i per al seu país.

En Guillem de Cervera, conseller reial tant de Pere II el Catòlic com de Jaume I el Conqueridor, relata les vivències d’aquests reis, des de l’engendrament de Jaume fins a la sortida cap a la conquesta de Mallorca com a espectador privilegiat essent conseller reial i tutor d’Aurembiaix, una de les primeres amants del rei Jaume.

Val la pena dedicar unes quantes hores a la lectura d’aquesta història, que ens explica la Història vista des dels bastidors, des de la part fosca i poc coneguda. Un exercici que, a més, permet imaginar com eren les persones, a més dels títols.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El confident dels reis
Autor: Assumpció Cantalozella
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-7588-325-0
Preu: 19,50€

Share

Pura sang, d’Ada Castells

6 respostes

@Ed_62 @Grup62

Si heu llegit alguna vegada algun dels meus escrits sabreu que la novel·la gòtica és un dels meus gèneres preferits. Suposo que és herència de les novel·les d’Edgar Allan Poe i de Lovecraft que vaig llegir quan era molt més jove i que van marcar la meva joventut (The Cure i Depeche Mode són dos dels meus grups preferits, haig de confessar-ho).

D’aquí que Pura sang m’hagi semblat una bona lectura, perquè barreja terror gòtic amb terror quotidià. Quina por, quan no només els somnis són terribles sinó que la realitat pot ser encara pitjor!

La Sílvia es trasllada a viure a Menorca amb el seu marit, l’Artur Solivella, hereu d’una família menorquina. Veu com la família l’aparta de tot, fins que té un fill. Aleshores comença una etapa de terror per a la Sílvia: sent rialles i presències per la casa pairal i quan es gira no hi veu res. El seu fill neix amb una petita deformitat als dits i descobreix que és una malaltia congènita de la família Solivella; un tipus de càncer.

A partir d’aquesta premissa, Ada Castells desenvolupa una història trepidant en la qual la Sílvia ha de lluitar contra la realitat, contra els terrors, contra la imaginació i contra la família per poder salvar la vida del seu fill. Tindrà ajudes, però no sempre seran tan bones com ella desitjaria. O potser sí, però potser és que la Sílvia no sap estimar. Un altre terror per a ella i per a la societat: una mare sense amor!

Pura sang és una història de superació personal i un relat sobre la transformació voluntària de la realitat per part d’una dona jove, la Sílvia, que durant molts anys s’havia deixat portar per les circumstàncies.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Pura sang
Autor: Ada Castells
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-2976-981-4
Preu: 19,50€
Premi Sant Joan 2012

Share

Els jocs de la fam, de Suzanne Collins

3 respostes

@labutxaca @Grup62

Els jocs de la fam de la Suzanne Collins són una magnífica reflexió sobre el vell dilema del presoner, “¿col·laborar o competir?”, adaptat per als adolescents.

En un món postguerra, on la majoria de la població viu en condicions infrahumanes, un govern central, nascut dels guanyadors de la guerra i amb la intenció d’humiliar els perdedors, “inventa” un joc salvatge: obliga dos adolescents de cada districte, i n’hi ha 12, a lluitar entre ells a mort en un espectacle televisat d’obligada visió per la resta de la població. La tria dels tributs, aquests nois i noies, és per sorteig però, com sempre, els més pobres tenen més números de què els toqui participar-hi.

I com els antics gladiadors, els tributs van a matar-se a l’arena. Però amb estilistes, això sí. I amb estratègies de joc, que per alguna cosa és un programa que ha de generar audiència i recordar el poder del govern.

A mi m’ha agradat molt. Li passaré a la meva neboda així que faci els 12 anys. És ben cert que li he trobat diferents referents, tant cinematogràfics com literaris. Però no demano que cada vegada em donin una cosa completament nova. Demano que m’emocionin. I la Suzanne Collins ho ha aconseguit.

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

Share

El quadern daurat, de Doris Lessing

6 respostes

@Ed_62 @Grup62

Hi ha llibres que et demanen temps per llegir-los i encara més temps per assumir-los.

Això és el que m’ha passat amb El quadern daurat de la Doris Lessing. D’acord que és d’una premi Nobel, però tampoc no és la primera vegada que llegeixo Nobels i no em sol passar. D’acord que és un llibre construït sobre quatre potes que s’acaben barrejant en una cinquena per esdevenir el que és, però aquesta tampoc no és la causa.

Senzillament passa que és un llibre complex, elaborat sobre les múltiples cares que tenim com a persona -en aquest cas concret, una dona jove, mare, divorciada i escriptora, l’any 1957- i que són les que ens conformen com un tot, més o menys acabat, més o menys equilibrat.

L’Anna té una filla, ha tingut un marit, té passió per la política, estima l’Àfrica, vol escriure, té por, té amants, té examants, té amics, té amigues, té coneguts i saludats, té dubtes, té ansietats, té certeses, té voluntat. Però cadascuna d’aquestes coses complica les anteriors i les modifica. No hi ha una Anna política aliena a les amigues; no hi ha una Anna amant oblidada de la seva filla; no hi ha una Anna escriptora que renegui de l’Àfrica. I precisament per això és complex, elaborat.

Necessites temps per pair cada una de les vessants de l’Anna i, sobretot, per veure quines són les teves vessants. Però també necessites temps per desenfadar-te amb l’autora i per recordar que el 2012 no és el 1957. Tot i que hi ha molts elements intercanviables (sobretot en política), n’hi ha molts que són a les antípodes del pensament actual.

O no. I és que jo sóc més senzilla que tot això, que també podria ser.

Títol: El quadern daurat
Autor: Doris Lessing
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: MOLU s.XX – Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX
Pàgines: 976
ISBN: 978-84-2974-899-4
Preu: 26€

Share

A la comisaria no le gustan los clubs de vacaciones, de Georges Flipo

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Ja vaig llegir el primer llibre de Georges Flipo de la comissària Lancier,  A la comisaria no le gustan los versos. Allà se’ns presentava la comissària Viviane Lancier, amb les seves fixacions i les seves manies. També ens presentava el tinent Monot, l’home elaborat, culte, jove i guapo de la policia francesa.

A A la comisaria no le gustan los clubs de vacaciones hi ha un assassinat a Rodes, en un club de vacances del qual n’és propietari el germà de l’exministre d’Interior francès. Per això envien la comissària Lancier a investigar l’assassinat. En principi hi ha d’anar amb el seu lloctinent, en Monot, a qui acaba agafant un “cert apreci” amb el temps. Però el jove lloctinent és reclamat des de la televisió i finalment hi ha d’anar amb en Willy Cruyff, també jove, també guapo, però esportista, atlètic i seductor.

I de nou apareixen tots els tòpics de la novel·la anterior. Tinc la lleugera sensació que el senyor Flipo deu ser una mica-força misògin perquè sinó no s’entén com pot fer un personatge femení amb tan poques virtuts i uns personatges masculins tan perfectes, joves i poderosos (sobretot físicament).

Com l’altra, és més aviat un guió de capítol de sèrie policíaca: girs argumentals, sospitosos que apareixen i desapareixen, morts que se sumen… I tot plegat en un lloc tancat, en una comunitat on l’assassí o assassins ha de ser algú de dins, detall que fa que tot sigui una mica més tens.

És una novel·la de tarda d’estiu al club de vacances. Ara, que jo no he anat mai a un club de vacances. Ni tan sols sé gaire què és. De manera que m’he hagut de fer una composició una mica arriscada, tipus “hotel turístic amb tot d’estrangers fent el pallasso”.

Uf, que no m’hi busquin! Jo sóc una asocial!

Títol: A la comisaria no le gustan los clubs de vacaciones
Autor: Georges Flipo
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-1532-535-2
Preu: 18’95€

Share