Arxiu de l'autor: Albert

El regreso de Samuel Lake, de Jenny Wingfield

@ElAlephEditores @Grup62

Arkansas. 1956. Família. Tragèdia. Personatges que viuen sobre una línia que es desdibuixa i es torça als seus peus.

Estem davant d’una novel·la coral d’un ramat a la recerca de la felicitat, però sembla que algú ha triat el camí més difícil per a tots ells. I és que, us imagineu un matrimoni que tingués dos negocis simultanis en una casa, un que no tanqués mai de dia i l’altre que no tanqués mai de nit? Doncs aquest és només un exemple… Perquè també hi ha un domador de cavalls que, per fer-los creure, arriba gairebé al límit de matar-los. O una família, diguem-ne la protagonista, els Moses, que no menteix mai passi el que passi…

Tots aquests personatges, ja us ho podeu imaginar, donen per parlar de molts temes alhora: amor, perdó, venjança, maldat i bondat… Tot plegat en un entorn cru i envoltat de creences.

A mi aquesta narrativa contemporània del sud dels Estats Units m’agrada força. Ara bé, trobo que la Jenny Wingfield, a El regreso de Samuel Lake, perd una miqueta els personatges pel camí. Portar la vida de tanta gent pel pedregal no és fàcil i de Dickens n’hi entren pocs en un quilo… però és la primera novel·la, així que és bon moment per començar a llegir-la i anar-la seguint.

Títol: El regreso de Samuel Lake
Autora: Jenny Wingfield
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share

El dimoni a cada pas, de Donald Ray Pollock

@Ed_Empuries @Grup62

El dimoni a cada pas i a cada pàgina, gosaria dir! En Donald Ray Pollock ha fet una novel·la plena de dimonis i d’inferns, tots al voltant de Knockemstiff, un poble del sud dels Estats Units.

En un estil que m’ha recordat Conrad McCarthy, però més explícit (podríem dir-ne pornogràfic, gairebé, si tenim en compte el volum de detalls escadussers per retratar els moments més àlgids de l’acció), l’autor planteja un relat coral on els protagonistes -la vida dels quals acaba confluint en un final operístic- viuen al límit. D’una banda, l’Arvin i el seu pare, en Willard, estan patint el final de la mare, la Charlotte; de l’altra, en Roy i en Theodore, dos “homes de Déu” que mereixerien un pavelló psiquiàtric per a ells sols;  en Carl i la Sandy, una parella de “fotògrafs” que el que mereixerien per a ells sols és una presó; en Preston Teagardin, un pastor que desencadena cap al final una ona de destrucció i violència encara superior a la que s’havia anat vivint al llarg de la novel·la, i molts altres personatges que aniran entrant i sortint de la narració i portaran el lector endavant i endarrera en el temps. Això sí, amb una escriptura tan brillant que en cap cas tens la sensació d’haver-te perdut res o de no poder connectar el raonament causa-efecte que presideix El dimoni a cada pas.

“El secret és trobar el moment just”, diu en Willard al seu fill per ensenyar-li que val la pena no precipitar-se per dur a terme la venjança, per actuar conforme a la llei dels homes més que no pas a la dels diferents déus que cadascú construeix en aquest poble. Trobeu el vostre moment per fer aquest viatge literari a l’infern. Us agradarà.

Va serrar les dents i va fer un esforç per sortir del forat abans de caure massa endins (…). Llavors, una cosa amb unes immenses ales negres se li va posar al damunt i el va enfonsar cap avall, tot i que la seva mà esquerra s’aferrava amb desesperació a l’herba i la terra per a no relliscar, aquest cop no ho va poder evitar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El dimoni a cada pas
Autor: Donald Ray Pollock
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-812-8
Preu: 22€

Share

Al infierno en un caballo veloz, de Mark Lee Gardner

@Ed_Peninsula @Grup62

Pat Garrett i Billy the Kid, El zurdo, Arma joven, Chisum… Són molts els westerns que he vist que prenen com a protagonista algun dels noms que apareixen en aquest llibre de Mark Lee Gardner, Al infierno en un caballo veloz. Tot i que el gènere m’agrada molt, mai no havia tingut curiositat per accedir a la història real dels personatges. Mai fins que vaig saber que existia aquest llibre!

Aquesta narració explica les vides de Pat F. Garrett i William H. Bonney (Billy el Nen) per separat, com acaben creuant-se en més d’una ocasió, com el sheriff (després d’una detenció fracassada) el mata i, finalment, els tortuosos darrers anys de la vida de l’home de la llei.

El relat és minuciós. Presenta testimonis, opinions i aclariments de fonts el més fidedignes possible, amb una profusió fantàstica de notes, bibliografia de referència (de les 345 pàgines, 68 ho són) i fotografies.

L’he llegit amb moltes ganes (les mateixes amb les quals he tornat a veure la pel·lícula de Sam Peckinpah) però ara que escric el comentari penso que hauria de subratllar que no es tracta d’un llibre només per a amants del Far West, sinó també per a lectors curiosos que vulguin fer una mirada, farcida d’anècdotes i curiositats, a la fundació dels Estats Units.

Si us agraden les biografies o la Història, aquest exemplar us sorprendrà gratament i us farà veure que a vegades les pel·lícules no estan tan allunyades de la realitat com ens pensem…

Títol: Al infierno en un caballo
Autor: Mark Lee Gardner
Editorial: Península
Col·lecció: Atalaya
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9942-149-0
Preu: 23,50€

Share

Culpa, de Ferdinand von Schirach

@Ed_Empuries @Grup62

La cruesa de la Sèrie Millennium amb el neguit afegit de qui sap que allò que està llegint no és fruit de la imaginació. L’aparent simplicitat narrativa, sense artificis ni trucs de creador gasiu que amagui fins al final el desenllaç més inesperat. Des del meu punt de vista, el més frapant de Culpa és, precisament, la combinació d’aquests dos aspectes, que propicien un resultat tan descarnat en la temàtica com en la forma.

Són 15 històries, entre breus i molt breus, que ens plantegen situacions que podrien donar per una novel·la negra cadascuna d’elles. Ferdinand von Schirach és advocat i els casos que ha anat veient al llarg dels seus anys de carrera es recullen ja en dos títols a Empúries: primer Crims i ara, Culpa. Ambdós han estat molt ben rebuts per la crítica, i amb franquesa, no em sorprèn, perquè passa allò que un dia deia en Jordi Príncep a propòsit de Cartes des de Barcelona però que aquí també ve a tomb: “Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més”. On diu “carta” poseu-hi “cas” i ja ho teniu!

I és que, a veure qui es pot resistir a deixar de llegir una obra on se’t planteja què faria una dona si un bon dia (bon és un dir) el seu marit, un home ideal, fos acusat de pederàstia… i condemnat?! Doncs el plantejament ja és colpidor, però el desenllaç -que no us explico per no aixafar-vos la guitarra- crec que encara ho és més. Diria que és un llibre que entusiasmarà els fans de la novel·la negra, però també els qui busquen entre els prestatges de no ficció, per corroborar que el tòpic que la realitat… que la realitat és l’hòstia!

Títol: Culpa
Autor: Ferdinand von Schirach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-795-4
Preu: 18 €

Share

Morir a l’estiu, de Tom Wright

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint he fet servir el Nosaltresllegim per agafar idees abans d’anar a la llibreria. Com que, de tantes novetats que es publiquen, em perdo, m’agrada haver-me documentat una mica prèviament, i així ja vaig més “cara a barraca”, tot i que de vegades el que menys em penso és el que acaba a la tauleta de nit! L’Eli va ser la “culpable” que em llegís Stoner (que també va comentar, quan jo ja l’estava acabant, en Lluís-Emili). Bé, doncs, crec que he trobat un llibre per tornar-li el favor que ella em va fer amb aquella recomanació: Morir a l’estiu, de Tom Wright. Bé, no només a l’Eli, és clar, sinó a tots els qui gaudiu de les novel·les amb morts per aclarir però que tenen MOLT més que bons i dolents…

És aquesta una novel·la negra molt poc a l’ús, perquè qui mor a l’estiu no són només les víctimes d’un assassí en sèrie, sinó també la innocència dels protagonistes. Si crec que als fans de la novel·la policíaca els pot agradar, és perquè hi ha tota una trama de recerca d’un criminal perillós i despietat entre els paisatges del sud dels Estats Units de les que enganxa. Però afirmo que no és només això, perquè també hi trobem una història humana d’un noi especialment intuïtiu i la seva cosina – tots dos en plena adolescència – que conviuen amb la seva àvia, una senyora d’aquelles a qui un voldria haver conegut.  Al voltant d’aquests personatges principals, una galeria de secundaris per al record, la majoria dels quals resulten força desassossegadors perquè obren la porta al món de la maldat més crua… Com es pot ser tan bèstia?

Es nota que en Tom Wright, que s’estrena com a escriptor, és psicòleg, perquè té un talent per incomodar al lector fora de sèrie i, alhora, fa néixer l’empatia amb aquests joves que estan caminant per una línia molt fina que els separa de l’abisme. I tot sense melodramatisme i amb un sentit de l’humor molt fi.

He triat un tast de la novel·la per veure si us en desperto les ganes de llegir-le. A mi, personalment, m’ha agradat moltíssim, de debò!

Encara no em veia amb cor de parlar amb ningú de la meva visitant nocturna, perquè sospitava en secret que era un indici de bogeria i, fos això veritat o no, estava segur que de tota manera ningú no em podria donar cap resposta. Quan estàs en dubte, no dir res acostuma a ser sempre la millor política. El silenci a vegades es pot reparar posteriorment, si cal, però les paraules equivocades, no. No es pot destocar una campana.

Títol: Morir a l’estiu
Autor: Tom Wright
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-794-7
Preu: 19,95€

Share

Una noche en Amalfi, de Begoña Huertas

@ElAlephEditores @Grup62

Una noche en Amalfi és una novel·la breu (o un conte llarg) que m’ha enganxat com si fos un film de Hitchcock un diumenge a la tarda. Comences i ja no pots parar!

De la trama us en puc dir poc per no descobrir secrets importants: són un matrimoni que se’n va de vacances sense el seu fill a la costa de Nàpols, a Amalfi. Ella treballa en una multinacional que l’obliga a ser fora de casa llargues temporades i ara és el moment de fer una escapada de parella. No es fan gaire preguntes l’un a l’altre, per això a ell tampoc no li estranya gaire que quan ella se’n va al poble a enviar uns documents de feina (estan en una mena de bed and breakfast sense cobertura) trigui a tornar.  I aquí comença el motiu pel qual no us en puc explicar massa més! La recerca de la Lidia per part del Sergio i un desconegut que l’ajuda misteriosament s’allarga fins al final de la novel·la… però no sé si la paraula “final” és la correcta, perquè, final, final…

Això ho deixo per a nosaltres: que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions!

Una de les coses que més m’ha agradat és que la trama està farcida de personatges enigmàtics i una mica irreals que contribueixen, tant com el propi argument, a enganxar-te a la lectura i a amplificar la sensació de neguit. En el fons, si ho penso bé, trobo que els personatges podrien haver allargat una mica la novel·la i potser hauria quedat encara més rodona perquè – tot i que sembli mentida – diria que recordo haver llegit en el diari una història similar a aquesta, però en versió masculina…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una noche en Amalfi
Autor: Begoña Huertas
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-1532-547-5
Preu: 11,99€

Share

Sóc l’Albert i m’he passat del jo al Nosaltres!

“- Hola, el meu nom és Albert i sóc Nosaltres des de fa uns quants mesos”.

No em digueu que això no podria ser una intervenció en el club dels “lectors anònims”. I és que sempre he vist el Nosaltresllegim com una mena de club en què, més que treballar per “desenganxar-nos” de la lectura, el que fem entre tots és quedar-hi una mica més atrapats. Perquè llegir no deixa de ser un vici en què consumim pàgines amb delit i sense mesura!

Bé, espero no avorrir-vos massa amb els meus comentaris! I si voleu preguntar més sobre algun llibre dels que porti cap aquí, doncs ja sabeu que em teniu a la vostra disposició!

Share

No és país per a vells, de Cormac McCarthy

@Ed_62 @Grup62

L’Albert ens ha enviat una lectura d’estiu que es complementa amb la pel·li… Sang, calor i destí per a les vacances! Llegiu, llegiu…

Una tarda qualsevol, un pocapena anomenat Llewelyn Moss es troba més de dos milions de dòlars enmig del desert; bé, dos milions, un tou de drogues i un grapat de cadàvers d’uns narcos que havien de fer tractes allà i van deixar un riu de sang quan la cosa es va torçar no se sap perquè. Els amos dels diners persegueixen en Moss, igual que el xèrif Ed Tom Bell i, per acabar-ho d’adobar, l’assassí a sou contractat pels mexicans Anton Chigurh.

L’argument, francament, trobo que no és el més important de No és país per a vells, de Cormac McCarthy. Sí que sabrem què passa amb el Moss i la seva dona, la Carla Jean; sí que llegirem encontres àgils i trepidants amb tiroteigs i persecucions; sí que hi ha angoixa a doll quan en Chigurh fa acte de presència… Però el que ens robarà l’ànima són, d’una banda, les reflexions del xèrif Bell, un home vell que amaga un secret que el turmenta i que, a més, el que li passa és que no acaba d’entendre el món que li ve a sobre, i per una altra banda, el mal encarnat en un assassí despietat que ningú no viu prou temps per conèixer. El xèrif és un home de principis que l’autor ens fa conèixer a través de les seves pròpies reflexions en primera persona… però no tenen també principis tots els altres personatges? Ningú com en McCarthy per pintar la violència despullada, crua, brutal i inexorable. Els personatges van cap a l’abisme i no poden fer res per desempallegar-se del passat ni del futur.

Llegiu aquest llibre tant si heu vist la pel·lícula com si no, perquè val MOLT la pena. Als qui la feina dels Cohen us va agradar, a la novel·la hi ha molta més profunditat. Als qui us va deixar indiferents, penseu que al llibre hi ha molts més detalls que ens fan sentir-nos colpejats pels personatges a cada capítol.

I, perquè veieu que no us enganyo, us en deixo un fragment que espero que us agradi, extret del tram final del llibre, quan en Moss es troba una noia que fa autoestop:

-(…) No m’has preguntat ni on vaig, va dir ella.
-Sé on vas.
-¿I on vaig?
-Carretera avall.
-Això no és una resposta.
-És més que una simple resposta.

Títol: No és país per a vells
Autor: Cormac McCarthy
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-2976-087-3
Preu: 18,70€

Share

L’últim dia abans de demà… és avui!

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €

L’Albert ens fa arribar el seu comentari. Llegiu, llegiu…

Vaig veure l’Eduard Márquez per la tele, explicant com en la seva vida real va trobar-se un antic company de classe captant al Portal de l’Àngel i que aquest fet formava part de la trama d’aquesta novel·la, tot i que ell en realitat no l’hi va dir res i, en canvi, en el llibre aquest fet suposa un retrobament amb l’amic de l’escola.

Bé, doncs, tot just avui m’he acabat el relat (no arriba a les 150 pàgines) i he gaudit de veure el suc que en treu l’autor barceloní d’ aquest esdeveniment que, sens dubte, deu ser colpidor. La novel·la és, des del meu punt de vista, un drama a la grega. Una tragèdia humana fragmentada en el temps, que molt hàbilment el narrador ens va dosificant, amb constants salts des del passat a l’escola cap a la vida amb els pares, amb l’antiga nòvia, amb un matrimoni ja trencat… En les primeres tres línies ja hi llegim unes frases demolidores:

“623 grams. Torno les cendres a l’urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer.”

Les cendres que pesa el protagonista són les de la seva filla, que fins ben entrada la novel·la no sabrem perquè s’ha mort… Un relat tens en què se’ns parla de moltes coses: les aparences, la família, l’escola de capellans, els amors perduts…

Elaborat amb frases molt breus que aguanten el ritme fins al final, en què he tancat el llibre amb el cor encongit i moltes ganes de llegir més literatura d’aquest autor, que treballa amb paraules com un cirurgià amb el bisturí: amb la precisió imprescindible quan es fa anar una eina esmolada.

Share

Grans esperances i “La novel·la de Dickens”

L’Albert, un fan de Dickens, s’ha engrescat a fer-nos arribar un comentari sobre La novel·la de Dickens

Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
PVP: 16,50€

El títol va ser el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la. M’agrada, Dickens. La vaig agafar i automàticament vaig tenir aquella impressió que havia fet una bona elecció. Dickens hi apareix en el to, en els personatges i en persona a partir de la pàgina 51: “-Som mort, jo. Vaig morir el nou de juny de 1870 d’un atac cerebral. I de sobte em trob a la seva habitació, llegint en veu alta Grans esperances. Què li sembla?”.

Des d’aleshores neix una connexió íntima entre la protagonista, na Blanca, i l’autor de Grans esperances. Vaig subratllar-me un fragment, per a aquest comentari, que em va semblar especialment escaient: “Jo [Dickens] només deia que de vegades el que ens passa a la vida té una causa concreta que es troba en un detall molt petit. Això dóna lloc a tota una llarga cadena de conseqüències. En Pip n’és un exemple. Jo en som un exemple. I vostè, probablement, també.” M’agrada aquesta idea, de la causa-efecte. A les novel·les de Dickens (inclosa aquesta) hi és, i està bé l’equilibri universal, no trobeu? Encara que, de vegades, només sigui a la ficció.

En definitiva, m’ha agradat estrenar-me en aquest bloc amb una novel·la trista però portadora de grans esperances per a tots, personatges i lectors.

Share