Feia temps que tenia pendent una lectura de l’Emili Teixidor. Per a mi era un autor que no havia passat mai aquell darrer tall que té lloc a les llibreries, quan ja encares la línia de caixa i has de decidir si t’estimes més el pare o la mare…
Però per fi li ha arribat el moment! I coincideixo plenament amb tot el que heu dit nosaltres en els diferents comentaris que heu anat publicant: era un gran escriptor.
El llibre de les mosques és una novel·la amb una protagonista femenina, l’Eulàlia, una mestra que a la Plana de Vic serà l’encarregada de custodiar El llibre de les mosques, un compendi de vicis i misèries de l’Església Catòlica guardat a l’Arxiu Episcopal. En la narració, que ens va portant entre la postguerra i la transició, hi ha acció i, per damunt de tot, dubtes, inseguretats, ànimes torturades o torturadores: l’Andreu -la parella de l’Eulàlia-, la Sadurnina -tothom li diu Garola-, l’Artur -l’alcalde, la Sibil·la -una amiga… Tot una galeria de personatges que ens ajudarà a sentir el calfred de la repressió pujant-nos per l’esquena.
Però els personatges no ho són tot. També ho és el poble, el paisatge. I un casament, que potser recorda la darrera novel·la de l’autor, Els convidats.
I l’estructura. Perquè aquesta novel·la està formada per tres narracions (la d’El llibre, la dels anys de la guerra i la dels de la transició) que l’autor ens va dosificant fins arribar a un final que no hauríeu de deixar que us expliquessin. Us deixo amb una de les darreres frases de l’obra, precisament, per veure què n’opineu…
Deixem Déu en pau en el seu retir, en el seu amagatall, en la seva espera. (…) Hi ha una altra realitat, sí, però el camí per arribar-hi el tenim a l’abast de les mans.
Fabulós!
Títol: El Llibre de les Mosques
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-8437-746-7
Preu: 19,45€
Albert, quina gran cita, la del final! Gràcies per fer-nos tenir més Teixidor al nosaltres!!
Dos llibres en un i molts misteris. Retrat d,un temps terrible que ens va robar a molts bona part de la història de progrés que el nostre país hauria pogut tenir si no li hagués caigut al damunt la maledicció del franquisme. Vides robades per una falsa moral. Personatges i llocs com un retrat vivent.
Doncs jo el llegeixo ara i el trobo avorrit, tòpic i moralista. L’escriptor sembla que s’escolti a ell mateix
L’estic Llegint i estic gaudint dels personatges i de l’ambient de l’época de mestre .
El llenguatge es concret en expressions i al mateix temps, exhaustiu en recrear ambients. És fantàstic aturar-se de quan en quan i repassar algun troçet.
També he llegit Els convidats i Pa negre.
Teixidor era un gran escriptor . Miraré de llegir més novel·les .