En Lluís, fan acèrrim de l’obra de John le Carré, espera amb delit l’arribada d’El llegat dels espies.

La setmana que ve es posarà a la venda la traducció catalana del nou llibre de John Le Carré, El llegat dels espies. Encara que no l’hàgim llegida, podem anticipar ja que ens satisfarà completament. Ho sabem perquè John Le Carré és un geni, perquè no hem llegit mai cap llibre seu que no ens hagi absorbit i, sobretot en el cas concret d’aquesta novel·la, perquè vam assistir-ne a la presentació, el setembre passat, en un auditori de Londres.

El Nosaltresllegim ens paga viatges culturals per Europa? No exactament: la presentació de A legacy of spies (el seu títol original), fou retransmesa en directe per cinemes de tot el món, incloent-hi dues sales a Barcelona. L’acte va incloure una conferència de l’autor i una conversa amb un periodista amic. La sala estava plena a vessar.

La conferència fou simplement magnífica. Le Carré hi va explicar la gènesi del seu nou llibre, on recupera personatges de les seves novel·les ambientades en la guerra freda. Els espies estan ja retirats, però les conseqüències reviscolades d’una tèrbola operació a finals dels anys 50 (narrada a L’espia que tornava del fred), els faran tornar a l’activitat.

La mirada cap al passat va permetre a Le Carré construir la conferència com un joc de miralls que combinava els detalls de la seva vida com a espia i escriptor i de la seva obra. La constatació d’haver viscut en l’època daurada de l’espionatge, abans que el terrorisme internacional castigués els errors amb bombes al transport públic; la multitud d’anècdotes i personatges que varen migrar des de la seva experiència professional cap a les seves novel·les; el sentiment d’avorriment i de limitació que sentia en escriure els seus informes oficials perquè en ells havia de cenyir-se sempre a la veritat; i l’alliberament que li va suposar en aquest aspecte la consolidació de la seva carrera com a escriptor.

El lector escèptic que no s’acosta a l’obra de Le Carré per considerar la novel·les d’espies, un gènere menor, té en aquesta conferència una refutació evident (igual com la podria tenir a Volar en cercles, les seves memòries, que ja vam comentar aquí fa uns mesos). El discurs de Le Carré és humà i emotiu, honest i entranyable, literàriament complex i brillantment construït, amb tocs d’humor i ànsia de justícia. No és possible fer conferències d’aquesta claredat sense ser un gran escriptor ni sense haver escrit una gran obra. L’espionatge és el mecanisme de Le Carré per parlar-nos del món i de la moral.

Vaig sortir del cinema amb un sentiment d’urgència, d’ansietat, per poder llegir com abans millor El llegat dels espies. I també un sentiment d’agraïment. Le Carré té 86 anys i ha guanyat molts diners amb les seves novel·les. Però encara vol compartir el seu talent, escriure i publicar (i fer conferències a benefici de Metges sense Fronteres). Celebrem cada novetat seva com el que és: un gran esdeveniment.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€