Vaig començar a llegir Una joventut i ja vaig saber que aquell era un bon llibre. Més enllà de que fes ben poques setmanes del Premi Nobel de Literatura, i fins i tot més enllà de la història. Era la manera.

L’ambient que la petita novel·la creava ja des de l’inici. La descripció acurada dels petits gestos. La configuració rodona dels personatges que aconsegueix precisament a partir d’aquell detall minúscul d’allò més quotidià i més invisible.

La història és plena de personatges extravagants, curiosos. Personatges que serveixen de marc perfecte per als dos protagonistes indiscutibles, l’Odile i en Louis, que en la majoria de passatges els trobem ben joves i inexperts, ben plens d’un munt de possibilitats. Uns personatges però, dels quals també descobrim els passatges en què ja no són tan joves. El seu present. Just quan recorden aquells inicis de vida pròpia des d’una melangia suau i alegre. Una sensació que Modiano sap retratar a la perfecció.

És un llibre escrit l’any 1983 i ple de vigència. Un d’aquells que conformen la literatura universal. Malgrat que la major part de l’acció se situï a un lloc concret, París; en un moment determinat, els anys seixanta. El tema és universal. La iniciació a la vida i les sensacions que el record deixa en totes nosaltres.

Les seves 140 pàgines us deixaran un regust ben dolç a la memòria. Jo, de vosaltres, no deixaria passar l’oportunitat de llegir-lo.

Títol: Una joventut
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Víctor Compta González
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7403-0
Preu: 17,50€