El nou llibre de Jaume Cabré, Les incerteses, fa tan de mal classificar com de bon llegir. És com si el lector fos un convidat a casa de l’escriptor a la manera del popular programa de televisió i que, un cop acomodats tots dos en acollidores butaques, aquest li anés desgranant, en una conversa relaxada, les seves reflexions sobre el fet d’escriure.
Cabré comença per justificar la necessitat que té de fer una aturada en el seu procés creatiu per tal d’allunyar-se dels personatges amb qui ha conviscut intensament durant els anys que ha durat la redacció de Jo confesso fins a donar-la per “definitivament inacabada”.
A continuació ens va explicant com veu créixer els personatges, amb un gran marge d’autonomia. El seu procés creatiu recorda el que va teoritzar Michelangelo que s’enfrontava al bloc de marbre per alliberar l’escultura que contenia.
En algun lloc he dit que a la pàgina en blanc ja hi ha la novel·la que encara no he fet. La meva feina és desemmascarar-la -p. 33
Una de les raons de ser de l’art és de rascar en l’aparença de la realitat per descobrir la realitat profunda més enllà de la capa externa -p. 121
Una altra afirmació connecta amb Leon Battista Alberti, el gran teòric de l’arquitectura del quattrocento florentí, que afirmava que la perfecció arriba quan no es pot afegir ni treure res sense espatllar el resultat.
Una mateixa història, escrita d’una manera o una altra, dóna com a resultat dues novel·les diferents. Les possibilitats són marejadores, però tu has de tenir el toc de follia de pensar que seràs capaç de trobar l’única manera d’explicar-la. -p-131
No resulten estranyes aquestes semblances ja que l’obertura de compàs dels interessos culturals de l’autor que comentem recorda molt allò que en diem “un home del Renaixement”
A través de tot el llibre queda manifesta la consideració d’obra d’art que Cabré atribueix a la creació literària, posant-la ai nivell de la música -que va reconèixer com a forma superior en la brillant presentació que va fer a la Casa del Llibre de Barcelona- de la pintura, de l’arquitectura o de l’escultura.
Com en tota conversa relaxada apareixen digressions sobre el plaer de llegir, sobre el plaer i la dificultat d’escriure, sobre la diferència -o preeminència- entre narrativa i poesia i també sobre aspectes, diguem-ne tècnics, com ara com neix una narració. Fins i tot posa un deliciós exemple de com es va desenvolupant una història a partir d’una situació, talment com si fes davant nostre una funció de teatre improvisat. O com els pianistes que improvisaven -i improvisen- a partir d’un tema donat. També ens mostra com seria la narració feta a la manera del segle XIX i la compara amb com es fa al segle XXI.
I moltes més coses. El paper de la lectura com a plaer en el marc de l’ensenyament secundari, els textos bíblics com a narració, la inserció de l’escriptor en la tradició literària del seu país,…
Si sou amants de la lectura aquest és el vostre llibre. I no cal haver llegit Jo confesso ni cap altra obra de Jaume Cabré, tot i que si ho feu també ens agraïreu el consell.
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: Les incerteses. Sobre la creació del món
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-7588-547-6
Preu: 18€
