Vet aquí que una vegada hi havia una noia que es deia Montserrat. Era llesta com una guineu i dolça com el pèl d’un gat ben pentinat. També es deia Brau! O sigui que ja teniu tot el caràcter fet en només tres animals.

La Montserrat tenia moltes passions. La primera i principal era la seva família i els seus amics… però després en tenia d’altres com ara la llengua i la lectura. I com que sempre que s’hi posava, s’hi posava amb molta empenta, es devia dir alguna cosa així com: “escolta, si resulta que animo a tothom a llegir, i tots acabem llegint… per què no busquem un lloc per explicar que Nosaltresllegim?”. I dit i fet. Amb el suport i la valentia del Grup 62 va posar en marxa una criatura anomenada Nosaltresllegim.cat per poder explicar d’una manera diferent què és el que llegim i per què creiem que val la pena llegir-ho.

Aquesta criatura avui fa 4 anys. Nosaltres ens felicitem!

I en aquests 4 anys han passat uns quants Sant Jordis espectaculars d’anar amunt i avall fent fotos d’escriptors que firmen i ens dediquen somriures, unes de 1.300 ressenyes de llibres, uns 4.700 comentaris, 188.000 lectors d’aquestes ressenyes… i un Premi Blocs Catalunya 2013 al millor bloc corporatiu de Literatura que ens va fer molt feliços.

I què carai? Aquí el teniu. Aquest text de la Montserrat Brau segueix sent tan vigent com fa quatre anys perquè aquest és i segueix sent el Nostre esperit:

Ja veureu que aquest espai el moderem i dinamitzem persones que ens ho passem molt bé llegint i que tenim la il·lusió que cada vegada siguem més els qui hi participem activament, perquè ens agradaria molt, moltíssim, arribar a ser una bona colla de lectors que opinem, ens critiquem, ens donem suport i ens busquem entre les entrades del blog.

Tanmateix, aquests textos introductoris acaba redactant-los un de sol, així que em presentaré. Em dic Montserrat i a la vida he escrit moltes coses, des de poemes “En ocasión del Día de la Madre” quan anava a les monges fins a receptes de cuina per a una cadena de supermercats, tot amb un caire publicitari -especialment en el cas dels poemes escolars, on si et lluïes et queia la Nancy de mans d’una mare amb l’esperit crític anul·lat!!!-.

En aquests anys és ara la primera vegada que un client em diu “m’agradaria que el que tu escrius en aquest blog no fos propagandístic, que fos el que tu realment penses, i així amb els col·laboradors”, de manera que, oh meravella!, tinc ocasió de parlar del que penso i a sobre em paguen per fer-ho!! Ara només cal creuar els dits perquè el que penso us interessi i perquè el que pensem tots els qui anem participant us interessi encara més… altrament, em veig de cap al “bacallà amb samfaina, ingredients per a quatre persones” (i és que ja estic massa gran per a la lírica carrinclona!).

Au, vinga, si  jo llegeixo i tu llegeixes… trobem-nos a Nosaltresllegim.cat!

Quatre anys després, us esperem amb els braços oberts. Si jo llegeixo i tu llegeixes… trobem-nos al Nosaltresllegim.cat!